28. Març 2024

Arxius de Energies Renovables | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Abril, 2023
Jordi-Vidal-e1680637520694.jpg

La Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Un projecte que havia de liderar Tarragona pel paper capdalt de la indústria química al territori. La realitat és que les empreses del sector volen treballar per la seva descarbonització, però això passa per una planta de producció d’hidrogen que funcioni amb energia renovable. El problema? Que molts Ajuntaments no volen assumir la instal·lació de panells solars al seu terme municipal. Almenys, aquesta és la versió de Jordi Vidal, director general del grup empresarial Sun Systems. Es tracta de la companyia encarregada de la implementació de les energies renovables que hauran de subministrar la futura planta d’hidrogen d’Enagas i Repsol. En aquesta entrevista, Vidal detalla els entrebancs amb què s’està trobant per a executar un projecte que comportarà una inversió de vora 900 milions d’euros al Camp de Tarragona. De fet, el directiu alerta que Catalunya s’està quedant enrere en matèria d’energies no contaminants, i que si el territori no accelera els tràmits, els inversors podrien marxar cap a l’Aragó.

 

Quins són els principals entrebancs per a la producció d’hidrogen verd a Tarragona?
Un dels entrebancs més importants és que hi ha Ajuntaments que ens estan posant moltes traves. Ja es va anunciar que s’anava a fer la planta d’hidrogen més gran d’Europa a Tarragona pel hub de la química. Ells volen descarbonitzar com faci falta, i una de les solucions és aquesta planta d’hidrogen que cobriria un 20% de la producció. És millor tenir això que res.

No sé què es pensen els Ajuntaments. La importància de les inversions que venen és massa gran. En uns dos mesos hi ha eleccions i si la gent veu que realment no estan donant suport a aquelles persones del poble que estan buscant feina… Això és terrible, però és una decisió seva.

Quines barreres posen els Ajuntaments?
Per exemple, volien que de tot el centre d’Alcover només es posessin 17 hectàrees de renovables. Arriben a tenir moltes més disponibles i moltes d’aquestes ens les lloguen els propietaris perquè volen una quantitat (de diners) fixa que cada mes els hi ajudi. Hi ha jubilats que tenen una pensió baixa i aquestes xifres els hi dóna un complement per a tota la seva vida i per als seus hereus.

Aquesta és una de les traves que tenim en municipis que no tenen la visió de voler tenir més llocs de treball. A Tarragona estem reclamant moltes inversions, però a l’hora de la veritat, si els Ajuntaments posen entrebancs, no ho aconseguirem. Al final tot s’anirà cap a l’Aragó, on obren les portes de bat a bat.

Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne. 

És a dir, que els Ajuntaments estan en contra que s’instal·lin energies renovables als seus termes municipals?
Sí. En un manifest l’Ajuntament d’Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne. Quan he contactat amb ells per a ensenyar-los el projecte no han volgut ni rebre’ns ni contestar. No volen saber res de nosaltres. No estan comprenent la realitat.

També hi ha hagut Ajuntaments més favorables que ho han arribat a comprendre, però a altres ens han dit que no els hi feien falta llocs de treball, que hi havia moltes persones jubilades i que ja cobraven una pensió. M’ho han arribat a dir amb els d’Enagas. Els inversos no entenen que hi hagi aquestes actituds tan negatives cap a les renovables. Si no es posen les piles, els diners s’acabaran anant fora de Catalunya.

Què passarà si els ajuntaments no fan l’esforç i no permeten instal·lar renovables als seus termes municipals?
Quan es va muntar la plataforma d’hidrogen de la Catalunya sud, allí hi eren tots els Ajuntaments en fila. Però a l’hora de la realitat tots amaguen la cua. L’única veritat és que es vol posar una planta d’hidrogen verd. El cost total de la inversió prevista és de 564 milions d’euros. Estem parlant només de la generadora d’hidrogen, sense comptar els panells fotovoltaics que necessita. A més, hi ha en joc 1.331 llocs de treball que es crearan a Tarragona, 1.159 dels quals seran en fase de construcció durant 4 o 5 anys. La producció seria de 50 tones diàries de CO₂ renovable, són moltes tones. Anualment serien 258.479 tones de CO₂.

Si parlem de la inversió en panells solars, aquesta seria d’uns 300 milions d’euros. Uns 900 milions d’euros en total que es quedaran a Tarragona, perquè tot es contractarà des d’aquí. Tothom participarà d’aquest grandíssim projecte. És una iniciativa important a nivell mundial. S’està obrint la porta a enviar l’hidrogen cap a Barcelona i el centre d’Europa, tot i que el hub químic de Tarragona ja el necessita. Si volem fer un canvi tecnològic i aturar l’emergència climàtica s’han d’aprofitar aquestes inversions.

I quin és el marge d’actuació?
Ja es va dir que segons es vagin adquirint terrenys es pot fer una planta petita o la que està dimensionada. Però si els Ajuntaments d’aquí ens posen mil traves… Algun consistori es mou per a dir a tothom que no firmi res. La gent està espantada. Què ha de passar? Si no es fa aquí doncs marxarà. El grup Forestalia d’Aragó està disposat a portar l’electricitat des d’allà. I si passa, Catalunya no veurà ni un duro. L’ICIO que es guanyaran els Ajuntaments amb una d’aquestes plantes pot rondar entre els 15 i els 17 milions d’euros, que se li pagaran per a demanar els permisos d’obres. A més, no és energia contaminant, sinó renovable.

Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi pregunto: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més?

Quant de temps tenen els Ajuntaments per a decidir-se abans no marxin els inversors?
Han de ser ràpids. S’han demanat permisos al Govern espanyol i només fan falta les terres.

Pel que diu, la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya està en perill?
Això és més seriós del que sembla. A banda, està clar que no permetrem agafar el currículum de cap persona que vingui d’un Ajuntament que vagi en contra. No pot ser que hàgim de donar suport al ciutadà que viu en aquest poble que ens posa traves. La gent té el seu dret i nosaltres també tenim el d’escollir.

Ara es parla molt que el nord de Catalunya ha d’assumir una part dels nous projectes d’energia renovable. Es podria enviar aquesta energia des del nord cap a Tarragona?
Sí. L’hidrogen se n’anirà cap al centre d’Europa. Nosaltres ja hem intentat estar allà dalt, però és terrible que quan hi vas es manifesten perquè sentir a parlar de posar un panell solar és una barbaritat. Com si fóssim terroristes… És una cosa estranya. Realment portem riquesa. La gent no sap la situació del pagès gran que no vol treballar. Ell té dret a fer el que vulgui amb la seva terra. No ha de venir un partit polític a dir: “No perquè jo quan agafi la bicicleta ho vull veure tot verd”. No és just.

Per tant, considera que el nord de Catalunya hauria d’assumir més responsabilitats amb les renovables?
És clar. No hi ha més camí. Espanya pot tenir el millor pou d’hidrogen verd, perquè tenim molt de sol. A Flix i a Ascó, on també tenim projectes, estan més oberts. Els pobles no volen que ningú se’n vagi. Doncs donem-li feina allà a les persones perquè no marxin.

Quan s’espera que l’hidrogen verd pugui descarbonitzar completament la indústria química de Tarragona?
Si tinguéssim unes 5.000 hectàrees es podria aconseguir. És possible, però si no hi ha visió… El que estem demanant és una petita part de Catalunya per a generar una riquesa molt gran. A l’Aragó estan disposadíssims.

Amb aquests entrebancs s’assoliran els terminis?
Doncs aquí és on tinc por. Els inversos em pregunten què coi passa a Catalunya. Que si no volem els diners. Jo els hi dic que no és així. Els hi he demanat calma i que si puc ho assolirem. A veure si estem de sort i la gent té seny. Si finalment no s’executen les inversions, serà una gran pena. Després hi haurà culpables…

Quants Ajuntaments estan posant problemes?
Uns quatre. A la Secuita van implantar una llei que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.

Quin paper ha de tenir la Generalitat en tot aquest projecte?
La Generalitat està a favor perquè s’ha adonat que hi ha un problema. Catalunya és la regió que s’està quedant fora de línies. Ens costa molt. Primer has de convèncer al propietari de les terres, que es guanya la vida la mar de bé. Una persona que tingui vora 10 hectàrees se li dóna uns 20.000 euros l’any i sempre per avançat. A aquest home li estàs donant una solució de meravella independentment del que passi. Això és el que no entenen els Ajuntaments.

A la Secuita van aprovar una norma que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.

Llavors la Generalitat és la que ha d’intermediar d’alguna manera amb els Ajuntaments?
Sí, la Generalitat ha estat forçant perquè no posin tantes traves. Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi dic: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més? Després que no parlin de canvi climàtic, perquè ells són els primers que no fan res.

Per la manera en què parla, sembla que hi hagi molta hipocresia dins d’aquests Ajuntaments…
No vull escalfar l’ambient, però ens hem sentit decebuts. Fem-ho fàcil. No podem complicar-ho tant, i aquí està passant. Hi ha llocs de treball que perillen, i aquí és on la gent s’hauria de manifestar, i no fer-ho per anar en contra de les renovables. Han d’anar en contra dels polítics que no vulgui generar llocs de feina.

PUBLICITAT











REDACCIÓ15 Març, 2023
76c254ff-2424-4063-af7c-fa28b352c7f5-1280x853.jpg

L’Ajuntament del Morell preveu estalviar uns 130.000 euros anuals en energia gràcies a la instal·lació de plaques solars en edificis municipals. El projecte preveu executar-se en els pròxims 10 anys i, de moment, ja s’han instal·lat panells fotovoltaics a la teulada del pavelló. Aquesta actuació ha costat 157.000 euros i s’ampliarà a la nau municipal.

Amb aquesta iniciativa, l’equip de govern espera arribar a la “neutralitat” energètica i impulsar una comunitat d’autoconsum local en una segona fase. L’alcalde del municipi, Eloi Calbet, ha lamentat que el projecte no hagi rebut cap ajut dels Next Generation.

PUBLICITAT





REDACCIÓ7 Juny, 2022
Ignasi-Cañagueral-1280x721.jpg

Cruset i Cañagueral

Les empreses químiques de Tarragona han de començar ja a esforçar-se per la implementació d’energies renovables. Aquest és el contundent missatge del president del clúster ChemMed Tarragona, Ignasi Cañagueral, just abans de començar una jornada divulgativa sobre aquesta qüestió. “L’horitzó és el 2030, però ja hem de començar a treballar“, ha explicat Cañagueral.

El també president de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) ha apuntat que cal cercar la millor manera d’implementar-les. En aquest sentit, ha posat per exemple els dos formats de l’energia eòlica, que es tradueix en molins de vent al mar o a zones muntanyoses. “Hem de minimitzar l’impacte”, ha detallat.

El president del Port de Tarragona, Josep M. Cruset, ha recordat que els molls tarragonins no tenen competències per instal·lar molins de vent, però que podrien acollir-los si les administracions competents ho creiessin necessari.

Una jornada que posa en valor les renovables al sector químic
En la jornada, a la qual s’ha convidat experts del col·legi Enginyers Industrials de Catalunya i de la plataforma Eolic Cat, s’ha constatat la necessitat urgent d’accelerar l’aprovació i execució de nous projectes i instal·lacions de generació d’energies renovables al territori per tal de redreçar la situació i aspirar a complir amb els esmentats objectius.

Les dues ponències les han ofert, d’una banda, Josep Maria Montagut, Juan PuertasLluis Pinós i Jeroni Farnós, en nom d’Enginyers Industrials de Catalunya, sota el títol “Anàlisi de la Transició Energètica a Catalunya 2050”; i, de l’altra, Víctor Cusí i Puig, en nom d’Eolic Cat, amb el títol “El desplegament de l’energia eòlica a Catalunya en el marc de la PROENCAT 2050″.

“O espavilem a tramitar, autoritzar, construir, posar en servei i operar parcs eòlics i horts solars fotovoltaics a Catalunya, o caldrà allargar la vida operativa dels tres reactors nuclears i, a més, construir infraestructures elèctriques per importar electricitat –naturalment, eòlica i solar fotovoltaica- de l’Aragó”, ha advertit Cusí amb contundència.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2021

La Xarxa Santa Tecla aposta per l’energia solar

La Xarxa Santa Tecla ha començat a instal·lar plaques solars fotovoltaiques a la coberta del Complex de Llevant amb l’objectiu de “reduir el consum energètic i les emissions de CO₂ a l’atmosfera”. Amb aquest sistema d’autoconsum –format per panells amb una potència pic de 455 watts (Wp)– s’abastirà diàriament l’edifici i es reduirà un 7% el consum total anual d’energia.

El projecte significarà una inversió de 200.000 euros. A inicis del mes d’octubre, ja van començar els treballs d’instal·lació d’aquestes plaques solars a Llevant, a càrrec de l’empresa Electra Comercial. Aquesta acció es desenvoluparà ben aviat també a l’Hospital del Vendrell, on es calcula que l’estalvi del consum anual arribarà al 9%, i és previst que, si els resultats són els esperats, també s’ampliarà a altres centres de la Xarxa, com el CAP Botafoc o l’Hospital de Santa Tecla.

Segons el director d’infraestructures de la Xarxa de Santa Tecla, Javier Olucha, “aquesta actuació arriba en un moment idoni, ja que l’augment del preu de l’electricitat fa preveure un increment de la factura de la llum de prop d’un 45 respecte a 2019”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Gener, 2021
PORT-SOSTENIBLE_PLAQUES-FOTOVOLTAIQUES_VB_02-1280x853.jpg

El Port aposta per l’autoconsum energètic

El Port Tarragona instal·larà plaques fotovoltaiques en el sostre del renovat Museu del Port, que generaran 389,44 Mwh de potència l’any per autoconsum instantani. Aquest nou sistema, segons preveu el Port “augmentarà la sostenibilitat i l’estalvi energètic”.

Actualment, el Port ja compta amb diferents panells solars i produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en el sostre de l’edifici administratiu, a l’edifici del nou Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), a les dependències de Duanes, a la Confraria de Pescadors i a l’edifici de la Policia Portuària.

La futura instal·lació funcionarà com una petita central de producció d’energia elèctrica, que injectarà el corrent produït a la xarxa interna de l’edifici pel seu autoconsum. La instal·lació estarà ubicada sobre la coberta amb un acabat exterior de xapa amb forma de teula de l’edifici.

Els mòduls fotovoltaics s’instal·laran sobre la coberta del Museu assegurant la generació d’energia fotovoltaica el màxim nombre d’hores del període d’irradiació solar. La instal·lació fotovoltaica està dissenyada per alimentar altres equipaments i edificis del Moll de Costa com els quatre Tinglados i els dos Refugis, on es troba el mateix Museu del Port de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Agost, 2020

El nou parc eòlic no ha estat ben rebut

Riudecols i Duesaigües tindran un parc eòlic format per deu molins d’uns 180 metres d’alçada cadascun. Es coneix com ‘Lo Vedat del Pany’ i de la desena d’aerogeneradors, sis estaran en terme municipal de Riudecols i quatre a Riudecanyes, amb una potència total d’uns 26 megawatts (MW).

Els primers treballs d’adequació de camins ja han començat i es preveu que estigui tot enllestit cap al 2025. La inversió estaria al voltant dels 25 milions. Grups ecologistes ja han demanat que es paralitzi el projecte. Una de les raons és que els molins s’instal·larien a prop de l’ermita de Puigcerver, de principis del segle XIII. L’Ajuntament de Riudecols treballa per fer canvis en la qualificació del sòl per protegir l’element patrimonial.

El parc eòlic de Lo Vedat del Pany se situa a continuació del de Collet dels Feixos (Duesaigües), que ja fa anys que funciona. La nova instal·lació s’ubicarà més a l’est, a prop de l’ermita de Puigcerver. “L’últim molí quedaria a uns 700 metres de l’ermita i a 550 del mirador. Però aquest últim molí no sabem si el faran”, apunta Raül Grau, regidor de Medi Ambient de Riudecols.

Des del consistori no es mostren obertament en contra del projecte, si bé Grau reconeix que “tant de bo no hagués vingut mai”, pels maldecaps que els està donant, “però ha vingut”. Els tràmits administratius van començar el 2018 i l’empresa impulsora ja té una primera llicència per adequar els camins i fer un primer soterrament de cablejat.

Unes tasques que han d’estar acabades a finals del 2022. Aleshores caldrà una segona llicència per construir els aerogeneradors, amb una validesa de tres anys més. “La sensació és que tenen ganes de fer-ho i que poden anar bastant ràpidament”, comenta Grau.

Rebuig dels ecologistes
Més enllà de la proximitat amb l’ermita de Puigcerver, diversos col·lectius també apunten que la zona té valor paisatgístic i ecològic. Oriol Ponti, membre de la Plataforma del Priorat, sosté que l’indret “és una de les principals rutes d’ocells planadors en migració i té una gran riquesa biofísica i ecològica”.

En la seva opinió però, el problema de fons “és la manca d’un debat obert sobre les possibilitats de desenvolupament de les comarques agrícoles i del món rural en general, que instal·lacions industrials d’aquest tipus poden condicionar irremissiblement”. A més, defensa que la Plataforma del Priorat no s’oposa a l’energia eòlica, sinó a un model “molt industrial basat en grans centrals”.


REDACCIÓ21 Juliol, 2020

El projecte preveu instal·lar 17,46 h de plaques solars

La ponència d’energies renovables de la Generalitat ha donat el vistiplau a una planta fotovoltaica de gairebé 17,5 hectàrees al polígon industrial de Constantí (Tarragonès), segons ha informat l’Ajuntament. El projecte anomenat ‘Constantí 42’ el promou l’empresa Iosa Green Energy i preveu una potència de 14,52 megawatts (MW).

L’Ajuntament assenyala que la ubicació a la zona de Mas de Cabaler és compatible amb el planejament urbanístic del municipi. Una vegada aprovat el projecte per la ponència, el següent pas serà redactar i tramitar el projecte d’actuació específic i, posteriorment, concedir la llicència municipal d’obres.

La previsió és que les obres comencin al març i que la planta comenci a funcionar el novembre de l’any vinent. El projecte té 30 anys mínims previstos d’explotació i, segons l’Ajuntament, aquesta serà la planta més gran fotovoltaica de Catalunya.

El consistori apunta que la transició energètica és un canvi estructural fonamental en el sector energètic. A més, indica que Constantí té una superfície de 3.090 hectàrees i que es necessiten 73,56 hectàrees destinades a producció d’energia renovable -el 2,38% de l’extensió territorial- per cobrir les necessitats energètiques del territori.

 


REDACCIÓ9 Març, 2020

JxTGN proposa al consistori l’ús de plaques solars

Junts per Tarragona aposta per la transició energètica. Els postconvergents presentaran una moció en el pròxim consell plenari demanant al govern municipal que aposti per a la instal·lació de plaques d’energia solar a totes les dependències municipals i començar el canvi de model energètic a la ciutat.

Els demòcrates recorden que la legislació actual està orientada a una transició energètica que dóna prioritat a les energies renovables i l’abandonament progressiu de l’ús d’energies fòssils. “Els edificis municipals són els primers que han de donar exemple d’eficiència energètica i de sostenibilitat. Sovint caiem en l’error de treballar pensant en l’horitzó del 2030 o del 2050, però l’horitzó el repte immediat el tenim ara”, recorda Elvira Vidal.

La regidora proposa “realitzar una auditoria energètica sobre l’eficiència i les necessitats actuals de subministrament a les dependències municipals” i en funció dels resultats “establir fases d’instal·lació de plaques solars als diferents edificis municipals”. A banda, Vidal considera necessari “incorporar criteris d’eficiència energètica en els processos de selecció dels contractes de l’administració local”.

“L’administració local, la més propera als ciutadans i ciutadanes, també ha de tenir l’obligació de fomentar la transició amb accions concretes, reals i responsables”, ha declarat Vidal lamentant que “no pot ser que un dels territoris amb més hores de sol a l’any no sigui capdavanter en producció d’energia solar”.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2019

Marc Segura i Inma Romero

El director de Solcam, Marc Segura i la representant d’Aquí Energia, Imma Romero van acordar el fet d’iniciar una aliança estratègica entre les dues empreses del Baix Camp per tal d’oferir productes de generació d’energia fotovoltaica, així com comercialització d’energia d’origen totalment renovable.

Aquí Energia comercialitza energia elèctrica de fonts d’origen 100% renovables en l’àmbit nacional, que permeten proveir tant empreses, comerços com edificis particulars de forma eficient i a preus competitius amb opcions com la discriminació horària.

Solcam, amb més de quinze anys d’experiència en la instal·lació de sistemes de generació d’energia fotovoltaica així com en la realització d’estudis d’enginyeria i instal·lació de sistemes energèticament eficients. Amb aquesta aliança, les dues empreses aprofitaran les sinergies per tal d’oferir conjuntament solucions globals de generació energètica i de consum energètic 100% renovables.