Carles Puigdemont vol ser diputat al Parlament Europeu
El que pensaven que Carles Puigdemont, resident a la Casa de ka República a Waterloo, torna a sorprendre. Si bé va deixar de ser president de la Generalitat a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, ara pretén fer el salt cap al Parlament Europeu. Exacte. Junts per Catalunya (JxCat) ha tancat aquest diumenge la pràctica totalitat de les llistes electorals més destacades dels propers períodes.
Una de les sorpreses que han saltat és la decisió, fruit del pacte amb el PDeCAT, que el cap de llista al Parlament Europeu en les eleccions del 26 de maig sigui l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Ha estat l’encara consellera de la Presidència, Elsa Artadi, qui ho ha anunciat des del local de JxCat. I poc després el mateix Puigdemont assegurava a Twitter que serà el candidat a l’Eurocambra perquè “és el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tot el món”.
Dotze anys després de liderar el Parlament Europeu, Josep Borrell, actual ministre d’Exteriors, deixarà la política nacional per tornar a l’Eurocambra com a cap de llista del PSOE, convençut que el futur de Catalunya necessàriament està dins d’Espanya i de la Unió Europea, els principis que defensa a capa i espasa.
Als seus 72 anys, aquest veterà català socialista i europeista ha accedit a tornar a presentar-se a les eleccions europees, com ja va fer en els comicis de 2004.
Josep Borrell Fontelles (la Pobla de Segur, Lleida, 1947) s’allunyarà així de nou de la primera línia de la política nacional a la qual va tornar al juny passat integrant-se com ministre d’Afers Exteriors en el Govern socialista format per Pedro Sánchez després de la moció de censura a Mariano Rajoy.
Un càrrec ministerial que va assumir després d’haver recuperat presència mediàtica en els mesos de més tensió de finals de 2017, arran de les manifestacions a Barcelona en contra de la declaració unilateral d’independència.
De fet, el 8 d’octubre d’aquest any, va ser un dels que va prendre la paraula al final d’una multitudinària manifestació a Barcelona en defensa de la unitat d’Espanya, una setmana després del referèndum de l’1-O, erigint-se en una de les veus del PSC més crítiques amb el procés independentista.
La trajectòria política de Borrell, un enginyer aeronàutic llicenciat per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor en Ciències Econòmiques per la Complutense, arrenca el 1975 quan ingressa a les files del PSOE.
Després de la victòria socialista a les eleccions generals de 1982, Borrell va ser nomenat secretari general del Pressupost i Despesa Pública i, al febrer de 1984, va passar a ser secretari d’Estat d’Hisenda, càrrec des del qual va incidir en la lluita contra el frau fiscal, amb expedients aixecats a figures de renom com Lola Flores, Pedro Ruiz o Marujita Díaz.
En les eleccions generals de 1986 va ser elegit diputat al Congrés i, des de llavors, va aconseguir successives reeleccions en els comicis de 1989, 1993, 1996 i 2000.
L’11 de març de 1991, Felipe González el va nomenar ministre d’Obres Públiques i Transports, cartera des de la qual va promoure la reestructuració i modernització dels ferrocarrils i va potenciar la xarxa de rodalies.
Amb la victòria del PP de José María Aznar a les eleccions generals del 5 de març de 1996, Borrell va cessar com a ministre. Però el pas enrere de Felipe González al capdavant del PSOE va obrir el debat successori, en què Borrell va competir amb Joaquín Almunia.
Tots dos van concórrer a l’abril de 1998 a les primàries del PSOE per a la designació del candidat a la Moncloa, una elecció en la qual Borrell es va imposar a Almunia.
No obstant això, un any més tard va renunciar com a candidat a la presidència del Govern després d’esclatar el cas Huguet-Aguiar, que va esquitxar a dues persones de la seva confiança, investigades per frau fiscal i suborn.
El 13 de juny de 2004 va ser elegit eurodiputat com a cap de llista del PSOE a aquests comicis i el 20 de juliol va ser nomenat president del Parlament Europeu, càrrec que va ostentar fins a gener de 2007, després d’un acord del Grup Socialista amb el Popular, que va passar a controlar la presidència la segona part de la legislatura.
El ministre parlant per telèfon
El 14 de gener de 2010 Borrell va ser nomenat president de l’Institut Universitari Europeu amb seu a Florència, càrrec del que va dimitir a l’abril de 2012 a causa d’un conflicte d’interessos en tant que també formava part del Consell Assessor Internacional de l’empresa Abengoa, dedicada al desenvolupament tecnològic sostenible en els sectors d’energia i medi ambient.
Després prosperar l’1 de juny de l’any passat la moció de censura contra Rajoy, Sánchez li va incorporar al seu gabinet al capdavant de la cartera d’Exteriors, des de la qual ha impulsat l’àmplia agenda exterior del president del Govern, defensat la seva aposta pel diàleg amb Catalunya i rebatut les tesis independentistes davant la comunitat internacional.
La Coordinadora Comarcal del PSC a Tarragona dóna suport a la candidatura d’Eduardo Madina per comandar els destins del PSOE després de l’era Rubalcaba.
Els socialistes tarragonins es posen a la disposició de Madina perquè consideren que és la millor candidatura per recuperar el veritable ideari socialista. Castillo veu un futur millor amb Madina
En un manifest, la coordinadora presidida per Carles Castillo, es dóna veu a les inquietuds de milers de ciutadans progressistes i d’esquerres que se senten orfes políticament o que han donat l’esquena al partit per no sentir que és l’eina adequada per donar solucions als seus problemes.
Els socialistes tarragonins estan engrescats amb la candidatura de Madina perquè consideren que “amb aquest canvi de projecte i de persones tornarem a recuperar el pols a la societat i el partit com a eina de transformació social”. En relació al resultat electoral del passat diumenge, Carles Castillo reconeix que “els socialistes no hem obtingut un bon resultat i això s’ha de dir clar i sense maquillatge i màrqueting polític”. Tenint en compte la crisi econòmica i social i les seves conseqüències, els socialistes creuen fonamental obrir un debat que serveixi per a la reflexió crítica i constructiva i apostar per un canvi de persones i de polítiques per a garantir una societat més igualitària, social i democràtica.
“Faré d’alcalde i no em despistaré amb la campanya electoral. (…) Em dedicaré a gestionar la ciutat com fins ara” – diu Josep Fèlix Ballesteros
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, no ha de dimitir malgrat el desastre electoral del passat diumenge. Aquesta és l’opinió del màxim responsable dels socialistes a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Ballesteros aquest matí
No obstant, considera imprescindible fer “fer una lectura adequada i responsable de que va passar i per què va passar”.
Ballesteros qualifica d’error intentar extrapolar el resultat de les europees a d’altres eleccions, tot i opinar que cal fer una reflexió i evitar fer “extrapolacions forçades” i culpabilitzar l’electorat.
“Ens hem de repensar com a partit, el nostre lideratge i en què hem fallat perquè els ciutadans ens deixin. Els ciutadans no s’equivoquen”.
Malgrat el resultat desastrós del passat diumenge, el dirigent socialista entén que Pere Navarro només haurà de dimitir si ho considera “convenient”.
Sobre la dimissió d’Alfredo Pérez Rubalcaba s’ha limitat a dir que “és un fet que l’honora”. Prioritzar la gestió
Josep Fèlix Ballesteros repetirà com a candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona. La novetat radica en el fet que el socialista no perdrà temps en fer campanya electoral.
“No faré campanya electoral més enllà dels 15 dies a què estem obligats i res més”, ha avançat, remarcant que “faré d’alcalde i no em despistaré amb la campanya electoral. (…) Em dedicaré a gestionar la ciutat com fins ara”, ha conclòs.
L’executiva federal del PSOE ha acordat aquest dilluns convocar un congrés extraordinari el 19 i 20 de juliol que tindrà com a objectiu elegir una nova direcció del partit que tindrà com a primer repte la convocatòria de les primàries per elegir candidat a les generals.
Rubalcaba deixarà la secreataria general del PSOE
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat que la direcció actual ha d’assumir la “responsabilitat” pel pitjor resultat del PSOE en unes eleccions europees (ha perdut nou eurodiputats) i ha avançat que no es presentarà al congrés extroardinari ni tampoc a les primàries. En tot cas ha insistit que el partit ha de culminar full de ruta que es va iniciar a la conferència política de Sevilla i celebrar primàries.
Els socialistes espanyols obren d’aquesta manera un procés que portarà al relleu de l’actual cúpula del partit abans de l’estiu. Rubalcaba ho ha justificat per la necessitat que la cúpula actual assumeixi responsabilitats de manera “immediata” per un resultat “dolent sense pal·liatius”, i sigui una nova direcció la que prepari el procés de les primàries previst per al mes de novembre.
“És evident que no hem recuperat la confiança dels ciutadans”, ha admès, i que “han de canviar les formes de fer política dins del partit i en relació amb els ciutadans”, ha dit.
El fins ara líder del PSOE ha avançat que “naturalment” ell no té intenció de presentar-se ni al congrés extroardinari ni a les primàries per elegir el candidat a les eleccions generals.
No ha aclarit si continuarà en política un cop fet el canvi, però ha apuntat que mentre no es fa efectiu seguirà exercint de secretari general del PSOE i continuarà fent, per exemple, les preguntes al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, durant les sessions de control.
Amb tot, ha defensat a ultrança el full de ruta que els socialistes van traçar a la conferència política de Sevilla, que inclou les primàries a la tardor i l’aposta per la reforma de la Constitució com a formula per superar la “triple crisi” social, territorial i política, que viu l’Estat.
Malgrat els mals resultats, Rubalcaba ha defensat la campanya dels socialistes i ha justificat que la candidata Elena Valenciano utilitzés el comentari masclista de Miguel Arias Cañete com a element electoral. “Els temes europeus titulaven poc”, ha dit Demana al PSC que mantingui el full de ruta
El líder del PSOE també ha restat transcendència a la important davallada del PSC en aquests comicis i ha instat a la cúpula dels socialistes espanyols a perseverar en el full de ruta de Sevilla. Segons ha afirmat, la formula dels socialistes que passa pel diàleg i la reforma de la Constitució “s’obrirà pas”.
“No vull pensar què pot passar si no és així”, ha afirmat abans de reiterar que el projecte socialistes és la base de la solució a l’encaix entre Catalunya i Espanya. “A vegades els projectes triguem a obrir-se pas”, ha conclòs.
El Partit Popular ha guanyat les eleccions al Parlament Europeu a Espanya, però ha perdut força representació en relació als comicis anteriors, els del 2009. Així, el PP ha aconseguit 16 eurodiputats (8 menys que ara fa cinc anys) i un 26,04% dels vots (pel 42,12% del 2009). El PP perd vots, però és la força més votada (ACN)
En segon lloc repeteix el PSOE, que també perd força vist els resultats anteriors. Així, el partit socialista ha aconseguit 14 eurodiputats, 9 menys que el 2009.
El percentatge de vots ha estat del 23,03%, pel 38,78% d’ara fa cinc anys.
En tercer lloc se situa l’Esquerra Plural, coalició d’esquerres verdes, amb 6 eurodiputats. En quart lloc entra Podemos amb 5 eurodiputats i en cinquè UPyD, que passa d’1 a 4 representants.
La resta de grups que aconsegueixen representació són Coalición por Europa -el grup on s’integra CiU- amb 3 eurodiputats, l’Esquerra pel Dret a Decidir -on hi ha ERC-, que n’aconsegueix 2, Ciutadans, que també n’aconsegueix 2, Los Pueblos Deciden, que n’obtenen 1, i Primavera Europea, que també n’obté 1.
Així doncs, el pastís de 54 eurodiputats que toquen a Espanya queda aquesta vegada molt més repartit que ara fa cinc anys.
El 2009 només sis grups van aconseguir representació europea, el PP, que va guanyar amb 24 diputats, el PSOE, que, frec a frec, en va obtenir 23, Coalición por Europa, que va quedar en tercer lloc a molta distància amb 3 eurodiputats, el bloc de les esquerres verdes, que en va obtenir dos, UPyD, que en va obtenir 1, i el bloc on s’incloïa ERC, Europa de los Pueblos-Verdes, que en va obtenir 1.
Els dos grans partits, doncs, han patit un càstig de consideració. El PP ha perdut vuit eurodiputats vist el 2009, fet que probablement s’atribuirà als ajustaments econòmics que s’han aplicat durant el mandat de Mariano Rajoy. El PSOE n’ha perdut nou, de la qual cosa se’n pot deduir que els electors no hi veuen l’alternativa desitjada. ‘Ciutadans’ arriba a Europa
El panorama recull, en canvi, les inquietuds ciutadanes en forma d’entrades sorprenents a l’escenari parlamentari europeu. El cas més significatiu és el de Podemos, el partit liderat per Pablo Iglesias, que entra al Parlament amb cinc eurodiputats. Igualment espectacular és l’ascens de la formació UPyD liderada per Rosa Diéz, que passa d’un eurodiputat a quatre.
Una altra irrupció destacable al panorama europeu és la del partit liderat per Albert Rivera, que aconsegueix vots suficients per obtenir dos eurodiputats. La resta del pastís es completa amb l’eurodiputat que obté Los Pueblos Deciden i amb el que aconsegueix Primavera Europea.
Més de mil altafullencs han votat avui per decidir en què volien que s’invertissin els 100.000 euros de l’increment de l’IBI decretat pel govern espanyol.
La proposta verda era per reformar i adequar els vestidors de l’estadi municipal Joan Pijuan, mentre que la lila era per convertir en illa de vianants el carrer Martí d’Adrenya. Finalment aquesta última ha estat la que ha rebut més suport, amb 726 vots, un 65% del total. L’alcalde d’Altafulla votant aquest matí
Segons l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, els treballs d’arranjament podrien començar de cara a la tardor. Alonso també ha destacat que la consulta s’ha desenvolupat amb total normalitat, amb el vistiplau de la Junta Electoral Central, i l’ha qualificat de “pionera”.
El carrer Martí d’Adrenya és una via del casc antic del poble -la Vila Closa- que actualment té unes voreres molt estretes, la qual cosa dificulta el pas dels vianants.
L’actuació que es farà consistirà en “ampliar les voreres, perquè la gent pugui passejar amb tranquil·litat, prioritzant els vianants i no els vehicles”, segons ha detallat l’alcalde, Fèlix Alonso.
A més, se suprimirà l’aparcament al carrer, i també es contempla la formació d’una canalització d’aigües pluvials soterrada, la connexió dels desguassos de pluvials de cada casa a la xarxa general i el soterrament de les instal·lacions aèries existents.
La consulta, finalment, s’ha celebrat en tres carpes situades en indrets del municipi propers als col·legis electorals, des de les 9 del matí fins les 8 del vespre. La participació registrada ha estat del 31%, tenint en compte que podien votar més de 3.500 persones, tots els majors de 18 anys empadronats a Altafulla.
La Junta Electoral Central va deixar clar que es podia fer la consulta coincidint amb els comicis europeus sempre que no s’utilitzés ni el cens electoral ni els mateixos espais de les eleccions europees.
En aquest sentit, Alonso ha manifestat que “som l’únic municipi de Catalunya” on avui s’ha pogut fer una consulta amb “normalitat”, i ha apuntat que “hem obert una porta perquè en el futur altres municipis puguin fer el mateix”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, demana als catalans que vagi a votar perquè “Catalunya s’hi juga molt” en aquestes eleccions i una part de la partida és precisament a Europa. Artur Mas després de votar
Mas ha apuntat que els catalans estan en un “moment crucial” del seu “esdevenir com a societat, com a país, i una part d’aquest esdevenir s’emmarca en el quadre europeu”.
Al marge de jugar-se la seva “posició a Europa”, ha argumentat que si bé la democràcia no és només votar, sobretot és fer-ho, “i votar és sempre decidir”.
“Tenim l’ocasió de demostrar a les urnes que volem tenir una veu a Europa”, ha conclòs.
Després de desitjar que aquesta sigui una jornada tranquil·la, Mas ha demanat als catalans que vagin a votar i “entenguin que la democràcia és més que votar, però la democràcia també és votar i sobretot és votar”. “I votar és decidir, sempre”, ha afegit.
El president ha avisat que “Catalunya s’hi juga molt” des de molts punts de vista en aquestes eleccions, i ha aprofitat per remarcar la seva “vella tradició i vocació europees”. Per això ha demanat a la ciutadania que voti en qualsevol moment que pugui, també ara en aquests comicis.
El candidat d’ERC
El candidat d’ERC a les eleccions europees, Josep Maria Terricabras, després de votar a les eleccions europees, Terricabras s’ha dirigit cap a la taula que els organitzadors del multireferèndum han situat a la plaça Josep Pla de la ciutat, al costat del Col·legi Eiximenis, un dels punts on s’han situat les taules electorals.
“Sóc molt partidari de les votacions, estic encantat que la gent pugui votar per decidir tota mena de coses”, ha afirmat el candidat republicà.
En aquest sentit, Terricabras ha assegurat que “li sabia greu” que es posessin pals a les rodes.
“Em sap gre que no es deixi votar, el projecte em sembla esplèndid, es fa de forma pacífica però sembla que per temes legals les coses són més complicades oi?”, s’ha qüestionat.
El candidat a les eleccions europees s’ha fet ressò de la retirada de les taules del multireferèndum a Lloret de Mar i a l’Escala tot defensant que està a favor de “votar, de la participació ciutadana i la llibertat”.
El cap de llista ecologista
“Vull traslladar a la ciutadania la necessitat que tothom vagi a votar. És molt important donar un missatge que ens prenem seriosament aquestes eleccions europees”, ha assenyalat el cap de llista d’ICV-EUiA després de votar. “Cal que hi hagi una bona participació perquè les decisions que es prenen a Brussel·les arriben fins a la porta de casa”, ha recordat Ernest Urtasun, que també ha considerat un “gravíssim error” la prohibició del multireferèndum.
“Crec que és un gravíssim error qualsevol exercici de limitació de l’expressió ciutadana”, ha insistit Urtasun, que ha reiterat el seu suport a la iniciativa, que pregunta sobre aspectes tan diversos com els transgènics, BCN World, la MAT o les retallades en educació i sanitat. “ICV-EUiA dóna suport a aquesta iniciativa i avui votaré en una taula d’aquí al barri del Guinardó”, ha puntualitzat el cap de llista ecosocialista, que ha reconegut que a Catalunya les europees tenen també una lectura sobre el procés.
“Té moltes lectures a Catalunya. Una pel context polític que es viu però també pel context socioeconòmic i de crisi, amb les polítiques de retallades que s’estan aplicant”, ha reflexionat en veu alta Urtasun, que ha tornat a demanar la mobilització de la gent a les urnes aquest 25-M.
REDACCIÓ10 Març, 2019
REDACCIÓ
