Arxius de el perquè de les coses | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Gener, 2015

Mandala_marí

La naturalesa continua sent un misteri. Encara avui dia els éssers humans descobrim coses de la naturalesa que ens deixen “bocabadats”. Un bon exemple és aquest “mandala” marí. Com pot ser que aquesta estructura geomètrica gairebé perfecta s’hagi creat al fons marí?

L’explicació la trobem en un petit habitant del continent blau. El peix globus concretament. Després de diversos estudis d’observació, s’ha arribat a aquesta resposta. Però… per què traça aquest “dibuix” marí?

Peix_globo Com passa en gairebé totes les espècies animals, l’objectiu d’aquest “artista” és cridar l’atenció d’alguna femella despistada. El curiós del cas és que aquest peixet mesura tan sols 12 centímetres de llarg, i els “mandales” poden arribar a fer fins a dos metres de diàmetre. Tota una obra d’art efímer al fons marí.

REDACCIÓ16 Desembre, 2014

pessebre2 Quan arriba el Nadal és tradició representar el naixement de Jesús amb el ‘pessebre’. En aquest hi podem trobar tot tipus d’elements, des de troncs, suro, molsa fins a diversos personatges que representen la vida rural.

Però, per què li diem ‘pessebre’ al naixement que representem durant aquestes èpoques?

Segons recull la Biblia, quan el fill de Maria va néixer en un estable de Betlem, el van posar dintre d’un menjador d’animals que es coneix amb el nom de pessebre.

REDACCIÓ20 Novembre, 2014

Dits_creuats En diverses ocasions creuem els dits quan volem que es compleixi allò del que estem parlant o pensant.

Un gest que és sinònim de bona sort i que fem per posar èmfasi en allò que desitgem veure fet realitat.

Però per què creuar els dits és signe de bona sort?
Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest gest que és conegut arreu del món occidental.

Una de les principals neix amb el cristianisme pagà a l’Europa Occidental i està relacionat, directament, amb la creu.

Creuar els dits es considerava com una marca de concentració i, també, per demanar un desig.

Una altra teoria diu que és un gest que es feia quan els cristians eren perseguits. Creuar els dits era un símbol amb els que s’identificaven entre ells.

REDACCIÓ31 Octubre, 2014

Carabassa Durant aquests dies és habitual topar-se amb carabasses de “Halloween”. L’origen d’aquestes carbasses buides, amb una espelma dintre, provenen d’una llegenda d’orígen celta sobre Jack ‘l’avar’, un granger que va enganyar diverses vegades el Diable.

La tradició de decorar-les en aquesta època de l’any la van difondre a Estats Units els immigrants irlandesos.

Els anys 70, però, la tradició es va conèixer i extendre a altres països gràcies a pel·lícules i sèries de televisó.

La llegenda
Es creu que quan Jack ‘l’avar’ va morir li van impedir l’entrada al cel. No el podien acceptar perquè havia estat tant dolent que, fins i tot, havia enganyat el Diable en diverses ocasions.

Per aquest motiu el van condemnar a vagar entre el cel i l’infern amb l’única llum de carbó cremant dins d’un nap o una carbassa buida. Amb el pas del temps, l’home va ser conegut amb el nom de Jack el de la llenterna (Jack O’Lantern).

Segons la tradició, cal buidar una carbassa i posar-hi una espelma a dins per il·luminar el camí dels difunts durant Halloween.

REDACCIÓ20 Octubre, 2014

Castanya1 És tradició menjar castanyes en aquesta època de l’any. Entrada la tardor, i coincidint amb la celebració de Tots Sants, la gran majoria de persones tendeixen a comprar castanyes calentes als punts de venda que hi han repartits pels carrers.

Però el cert és que la castanya no només és típica d’aquest període de temps. La seva temporada s’allarga fins a finals de gener. De fet, durant la resta de l’hivern aquest fruit es pot comprar assecat.

En aquest cas, la castanya assecada té un alt valor nutritiu, ja que aporta hidrats de carboni i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

Època romana
Si mirem al passat, trobarem que a Catalunya la castanya va arribar a l’època romana i, des d’aleshores es fa servir a la cuina. En definitiva, es tracta d’un fruit tradicional en la nostra cuina i que ens aporta gran quantitat de nutrients. No només cal esperar a Tots Sants per gaudir d’aquest fruit sinònim de tardor.

REDACCIÓ1 Octubre, 2014

Gira-sol2 És curiós que una flor segueixi el cicle solar. Els gira-sols mai el perden de vista. El persegueixen des que surt, fins que es pon. Però… per què?

El fet que la planta giri en funció del sol es deu al ‘fototropisme’. Es tracta d’un estímul per captar, contínuament, la llum del sol. Aquest moviment, científicament, es coneix com a ‘heliotropisme’.

Segons estudis, amb el ‘fototropisme’ el que fa el gira-sol és equilibrar l’aigua. Quan tot està en perfecte estat, és quan la planta pot girar 180º.

Es tracta d’un moviment que permet a la planta complir amb les seves funcions biològiques i, d’aquesta manera, poder créixer.

REDACCIÓ25 Setembre, 2014

Badall2 El badall és símptoma de què estem cansats o avorrits. Normalment, es produeix quan la persona necessita més oxigen. Però, per què badallem quan veiem algú que ho ha fet abans que nosaltres? Per què s’encomana el badall?

Un estudi, després de diversos experiments, diu que el ritme de contagi d’un badall és major amb parents, després amb amics, amb coneguts i, finalment, amb desconeguts.

Es creu que el fet que dues persones s’encomanin el badall és degut a una “solidarització” amb les sensacions que està experimentant l’altra persona (ja bé avorriment o cansament).

REDACCIÓ24 Setembre, 2014

Per què els flamencs són de color rosa si quan neixen són completament blancs? La resposta la trobem en la dieta d’aquesta espècie.

No és de naixement, sinó que el color rosa el van adquirint a mesura que creixen. La seva dieta conté una substància carotenoides present en crustacis i bacteris que formen part de la seva dieta.

Segons un estudi, el carotenoides són una substància que només es produeix en aquells éssers vius que fan la fotosíntesi, com les algues.

De fet, si es compara un flamenc en llibertat i un altre criat en un zoològic es podrà observar que, efectivament, el color del plomatge és diferent. Els criats en captivitat perden amb freqüència aquest color.

Per aquest motiu, des de fa uns anys, en els zoològics han començat a afegir aquesta substància en les dietes dels flamencs per tal de què no perdin el color rosa que tant els caracteritza.

REDACCIÓ16 Setembre, 2014

Tortuga_amazones — Papallones absorbint les llàgrimes d’una tortuga

Encara que sembli mentida, les llàgrimes de les tortugues amazòniques contenen una sèrie de nutrients que són imprescindibles per una determinada espècie de papallones.

Això es deu a la dieta, principalment carnívora, de la tortuga. El sodi que contenen les seves llàgrimes és un mineral molt buscat, sobretot per què resulta escàs en l’Amazones Occidental.

Segurament a la tortuga, quan porta la cara plena d’aquests insectes voladors, no li fa cap gràcia. Però absorbir aquestes “gotes” dels ulls de la tortuga resulta vital per la seva supervivència. Els ajuda a volar més ràpid i, també, en la seva reproducció.

Arxius de el perquè de les coses | Diari La República Checa

xxx Partners

EL PER QUÈ DE LES COSES: Qui “dibuixa” aquest “mandala” marí?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què es diu pessebre?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Creuar els dits

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què es decoren les carabasses per Halloween?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Les castanyes, un fruit d’alt valor energètic

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què giren els gira-sols?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què s’encomanen els badalls?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què els flamencs són roses?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Les llàgrimes de la tortuga