25. Abril 2024

Arxius de Envelliment | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Desembre, 2021

La covid-19 ha frenat l’envelliment de Catalunya per primera vegada en 4 dècades. En aquest sentit, la població de més de 85 anys (85 inclòs) ha disminuït respecte al 2020. Així, aquest grup de ciutadans es va situar en 249.555 persones (83.292 homes i 166.263 dones), 1.128 persones menys que l’1 de gener del 2020. Tanmateix, el Barcelonès, el Pallars Jussà, el Segrià i la Ribera d’Ebre són les úniques comarques que han perdut població.

La població resident a Catalunya era de 7.739.758 persones a 1 de gener de 2021, segons les estimacions de població de l’Idescat. Aquesta xifra representa un augment de 17.555 habitants respecte a un any enrere.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Juliol, 2020

Espanya segueix envellint-se

De nou Espanya ha registrat un màxim històric en el seu índex d’envelliment en aconseguir un 125,79%, és a dir, que ja es comptabilitzen 125 majors de seixanta-quatre anys per cada 100 menors de setze, una proporció que, des que va superar el 100% el 2000, ha anat en augment.

Publicat recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’índex del 125,79% en 2020 suposa el creixement més gran de la sèrie històrica des de 2014, de gairebé tres punts percentuals en comparació amb l’any passat, quan va ser de 122,8%.

Segons l’estadística, les comunitats més envellides són Astúries (224%), Galícia (202%) i Castella i Lleó (201%) i només Ceuta (58%), Melilla (44%) i Múrcia (87%) registren un índex d’envelliment per sota del 100%, amb el que presenten una major proporció de joves.

Va ser a partir de 2000 quan Espanya va començar a ser una societat envellida, en presentar major proporció de persones majors que de joves. Davant aquestes xifres, algunes entitats com la Fundació Adecco han volgut reobrir el debat del ‘talent sènior’ com a “única alternativa” per al futur del país.

En un comunicat, la Fundació considera que “no és presentable” que un 40% de les candidatures dels majors de cinquanta-cinc anys continuï descartant-se en els processos de selecció i adverteix que les polítiques de discriminació positiva basades en bonificacions han demostrat “la seva ineficàcia” si no s’acompanyen d’estratègies de diversitat i inclusió.