20. Abril 2024

Arxius de ensenyament | Pàgina 2 de 7 | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Octubre, 2021

Les inversions de la Generalitat al Camp de Tarragona sempre han generat debat entre els diferents partits del territori i, la realitat, és que la demarcació pateix una manca de finançament que deixa una certa sensació d’abandonament per part del Govern autonòmic, com és el cas dels equipaments educatius.

El PSC demana “més compromís amb TGN”

Des del PSC han volgut exigir a l’executiu de Pere Aragonès un compromís ferm amb els equipaments educatius a la ciutat, davant l’Escola de l’Arrabassada, un projecte “abandonat”, segons els socialistes i que Ensenyament endarrereix la seva data de finalització “cada vegada més” i que fa que els alumnes del barri segueixin en barracots, com també és el cas de l’Escola de Ponent.

“Si tenim un Govern que diu que és d’esquerres, hauria d’apostar per una aposta per l’educació pública i de qualitat. Aquí no veiem aquesta aposta pel futur dels nostres nens i nenes del país. L’única solució per revertir aquesta situació és amb un Govern liderat per Salvador Illa”, ha declarat la portaveu del PSC de Tarragona, Sandra Ramos.

D’altra banda la diputada del PSC, Esther Niubó, ha assegurat que “constatem la manca d’inversió per part de la Generalitat amb Tarragona i ho veiem amb la manca de compromís amb els equipaments educatius com aquest, un barri en expansió, amb ciutadans que necessiten aquest servei”.

VÍDEOS



REDACCIÓ7 Octubre, 2021

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha lamentat l’anunci del departament d’Ensenyament d’un nou endarreriment en la construcció del nou Institut Miami, que no estarà en funcionament fins al curs 2025-2026. En una reunió mantinguda aquesta setmana entre el director general de Centres Públics, Jean Marc Segarra, i representants del govern local, el Departament s’ha compromès a oferir una proposta provisional per als pròxims quatre anys.

Actualment, el centre té barracons on s’imparteixen les classes i l’augment d’estudiants ha comportat l’ús d’espais de l’escola Joan Miró, propera a l’institut. L’alcalde Fran Morancho ha apuntat que aquest retard suposa un entrebanc per al projecte educatiu del centre.

En la reunió, el govern mont-rogenc ha insistit en l’ampliació de l’oferta de formació professional al municipi, concretament per donar continuïtat al cicle formatiu de grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes dual. A la vegada, Morancho ha remarcat la necessitat de més inversions destinades a l’escola Mare de Déu de la Roca, on el consistori està treballant en un futur pavelló esportiu. Actualment, el projecte es troba en fase de redacció executiva i podria construir-se l’any vinent.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Juliol, 2021

El conseller d’Ensenyament, Josep Gonzàlez-Cambray, ha presentat el seu equip de directors i directores dels Serveis Territorials d’Educació davant dels mitjans de comunicació. Ha destacat que “renovem 8 dels 10 directors i directores territorials, 6 dels quals són incorporacions que venen dels equips directius de centres educatius i 4 d’ells eren directors i directores fins a dia d’avui”. També ha presentat la nova directora general d’Alumnat, Rut Ribas, nomenada ahir pel Govern.

En aquest sentit, el titular d’Educació ha explicat que aquesta direcció general abordarà qüestions com “la salut mental, l’alimentació, la sexualitat, la prevenció de les addicions i treballarà per erradicar qualsevol tipus de violència, abús o assetjament  als centres”. Ha afegit que “totes les decisions del Departament d’Educació han de tenir la mirada en l’alumnat, han de tenir impacte a dins de les aules i han de millorar i avançar cap a la transformació educativa”. Amb la incorporació de Rut Ribas es completa el consell de direcció del Departament, que en total estarà format per 8 dones i 4 homes, que representa un 66% de dones, percentatge que reflexa la realitat dels professionals dels centres educatius.

El director territorial d’Educació a Tarragona

Durant la seva intervenció, el conseller d’Educació ha remarcat que “posarem l’accent en l’orientació en totes les etapes educatives, des de l’escola fins als cicles formatius”. Ha dit també que “aquesta orientació és clau, atès que és molt important aquest acompanyament a través de la tutoria, a través dels nostres professionals i a través de la direcció general d’Alumnat per millorar les taxes d’absentisme i abandonament escolar”. “En definitiva, volem una escola més democràtica, més social, més verda i en català”, ha declarat.

Gonzàlez-Cambray ha reivindicat un sistema educatiu català basat en “el diàleg, l’escolta activa, el treball en equip, els lideratges compartits i distribuïts”. “El nostre objectiu és seguir avançant després d’un any de Covid amb el plantejament de fem equip, som educació; hem d’aprofitar l’any de la Covid, on tots hem donat el millor de nosaltres mateixos, i, a partir d’aquí, seguir avançant per millorar el sistema educatiu del país”, ha conclòs.

Els nous directors i directores territorials presentats avui són els següents:

  • Pere Masó, delegat d’Educació a Barcelona
  • Albert Grau, director al Baix Llobregat
  • Susana Naranjo, directora a Barcelona Comarques
  • Gemma Boix, directora a la Catalunya Central
  • Adam Manyé, director a Girona
  • Claudi Vidal, director a Lleida
  • Simó López, director al Maresme-Vallès Oriental
  • Joan Manel Audí, director a Tarragona
  • Montserrat Perelló, directora a les Terres de l’Ebre
  • Maria Teresa Fons, directora al Vallès Occidental

PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Juliol, 2021

Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.

Abans les mares es quedaven gairebé sempre amb custòdia i la pàtria potestat de l’infant. Avui dia, les coses han anat canviant. Però, les polèmiques continuen dins i fora dels jutjats. Molts progenitors no respecten les decisions judicials encara que això sigui un delicte o pugui representar un greuge i problemes per al menor.

La mare va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat

Els protagonistes d’aquesta història rocambolesca són pare, mare i una nena de 10 anys. Dit d’aquesta manera podria tractar-se d’un dels milers de casos que hi ha a les taules dels jutges o dels representants del Departament  d’Atenció a la infància, en aquest cas de Terres de l’Ebre. La novetat d’aquest estrambòtic cas és que a hores d’ara contra la mare hi ha querella per sostracció i desobediència.

Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.

El cert és que en una d’aquestes visites, la mare va decidir no tornar la menor al pare. Han passat més de 500 dies d’aquest ‘segrest‘. El pare, que viu al centre de Tarragona, ha iniciat una ‘guerra judicial’ que compta amb tots els ingredients per a un guió d’una novel·la de tragicomèdia veneçolana.

Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.

La Justícia reconeix que hi ha seriosos problemes per resoldre aquesta situació atenent l’alt grau de conflictivitat existent entre els dos progenitors i també a causa de la situació emocional que travessa la menor. De fet, es deixa palès que “la situació actual no beneficia el benestar emocional ni físic” de la nena.

Al revés, la justícia entén que els indicadors de risc s’han mantingut en els darrers 10 anys. Tot i que la sentència és favorable al pare, la mare es nega a complir-la, violant tots els dictàmens i ordres judicials. En un escrit de Fiscalia datat de 18 de maig de 2021 i al qual larepublicacheca.cat ha tingut accés, s’admet que la menor continua amb la mare “il·legalment”, al no haver-se complet ni executat la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Segons fonts judicials contactades per la nostra redacció, aquest cas “és d’una complexitat extrema” perquè s’està actuant “en tot moment per fer prevaler els interessos superiors de la menor”, la qual “és conscient de la situació”. Alguns fonts apunten que la sentència de l’Audiència Provincial no s’ha respectat perquè la nena, de 10 anys, visiblement manipulada per la mare, va amenaçar amb autolesionar-se.

És obvi que la justícia disposa de mecanismes legals per “forçar” el compliment d’una sentència judicial, avancen les mateixes fonts, tot destacant que, en aquest cas “delicat” totes les “directives” adoptades per fer complir el veredicte han de ser “mesurades” a fi d’evitar “traumes majores” per a la menor i reaccions incontrolables i indesitjables. Una altra opció és fer que la nena sigui traslladada a un centre ‘controlat’ per l’administració, allunyant-la així d’una situació que l’està perjudicant seriosament.

Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El cert és que mentre els pares juguen a la picabaralla (de forma impune), els interessos de la menor estan sent oblidats. Qui controla això? De moment, cap institució de defensa i protecció del menor s’ha pronunciat… Ara per ara, cap institució ha fet complir la sentència de l’Audiència Provincial. Ni els jutges de primera instància, ni tan sols la Fiscalia. És normal?

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Febrer, 2021

Educació i Salut confirmen que el curs acabarà amb el personal dels centres educatius vacunat. Així ho han explicat en roda de premsa els consellers d’Educació i Salut, Josep Bargalló i Alba Vergés, que han valorat els cribratges duts a terme al personal de centres durant el segon trimestre i per avaluar l’evolució de la pandèmia en l’àmbit educatiu.

Moment de la roda de premsa

Bargalló ha agraït l’esforç de l’alumnat, professorat, administració sanitària i famílies per mantenir les escoles obertes, “perquè gràcies a tots ells hem aconseguit que el curs 2020-2021 sigui un curs de profit, en condicions i amb novetats, amb molèsties per l’activitat normal, però finalment no hagi estat un curs perdut”.

En el mateix sentit, ha recordat que “la pandèmia va estroncar el curs 2019-2020, però hem salvat el curs 2020-2021. El que havíem programat s’està fent. Hem mantingut les escoles obertes per fer una atenció presencial a l’alumnat, imprescindible per una atenció educativa de qualitat, una atenció també social, comunitària, afectiva i sanitària”.

El titular d’Educació ha demanat seguir en aquesta línia i mantenir les mateixes mesures i el mateix grau d’exigència durant tot el curs, per aconseguir que el curs que ve “les mesures puguin ser diferents, menys contundents per dos motius: perquè la pandèmia haurà evolucionat i esperem que no estigui tant greu com avui en dia, i perquè les escoles obriran amb tot el nostre personal vacunat i amb temps suficient per haver estat immunitzat”.

9 de cada 10 alumnes han anat al centre el 2n trimestre
Els consellers han valorat els indicadors de la incidència de la Covid-19 als centres educatius. Durant aquest segon trimestre, 9 de cada 10 alumnes han anat al seu centre cada dia, i en el cas dels professionals la xifra és de 95 de cada 100. Si es fixa l’atenció en el pic màxim de la tercera onada de la pandèmia, el 23 de gener, el màxim d’alumnes confinats va ser del 4,3%. Aquesta dada és més d’un punt inferior al confinament d’alumnes del pic màxim de la segona onada –el 31 d’octubre-, que va ser un 5,7%.

Pel que fa al màxim de grups confinats, durant el primer trimestre van ser 3.504, i des de la represa del curs després del Nadal el màxim ha estat de 2.701 grups confinats.  Respecte al confinament de docents, el màxim registrat va ser de 2,4% el pic màxim del primer trimestre i l’1,9% al segon trimestre.

Totes aquestes dades evidencien que els centres educatius són receptors de la incidència del virus a la societat, però no en són generadors ni propagadors, tant al primer com al segon trimestre. El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, ha declarat que “l’escola no és amplificadora, reflecteix el virus a la societat. Quan detectem els casos, es fan proves per tallar les cadenes de transmissió, i dins dels grups estables no hi ha contagis. Això demostra que s’està fent bé la feina i que estan funcionant les mesures de distància, mans, mascareta i de ventilació”.

Més d’un milió de proves 
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat que “mantenir les escoles obertes ha estat una prioritat” pel Govern i ha informat que s’han fet més d’un milió de proves a tota la comunitat educativa des que ha començat el curs 2020-2021. Vergés ha assenyalat que els dos trimestres que portem de curs “han demostrat que les escoles no són llocs expansius del virus” però sí que es comporten de la mateixa manera que al conjunt de la societat.

La titular de Salut també ha indicat que “el percentatge de casos secundaris dins les aules, és a dir, un cas positiu que en contagia un altre, ha estat molt baix i, fins i tot, menor en aquest segon trimestre que en el primer”. En  aquest sentit, ha detallat que en el primer trimestre, “només un 75% dels grups tenien un sol contagiat, és a dir, la gran majoria; i en aquest segon trimestre el percentatge arriba fins el 78,9%, és a dir, gairebé el 80% dels grups que tenen un contagiat, tenen un únic contagiat”.

Vergés ha explicat que el cribratge per detectar possibles contagis de COVID-19 entre els professionals dels centres educatius, i que es va fer després de les festes de Nadal, ha permès detectar 1.790 positius asimptomàtics d’entre les 112.377 automostres que es van recollir. Representa un 1,59% de positius. Vergés ha recordat que era una prova voluntària, en què hi ha participat el 75% dels professionals dels centres educatius, des de professors i mestres fins a personal administratiu, entre d’altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
mascaretes.jpg

El Departament d’Educació ha alertat que les mascaretes transparents distribuïdes a les escoles del Vendrell no estan homologades ni protegeixen adequadament els seus usuaris. Tot i així, el departament, que s’ha reunit amb els directors del centres per tractar el cas després de rebre l’informe dimarts, no prohibirà l’ús però els ha recordat que, en el cas d’emprar-la puntualment, caldria assumir mesures addicionals com l’ús de pantalles o mantenir rigorosament la distància.

Els responsables d’Educació continuen fent una recerca “per tot el món” per cobrir aquesta mancança i, de moment, només ha trobat únicament dos casos de productes fabricats als Estats Units i França, encara pendents d’homologació però pels quals ja s’han interessat per poder analitzar la seva efectivitat. “No n’hi ha cap al món d’homologada”, remarca Segarra.

Cal recordar que l’Ajuntament vendrellenc, presidit pel socialista Kenneth Martínez,  va repartir 400 d’aquestes mascaretes la setmana passada. Uns elements que, sobre el paper, ajudarien a facilitar la comunicació entre docents i alumnes, especialment aquells que tenen necessitats especials. Però Educació, d’acord amb un informe del Departament de Treball, ha alertat els directors que el seu ús no garanteix una protecció efectiva als usuaris davant la covid-19 i no es pot portar durant més de 40 minuts seguits. Únicament es pot fer servir puntualment i amb precaucions addicionals com pantalles facials i mantenint la distància.

El director territorial d’Educació al Camp de Tarragona, Jean Marc Segarra, ha agraït la “bona voluntat” i la “intenció” de l’Ajuntament del Vendrell de col·laborar aportant les mascaretes però, amb l’informe de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral a la mà, remarca que en cap cas pot substituir les homologades per evitar el contagi de coronavirus a les aules dels centres educatius.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2020
Vaga-educativa.jpg

La vaga educativa a Andalusia del passat març

L’ensenyament públic català anirà a vaga els dies 9 i 15 d’octubre per reivindicar mesures efectives contra la Covid-19 a les aules. Les reivindicacions es podrien allargar més enllà dels dies oficials.

Els sindicats que han cridat a fer vaga són el dels Professors de Secundària (aspepc·sps) i CGT Ensenyament. Les dues entitats sindicals titllen “d’insuficients” les mesures imposades per Ensenyament i per això exigeixen 9 idees per tal de protegir la salut d’alumnes i docents.

Primerament demanen una limitació d’alumnes per aula efectiva, que es resumiria en 10-15 estudiants a infantil i primària i 20 a secundària. A escoles bressol; 5 per lactants, 9 per caminants i 15 per grans.

Alhora reivindiquen la contractació de nous professors i personal sanitari (un per centre), la provisió efectiva d’equip de prevenció individual (EPI), un permís retribuït per als docents amb menors a càrrec seu a l’espera de resultat de PCR, l’habilitació de nous espais, l’establiment de protocols de seguretat, la inclusió de 10 minuts entre classes per a la ventilació i el tancament de grups amb el primer contagi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Setembre, 2020
escola-ventura-gassol.jpg

Malestar entre algunes famílies d’alguns alumnes que cursen a l’Escola Ventura i Gassol del Morell. Tot perquè, la direcció del centre educatiu va fer arribar un comunicat, on informa que en cas que es confirmi algun positiu per coronavirus a l’escola, només s’informarà les famílies de la classe afectada i “no a la resta”.

L’equip directiu s’escuda en l’Art. 8 de la Convenció de les Nacions Unides de 1989 sobre els Drets dels Infants. “Des de l’escola us volem informar que en el cas que s’hagi de confinar un grup, es comunicarà a les famílies afectades, però no a la resta de famílies, per tal de preservar i per no vulnerar el dret d’Intimitat i/o Confidencialitat dels Infants”, es pot llegir en la nota del col·legi.

La decisió del centre ha caigut com una gerra d’aigua freda entre alguns familiars, els quals titllen la mesura de manca de transparència i de poc empàtica. “Que ens informin que hi ha un alumne positiu no viola cap dret dels infants. Això és un absurd i només fomenta angoixa i intranquil·litat. Només volem saber realment el que passa i quins perills corren els nostres fills”, ha explicat a aquest digital un dels familiars cabrejats.

En el comunicat, a què ha tingut accés larepublicacheca.cat, el centre educatiu reconeix que aquest serà un “curs atípic” perquè estarà marcat per possibles casos positius i que provocaran “situacions incòmodes”. També dóna a entendre que davant els episodis positius per Covid-19 hi ha la possibilitat de fer “confinaments de grups estables”. De fet, en aquesta escola ja hi ha una classe confinada per un positiu.

La direcció de l’escola, contactada per la nostra redacció, ha negat que hi hagi la intenció de amagar informació a les famílies. “El nostre principal objectiu és protegir els nens”, ha explicat la directora, recordant que res no s’ha fet “amb mala intenció” o per manca de transparència. De fet, el departament d’Ensenyament de la Generalitat ja informa sobre els positius als centres escolars, ha recordat.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Setembre, 2020
JMsegarra7-1280x960.jpg

Jean-Marc Segarra és el director territorial d’Ensenyament a Tarragona. En els darrers mesos li ha tocat gestionar i preparar la tornada al cole després d’un històric i inesperat confinament a causa del coronavirus. En una entrevista concedida a larepublicacheca.cat, explica els canvis fets i els plans adoptats per fer front al començament de curs més atípic i convuls de la nostra història més recent. Jean-Marc Segarra s’enfronta a les teories dels negacionistes i demana més unitat política. Està convençut que no s’hauran de tancar escoles, perquè les circumstàncies són diferents de les del principi de la pandèmia. La situació és complexa però el responsable polític considera que compte amb un important equip humà amb voluntat de tirar endavant sempre pensant amb la seguretat de la comunitat educativa, sobretot de l’alumnat. Nega que s’estigui improvisant, tot i que reconeix que estem ‘previsant’…


Com portem el curs lectiu?

Amb molta dignitat per part de tothom. L’alumnat s’està adaptant molt millor que els adults que som més neguitosos. És un èxit col·lectiu. Cal no oblidar que feia sis mesos que no anaven a classe.

Era fonamental tornar a classe?
La part emotiva és important no només la pedagògica. És obvi que es pot fer virtual però no és el mateix. Hem de fer els possibles per tornar a la pretesa normalitat, malgrat l’anormalitat.

Què s’ha hagut de fer per canviar el xip davant la nova normalitat?
Va ser molt difícil les reticències polítiques d’alguns partits. Crec que en una situació complexa com aquesta hem d’anar tots a una si volem tenir els millors ingredients per començar el curs: treball interadministratiu de les diferents institucions; Salut i Educació.  Aquesta pandèmia ha fet que moltes vulnerabilitats d’algunes famílies s’hagin agreujat. En aquesta pandèmia era importantíssim trobar la complicitat dels ajuntaments, perquè, pràcticament tots, tenen una llar una escola o un institut. Era fonamental arribar a una entesa allunyada dels colors i interessos polítics.

Quins van ser els moments més difícils?
Convèncer de la necessitat d’adoptar mesures de seguretat, higiene i neteja i el cost de tot el material per respectar el protocol recomanat per les autoritats sanitàries.

Es pot parlar ja de xifres econòmiques?
Podem parlar de 400 o 500 milions repartits en diferents partides. La principal és la contractació d’unes 8.500 persones, entre ells docents, tècnics d’integració social i educació infantil, vetlladors, auxiliars administratius…

Tot i així són pocs…
Clar, no oblidem que veníem de la travessia del desert i de la crisi brutal del 2008. Si no hi hagués hagut una pandèmia, ens començàvem a posar al dia.

Però els sindicats tampoc estan contents…
És cert que venim d’un deute històric important i ara començàvem a pal·liar el dèficit de personal, la qual cosa s’ha complicat amb l’arribada de la pandèmia. En part és lògic que els sindicats no estiguin del tot satisfets. Ells necessiten el conflicte per millorar. Només demano que siguin pragmàtic, que demanin coses que siguin realment possibles.

Ara mateix quina és la gran preocupació?
La salut de la comunitat educativa. Per això hem fet els possibles per minimitzar els perills i maximitzar les aules presencials començant pels ‘patufets’, sempre tenint en compte les eines de què disposem.

Però reconeix que cal contractar personal, oi?
Clar.

S’ha apostat pels grups bombolla a les escoles?
Sí però sense anar mai en detriment del nostre projecte pedagògic. Volíem maridar la seguretat i la protecció sense trencar el projecte educatiu i la idiosincràsia de cada centre.

Hi ha alumnes que estan fent classes als espais públics…
De moment només es fa a dos centre: un a Tarragona i un altre a Reus. Estem estudiant altres propostes. Mentre el temps ho acompanyi no veig per què no s’hauria de fer. És també una manera d’actuar amb la societat.

I què hem de fer amb els negacionistes?
Hem de prendre mesures col·lectives. Cal recordar que són els mateixos que abjuren de les vacunes, que  s’oposen a què es pregui la temperatura als seus fills o que  aquests es posin les mascaretes perquè són cancerígenes.

Per què passa això?
Suposo que és quan s’actua amb incerteses davant de situacions mancades d’històric i de rigor científic que avali les accions preses.

Estem improvisant?
No. Estem ‘previsant‘: tenir una norma dinàmica i d’adaptar-se a cada moment, segons les recomanacions dels experts. Els negacionistes creuen en la teoria de la conspiració: no confien en les PCR ni en les mascaretes. Fomenten la teoria de la por. No obstant això, han de ser conscients que vivim en una col·lectivitat i que hem de preservar la protecció majoritària. Als centres hi han protocols i s’hauran de complir.

Aplicarà el protocol d’absentisme a aquells que no porten els fills al cole?
No ho estem aplicant, encara.

Per què no?
Estem intentant solucionar la situació per la via pedagògica. No podem ni volem recórrer in facto a la Fiscalia. Deixarem passar aquests 15 dies i després actuarem.

Qui mostra més reticència? La comunitat gitana, la xinesa…
Hi ha una mica de tot… Davant de la incertesa hem de tenir seny català. Deixarem passar 15 dies. Segons com vagi la situació, segurament els més incrèduls començaran a no portar els seus fills. Hem d’evitar radicalismes d’ambdues bandes. Hem de trobar l’equilibri. Jo personalment he trucat a alguna de les famílies més reticents… Hem de diferenciar els negacionistes d’aquells que tenen fills vulnerables, amb patologies clíniques. Aquests no hauran de patir. Es faran reunions triangulars: família, tutor i referent sanitari. Haurem d’anar analitzant cada cas. Haurem d’aprendre a conviure amb el ‘bitxo’ sense por, però amb molt de respecte i seguretat.

Portem més de 40 classes confinades al Camp de Tarragona. Pot assegurar-nos que no tancarà escoles?
En principi no. Si tanquem és que estan caient com a mosques. Hem d’atendre els fills de progenitors que es dediquen a feines essencials i als nens que, sí o sí, han de quedar-se als menjadors escolars o bé poder-los preparar el menjar per emportar en cas de confinament.

Si els professors comencen a infectar-se, amb la necessitat de confinar-se, com se substituiran aquests professionals?
Tenim plans presencials, híbrids i telemàtics. En les zones més desfavorides hem de posar més recursos i més imaginació. No em canso d’agrair la feina infatigable dels claustres i de les Ampas.

Com a director territorial li dol veure com  alguns fan política interessada tot aprofitant la pandèmia?
Clar que sí. És obvi. Tot i entendre el joc polític, m’agradaria veure els partits opositors fer pinya i posar-se al costat del govern només amb l’objectiu de solucionar problemes.

S’ha sentit impotent en algun moment?
Home, al començament de la pandèmia em feia molt de mal veure que es parlava de morts com si fossin només números. M’emocionava quan sentia dir que només – i subratllo el només – havien mort 10 persones. Honestament, em dol la capacitat humana per autodestruir-se.

Tarragona ho està gestionant bé la pandèmia?
A escala general sí. Mai no havia vist tanta unitat a nivell interdepartamental.

Com s’explica als més menuts que existeix un virus?
Depèn de la maturitat individual. Però sobretot que és una malaltia que requereix adoptar moltes mesures de seguretat i higiene.

És cert que van ser les AMPA van haver d’assumir els gestos de la compra i instal·lació de mampares, termòmetres, i altre material a les escoles?
Rotundament no. El material va arribar a temps exceptuant algun EPI especial per motius d’homologació com són les mascaretes transparents. Però agraïm que ens ajudi a dotar de més material de protecció, vingui d’on vingui, de les famílies, AMPA, ajuntaments…, ja que el curs serà molt llarg i necessitarem de tot.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Setembre, 2020
Pau-Delclòs-1280x740.jpg

Els carrers adjacents als col·legis estan plens, exèrcit de famílies amb mascaretes, importants cues d’estudiants esperant per donar  inici al primer dia de classe. Sis mesos després del decret de l’estat d’alarma, els termòmetres i les mesures de seguretat són els grans protagonistes a  l’entrada dels centres. Tarragona despertava amb un panorama diferent, enrarit a causa d’una pandèmia que no deixa ningú indiferent.  

L’inici del curs ha arribat, i amb ell, una alarma notòria en tots els pares i mares, entre el professorat i treballadors dels centres. Les terrasses de la ciutat començaven a organitzar-se, davant els col·legis on es concentraven les famílies observant els protocols establerts. Al col·legi Pau Delclòs al centre de Tarragona, els tres accessos estaven indicats amb cartells corresponents a cada curs. Els pares havien de signar un document on feia referència al no contagi dels menors. 

Aquests episodis corresponen a la ‘nova normalitat’, a la qual ens haurem d’adaptar i conviure fins que arribi la desitjada vacuna. Per més recomanacions que rebem de les autoritats sanitàries, el cert és que la realitat haurà de ser driblada amb allò que existeix, sobretot a nivell d’instal·lacions. O sigui, és pràcticament impossible, tenint en compte la situació dels accessos, no hi hagi concentracions puntuals. 

 Distància de seguretat? Sí, però la suficient a un col·legi públic on els accessos es situen a carrerons? No.

L’altra cara de la moneda era l’entrada al col·legi Teresianes, al davant de la Rambla Nova  la distància de seguretat era gairebé una obsessió: els accessos ben controlats i sense aglomeracions d’alumnes impacients per tornar a classe sis mesos després que el coronavirus els hagués ‘expulsat’ dels centres. De camí al treball, comencen a saltar les primeres notificacions al mòbil sobre escoles que tanquen per la Covid-19. Torna el pensament: “la nova normalitat” i la necessitat de molta prudència.

A.R.

PUBLICITAT