28. Març 2024

Arxius de Em Comú Podem | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Febrer, 2022
carlaaguilar2-1280x960.jpg

La jove Carla Aguilar és la protagonista de la secció ‘Tu a tu’ que estrenem avui. La portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona parla sense embuts ni tabús d’aspectes personals i, per descomptat, del seu pas per l’equip de govern liderat pel republicà Pau Ricomà. Confessa que, en determinats moments, ho va passar malament perquè va ser víctima de traïdoria política. Opina sobre el paper que desenvolupa l’alcalde i assegura que tard o d’hora acabarà fent un cafè amb l’Herman Pinedo. En aquesta entrevista pretenem conèixer el vessant més humà de qui va ser la ‘vicealcaldessa’ de Tarragona. Promet continuar en política només per intentar millorar Tarragona i la qualitat de vida dels seus habitants.

Qui és la Carla Aguilar?

Un moment de l’entrevista

És una dona que va néixer a Burgos i que va arribar a Tarragona amb 4 anys, una persona amb moltes ganes d’aportar i de contribuir a la millora de la ciutat i de la vida dels tarragonins.

Quines aspiracions vitals tens?
Sempre he tingut molta relació amb l’activisme, fet que m’ha portat a fer les coses ara de manera més institucional. Abans feia a través d’altres institucions i entitats més culturals, ecologistes, animalistes o feministes.

Coincidim amb el mateix color de roba. Què representa el lila per a tu?
Moltíssim. Representa força, il·lusió i la lluita per una societat diferent i més lliure a tots, totes…

El ‘feminazi’ no existeix. És una forma pejorativa d’atacar el moviment feminista

T’agrada aquest llenguatge?
Em sembla necessari. Si sento a parlar només en masculí, sembla que em sento exclosa d’aquest llenguatge i és la gràcia de fer-lo servir.

Però això no obre la porta al ‘feminazi‘?
El ‘feminazi’ no existeix. És una forma pejorativa d’atacar el moviment feminista. Pot provocar rebuig perquè hi ha molta resistència a la igualtat. El problema no és el llenguatge…

És curiós que tu quan defenses aquests ‘valors’ t’engresques molt més que quan governaves… Parles de forma molt més ferma…
(Riu) Estic en política per això. La política té molts vessants d’activisme, des del personal al col·lectiu.

Quins són els principals defectes de la Carla Aguilar?
El perfeccionisme. De vegades tinc una certa competència amb mi mateixa que no ajuda gaire.

Això pot desembocar en una frustració, oi?
Sí, però també té un vessant reptadora que fa que no desisteixis fàcilment.

Quan decideixes entrar en política? Ets una persona atrevida?
M’agraden molts els reptes i no m’importen agafar riscos. Tinc resiliència. Tinc més por a l’immobilisme que als canvis.

T’abstreus de la crítica?
Sí. Hi ha crítiques que em fan molt de mal perquè em toquen com a persona. Sóc conscient que estic en un lloc que requereix molta exposició pública i mediàtica i que les crítiques són una realitat. L’únic que no m’agrada és quan s’ultrapassa l’àmbit personal.

M’agraden molts els reptes i no m’importen agafar riscos. Tinc resiliència. Tinc més por a l’immobilisme que als canvis

Quina és la seva experiència professional?
És molt fragmentada. N’he fet de tot. Vaig treballar a l’OpenCor, a Telepizza, a l’Oliver, a un refugi d’animals i l’Abacus, a la URV… Vinc d’un canvi laboral constant…

Però això no és dolent…
No. És una riquesa. És un aprenentatge de vida i de saber el que val i costa l’esforç.

Què et va portar a la política?
No hi ha un moment en què decideixes. Des que tinc una certa maduresa la política era quelcom que m’omplia molt, però no m’ho plantejava com una sortida laboral, sinó com una qüestió d’identitat. Pensava que podíem canviar coses des de la política. La política hauria de ser vocacional i un lloc de pas.

Ets una persona familiar, oi? On et refugies en els moments més difícils?
Casa meva és el meu búnquer i la meva família és molt important.

Abans de dedicar-te a la política vas comentar a la teva família que volies fer aquest pas? Quina va ser la reacció?
No de sorpresa. Ho van entendre com una oportunitat. Sempre m’han animat a fer allò que jo volia.

Des que tinc una certa maduresa la política era quelcom que m’omplia molt, però no m’ho plantejava com una sortida laboral, sinó com una qüestió d’identitat

Abans de fer el pas és crucial saber que estimes la ciutat on vius i tenir un projecte de canvi. Tu el tenies?
I tant. Sempre tens al cap la ciutat que vols construir. Has de saber interpretar la realitat i no deixar mai de banda la part imaginativa i d’il·lusió. Has de saber quines són les oportunitats que ofereix la ciutat i saber aprofitar-les.

Quina és la Tarragona que t’agradaria construir?
La Tarragona més amable i més acollidora i això s’aconsegueix amb actitud i no amb pressupostos o diners. És crucial tenir en compte el benestar animal o el moviment LGTBIQ+. Amb l’entrada d’En Comú Podem van posar sobre la taula temes que no hi eren ni han estat mai una prioritat dels governs. Els espais verds també són importants.

Has assolit l’objectiu?
Crec que vam aconseguir forces coses. Hem consolidat el debat d’alguns temes que fins ara no se’n parlaven.

La imatge que dones és que ets una persona molt insegura. Com ho portes la mediatització i la teva exposició pública?
És impossible saber com ens veuen totes les persones. Paga la pena recordar que vaig estar en una legislatura que no va ser gens fàcil i no va ser fàcils els rols que vam haver de desenvolupar. Jo vaig haver de prendre decisions difícils i polèmiques, però vaig intentar allunyar-nos de les guerres estèrils. Tots els moviments que vaig protagonitzar els vaig fer des de la seguretat personal i la coherència.

A la nit tens problemes per agafar el son?
Dormo bé i amb la consciència tranquil·la, però també inquieta perquè hi ha molts fronts oberts i només tenim un representant a l’ajuntament.

T’has sentit mai desbordada?
Sí. M’he sentit molt ‘collada’. De vegades has de prendre decisions i no hi ha temps gairebé per a la reflexió.

Ets una persona que sol confiar?
Sóc de les persones que pensa que la gent és bona per naturalesa.

Després d’estar al govern ets més desconfiada?
Tinc més barreres i més armadures. He creat defenses. He après que les coses no són no només blanques o negres. Hi ha molts matisos.

Quan estàs en política t’adones que com més avances més s’allunya l’horitzó

Ara surts de casa amb armadures?
En algun moment, sí.

Has crescut com a persona?
Sí i n’he après molt. I és curiós que t’adones que com més avances més s’allunya l’horitzó.

Has plorat molt?
Sí. Però, crec que tots els polítics hem plorat en algun moment. No s’ha de fer cap drama.

Has sentit mai impotència?
Sí. Quan ocupes un càrrec de responsabilitat experimentes una amalgama de sentiments.

Quan et sents més desgastada anímicament quina és la zona de Tarragona on sols refugiar-te?
Acostumo a anar al Fortí de la Reina i a la Platja Llarg o passejant per alguns carrers de Tarragona. La nostra ciutat està impregnada d’un munt de racons que permeten que dialoguis amb tu mateixa.

El dia que tinguis fills que els explicaràs de tu?
Els donaria molta confiança perquè creguin en ells mateixos, evitant que l’opinió dels altres et pugui enfonsar. Que no passa res per equivocar-te, que les coses no són inamovibles i que la vida també és per gaudir-la i experimentar amb ella.

En la política les coses es porten molt al límit i has de saber gestionar també l’atenció i la pressió mediàtica

En vols tenir fills, oi?
No ho tinc decidit.

Què et fa més mal: que els teus companys et critiquin o la hipocresia? Has trobat molt hipòcrites en el teu nucli d’amistats?
Hi ha gent de tot a tot arreu. En la política les coses es porten molt al límit i has de saber gestionar també l’atenció i la pressió mediàtica. Jo no pretenc que la gent no expressi les crítiques, intento recollir-les i reconduir.

Has estat víctima de traïdoria?
Políticament sí. Es va trencar el govern de forma unilateral. La lleialtat és quelcom personal. O ets o no ho ets. La lleialtat no és una cosa que es pugui triar segons el moment.

Quins són els teus principals valors?
L’honestedat i el diàleg. Sóc una persona de consensos.

I les teves pors?
Tothom té por.

La pressió mediàtica et neguiteja?
No. El fet de ser coneguda socialment et provoca alguna inseguretat, però és quelcom que t’acostumes amb el temps.

Vas aconseguir ser la primera vicealcaldessa de Tarragona. Això és històric, oi? T’ho havies imaginat mai arribar a ostentar aquest càrrec?
No.

Com és la cuina del ‘poder’?
La situació és molt complicada i a més quan ets dona i jove. Vaig trobar més dificultats que la resta dels companys.

Per què?
L’edat i el fet de ser dona són encara algunes traves.

De vegades posaven en qüestió el càrrec a causa de la meva  joventut. Havia de buscar una posició d’autoritat

Et van fer la guitza?
No parlo tant en l’àmbit del govern, sinó de cara a l’exterior. De vegades posaven en qüestió el càrrec a causa de la meva  joventut. Havia de buscar una posició d’autoritat. Però és cert que me n’alegro d’haver obert el camí.

Amb aquest fet es va ‘feminitzar’ el càrrec, oi?
I tant. No podem oblidar que el feminisme és posar sobre la taula un relat i unes vivències que normalment no es tenen en compte.

Però t’han fet la guitza o no?
Sí, per representar un partit. Entenc que és el que toca políticament. No crec que hagi anat per mi a nivell personal.

Quants amics has fet a l’ajuntament?
Molts, tot i que al govern haurà de passar un temps per establir unes relacions personals diferents. Ara mateix la part política i partidària té molt de pes.

T’has ‘confessat’ a algun membre del govern en moments difícils i personals?
Sí. A diferents persones i en diferents moments. Ara mateix no surto a fer cafè amb ningú del govern.

Ni amb l’alcalde?
Hi parlo, però sempre des de l’àmbit polític. Estem en una situació molt complicada.

Com està Tarragona?
Crec que hi havia una certa il·lusió i ara mateix molta decepció perquè no es visualitza el canvi.

Et sents la responsable?
Crec que és el que havíem de fer. Era el que demanava la nostra militància i la ciutat en general. La gent ens va votar per ser un revulsiu del canvi i aconseguir una nova manera de fer política. La decisió va ser ben presa.

Però està satisfeta amb el resultat?
Percebo que es viu un moment de decepció.

Carrega molt que Tarragona no tingui uns pressupostos gràcies al teu vot en contra?
El govern té la responsabilitat de tirar endavant uns pressupostos i de cercar els consensos necessaris. El govern no pot basar la seva seguretat en el vot d’un partit que van fer fora del govern. El govern és l’únic responsable de no aprovar els seus pressupostos.

El govern és l’únic responsable de no aprovar els seus pressupostos

Votaries una moció de censura?
No, sobretot com la que va plantejar el PP. Nosaltres tenim molt clar que s’ha de governar mirant cap a l’esquerra i lluitar per tenir una ciutat feminista.

Esquerra Republicana?
(Riu) No apostem per un govern d’ERC, sinó perquè governi En Comú Podem.

Quines guerres teniu a En Comú Podem?
A tot arreu hi ha debats. És una mostra que a tot arreu hi ha diversitat d’opinions.

En Comú Podem ha esdevingut un sac de grills…
Estem en un procés de cohesió. I això porta debats. Hem d’estar orgullosos de representar l’espai polític que representem.

T’agradaria ser la cap de llista del teu partit?
Ja veurem.

El teu futur polític passa per Tarragona o més enllà?
Em veig a Tarragona molts anys.

Com a regidora?
Sempre que vulgui la militància jo estaré disponible.

A qui haurem de votar en les properes eleccions?
A En Comú Podem.

Però seràs la cap de llista?
Això ho decidirà la militància.

Però hauràs de tenir ganes i predisposició…
I tinc ganes, voluntat i força. Tenim molts reptes per assumir. Em sento forta.

La seva decisió (d’Herman Pinedo) va portar a estar més allunyats que abans

Quan faries un cafè amb l’Herman Pinedo?
Acabarem fent-lo, però ara mateix tenim una situació política complicada. A més, cadascú haurà d’assumir les seves decisions. La seva decisió va portar a estar més allunyats que abans.

Les seves sigles són realment En Comú Podem?
Sí, sense cap mena de dubte. Em sento molt representada amb les idees i projectes que defensem.

Et penedeixes d’alguna decisió que hagis pres durant el teu pas per la política?
No. Sempre ho he fet de la millor manera que sabia i podia. Però és cert que cada vegada aprens més i potser ara mateix faria les coses d’una altra manera. Ara tinc més taules i més eines per enfrontar moments complicats.

Sabent el que saps avui, haguessis votat el canvi?
Sí. Sens dubte. Era una decisió molt clara. Ara la pilota està en l’altra teulada. Són ells que hauran de dir que vam fer amb el vot del canvi.

Es pot fallar per les polítiques o per les maneres de fer política. Les maneres en aquest govern  deixen molt a desitjar

Pau Ricomà és un bon alcalde?
Podríem demanar més. No és el millor alcalde perquè no representa el meu espai. No sé si és el millor que podem tenir ara mateix. La qüestió no és la persona sinó el que es fa. Hauríem de preguntar quina política s’està fent i on es vol arribar. Es pot fallar per les polítiques o per les maneres de fer política. Les maneres en aquest govern deixen molt a desitjar. Per la part de les polítiques, també. Haurien d’apostar per polítiques més valentes.

Què li falta a Tarragona?
Fa uns mesos que es pot percebre un important i indesitjat nerviosisme social. Vivim una sensació de catàstrofe i d’inestabilitat que ha creat el mateix govern. És una estratègia equivocada. És un error a nivell anímic de la ciutat, de l’autoestima, de la identitat de saber que estàs en bones mans. Des de l’oposició hem intentat apaivagar, però això danya l’ànim dels ciutadans.

Vivim una sensació de catàstrofe i d’inestabilitat que ha creat el mateix ajuntament

No et preguntaré pel quiosc ni pel carril bici. Vas en bici per Tarragona?
Abans sí, ara no.

I vas als pipí cans, oi? A passejar el seu gos ‘Pipo’…
Sí.

A quin vas?
Al Parc de Sant Rafael.

Ara els animals són considerats ciutadans…
Hem de ser realistes. Hi ha d’haver equipaments per a totes les persones i, cal tenir en compte que hi ha persones que tenen mascotes. Al final, hem de lluitar per l’urbanisme feminista. Posar per sobre els usos que té la ciutat i sobretot aquells usos que són tradicionalment femenins i obligats. Com és el cas de la cura de la gent gran, dels infants… I no poden ser coses secundàries, són necessàries. L’amplada de les voreres també és important i influeix perquè la ciutat sigui més amable i acollidora. Hi ha mesures que no costen diners, només necessiten que el governi sigui sensible i tingui una actitud de millora de la ciutat.

PUBLICITAT