Arxius de escola | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Setembre, 2020
foto_3695063.jpg

Compossar, una empresa instal·lada a Tarragona, ha desenvolupat mampares de protecció per a pupitres escolars amb un disseny menys invasiu per als alumnes.
A diferència de les peces tradicionals en forma d’u aquestes tenen forma d’ela i disposen d’un dels costats obert.
Això, segons la companyia, fa que els estudiants no quedin totalment tancats, tinguin més sensació de llibertat i tinguin menys obstacles que dificultin l’escriptura. El costat que queda obert, apunta l’empresa, queda protegit per la pantalla del pupitre de la vora.
Compossar té capacitat per produir 1.200 mampares diàries a les instal·lacions del polígon Francolí de Tarragona i, de moment, n’ha regalat una desena als estudiants de l’escola ZER Les Vinyes, als Guiamets (Priorat).
L’empresa assenyala que les mampares s’han dissenyat a partir del contacte directe amb professionals de la docència amb l’objectiu de reduir el risc de contagi de covid-19 a les aules sense comprometre la comoditat dels alumnes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
jordi_marti.jpg

Que tinguem un bon començament de curs. Ho desitjo, enguany, no amb una expressió retòrica que cada 1 de setembre es repeteix un cop i un altre entre les i els docents. Enguany, el desig fet paraules és central, real i, sobretot, dit en veu alta; vull que passi, que es doni, que es materialitzi el desig en realitat.

Perquè aquest que comença avui serà un curs dur però, com sempre, apassionant. Hi aprendrem munts de coses que no sabem i, espero que també, farem aprendre algunes coses a qui tenim davant, més enllà inclús de les competències bàsiques que els rics han posat a l’agenda mundial de l’ensenyament per convertir els nous treballadors en flexibles com un jonc. Fa segles, però, que sabem -gràcies Ramon Muntaner- que els joncs sumats un amb l’altre i aplegats en mata, la mata de jonc, esdevenim indestructibles. I qui mana pot tenir el poder que vulgui que no aconsegueix ni aconseguirà trencar-nos si ens sumem i esdevenim una sola.

Som docents i sabem que les mesures implementades per l’administració per fer classes amb seguretat, a Catalunya, són una burla a la intel·ligència. ni tenim nous espais per partir grups i fer-los més petits, ni tenim nous docents perquè els pocs milers de “nous professionals” que anuncien els administradors ben justet cobreixen les places deixades lliures per les prejubilacions, que enguany han estat moltíssimes (no patiu que les dades concretes i reals no les faran públiques perquè si les fessin públiques es desfaria le seu engany).

I amb aquesta colla hem de fer conlloga? Doncs sí, però fent allò que sabem fer, com sempre, atendre, ensenyar, ajudar i ser-hi. El que hem fet i farem sempre, el que vam fer des del març fins al juny, i des del juny fins a l’agost, malgrat ells mateixos s’esforcessin a estendre la mentida que no havíem fet res durant el confinament.

Som-hi que no ha estat res. Preparem tot el que no ens han preparat i qualsevol persona que no pugui fer les classes que agafi la baixa per raons mèdiques sense remordiments, sense patir que l’últim que hem de fer és autoculpar-nos de les mancances de l’administració.

Volem increment de plantilles reals, volem més espais, volem fer la nostra feina en condicions, en mínimes condicions. I, sobretot, volem poder fer classes presencials, que són les classes reals i veritables, les que ens permeten mirar-nos als ulls, parlar com a persones i atendre qui ho necessiti sempre que calgui.

Que tinguem un con començament de curs!!!

Jordi MARTÍ FONT
Exregidor CUP a Tarragona

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2019
jesus3.jpg

“Quan passeu pel travessant de la porta de qualsevol escola l’èxit ja estarà assegurat”

Avui vull explicar-vos quelcom que porto fent ja un temps i que omple d’alegria els meus dies. Potser amb aquesta frase semblo un enamorat, o un il·lús que viu en els seus propis pensaments però és que potser ho sóc.

Fa tres anys que realitzo accions a les escoles de Tarragona fruit de les carències que vaig veure durant tota la meva etapa educativa; tant a l’escola primària, l’institut, com a la universitat. En cap d’aquests centres es va parlar del continent africà negre, he tingut uns professors d’elit, tot i això mai hi han hagut d’explicar-me res d’Àfrica, ja que al temari del curs no hi era.

Jo tenia les meves inquietuds i volia saber específicament d’això perquè era el que a mi m’interessava, saber més de les persones que feien l’art que jo tenia, però hi havia persones a classe i a l’escola que eren de més enllà de les nostres fronteres i elles també voldrien saber de la terra d’on ells provenien i, a l’escola, només ensenyaven coses de la terra blanca.

“La institució més completa del món sempre tindrà carències”

Fruit d’això i després d’acabar la carrera d’història el meu cor va haver de posar límit a aquesta situació en la mesura que jo podia i vaig decidir començar a escriure de manera autodidàctica per realitzar un projecte on l’art tribal del continent negre arribés a les escoles, que era el que jo podia fer i el lloc on les idees arriben de manera més forta a la població.

Ploro quan escric aquestes línies, les tecles del meu ordinador estan mullades d’alegria, i és que realment és un èxit que avui, quatre anys després, segueixi fent el que un dia va ser la meva preocupació, els motius pels quals emprenyar-me i el meu somni: a les escoles ha entrat l’art tribal!

Em dirigeixo a les escoles per fer xerrades dissenyades per tots els nivells, sent jo qui m’adapto sempre al que tinc davant; des de nens de 3 anys fins a alumnes universitaris. No només vull transmetre idees formals de l’art, sinó que els hi vull parlar de la riquesa d’un continent al qual sempre se li ha donat una imatge d’una terra amb moltíssimes carències i mai se li ha destacat l’interessant i la riquesa que amaga en les seves gents, en els seus pobles i en la seva cultura.

Quan vaig a les escoles, les persones de qualsevol edat es queden sorpreses del que veuen i els hi explico, ja que em desplaço amb diverses obres que es poden tocar, olorar i escoltar. Per molts és la primera vegada que han vist aquelles formes, i la seva cara d’estupefacció és espectacular.

En acabar les xerrades sempre demano que em facin un dibuix d’allò que han vist aquell dia, copiant-ho o bé inventant-se alguna nova forma, sempre surten dibuixos espectaculars. Però el millor és quan arriben a casa i expliquen el que han vist i tornen a pensar, imaginar i dibuixar allò de nou.

“El meu èxit com veieu, és un dibuix, però no, no és un simple dibuix”

Amb aquest projecte vull acabar amb moltes barreres, amb molts filferros d’espines, amb molts murs, amb moltes lleis, amb molts programes electorals… amb moltes fronteres, tant físiques com ideològiques. Perquè avui i sempre al món estem TOTES i TOTS.

Encara queda molt per fer. Sempre he fet acció pel continent africà, que és del que jo conec una mica, però caldria tractar a les escoles tantes parts del nostre món…

Aquells qui tingueu interès en aquest projecte, obro les meves portes i el meu contacte. Sempre estaré encantat de combatre i anar a ajudar per la interculturalitat.

“L’art tribal africà visita l’escola”

artesinautor@gmail.com

 


REDACCIÓ7 Desembre, 2016

Les dades de l’informe PISA de 2015, extretes del resultat de les proves realitzades a alumnes de 15 anys durant el segon semestre de l’any passat reflexaen que Catalunya, com en altres ocasions, està per sobre de la mitjana espanyola (tcatalunyaambé de l’OCDE i de la UE) a les tres competències analitzades, ciències, matemàtiques i compreensió lectora.

Els resultats donen als alumnes catalans una mitjana de 500 punts en matemàtiques, 504 en ciències i 500 en comprensió lectora. En total, amb tots tres assignatures juntes, els resultats han millorat 17 punts respecte de les proves de fa 3 anys.

Tot i això, Catalunya encara es troba lluny de l’excel·lència en l’educació, ja que les dades PISA demostren que els catalans estan molt per sota de comunitats autònomes com Navarra o Castella Lleó amb els que els separen diferències de fins a 22 punts en comprensió lectora, de 18 en matemàtiques o 15 en ciències.

M.M.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter