Arxius de Escola Baltasar Segú | Diari La República Checa

Marc Pedraza és director de l’Escola de ball Nou Ritme de Tarragona. Està acostumat als flaixos de les càmeres i a sortir als mitjans perquè és un popular ballarí i un participant assidu en els carnavals més espectaculars de les nostres contrades. Marc és una persona aparentment extravertida, sociable, alegre… Però, darrere del seu somriure hi ha una història que pot xocar a més d’un.

Marc Pedraza, de 32 anys, va ser víctima d’abusos sexuals quan estudiava cinquè i sisè de primària a l’Escola Baltasar Segú de Valls. Han passat molts anys és cert. Però, ara, el vallenc entén que ha arribat el moment de treure la careta al seu agressor sexual: el seu extutor.

M. (el nostre interlocutor no vol identificar-lo, de moment) era un professor respectat per la comunitat educativa i comptava amb el recolzament de la junta directiva. Es considerava impune. Marc Pedraza, en una conversa amb el digital larepublicacheca, a pocs dies de celebrar-se el Día Mundial per la Prevenció de l’Abús Sexual Infantil, va confessar que va “callar massa temps” per por i perquè “sabia que ningú em creuria”. Va viure aquest drama en silenci durant més de 20 anys. El seu professor – i tutor mentre cursava cinquè de primària – va abusar d’ell en unes 30/40 ocasions: “ho feia un, dos cops per setmana”. El docent el portava al lavabo o a l’aula d’informàtica i allà “em treia en jersei, em tocava i em feia petons”.

Amb el passar del temps, hi ha hagut masturbacions i aberrants intents de fel·lació. Marc només tenia 9 anys. No sabia com reaccionar ni a qui explicar el que estava succeint, tot i ser conscient que “no era normal el que estava passant”. Vivia aterrat. La por el bloquejava. Els abusos sexuals eren constants i hi ha més víctimes. Hi ha almenys tres persones més identificades (dos nois i una noia). Però el nombre de víctimes podria ascendir a la vintena, tot i que sospita que el silenci imperarà.

La conducta del professor li va ocasionar un trauma de per vida i danys psicològics segurament irreparables. “Tenia baixa autoestima. Jo tenia dificultats per a relacionar-me amb altres persones. Em costava molt fer petons a les meves parelles, em sentia molt incòmode i violentat. Les imatges (dels tocaments) em redoblaven al cap com si fossin actuals”, conta Marc amb les llàgrimes als ulls.

Pedraza tenia ganes d’explicar a les seves persones de confiança però era incapaç. Se sentia bloquejat i va optar pel silenci i aïllar-se. Més endavant, va compartir el trauma amb alguna de les seves parelles per a justificar la seva actitud distant i temorosa en l’àmbit més íntim. Li costava molt veure o llegir notícies referents a abusos sexuals. “Acabava per canviar de canal i em posava molt irascible. No m’agradava reviure aquell infern. Em feia molt de mal”, afirma. Ara mateix, “començo a empatitzar amb les víctimes” i “trobo molt valent que ho denunciïn”.

Fa tres anys, “el meu cap va fer un clic i vaig decidir visitar un especialista a causa d’una situació d’estrès laboral. Tot aquell drama va aflorar. Necessitava desbloquejar-me. En aquell moment, vaig començar a sentir-me fort per compartir el drama que vaig viure quan era un nen. He decidit reconèixer que tenia un problema i que l’havia de resoldre per estar en pau i poder avançar”. Imaginar que el professor podria estar abusant d’altres persones de forma impune li provocava dolor, angoixa i impotència. Hi havia la possibilitat que altres nens estiguessin passant el mateix que Marc va viure (en silenci i solitud).

Amb l’ajuda psicològica, Marc s’ha enfortit i ara ha decidit ajudar a altres possibles víctimes que viuen bloquejades i desorientades. El ballarí està contactant amb excompanys de classe que podrien haver sofert tocaments per part de M., un professor – pare de família – actualment jubilat.

“Ara em sento amb forces per a parlar. Necessito fer-ho per viure en pau. Ara ja no tinc por. El meu objectiu és intentar que les altres víctimes surtin de la foscor i parlin. Que s’alliberin. Això ens donarà pau i tranquil·litat”, comenta Marc Pedraza, subratllant que ja va explicar tota aquesta “història” a la seva família.

És conscient que molta gent el qüestionarà i preguntarà per què ha trigat tant a explicar-ho. “Vaig tardar perquè no estava preparat. Sentia por. Estava bloquejat. Em sentia brut i culpable. No sabia gestionar aquest tema. Ell tenia molt de poder a l’escola”, assegura, recordant que, aleshores, una nena va denunciar el professor i ningú la va creure. “La van titllar de fantasiosa i que s’ho havia inventat”.

De fet, el vallenc recorda que al poble hi havia rumorologia al respecte, però el centre mai no ha pres cap mesura ni ha activat cap protocol.

Marc Pedraza no vol venjar-se, però pretén que es faci justícia i que el seu agressor “es penedeixi” del dany que va provocar a nens innocents. També pretén que la resta de professors i la junta directiva de l’escola Baltasar Segú – en aquells anys – reconeguin que van fallar perquè no van prendre accions legals o adoptar mesures per evitar la impunitat del professor i protegir els alumnes. “No van estar a l’alçada”, accentua.

El ballarí no descarta, amb la resta de companys, portar l’exprofessor davant la justícia. “M’agradaria saber quantes víctimes n’ha fet…” perquè “un addicte al sexe que no respecte als nens és capaç de tot”.

PUBLICITAT