19. Abril 2024

Arxius de ernest benach | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Febrer, 2023
Ernest-Benach.jpeg

Ernest Benach (arxiu)

La mesa del Parlament presidida per Ernest Benach va augmentar les indemnitzacions als màxims responsables de l’òrgan fins a més de 120.000 euros. Segons el Diari Ara, les reformes impulsades als anys 2000 van permetre que els càrrecs més elevats del Parlament percebessin una prima d’entre 120.000 i 170.000 euros en deixar les seves funcions. Es tracta d’un ingrés per compensar els diputats quan abandonen la cambra, ja que no poden adreçar-se a l’atur immediatament. En aquella època, els diners es podien rebre en un únic pagament que no tenia en compte altres ingressos públics o privats.

En aquest context, la mesa del 2005 va modificar la regulació per tal d’incrementar la compensació a aquells diputats amb responsabilitats a la direcció del Parlament. De fet, tres d’aquells membres haurien percebut la indemnització més elevada de la història de la cambra. Es tracta dels dos vicepresidents, Higini Clotas (PSC) i Ramon Camp (CiU), i el mateix Benach (ERC).

Així, segons les dades lliurades pel Parlament al Diari Ara, es van destinar 128.760 euros el febrer del 2011 a compensar Benach pel seu exercici de diputat (18 anys); 144.248,04 euros a Ramon Camp (26 anys) –en dos pagaments idèntics de 72.124 euros, el febrer del 2009 i el gener del 2010–, i 169.066 euros a Higini Clotas (32 anys) el gener del 2013. La resta de membres de la mesa no van rebre quantitats tan altres perquè no havien estat tant de temps a la cambra o perquè van marxar quan la llei ja havia canviat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Agost, 2020

Rigol, Benach i De Gispert demanen l’indult

Els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert han registrat una petició d’indult per a la també expresidenta de la cambra Carme Forcadell. Ho han explicat ells mateixos aquest dilluns en una roda de premsa en què han detallat que Forcadell coneix la iniciativa però que no hi ha participat.

Així mateix, han reivindicat l’amnistia com a millor solució per als líders independentistes empresonats arran del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. “Abans que es pugui plantejar la llei d’amnistia, hem considerat que ho havíem de fer per ella”, ha assegurat De Gispert. Tant ella com Rigol han subratllat que l’indult no suposa “ni el penediment ni cap altra acceptació” dels fets pels quals se l’ha condemnat.

Benach ha insistit que “la via més justa és l’amnistia”, que és també “la que la Carme prefereix”, però l’indult “és més fàcil de gestionar” perquè depèn del govern espanyol, mentre que l’amnistia l’han d’aprovar el Congrés i el Senat. A més, ha subratllat que la petició “no la fa la presidenta Forcadell”, sinó ells tres.

Rigol, per la seva banda, ha lamentat que malgrat les multitudinàries mobilitzacions independentistes dels darrers deu anys “l’Estat no s’ha mogut gens ni mica” i fins i tot s’ha dedicat a reprimir els líders sobiranistes. Per això ha considerat “un insult” que es pretengui “minimitzar” el moviment independentista.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019

La Creu de Sant Jordi serà lliurada a 29 personalitats i 15 entitats

El govern de la Generalitat, liderat per Quim Torra, ha decidit distingir amb la Creu de Sant Jordi el reusenc Ernest Benach, qui va ser el president del Parlament de Catalunya.

Però la llista de guardonats – 29 personalitats i 15 entitats – es conforma també amb els altres presidents de la cambra catalana (en llibertat), Núria de Gispert i Joan Rigol.

L’esportista del FC Barcelona, Leo Messi, també serà obsequiat amb la distinció més important del país. El guardó es lliura pels mèrits i serveis prestats i “destacats” a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

L’executiu també guardona l’esportista i excandidata d’ERC Núria Picas, i entitats com El Tempir, l’Ateneu de Tàrrega i la Federació Catalana d’Entitats Corals.

 


REDACCIÓ27 Abril, 2019

Benach demana aportacions per ajudar els imputats de l’1-O

El vicepresident de l’Associació de la Caixa de Solidaritat i expresident de Parlament, Ernest Benach, ha fet una crida per recaptar fons per “combatre” la ‘repressió’ de l’Estat espanyol després que el jutjat d’instrucció número 13 hagi imposat una fiança de 5,8 milions d’euros a 17 dels 30 processats per malversació de fons públics pel procés de l’1-0.

“És un despropòsit tot plegat, algunes de les persones són funcionaris i es veuen afectades des del punt de vista professional, és gravíssim”, ha lamentat Benach des de Reus (Baix Camp).

Segons el republicà reusenc, la campanya electoral no ha facilitat la recaptació d’aportacions i encara els hi falten recursos per fer front aquesta situació de “crisi”.

En aquest sentit, ha subratllat que cercaran noves iniciatives per omplir la caixa i ha plantejat que una de les mesures podrien ser les donacions mensuals.

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2019

Benach és un dels 500 testimonis que ha estat citat pel Suprem

L’expresident del Parlament de Catalunya ha estat un dels polítics citats a declarar com a testimoni en el judici contra el procés que s’està duent a terme al Tribunal Suprem.

Ernest Benach, que s’ha presentat al tribunal com a assessor de comunicació i professor a la UOC, ha ajudat la sala a esclarir alguns dubtes sobre el funcionament de la mesa de la cambra catalana, de la qual va ser president entre desembre del 2003 i el desembre del 2010. Quan ha entrat a la sala, Benach ha saludat a Jordi Cuixart amb un cop a l’esquena.

L’expresident del Parlament declarava a petició de la defensa de Carme Forcadell. Benach ha respost a les preguntes de les parts, però ha insistit força en la tesi de la defensa de Forcadell.

Ha repetit un cop darrere l’altre que la mesa del Parlament no té cap mena d’iniciativa política i que només es calibren qüestions de forma. O sigui, que la mesa de la cambra, en les proposicions i propostes de llei, no entra a jutjar certes qüestions. Per si hi havia algun dubte, el reusenc ha arribat a dir que hauria fet exactament el mateix que Carme Forcadell. També ha deixat clar que és responsabilitat del president defensar els drets de tots els parlamentaris. La declaració de Benach ha estat essencialment tècnica.

 


REDACCIÓ3 Setembre, 2018

L’exregidor de l’Ajuntament de Reus i expresident del Parlament de Catalunya, el republicà Ernest Benach, no serà el gerent del futur Consorci de l’Hospital Sant Joan de Reus. És el mateix Benach que desmenteix els rumors que el posicionen com a màxim responsable del nou organisme.

Ernest Benach

Malgrat el desmentiment de l’expresident de la cambra catalana, el cert és que aquesta possibilitat – que ell gestioni el nou consorci – podria comptar amb el vistiplau de la diputada i presidenta del Consell d’Administració de l’Hospital Sant Joan de Reus, Noemí Llauradó i de Joan Borràs, director adjunt de l’Institut d’Oncologia Catalunya Sud.

El nom d’Ernest Benach no és nou en el món de la Salut, ja que va ser el president del consell d’administració de l’hospital reusenc quan era regidor a la capital del Baix Camp. Aquest fet podria ser alguns dels arguments esgrimits per Noemí Llauradó i Borràs – un històric de l’executiva local d’ERC a Reus – perquè l’expresident del Parlament es faci càrrec de la gerència del nou consorci.

La qüestió més espinosa és que, en aquests moments, el CatSalut podria no veure amb ulls la constitució d’un consorci atenent el dèficit ‘galopant’ de l’hospital reusenc. La Generalitat abans que res vol que se sanegi els comptes i després es predisposaria a analitzar la possible creació del nou ens. L’Ajuntament, presidit per Carles Pellicer, defensa que la gestió de l’hospital hauria de ser assumida per la Generalitat de Catalunya.

Mentre el món de la Salut a Tarragona pateix alguns canvis – arran de la destitució del director territorial de Salut, Roger Pla, – el nom d’Ernest Benach està cada cop més vinculat a la gerència del futur consorci de l’Hospital Sant Joan de Reus, encara que ell ho negui. Tots sabem que en política… res és impossible.

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2015

Els noms de Josep Bargalló i  d’Ernest Benach sonen amb força per ocupar un càrrec institucional a la demarcació.

quim nin
Joaquim Nin, delegat del govern en funcions

Joaquim Nin és un dels noms que circulen per encapçalar la llista de Convergència Democràtica de Catalunya al Congrés dels Diputats de cara a les eleccions del 20 de desembre. Malgrat la informació no hagi estat confirmada oficialment, fonts convergents consultades per aquest diari asseguren que, en els darrers dies, el nom de l’actual delegat de la Generalitat a Tarragona sorgeix, en les diferents reunions partidàries, com una forta possibilitat per anar a Madrid.
No obstant això, es pretén portar aquesta qüestió amb la màxima discreció possible, sobretot tenint en compte la situació política que travessa el país. Tot sembla indicar que Joaquim Nin, que acumula els càrrecs de delegat del govern i d’alcalde d’Albinyana, és la persona amb més ‘números’ per encapçalar una candidatura convergent al parlament espanyol.

Junts pel Sí’ vol republicans

quim_mas
Quim Nim amb el president Mas

Les mateixes fonts garanteixen que ‘Junts Pel Sí’ estan fent els possibles perquè Quin Nin no continuï ocupant el despatx del Carrer Sant Francesc.

De fet, tot indica que el càrrec de delegat de govern de la Generalitat a Tarragona podria ser un republicà.

Els noms de Josep Bargalló i  d’Ernest Benach sonen amb força per ocupar un càrrec institucional a la demarcació.  Fonts properes a Joaquim Nin han informat aquest diari que no hi ha res oficial i que, fins a la data, no hi ha hagut cap proposta per encapçalar o integrar una llista al Congrés dels Diputats. Es tracta d’un secret públic o només de rumorologia política? El temps ho dirà…

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2015

benach
Ernest Benach podria presidir el Port?

País convuls, coalició agafada amb pinces però obligada a clonar-se el pròxim 20 de desembre, govern en funcions…

El panorama que es dibuixa ara com ara, fins que la CUP no desvetlli la incògnita sobre si dóna suport o no a Artur Mas com a president i amb la possibilitat d’una nova convocatòria electoral el gener/febrer de l’any que ve, és volàtil.

Això no ha impedit que membres de Convergència i ERC, necessitats entre altres qüestions de coordinar-se per si s’acaba formant un govern que haurà de contemplar inevitablement l’entrada dels republicans, hagin mantingut almenys una trobada de caràcter informal sota el paraigua de Junts pel Sí, sense compromisos i estrictament domèstica, on s’ha posat tot damunt la taula. Fins i tot… noms.

Aquest diari digital ha tingut accés a algunes de les variants contemplades. Entre les més rellevants es troba la possibilitat que l’Autoritat Portuària de Tarragona, entitat vinculada pressupostàriament al govern central però amb president nomenat a partir d’una proposta de la Generalitat, sigui per a un republicà.

Bargalló sóna com a substitut de Quim Nin a la delegació del Govern
Bargalló sóna com a substitut de Quim Nin a la delegació del Govern

Entre les probabilitats sorgides durant la conversa es trobaria Ernest Benach, persona amb un fort component institucional, fruit de la seva condició d’expresident del Parlament, i l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, al qual el partit li deu bastants favors i que, amb ironia afegida segons alguns dels presents, suposaria un estalvi pel Port a l’hora de fer les targetes amb el seu nom perquè coincideix amb el de l’actual. També es contemplaria Sergi de los Rios. L’exregidor té a favor seu el fet que és l’únic tarragoní dels tres. Però aquesta possibilitat no reuneix consens.

Substitut per a Quim Nin
També es va parlar del càrrec de Delegat del Govern, actualment desenvolupat pel periodista i alcalde d’Albinyana, Quim Nin.  I en aquest cas la travessa és, i serà, extensa. Però cal perdre de vista el nom del torrenc Josep Bargalló com a probable substitut de Quim Nin.

És a dir, els republicans no renunciarien a fer-se amb aquest càrrec i ho farien reeditant el que en el seu moment es va anomenar com ‘clan de l’avellana’, format al voltant de Josep-Lluís Carod Rovira i que va caure en desgràcia juntament amb el format del Tripartit.

De moment, totes aquestes informacions no tenen confirmació oficial, perquè tothom sap que el que es mogui massa no sortirà a la foto…

 

 


REDACCIÓ21 Febrer, 2014

independència
Segallès parlant amb Albert Donaire

Els Mossos d’Esquadra volen deixar de ser la Policia Nacional de Catalunya per esdevenir la policia del nou estat català. Aquest ha estat el principal missatge que han transmès, aquesta tarda, en un acte al Col·legi d’Advocats de Tarragona.
La sala s’ha tornat petita per acollir tots aquells que volien saber quin model de policia tindrà Catalunya quan assoleixi la independència.
Els Mossos presents han assegurat que no es tracta d’obligar a votar a favor o contra, però sí participar en la construcció d’un nou estat. Han explicat que, personalment, defensen unes idees, però, professionalment, estan al servei del país, inclòs dels que no advoquen la unitat d’Espanya.
Algunes cares conegudes del món de la política, com Josep Gomis i l’ex president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, no han volgut perdre la conferència del primer director general dels Mosso d’Esquadra i actual president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès.
independència
L’expresident del Parlament amb Segallès

Sellarès, qui s’ha intitulat independentista, ha volgut subratllar que els Mossos no tenen perquè canviar res en la seva manera d’actuar. “Han de ser professionals, com sempre ho han estat. Amb la independència no s’ha de canviar res”.
Ha donat a entendre que no s’ha de veure fantasmes on no hi ha. “Hi ha policies independentistes de la mateixa manera que hi ha espanyolistes, gays…”, ha remarcat.
Per l’ex-responsable dels Mossos d’Esquadra, Catalunya té una policia molt bé preparada i que sap diferenciar la seva professió de les seves opcions personals i polítiques.
Recentment, l’actual director dels Mossos, Manel Prats, va visitar Tarragona i va confessar que no li agrada que es relacioni la policia catalana amb la independència, sobretot pels mals entesos que això pot provocar entre la ciutadania més susceptible. Prata està manifestament contra la politització de la policia catalana.