29. Març 2024

Arxius de en comú podem | Pàgina 2 de 14 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2023
7b293b9d-2aaa-42c4-8122-09134a20a139-1280x853.jpg

En Comú Podem té clara la seva estratègia per a aquesta campanya electoral: trepitjar cada part de Tarragona fent propostes i fugint de les baralles estèrils de partits. Així ho va explicar el seu alcaldable, Jordi Collado, durant la presentació de la seva candidatura a la seu dels comuns.

Sobre la seva llista, Collado destaca la presència de gent jove i representants de les comunitats diverses de la ciutat. Com per exemple, Eduardo Ortega, president de l’Associació de Paraguais de Tarragona, qui va de número 11. Ortega ha treballat pels drets dels migrants a la ciutat i entén la política municipal des d’una perspectiva intercultural.

En aquesta tasca l’acompanya la xilena María Grandón, la número 5 a la llista i membre de l’Associació de Salvador Allende de Tarragona. Grandón va lluitar contra la dictadura de Pinochet en la clandestinitat i va ser fundadora de l’agrupació de familiars de desapareguts i assassinats durant la repressió de l’exèrcit xilè.

TARRAGONA EN COMÚ PODEM – CONFLUÈNCIA (TGNECP – C)
1. Jordi Collado Álvarez
2. Antonio Carmona Martínez
3. Nerea Garcia Aguilar
4. Laura Quiñones Lopez
5. Maria Magdalena Grandón Gálvez
6. Miguel Ángel Macías Bermúdez
7. Emilia Carrasco Corredera
8. Isabel Cabello Bernabéu
9. Daniel Casas Suárez
10.María Dolores Miras Hernandez
11. Eduardo Patricio Ortega Bogado
12. Beatriz García Muñoz
13. Luis Omar El Gabry Bravo
14. María Mercedes Baidez Rueda
15. Francesc Martínez Casanelles
16. Carmen Molina Díaz
17. Jose Cristobal López Campos
18. Laia Mercado Padilla
19. Sergi Llobell Pérez
20. Albert Ortega Machín
21. Manuel Corujo Carmona
22. Cristina Pérez García
23. Jose Manuel Del Río Bascones
24. Eva Martí Mortera
25. Javier Pérez García
26. Amparo López Valverde
27. Josep Semente Moya
Suplentes
1. Antonio García Aguilar
2. María Angeles Aguilera Méndez
3. Juan Luis Olesti Closas
4. Manuela Motera Bernal

PUBLICITAT





REDACCIÓ2 Maig, 2023
Jordi-Collado4-1280x960.jpg

Tarragona es troba immersa en unes eleccions que es preveuen igualades i – consegüentment – molt cruentes. Les enquestes apunten a una lluita entre Esquerra Republicana i PSC per l’alcaldia. Enmig dels dos, diversos partits tenen la possible clau de govern. Un d’ells és En Comú Podem, que ha dipositat les seves esperances en Jordi Collado, el seu alcaldable. Després d’un mandat de desgast ple de decepcions com la d’Hermán Pinedo o la de la seva sortida de l’executiu municipal, la coalició enfoca aquestes eleccions com una oportunitat de renovar l’espai, de tornar a començar. Avui, entrevistem al líder d’una de les poques candidatures que podria pactar tant amb Esquerra com amb els socialistes. Per qui es decantaria Collado? 

 

Com se sent ara que ja és candidat?
Doncs, per una banda, amb responsabilitat, i per una altra, amb una mica de cangueli. Aquests dies faig broma dient que descobreixes unes dinàmiques que no són les d’un mateix. Intentar normalitzar-ho resulta complex. Tinc la responsabilitat d’estar amb una gent al darrere que ha apostat per mi i d’altra que et trobes pel camí i et fa propostes. Portar tot això fa molt de respecte.

En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més.

Havia imaginat o tenia clar que seria candidat?
No, en absolut. En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més. Dubtava que fóssim capaços de superar algunes històries que estàvem generant allà. Ha vingut molt de sorpresa. Hi ha gent que em diu: “Home, si estava cantat que algun dia faries el pas!”.

La meva sensació era que tenia una vida molt normalitzada. Tinc una feina que m’omple i m’encanta, una família amb un petit… Si m’ho arribes a preguntar fa quatre mesos, t’hagués dit que no hi havia cap opció. És al desembre quan la direcció local del partit em diu que necessitaven que fes un pas endavant. Havíem de superar algunes coses internes i el meu perfil els hi agradava.

En aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política.

En tot aquest joc, on entra la que va ser la seva rival a les primàries, Àngels Pérez?
L’Àngels és la regidora i hi ha un plantejament d’intentar generar un consens. Hi ha alguns punts de desavinença i al final decidim trobar-nos en unes primàries. Fins a l’últim dia plantejàvem que ens hauria agradat fer una llista única en la qual tothom se sentís representat. No vam ser capaços.

Comptarà amb Àngels Pérez?
Li hem allargat la mà. L’Àngels està en un procés de sortida del procediment polític. És completament respectable. Ho he d’entendre i desitjar-li el millor. A més, l’Àngels va assumir el lideratge institucional en un moment molt complex, on hi havia molts terratrèmols interns i públics. Va tenir el valor d’aguantar i intentar sumar gent en el procés. Per tant, el meu respecte i admiració van per davant.

I què pensa d’aquelles presumptes trucades per part d’ERC per a intentar influenciar en les vostres primàries?
Bufff. No ho sé. Crec que en aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política. I a mi és un dels aspectes que m’agradaria superar. A banda d’aquestes trucades que es temptejaven també hi va haver missatges molt estranys… S’està respectant poc l’autonomia de les organitzacions. I això a mi és una de les coses que em molesta i molt. Puc trobar millor o pitjor les accions del meu rival polític, però intentar incidir a nivell intern és traspassar línies molt perilloses.

En aquests quatre anys i – en especial – l’any previ a les eleccions s’han traspassat línies que ens haurien de fer reflexionar a tots a nivell intern. Hauríem de fer una introspecció i valorar si paga la pena. Jo vull creure que això de les trucades no va passar perquè em costa molt entendre que Esquerra Republicana fes moviments interns d’igual manera que s’ha dit del PSC en altres moments.

Ha parlat d’aquest ambient crispat que hi ha a la política tarragonina, què li sembla la guerra que mantenen el PSC i ERC?
Em sembla una guerra estúpida. A més, el PSC i Esquerra s’han oblidat que Tarragona és una ciutat d’esquerres. El primer govern de la transició va ser d’esquerres, el Recasens, que crec que en aquestes èpoques cal recuperar-lo més que mai. La seva manera de fer i de construir, de fer avançar tot el municipi, no ha tornat a existir des del seu govern. Un altre exemple, Nadal va ser alcalde perquè va ser capaç d’obrir Convergència a una realitat de socialdemocràcia. Ballesteros es va dedicar a treballar la seva imatge, i el seu primer equip era absolutament d’esquerres.

Per tant, a mi em sobta que aquests dos (ERC i PSC) s’estiguin barallant contínuament per un bocinet convergent que se’ls hi ha quedat. I no estan veient que la força està a l’esquerra. Aquests dies, els socialistes m’estan dient que per a mi tothom és de dretes menys jo. Només dic que s’equivoquen mirant cap a la dreta en comptes de cap a l’esquerra. No crec que cap d’ells sigui de dretes, només que estan condicionats per una mirada electoralista. Em sap greu i em fot molta ràbia. Si es confirmen algunes enquestes que diuen que PSC, ERC i nosaltres serem els més votats, quedarà palès que Tarragona és d’esquerres.

Serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar.

Considera que la seva coalició pot ser la peça d’unió entre PSC i Esquerra?
Aquesta és la nostra voluntat. Els hi hem expressat. El moment és clau perquè dibuixarem la ciutat dels pròxims 30 anys. Ens gastarem tots els diners dels Next Generation i ho hem de fer bé. Aquests dies fèiem humor negre: els mateixos que van fer el jardí vertical i els que ara han perdut el FEDER pel Banc d’Espanya es diuen els uns als altres que ho han fet malament. Si us plau, hem de fer una reflexió i mirar a la legislatura que ve, que serà clau. En aquest pròxim mandat el govern ha de ser gran, fort i que sigui capaç de mirar els altres als ulls.

Jo amb la Maria Mercè Martorell estic convençut que comparteixo molt poques coses, però crec que ens hem d’entendre per fer el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Perquè si en algun moment la ciutat decideix que el PP tiri milles amb l’alcaldia, que es respecti allò que hem pactat tots. Potser sóc una mica idealista, però crec que la política està per arreglar coses, i no per generar problemes.

Ha repetit molt que Tarragona és una ciutat d’esquerres, però sempre s’ha dit que és una ciutat de militars, funcionaris i capellans…
Sí, i que els vam fotre fora a uns i als altres. No tenim caserna militar i ens queden molt pocs militars, i la majoria dels que queden estan més vinculats a la Guàrdia Civil. I pel que fa als capellans i monges, cada vegada en queden menys perquè la societat evoluciona i Tarragona això ho ha aconseguit.
Tarragona ha estat capaç de ser capdavantera en la lluita contra les retallades en el moment més dur amb Convergència. Fotíem 10.000 persones al carrer reclamant els salaris públics.

Les lluites històriques del moviment obrer sempre han estat claus en aquesta ciutat: les dones de la Tabacalera, la pujada del bus de Bonavista… És a dir, la història ens diu que hi ha hagut un fil vermell potent a la nostra ciutat, que és el que ens ha mantingut.
M’agrada explicar que mentre es construïa l’església de Torreforta s’organitzaven les Comissions Obreres de Catalunya a Tarragona. No va de militars i capellans, sinó de quin tipus de militars i capellans.

Com està l’ambient dins d’En Comú Podem?
Estem animats. Han passat coses molt boniques com que militants que fa temps que estaven desconnectats, ara tornen a venir als nostres actes. Estem recuperant gent després d’un moment molt convuls. Crec que tant la gent d’En Comú com la de Podem hem estat capaços de mirar-nos a la cara i fer-nos-ho fàcil. Hem de ser respectuosos els uns amb altres, i crec que ho estem fent.

Podríem veure un pacte amb el PSC?
Podríem veure un pacte que tingui una majoria d’esquerres i un programa ample. No ens trobarem en un govern de 12 (regidors).

És a dir que depèn molt del programa?
Lògicament. Ha de ser un programa d’esquerres. Quan nosaltres,  a l’assemblea del juny de 2021, vam acordar que no es pactava amb Junts per Tarragona, no acordàvem que no suméssim mans amb en Dídac Nadal o amb algú en concret. Pactàvem que no faríem polítiques de dretes. I la demostració d’això és que la deriva de l’executiu ha anat cap aquí (la dreta). L’afer de les càmeres de vigilància es basa en això. Quan érem al govern vam fer apostes de 2 i 3 milions d’euros per a compra d’habitatge. Això s’ha perdut. S’ha canviat per unes reformes de pisos privats.

A priori, serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar. Però a mi m’agraden els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, també m’agrada la configuració del govern espanyol. Hi ha molt camí a recórrer com per a plantejar-nos o un o l’altre. No tenim cap necessitat d’entrar a govern. Primer hem de veure quina és l’aritmètica del plenari. El que segur que no farem és entrar en un executiu per a fer de comparsa i respondre a tot el que vulgui el senyor Fortuny o el senyor Viñuales.

El va sorprendre que la CUP entrés en un govern amb Junts per Tarragona?
Sí, em va sorprendre i em va entristir. Crec que hi ha unes posicions de coherència que són molt importants. Quan un decideix entrar en un govern ha de tenir molt clar quines coses vol transformar. Al final els rumors a la ciutat diuen que la gent de la CUP no està gaire contenta amb el resultat del govern. Considero que van córrer massa. Podríem haver aconseguit que Esquerra no estirés el braç a Junts, però no van ser capaços de parar-ho. A mi em sorprèn més que la CUP no hagi pactat amb un trànsfuga. Perquè si parlem de radicalitat democràtica, parlem-ne de debò.

Precisament li anava a preguntar per aquest tema. Què opina d’Hermán Pinedo?
L’Hermán em mereix tots els respectes del món. A nivell personal ni ens coneixem, no en tinc ni opinió. Però en l’àmbit polític… va fer una fugida cap endavant. Hi ha gent que ho entén i hi ha gent que no.

(Pinedo) va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Vostè ho entén?
No, jo no entenc aquestes fugides personals. Agafar-se a una acta… Si a mi la meva organització em diu que per aquí no, i jo tiro igualment per aquí, no em puc aferrar a la meva acta argumentant que em van votar a mi. No sé ni el temps que feia que ell vivia a la ciutat, però plantejar que l’acta era seva perquè l’havien escollit a ell…

És una pràctica política que com a mínim és reprovable. Hi ha una cosa que em sap greu, i és aquesta posició de dir que manaven des de Barcelona. Quan vam votar en contra del pacte amb Junts per Tarragona, Hermán Pinedo estava assegut al meu costat i va aixecar la mà com jo en contra de l’acord.

Hauria entès que ell hagués defensat perquè s’havia de pactar amb Junts, però ni ho va fer. Per tant, o Barcelona manava tant que li tenien un xip posat i no podia ni parlar, o estem ‘tontos’. Aquell dia no va demanar ni la paraula.

Considera que va ser deslleial?
Jo crec que va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Com s’anomena a una persona que vota una cosa internament i després fa una altra a l’hora de la veritat?
D’això se’n diu transfuguisme.

El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat.

Ha parlat que aquest mandat és clau pel futur de la ciutat. Com li agradaria veure Tarragona d’aquí a 30 anys?
A mi m’agradaria que fos una ciutat relligada, que es respectessin totes les zones verdes, un municipi reindustrialitzat amb una perspectiva no contaminant i amb bons llocs de treball, una Tarragona amb un turisme que no caigués en els pisos turístics sinó en les visites culturals potents, una ciutat connectada amb el tramvia que ens han promès tantes vegades, que les escoles públiques fossin l’enveja del país… M’imagino una ciutat oberta al mar, però no des del punt de vista del ‘pelotazo’ econòmic, sinó des del d’anar alliberant terreny per a les persones.

Al final, si fas una illa Corsini molt xula, però no transformes una illa de la Granja que uneixi el carrer Gran Canària amb uns altres 4 carrers que no van a cap banda… El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat. I quan parlem de la Tarragona que volem, ens referim a l’Illa Corsini o a la Rambla del Mar, però no a la Floresta i a l’Albada que han de superar una autovia de 6 carrils, tampoc parlem de l’entorn del CAP la Granja que hauria de ser un bombó que centra un equipament mèdic, un altre escolar, una residència de persones grans i teixit comercial. Aquest hauria de ser el centre dels barris de Ponent.

No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

Creu que aquest govern ha deixat abandonat els barris?
Considero que el govern ha deixat abandonada la ciutat, però no només aquest executiu, sinó també el darrer de Ballesteros. Hi ha un tema que em colpeix molt: l’any 2019 tothom tenia clar que alguna cosa s’havia acabat, però és que ara tenim la mateixa sensació. Aquell neguit continua viu i és un desastre. Aquest govern ha cremat un cicle exageradament ràpid. No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

S’han fet algunes intervencions urbanístiques interessants, però fins i tot algunes que haurien de ser genials – com la del carrer Canyelles – deixen molt a desitjar. Peatonitzem una zona com aquesta i fotem unes torretes de metre i mig i a terra posem granit que és impracticable i llisca quan plou. Tota l’obra està mirada en favor del manteniment, i no de les persones que gaudiran de l’espai.

Què opina del carril bici?
Que necessitem més i millors. A Tarragona estem segrestats contínuament per mirades parcials i pel típic “i tu més”. Celebro molt la lògica de la Ciutat 30. Va ser un pas superinteressant en matèria de mobilitat. Però, és que hi ha una cosa abans que no hem fet, que és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Està caducat de l’època de Ballesteros. Hola!!? S’estan dissenyant zones de baixes emissions sense tenir un PMUS. Estem desenvolupant obres que condicionen la mobilitat sense tenir un pla de mirada llarga. El que no podem fer és que els vianants perdin lloc perquè el guanyin les bicis. La demostració que els carrils bici funcionen arriba quan ocupen carretera i li treuen espai als cotxes. Aquesta ciutat té prou capacitat perquè això passi.

Em quedo amb l’exemple dels patinets. Dos anys després tenim uns aparcabicis molt bufons que no funcionen pràcticament per a res més que per a posar patinets d’empreses privades. Unes companyies que no han vingut aquí a fer altra cosa que a provar coses. No tenim ciclistes al carrer perquè no tenim aquesta cultura i a més no som capaços de pensar en un servei públic de mobilitat sostenible.

Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers.

Hem de ser molt seriosos amb la mobilitat perquè al final generem anticossos. Quan t’expliquen mentides, al final no te les creus. I això és prou important com per a anar explicant mentides. Al final no va de treure cotxes perquè sí, va de millorar la salut de les persones. Per exemple, Tarragona té uns mapes de soroll terribles. A mi Tarragona és una ciutat que em sembla acollonant per la seva composició i per una lògica: els urbanistes ara estan intentant fer la ciutat dels 15 minuts, tenir-ho tot a un quart d’hora de distància. Tarragona ja té això. Aprofitem-ho.

I què s’ha de fer amb la Tabacalera?
Tinc molts dubtes amb la Tabacalera, amb els metres i metres que tenim pendents de fer coses maques. Sóc poc partidari dels macroprojectes. Aquest seria un projecte d’uns 15 o 20 milions d’euros facis el que facis, perquè amb tants de metres quadrats que has d’omplir… El que és important és fer-ho ja. Crec que abans d’atacar el tema Tabacalera s’ha de posar ordre a l’antiga facultat de lletres de la plaça Imperial, en alguns edificis de la Part Baixa, posar ordre en habitatge… Fem coses molt tangibles i concretes. A mi la Tabacalera m’agrada molt com a espai. La perspectiva cultural plantejada en el darrer govern de Ballesteros em sembla una bona proposta. Hem de veure si som capaços. A veure què diu el ministre i la consellera de cultura, que ni està ni se l’espera. La Tabacalera no és només un tema de Tarragona.

El projecte Hard Rock és nociu pel territori

Canviant de tema… Tarragona ha de continuar apostant pels creuers?
No. Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers. El plantejament és subsidiari. Quan ens volien col·locar el Barcelona World, el debat era si s’havia de dir així o no. Que el tema era el que ens portaria al territori. I amb els creuers ens l’han colat dient-nos que molem molt, quan realment és una operació subsidiaria del Port de Barcelona. Aquests creuers no tenien gens d’interès de venir. I quan s’ha limitat l’arribada de creuers a Barcelona han dit: “Calla, que aquí a una horeta hi ha un Port que ens ho peta i a més si els hi diem que són molt guapos ens posen una catifa”. Crec que no estem sent capaços de fer un plantejament seriosament sostenible amb el Port.

Tenim problemes amb tota la gestió d’escombraries al Port i a les aigües. Quin sentit té que aquí s’aturi un vaixell, el carreguem d’aigua i menjar en plena sequera, xuclen benzina, contaminen i se’n van. A mi em costa molt entendre-ho. I a més, poso en dubte l’impacte que diem que té. L’impacte és que ens petin la Part Alta de gent? És l’únic que passa. Encara estarem amb aquests monocultius intensius? Puc entendre que la gent faci turisme i se’n vagi de creuer. És com quan ens diuen que els avions en algun moment seran sostenibles i mentrestant ens la van colant. Informes del mateix Port apunten que hi ha una despesa de 20 euros per cada creuerista. Qualsevol que arriba a l’estació de l’AVE fa més gasto pel camí fins a Tarragona.

Vostè lluitarà contra el projecte Hard Rock des de Tarragona?
Sí. Sóc dels que va començar a lluitar contra el Barcelona World. No queda una altra. El projecte Hard Rock és una barbaritat en si mateix. Per l’aigua, per l’estètica… De veritat ens plantaran una guitarra elèctrica de no sé quants metres d’alçada per a fer d’hotel? Només per estètic algú ja s’ho hauria de repensar. També per la pressió turística. Les promeses futures mai són veritat. Recordo quan van dir que l’obertura del Corte Inglés comportaria 1.000 nous llocs de treball i al final eren la meitat. Van contractar molta gent i després es van ‘petar’ a la meitat. Ens la colen tota l’estona.

Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes

El projecte Hard Rock és nociu pel territori i ens fa caure en un monocultiu molt important. Si el Camp de Tarragona històricament ha tingut problemes d’atur, té relació amb la caiguda de la indústria i la pujada d’un turisme de sol i platja. El negoci de Hard Rock no és ni el casino, són les superconvencions de senyors i senyores que vindran d’arreu del món i que gastaran zero euros en el territori. Al final, hi haurà algú de fora que s’emportarà els diners i aquí ni els veurem. Al territori no quedarà res més que treball precari, que és contra el que hauríem de lluitar.

La nova llei de formació ocupacional de la Generalitat planteja consells territorials d’ocupació. Això ens facilitarà creuar la formació que ofereix el SOC amb les necessitats del territori. De veritat haurem de fer cursos de crupier? No em fotis… La indústria turística ha de ser la bomba, però no amb això.

Si el projecte Hard Rock és tan dolent, per què l’alcalde de Salou el defensa a ultrança?
Perquè creu que facturarà molts diners. Aquí humanament ho entenc. Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes. És el plantejament que tenen. No podem continuar pensant en macroprojectes per a desenvolupar un país. Ja no cola. Parem ja de pensar que amb un ‘pelotazo’ arreglarem la societat, això només s’aconsegueix amb coses concretes del dia a dia, millorant el benestar de les persones, les condicions laborals, etc. PortAventura ens ha portat coses bones al territori? Segur. I dolentes? Moltes. I el Covid ens ho va demostrar. Vam patir de valent. Si no arriba a ser pels ERTE… Quina merda de negoci és un que només se salva quan arriba l’Estat per a salvar-lo? No té cap sentit.

Tornant ja en clau tarragonina, considera que Esquerra va trair a En Comú Podem?
No. Aquí no hi ha un tema de traïció. Jo crec que Esquerra va calcular malament. Es pensaven que com que érem tan bons jans… Crec que fins i tot pensaven que ens quedaríem al govern. Creien que no tindríem nassos de sortir i es van trobar amb una força que tenia molt clar el que volia i que al final els va confrontar. A més de crear una regidoria fantasma a la qual no han donat ni una sola eina, es van ‘petar’ els Consells de Districte que era la seva bandera, només perquè els hi agradava més el que va proposar en Dídac Nadal. Es van pensar que en el següent Ple els hi diríem a tot que sí. I no va per aquí. En política s’ha de ser seriós i anar amb cura amb els càlculs, que de vegades surten malament.

Llavors ja no hi ha rancúnia dins de la coalició?
Jo no n’he tingut mai de rancúnia. Al Pau (Ricomà) me l’estimo molt personalment. Hi ha gent decebuda, però no amb rancúnia. A més, en política no en pots tenir. Has de ser més adult. Quan entres en política has de ser conscient que et cauran moltes hòsties i que algunes ni et tocaran, però et cauran igual. Has de tenir cap fred i cor calent.

Anem amb un tema d’actualitat, quina és la posició d’En Comú Podem respecte a la Fira d’Abril?
No s’entén res. La Fira d’Abril pot ser l’explicació de moltes coses en aquesta ciutat. Contínuament hi ha coses que el món conspira perquè no surtin bé. I sí passa això, potser és perquè ja no s’han començat a fer bé. Crec que amb la Fira d’Abril hi havia un plantejament que no acabava de funcionar, i la pandèmia ens va posar en una situació concreta. Així i tot, és que la licitació era un desastre, era inassumible. Quan dius que en una festa amb arrels de fora de Tarragona et gastaràs 15.000 euros, i que ningú del departament de Cultura i Festes hi participa… Potser ja ho estàs explicant tot… Però això no ve d’ara.

Quin sentit té que la Fira d’Abril, que no deixa de ser una expressió cultural, la gestionin des de Mercats o Comerç? Que no és cultura? Que no és una festa? On està la responsable d’aquest àmbit per assegurar i assumir una festa folklòrica com les tantes que hi ha a la ciutat?

Políticament, seria un fracàs no sortir

A Tarragona encara tenim una mirada petita en aquest sentit. No mirem la ciutat tal com és. No fa sentit que sigui la regidoria de Nova Ciutadania la que faci reconeixements culturals a les noves ciutadanies que arriben al municipi. Que no és cultura i festa? No pot ser. No podem parcel·lar tota la ciutat segons les funcions de cadascú. La Fira d’Abril és la representació d’una ciutat que no se sap mirar sencera. Quan parlem de cultura i d’identitats culturals, o som responsables i coherents o deixem de ser-ho. A qui li demana la subvenció la Asociación Folklórica Andaluza? A Relacions Ciutadanes, com totes les entitats del municipi. Llavors, què fa l’Empresa de Mercats gestionant la Fira d’Abril? Les coses es fan quan un té voluntat que surtin i jo crec que en aquesta no hi ha hagut. Quan ho embrutes tot, és difícil que alguna cosa surti bé…

En clau electoral, quin és l’objectiu d’En Comú Podem?
Aquí tenim un debat. Jo sóc una persona molt calmada i crec que el nostre objectiu és tornar a sortir i aconseguir representació. I entre la nostra gent hi ha persones que es venen molt amunt, estan molt animades, i volen obtenir molta (representació). Per a mi, l’objectiu és ser coherent i aconseguir un resultat digne. La dignitat ens la posarà la gent.

M’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho.

I què seria un fracàs per a En Comú Podem?
Políticament, seria un fracàs no sortir, perquè significarà que no hem estat capaços de recollir i de demostrar que som necessaris. En l’àmbit personal, no ho veuria com un fracàs, per això estic molt tranquil. Al final tinc la meva vida i la continuaré fent igual. La meva militància la mantindré igual. També és veritat que en la legislatura que ens hem marcat, un càstig es podria entendre. Seria un fracàs que no ens sortís bé, que no arribéssim units i forts. Això seria un fracàs de debò. L’objectiu ha de ser obtenir la màxima representació política. A mi m’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho. Hi ha enquestes que ens donen intenció de vot del 6,8%.

Quina àrea li agradaria comandar en cas de ser al govern municipal?
No ho sé. A mi hi ha una àrea que em sembla clau en aquest govern i en la propera legislatura. Parlo d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient. Però no sé si sóc qui ho pot fer millor en aquest espai un cop tinguem representació, siguem capaços de pactar un govern, etc. Hi ha moltes passes. Un ha de ser responsable amb allò que sap fer. Hi ha coses que m’agraden molt en aquest plantejament, però un ha de ser conscient del que té, i si tens algú al costat que és capaç de fer-ho molt millor…

No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra.

Però imagino que hi ha alguna àrea que li agrada més? Entenc que Seguretat Ciutadana no serà…
(riu) No, no em posa massa, tot i que crec que s’ha de fer molta feina en Seguretat Ciutadana. Crec que aquesta àrea d’Urbanisme és molt clau pel que significa per a la ciutat, i a nivell personal – per trajectòria – em motiva tot allò que tingui a veure amb la gent. Àmbits com la cultura o serveis socials tenen una potència increïble. Però és que sóc un motivat de la vida. A mi m’agrada molt la ciutat i tenint un equip tècnic al davant, no sóc d’aquells que creu que els metges han de portar el Ministeri o la Conselleria de Salut.

Has de tenir un projecte polític molt clar i saber fins a on vols arribar, després ja tens uns tècnics que et porten allà. Tu als tècnics no pots dir-los farem això o allò perquè anirem allà. Els hi has d’explicar cap a on vols anar i escollir la millor opció per arribar-hi. Els tècnics han de facilitar-ho. Aquesta és la meva escola política. Últimament, en aquesta ciutat els polítics semblen més tècnics que polítics. Està molt bé que un sàpiga molt de números o d’habitatge, però hi ha gent molt potent a la casa, que no són capaços de proposar res perquè no tenen espai. Aquí hi ha una incultura política que ens ho pren.

Imagini’s que som a 29 de maig, PSC i Esquerra Republicana estan igualats i vostès tenen la clau de govern. No obstant això, només poden escollir pactar amb un dels dos. A hores d’ara, a qui escolliria?
Bufff. A aquell que digui l’assemblea. Tinc la sort que no escolliré jo. Tenim una assemblea que debat, que reflexiona, que pren posicions, que parla amb molta gent, i que et fa prendre les decisions. No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra. No va de si Jordi Collado es porta millor amb Pau Ricomà o de si Jordi Collado i Rubén Viñuales es coneixen molt. Va de què la militància política d’En Comú Podem ens posarà allà on cregui que hem d’estar, i escollirà el millor projecte.

Potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

I a nivell personal? Preferiria pactar amb PSC o amb Esquerra?
Primerament que no m’he mirat cap dels programes, i jo sóc un friki d’això. I a nivell personal em porto molt bé amb els dos. Això és una mala passada perquè hi ha un punt de no voler trencar relacions personals. Per a mi el Pau (Ricomà) és una persona que es mereix tots els meus respectes, que hem viscut moltes històries quan ell estava a l’oposició. Ens coneixem més enllà de la feina. Per exemple, anava a classe amb la seva filla. Per a mi és el Pau, no és el líder d’Esquerra Republicana.

I amb el Rubén em passa una cosa similar. Som quintos i ens coneixem de fa molts anys. No va d’un amic o un altre, sinó de política. Maleïda la gràcia de conèixer-los als dos, perquè si no seria fotre hòsties als dos i cap endavant, però no va d’això. Va de projecte de ciutat. I si els dos surten empatats, que parlin entre ells, que potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

PUBLICITAT







REDACCIÓ1 Maig, 2023
Ajuntament-de-Tarragona-1280x851.jpg

Posar les problemàtiques dels joves de Tarragona en el focus de la política tarragonina. Aquest és l’objectiu de la Jove Cambra de Tarragona que organitza un debat electoral amb candidats joves del PSC, ERC, Cs, Sí Tarragona, Junts, ECP, CUP i PP. Aquest acte a sis bandes tindrà lloc dimecres 3 de maig a les 18h al Teatret del Serrallo, i l’entrada serà gratuïta amb inscripció prèvia a través d’aquest enllaç. Els temes a debatre seran el preu del lloguer, l’accessibilitat al mercat laboral i la Tarragona sostenible del futur.

El debat té un doble vessant. Per una banda, contribueix que els partits polítics desenvolupin propostes per al jovent de la ciutat, i, per l’altra, visibilitza els joves polítics de cada formació. I és que dos dels requisits per a participar en la discussió són que el participant formi part de la llista electoral i que tingui menys de 40 anys.

Així, els ponents seran els següents: Mario Soler (PSC), Maria Santos (ERC), Víctor Noguera (Cs), Ramon Vilaltella (Sí Tarragona), Katherine Gil (Junts), Nerea García (ECP), Joan Manel Burillo (CUP) i José Martínez (PP).

PUBLICITAT





REDACCIÓ22 Abril, 2023
platja-gossos.jpg

En Comú Podem vol recuperar la platja per a gossos de Tarragona, un equipament dut a terme durant el seu mandat a la ciutat que ja fa dos anys que es va abandonar a causa d’un temporal. L’alcaldable dels comuns, Jordi Collado, assegura que restituirà l’espai abans ubicat a la platja del Miracle i augmentarà el nombre de pipicans al municipi.

El candidat també ha presentat un paquet de propostes relacionades amb la protectora d’Animals, que sota el seu parer es troba en un estat de deteriorament alarmant.

Per tal de revertir aquesta situació, Collado proposa obrir l’equipament perquè els animals no estiguin tancats en gàbies. Alhora, també reivindica la implantació d’una línia d’autobús que arribi fins a prop del centre animal, ja que actualment les voluntàries han de desplaçar-se amb vehicle privat. Segons l’alcaldable, aquesta proposta també aproparia la protectora a la ciutadania i podria facilitar noves adopcions.

PUBLICITAT





REDACCIÓ5 Abril, 2023
jordi-Collado.jpg

Jordi Collado

Jordi Collado, candidat d’En Comú Podem a les properes eleccions a Tarragona, ha publicat en el seu compte personal de Twitter un post on destaca la importància de la salut a la ciutat. En el seu tuit, ha afirmat que “a Tarragona va de cotxes, va de creuers, va d’indústria…, la salut comença amb la prevenció”.

Aquesta reflexió cobra més sentit després que un estudi recent hagi descobert com la contaminació de l’aire pot provocar càncer de pulmó. Així ho recull un article de La Vanguardia, que destaca la importància de protegir la qualitat de l’aire per prevenir millor alguns tipus de càncer.

En Comú Podem ha mostrat en diverses ocasions la seva preocupació per la salut i la qualitat de l’aire a Tarragona, una ciutat que es caracteritza per la seva activitat industrial intensa. Aquesta és una de les temàtiques que el partit vol abordar en la seva campanya electoral, i Jordi Collado es presenta com un candidat que posarà l’accent en la prevenció i la promoció de la salut a la ciutat.

 

PUBLICITAT









REDACCIÓ5 Abril, 2023
nerea-garcia-aguilar-e1680695048763.jpg

Hace unos años empecé a estudiar Psicología para encontrarme a mí misma. Durante mucho tiempo he pensado que no encajaba en esta sociedad. Una sociedad que nos aísla, con un sistema que nos prefiere solas y en competición constante. La sensación de soledad y de continua pelea por salir adelante, hace aflorar el miedo, la frustración y el estrés, y esto a la mayoría nos desestabiliza emocionalmente.

Cuando pasa, hay principalmente dos caminos. Si puedes pagar una atención psicológica privada, previsiblemente tu caso acabará bien y rápido. Pero si perteneces a la mayoría de la gente común, acudirás al sistema público de salud.

Hoy en día, eso significa que primero pasas una serie de filtros: conseguir que te cojan el teléfono, valoración de enfermería, valoración de médico de familia y, con suerte, derivación a psiquiatría. Que, en el mejor de los casos, te pone en una lista de espera de 4 meses para ir al psicólogo y mientras tanto, te médica. La diferencia entre estos dos caminos, se llama desigualdad, y mientras una caja de ansiolíticos cueste dos euros y una sesión de terapia cueste una media de sesenta euros, esta desigualdad seguirá existiendo. Cuando un derecho se resuelve pagando, queda claro que no es un derecho sino un privilegio.

En la provincia de Tarragona, en 2022, casi 100.000 habitantes consumían antidepresivos recetados por médicos y más 50.000 personas están diagnosticadas con depresión. Y si hablamos de jóvenes y adolescentes, las conductas autolesivas se han triplicado, y se ha registrado un aumento del 380% en trastornos graves infantiles y adolescentes. El sistema está colapsado y los servicios tienen listas de espera interminables. Hoy podemos afirmar que sólo se atiende con agilidad a casos muy graves y en situación crítica, y no siempre. Tarragona se sitúa con una tasa de suicidio de 9,26 personas por cada 100.000 habitantes, por encima de la media mundial. El suicidio se ha convertido en la primera causa de muerte “no natural” por delante de los accidentes de tráfico.

Tarragona se sitúa con una tasa de suicidio de 9,26 personas por cada 100.000 habitantes, por encima de la media mundial

Estamos delante de una emergencia sanitaria, un problema que aunque muchos se empeñan en invisibilizar e individualizar, como si se tratara de un problema solo de aquella persona que lo sufre, cuando en realidad se trata de un problema transversal que viene derivado de una pandemia mundial, la precariedad económica, los bajos salarios, de la imposibilidad del acceso a la vivienda, … Porque estamos delante de la primera generación que vive peor que sus padres, una generación que no vive, sobrevive.

Nosotras proponemos utilizar nuestra red de centros cívicos, que deben ser el gran equipamiento sociocultural de cada barrio, poniendo en funcionamiento un servicio de acompañamiento psicológico gratuito que llegue a cada rincón de la ciudad.

La política la haces o te la hacen, como decía Joan Fuster. Esta vez he decidido hacerla porque creo que tenemos que crear la posibilidad de cambiar las cosas

Hay que trabajar también, para impulsar la creación de nuevos programas psicoeducativos de sensibilización de la salud mental para romper con el estigma social. Intensificar formaciones para prevenir y atender el acoso escolar. Hay que trabajar para impulsar también nuevos programas de prevención del suicidio en nuestro municipio, donde podamos realizar una detección precoz y una prevención de la conducta suicida.

La política la haces o te la hacen, como decía Joan Fuster. Esta vez he decidido hacerla porque creo que tenemos que crear la posibilidad de cambiar las cosas y para eso, hay que mojarse. Soy una persona común, que nunca me hubiera imaginado estar haciendo política, pero estoy aquí, encontrándome a mí misma y construyendo la ciudad en la que todas encajemos.

Nerea GARCÍA AGUILAR
Número 3 de la llista d’En Comú Podem Tarragona

PUBLICITAT











REDACCIÓ3 Abril, 2023
Hermán-Pinedo3-1280x720.jpg

Herman Pinedo

Herman Pinedo, regidor de patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, ha recordat a través de les xarxes socials que avui és el darrer dia en què la Llei Electoral els permet fer anuncis de la seva gestió. A partir de demà, els candidats ja no podran publicitar les seves obres i fites.

Pinedo ha aprofitat l’oportunitat per destacar alguns dels projectes importants que s’estan damunt la taula, com ara “el festival Tàrraco Viva, les obres del Pretori (romà) i el nou projecte Next Generation”.

En el seu anunci a través de les xarxes socials, Pinedo ha expressat que a partir de demà “tot serà una mica més trist”, insinuant que sense la possibilitat de fer publicitat de l”obra feta’, la campanya electoral podrà ser més avorrida o menys emocionant. S’ha acomiadat amb un “ups, adeu”.

Cal recordar que Pinedo va protagonitzar diversos episodis polèmics durant el seu mandat. Va ser expulsat d’En Comú Podem, partit amb el qual es va presentar a les eleccions del 2019. Posteriorment, es va unir al Grup dels No Adscrits i va continuar donant suport al govern municipal encapçalat pel republicà Pau Ricomà.

PUBLICITAT










REDACCIÓ30 Març, 2023
jordi-Collado.jpg

En Comú Podem de Tarragona ha iniciat un procés participatiu per recollir propostes de veïns i entitats per al seu programa electoral, amb l’objectiu de fer-lo més permeable i inclusiu per a la ciutadania.

Jordi Collado

La iniciativa busca enfortir i blindar els compromisos del partit amb les veïnes i entitats de Tarragona, per això han decidit obrir el seu programa electoral a la participació de tothom que vulgui fer aportacions.

Les propostes es recolliran a través d’un formulari, i seran valorades per la formació per decidir si s’incorporen o no, sempre que estiguin en línia amb els valors del partit. A més, en una segona fase, les propostes seran posades a validació en una jornada programàtica oberta a tota la ciutadania que es realitzarà el 16 d’abril.

L’alcaldable Jordi Collado ha afirmat que el programa electoral busca construir col·lectivament una Tarragona on ser feliç i tenir les necessitats bàsiques cobertes sigui costum, i no només un conjunt de paraules buides o inviables.

PUBLICITAT












REDACCIÓ26 Març, 2023
jaume-asens-1280x853.jpg

Jaume Asens ha visitat Bonavista

El president d’Unides Podem-En Comú, Jaume Asens, ha reiterat el rebuig del seu partit al macroprojecte del Hard Rock i ha recordat al president Aragonès i al socialista Illa que aquest projecte és “incompatible” amb l’actual context de sequera i canvi climàtic. Asens ha destacat que seria necessari utilitzar el 20% de l’actual transvasament de l’Ebre a Tarragona, el que equival a 12 milions de litres d’aigua anuals, per poder subministrar el complex turístic i d’oci. Segons ell, això seria insostenible.

Durant la presentació del candidat d’En Comú a l’alcaldia de Tarragona, Jordi Collada, a l’acte celebrat al barri de Bonavista, Asens ha manifestat que el seu partit considera que projectes com el Hard Rock, la nova pista de l’aeroport o el quart cinturó són “macro ocurrències” i ha instat al govern a aturar-los perquè posen en perill el territori. “Nosaltres defensem el turisme sostenible i de qualitat i les energies renovables”, ha afegit.

Finalment, en l’acte de presentació, Asens ha volgut homenatjar aquells que van lluitar per guanyar la democràcia, arriscant la seva llibertat, benestar i fins i tot les seves vides. Així, ha recordat la valentia de la generació passada que va fer possible la democràcia actual.

 

PUBLICITAT












REDACCIÓ28 Febrer, 2023
42545037-f42a-415a-a9cd-9a413a72ac06-1280x854.jpg

Ada Colau i Jordi Collado (En Comú Podem)

Jordi Collado està motivat de cara a les eleccions. L’alcaldable d’En Comú Podem a Tarragona està preparat per empènyer la coalició cap a un nou govern d’esquerres, un que retorni “l’alegria i la motivació d’una ciutat que està trista, bruta i desendreçada”.

Després d’assistir a un acte municipalista amb candidats d’altres localitats, Collado ha fet una valoració dels darrers moviments polítics: “Venim d’una legislatura en què hem sigut exageradament responsables aprovant uns pressuposts en els que vam evitar una pujada desorbitada del tiquet del bus i assegurar el descompte del 50% dels abonaments (…)”.

En aquest sentit, l’alcaldable considera que era de “sentit comú” aprovar els comptes per no deixar l’Ajuntament un any més “a la deriva”. I és que sota el seu parer, el 2022 va ser un any “de gestió raquítica i decebedora” per part del govern de Pau Ricomà.

“Davant la deriva dretana en les polítiques d’ERC i en les llistes del PSC, insistim que som l’única garantia d’estirar cap a l’esquerra les polítiques municipals”, ha conclòs Collado.

PUBLICITAT