24. Abril 2024

Arxius de ERTO | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Agost, 2021
diners2.jpg

Inspecció de Treball ha detectat 555 irregularitats fraudulentes relacionades amb ERTO a Catalunya. Aquestes han rebut una sanció acumulada de  2.351.954,58 euros. Al conjunt de l’Estat s’han comptabilitzat 5.459 infraccions castigades amb 25.930.721,74 euros en multes. Per tant, les de Catalunya representen el 10,16% de tota Espanya.

Alguns dels fraus denunciats per treballadors i sindicats estan relacionats amb el fet que persones inscrites en ERTO han treballat tot i estar en un expedient de suspensió o han fet més hores de les que tocava. També s’han descobert empreses que han contractat empleats per substituir els afectats pels expedients.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Juliol, 2021
erto-1.jpg

El Govern de la Generalitat obre avui el sistema de petició d’ajuts per a persones afectades per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) o que tenen un contracte laboral fix discontinu. La sol·licitud s’ha de fer a través d’aquest enllaç. Es requereix identificació en línia mitjançant DNI/TIE, targeta sanitària/MUFACE i telèfon mòbil.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Maig, 2021

La Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) demanen al Govern espanyol que prorroguin els ERTO del sector sense canviar les condicions. Això es deu a la proposta de l’executiu de Pedro Sánchez d’ampliar els ERTO amb la tornada obligatòria dels fixos discontinus i la incentivació de les contractacions.

La CEHAT i la FEHT assenyalen que, en un moment encara molt crític per al sector turístic, assumir aquests canvis seria inviable i la seva aplicació suposaria el tancament d’una gran part de l’empresariat hoteler. Pel que fa a la tornada obligatòria dels fixos discontinus, les patronals apunten que una part dels hotels estan tancats, sense activitat i sense una previsió clara a curt termini de recuperació de l’activitat ni d’obertura total o parcial. Per aquest motiu ho consideren impossible de realitzar.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Abril, 2021

El Govern d’Espanya ha prorrogat fins al 9 d’agost el Reial Decret Llei 37/2020, que regula la moratòria dels desnonaments i els contractes de lloguer durant l’estat d’alarma, tot i la qual els ‘llançaments‘ “se segueixen produint” en diferents ciutats catalanes, segons afirma Ignasi Vives, advocat del despatx Sanahuja Miranda Advocats.

“No tots els jutjats estan aplicant la suspensió dels procediments de desnonament i llançaments arrendataris”, assegura el jurista, que afegeix que “únicament se suspèn si l’inquilí pot acreditar que es troba en una situació de vulnerabilitat a conseqüència de la COVID, si ha perdut la feina o està en ERTO”.

Segons Ignasi Vives, les mesures de Reial Decret “van encaminades a protegir els col·lectius més vulnerables i la situació econòmica s’ha vist greument perjudicada a conseqüència de la pandèmia”, malgrat la qual cosa, la suspensió del desnonament “no és automàtica”.

Per poder aplicar aquesta suspensió, s’ha d’acreditar que l’arrendatari es troba en una situació d’atur o ERTE i que la renda més les despeses i subministraments bàsics sigui superior o igual al 35% dels ingressos nets que rep la totalitat de la unitat familiar.

Per l’advocat, aquesta mesura “és un brindis al sol”, si no va acompanyada d'”un paquet d’inversions i recursos que permetin a les administracions fer front a les necessitats residencials dels seus ciutadans“.

Ignasi Vives destaca que la norma “introdueix la possibilitat” que els que estiguin ocupant sense títol que ho justifiqui, també es puguin acollir a la suspensió, encara que, matisa, “només seria aplicable si el propietari és una persona jurídica o una gran forquilla i l’ocupació no s’ha produït amb violència i és anterior a la declaració de l’estat d’alarma”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
erte5.jpg

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la pròrroga fins al 31 de maig dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i de la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms. Pel que fa als ERTO, el Ministeri de Treball va tancar fa una setmana un acord amb els sindicats i la patronal per allargar la mesura quatre mesos més, ja que l’última pròrroga acabava el 31 de gener.

L’executiu de Pedro Sánchez calcula que la nova pròrroga pot tenir un cost d’uns 5.500 milions d’euros en prestacions per als treballadors i en exoneracions a les empreses. La nova moratòria dels ERTO manté la clàusula que prohibeix a les empreses d’acomiadar en 6 mesos i simplifica diversos tràmits.

Per exemple, amb la pròrroga automàtica i amb més facilitats per passar d’un ERTO per força major a un per impediment d’activitat. També hi ha novetats pel que fa a la inclusió de tres noves activitats econòmiques als ERTO per a sectors específics especialment vulnerables i ultraprotegits: càmpings i aparcaments de caravanes, activitats de manteniment físic i lloguer de mitjans de navegació. Més enllà d’aquestes novetats, els ERTO mantenen el mateix esquema que la pròrroga del setembre.

El ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha destacat que el decret aprovat aquest dimarts que prorroga els ERTO i també la prestació per a autònoms dona «certesa» i «continuïtat» als mecanismes que cercant «consolidar el manteniment dels llocs de treball». Escrivá ha remarcat que en aquesta ocasió ha estat «fàcil» acordar-ho amb els agents socials perquè hi ha «molt consens» entorn aquests mecanismes.

Actualment encara hi ha al voltant de 700.000 persones en ERTO a tot l’Estat espanyol. En el pic màxim de la pandèmia més de 3,6 milions de treballadors van estar en un ERTO. Escrivá ha destacat que s’ha «estabilitzat» amb aquest mecanisme «flexible», que es va posar en marxa al març de l’any passat, a l’inici de la pandèmia.

En relació amb la pròrroga de la prestació per a autònoms, l’acord amb les associacions de treballadors per compte propi recull una rebaixa del 75 al 50% del nivell de caiguda d’activitat necessari per accedir a la prestació.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2020

Manifestació de l’oci nocturn davant del SEPE

Els sectors de l’oci nocturn i de la restauració viuen moments convulsos a causa de les restriccions que implanten els governs. Aquest matí, persones dels dos col·lectius sumats a uns quants discjòqueis han protestat a Tarragona, concretament davant del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE). Principalment, reclamen un pagament únic als seus treballadors i una extensió dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins que s’aturi l’Estat d’alarma.

Segons explicava el representant de l’oci nocturn a Tarragona, Cristian Compte, molts establiments porten 8 mesos sense facturar i actualment el 30% de les discoteques catalanes no tornaran a obrir. Aquest darrer percentatge podria augmentar fins a un 70% si no es donen els ajuts necessaris abans de 2021.

Cristian Compte

Per altra banda, la situació dels treballadors també és força delicada, ja que molts porten des de març o juny sense cobrar a causa dels seus contractes temporals. Segons Compte, els Expedients de Regulació Temporal de Treball (ERTE), que permeten subsidiar aquests treballadors, no arriben. “La majoria s’han buscat altres feines”, explicava el propietari de la discoteca Totem.

Només a Catalunya, 200.000 persones depenen de l’oci nocturn, un sector que no va poder comunicar-se amb la Generalitat fins al juliol, després d’una manifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb aquest panorama, Compte ja ha dit que arribaran a on calgui “fins que ens facin cas”.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Octubre, 2020
erto_.jpg

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha registrat 4.871 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a Catalunya entre els dies 16 i 22 d’octubre, coincidint amb la primera setmana en què van entrar en vigor les noves restriccions impulsades pel Govern per frenar l’expansió de la covid-19 al territori.

D’aquests, 3.231 responen a causes de força major per l’aturada de l’activitat, mentre que 1.562 corresponen a causes relacionades amb les restriccions que limiten l’activitat. La resta (78 expedients), fan referència a altres motius que no s’especifiquen.

Els nous ERTO afecten un total de 41.054 treballadors, un 75% dels quals es concentren a la demarcació de Barcelona.

A Tarragona, s’han signat 562 expedients i 5.360 persones s’han quedat sense feina de forma temporal, mentre que a la demarcació de Lleida s’han registrat 266 ERTO amb 1.038 persones afectades.

A les Terres de l’Ebre, el nombre d’expedients és de 30 i la xifra de treballadors afectats és de 155.

Finalment, Barcelona suma 3.835 expedients que afecten 30.898 persones. La segona regió que acumula més expedients és Girona, amb 628 ERTO i 3.603 treballadors afectats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juliol, 2020

La Seguretat Social s’ha gastat, entre abril i juny, més de 8.000 milions d’euros per pagar les prestacions d’atur i les bonificacions derivades dels ERTO.

Si a l’abril la factura pagada va ser superior als 2.700 milions, al maig, amb més ERTO reconeguts, la despesa es va enfilar fins als 3.300 milions. Al juny, amb el retorn d’una part de les empreses a l’activitat, la factura va baixar i va quedar per sobre dels 2.000 milions d’euros.

Ara, Inspecció de Treball es vol assegurar que les empreses que s’han servit d’aquest instrument l’han aplicat com caldria i no se n’han aprofitat, sobretot perquè, per la urgència de la pandèmia, molts ERTO es van aprovar per la via del silenci administratiu.

Gràcies a l’efecte sorpresa, els inspectors de Treball detecten alguna irregularitat entre el 10 i el 20% de les empreses que visiten. El frau més habitual és mantenir la plantilla treballant malgrat l’aplicació de l’ERTO o reincorporar treballadors sense notificar-ho a l’autoritat laboral, per tal que sigui la Seguretat Social la que continuï pagant el gruix del sou.

Però la casuística va més enllà, segons Luis Tobajas, vicepresident Sindicat Inspectors de Treball i Seguretat Social:

Les irregularitats més difícils de comprovar són les relacionades amb el teletreball. En aquests casos, Mercedes Martínez, portaveu de la Unió Progressista d’Inspectors de Treball, considera que caldrà analitzar la facturació.

Frau minoritari
A falta de dades oficials, des de Pimec creuen que les situacions de frau seran minoritàries. Per Emma Gumbert, membre del comitè executiu de Pimec, les sancions, d’entre 6.200 i 187.000 euros per treballador, poden acabar generant problemes de tresoreria greus a les empreses:

Inspecció de Treball també facilita un formulari en línia per fer arribar les denúncies de manera totalment anònima. Els sindicats admeten, però, que és difícil que els treballadors denunciïn les empreses, per por de perdre la feina, i perquè existeix la idea que estan ajudant l’empresa a sobreviure en un moment especialment complicat.

Tot i que consideren que el frau és minoritari, els sindicats alerten de l’abús que s’ha fet dels ERTO per força major.

 


REDACCIÓ27 Maig, 2020

És una notícia que no agradarà a tothom. I menys als treballadors i organitzacions sindicals. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures socials en defensa de l’ocupació, que inclou la prolongació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins al 30 de juny i es tramitarà com a projecte de llei pel procediment d’urgència al rebre el vot favorable dels 350 diputats per fer-ho: – 295 vots a favor, cap en contra i 55 abstencions –.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que la nova norma permetrà que les exempcions s’estenguin als ERTO per causa ETOP – per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció – que, fins ara, havien quedat fora d’aquests beneficis. “Les exempcions podran així acomodar-se a noves situacions que requereixin incentivació i suport per part de l’Estat”, ha afirmat la governant.
En aquest sentit, també ha dit que les empreses que estiguin en risc de concurs de creditors o que justifiquin els seus problemes econòmics motivats per la pandèmia i s’hagin acollit a un ERTO durant aquesta crisi no estaran obligades a complir amb l’actual exigència del manteniment obligatori de l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la fi de l’expedient. “No podem exigir a ningú que compleixi l’impossible. Aquesta clàusula de salvaguarda es va aprovar per mantenir l’ocupació, però ens fem càrrec de què algunes empreses, que es troben en risc, no podran complir aquest compromís”.