REDACCIÓ14 Novembre, 2019
Les inundacions derivades de l’emergència climàtica posaran en situació de risc a gairebé 330.000 ciutadans de les zones costaneres a Espanya d’aquí a 10 anys, la meitat d’ells a la Comunitat Valenciana, ja gairebé un milió en un horitzó de 500 anys, un terç en aquesta regió.
Catalunya se situa en segon lloc, amb gairebé 190.000 habitants afectats per risc d’inundació en el període de 500 anys i 75.000 en una dècada, seguida d’Andalusia, on l’estudi s’estima en més 130.000 les persones exposades a 500 anys i gairebé 39.000 en una dècada.
Els autors de l’informe creuen que el canvi climàtic provocarà un augment de les situacions meteorològiques excepcionals per la irregularitat en les precipitacions i els canvis notables en els fluxos de pluja, el que podria derivar en inundacions més imprevisibles, torrencials i d’efectes més adversos.
L’estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat indica que el 2,35 per cent de la superfície artificial -corresponent a nucli urbà, sòl industrial, sòl artificial d’ús agropecuari, usos terciaris, equipaments i infraestructures- de la franja costanera de l’Espanya peninsular i de les Balears es troba en la làmina d’inundació amb període de retorn de deu anys i el 8,91 per a un període de 500 anys, la major part a la costa càlida (Mediterrani i Atlàntic sud).
Només les superfícies artificials de les províncies costaneres gallegues estan poc exposades a les inundacions, indica l’estudi, que incideix que no hi ha cap província amb escassa afecció a la Mediterrània i Atlàntic sud.
Segons constata l’estudi, la major part de les àrees artificials en risc d’inundació a la costa càlida són conseqüència de el desenvolupament turístic immobiliari, mentre que a la costa nord es tracta d’àrees urbanes històriques més consolidades i tradicionalment assentades en el fons de valls fluvials .
València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.
El tram amb major acumulació de risc sobre les àrees urbanitzades costaneres s’estén entre el sud de la ciutat de València i el Cap de la Nau, amb més de 1.500 hectàrees de superfície artificial situades sobre làmines d’inundació en un tram de costa d’uns 100 quilòmetres.
Crida l’atenció el fet que la totalitat dels càmping ubicats a la província de València es troben en zones inundables.
L’informe remarca que les inundacions són la catàstrofe natural que més danys genera a Espanya i de fet el Consorci de Compensació d’Assegurances i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya quantifiquen en 800 milions d’euros de mitjana a l’any el seu cost.
València és la província amb major risc d’impacte en termes percentuals, ja que ocupa el primer lloc en termes relatius en un horitzó de 100 i 500 anys i el tercer en 10 anys, mentre que Tarragona, València, Barcelona, Alacant, Màlaga són les províncies més afectades en superfícies absolutes.
En els últims anys s’han registrat més del doble d’inundacions sobtades de magnitud mitjana o elevada que a la fi de la dècada de 1980 i, segons l’estudi, el canvi climàtic és un factor d’agreujament, que provoca canvis en els patrons de les precipitacions i de el clima, la pujada del nivell de la mar i, en conseqüència, inundacions més freqüents i greus.
Els experts recomanen retreure la superfície urbanitzada, sobretot en aquelles àrees amb desenvolupaments il·legals o irregulars, revisar els plans d’urbanització ja aprovats, adaptar el disseny d’infraestructures al potencial perill d’inundació, protegir els col·lectius més vulnerables, implantar solucions basades en la naturalesa, desenvolupar adequats plans de gestió de el risc d’inundació i identificar les fonts de finançament per a això.
