26. Abril 2024

Arxius de ebre | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Maig, 2023
IMG-20230523-WA0002-e1684930455971.jpg

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han denunciat sis pescadors professionals que estaven emprant mètodes de pesca il·legals. Els fets van tenir lloc el passat 18 de maig a la desembocadura de l’Ebre, on els agents van trobar xarxes de pesca calades de forma irregular. Concretament, aquestes estaven a la zona del Migjorn, i no estaven senyalitzades per a dificultar la seva detecció.

Segons la Benemèrita, això constitueix un perill per a les embarcacions, ja que poden quedar-se atrapades en una de les xarxes. El resultat d’aquest operatiu va permetre denunciar administrativament sis pescadors professionals per les infraccions detectades, així com la intervenció de més de 40 línies de diverses arts de pesca. Les denúncies seran trameses al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que és competent en aquesta matèria.

PUBLICITAT





REDACCIÓ11 Maig, 2023
sequera-1280x720.jpg

En el Consell de Ministres celebrat avui, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha aprovat un Reial Decret llei que destina 1.400 milions d’euros per fer front a la sequera i augmentar la disponibilitat de recursos hídrics. Dins d’aquestes mesures, s’han contemplat actuacions específiques per a la demarcació hidrogràfica de l’Ebre.

En aquesta demarcació, s’aplicaran exempcions al cànon de regulació i la tarifa d’utilització d’aigua per als regants que hagin patit una reducció en els subministraments superiors al 40%. A més, es duran a terme obres d’adequació de preses d’abastiment als embassaments de l’Ebre i de Yesa, amb una inversió de 1.600 milions d’euros.

Es duran a terme obres d’adequació de preses d’abastiment als embassaments de l’Ebre i de Yesa, amb una inversió de 1.600 milions d’euros

Aquestes accions tenen com a objectiu garantir el subministrament d’aigua en una zona tan important com la demarcació hidrogràfica de l’Ebre, i mitigar els efectes de la sequera en l’agricultura i altres sectors.

El MITECO, en el seu compromís per fer front als reptes mediambientals, ha destinat recursos significatius per protegir els recursos hídrics en aquesta regió i assegurar-ne la disponibilitat en el futur.

PUBLICITAT















REDACCIÓ23 Agost, 2022
1e47baed-5292-4508-b970-51802bc4ef26-1280x853.jpg

Les reserves d’aigua dels embassaments del riu Ebre han caigut en picat fins al 46% de la seva capacitat, uns 3.616 hectòmetres cúbics. És la xifra més baixa dels darrers cinc anys. Per exemple, l’any passat tan sols es va arribar fins al 58%. El percentatge actual encara s’allunya més de la mitjana dels últims cinc anys –el període entre 2017 i 2021, i un 61% de la capacitat, així com el mínim registrat durant aquest període: l’any 2017, amb un 51%.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Juliol, 2018

Els fets han succeït al Canal de la Gaita, quan una patrulla del DEPRONA es trobava realitzant serveis de protecció del medi ambient al parc natural del Delta de l’Ebre. La patrulla va enxampar a una persona pescant cranc blau sense la corresponent autorització

Els Agents del Destacament de Protecció de la Naturalesa (DEPRONA) del parc natural del Delta de l’Ebre, han detingut a un ciutadà de 35 anys, de nacionalitat xinesa i amb residència a Castelldefels (BCN), per un suposat delicte de suborn. La persona detinguda ha intentat subornar amb 200 € a la patrulla per eludir una sanció administrativa en matèria de pesca.

En el moment de comunicar-li a aquesta persona que estava cometent una infracció i que seria denunciat per ella, aquest es va dirigir a un dels agents ficant-li en la butxaca dels pantalons 2 bitllets de 100 €, dient-li en veu baixa que els acceptés i que allí no havia passat res. Immediatament l’agent li va retornar els dos bitllets, però el denunciat va intentar per tots els mitjans subornar l’agent.

Per aquest motiu es va procedir a la seva detenció, sent traslladat a dependències oficials de la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita com a presumpte autor d’un delicte de suborn, una vegada va prestar declaració, va ser posat en llibertat a la disposició del jutjat en funcions de guàrdia d’Amposta.

 

 


REDACCIÓ19 Juliol, 2018

La sèrie constarà de 18 capítols on es reviurà setmanalment el conflicte de la Batalla de l’Ebre. D’aquesta manera també es commemorarà el vuitantè aniversari

El dissabte 21 de juliol a les 22.30, tots els espectadors de la demarcació de Tarragona podran veure el primer capítol de la sèrie documental ‘Tremolors: històries de la Batalla de l’Ebre’. Els capítols s’emetran de dissabte a dissabte al llarg dels 115 dies que va durar la Batalla de l’Ebre.

El projecte audiovisual coproduït per les televisions locals TAC12 i Canal Terres de l’Ebre ha comptat amb un equip tècnic, reduït però expert, amb la participació d’una quinzena d’historiadors, i d’una vintena de testimonis directes. Cal destacar la presència d’historiadors i investigadors com Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Sànchez Cervelló, David Tormo, Queralt Solé, Francesc Xavier Hernàndez, Jordi Piqué, Roc Salvadó, Joan Maria Thomàs, Andreu Caralt o Ramon Arnabat.

Un dels objectius de la sèrie és situar a l’espectador cada setmana en allò que va passar els mateixos dies de fa 80 anys. La sèrie també posa el focus sobre la rereguarda, entesa en un sentit ampli.

Durant els capítols, s’incorporaran mapes i un seguit de grafismes facilitats pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

La sèrie també es podrà veure on-line a les pàgines web de TAC12 i Ebre Digital.

 

 


REDACCIÓ28 Juliol, 2016

OPINIOEl passat dilluns 26, una altra vegada vaig patir com a diputat, el que durant 17 anys he viscut massa sovint en els cinc dies a la setmana que agafava el tren per anar a treballar al meu lloc de feina, ara en excedència des del 13 de gener d’enguany. Una nova incidència deixava a centenars de passatgers a les andanes esperant un tren que no arribaria.

FelixAlonsoA la tornada vaig comprovar amb sorpresa que el tren que sortia de l’estació de França direcció Tortosa era directe a Tarragona! Quan ara fa 4 anys vaig negociar i aconseguir amb  Miguel Àngel Remacha el 19 de març del 2012, a les hores director de RENFE (que tenia la seva oficina a Sants estació), que tots els trens s’aturessin a Altafulla, poble del que sóc alcalde i que té interposat un contenciós administratiu al Ministeri de Fomento pel tema del Tercer fil.

La situació després de les contínues avaries, descarrilaments i falta d’inversions al sud de Catalunya, denunciat per aquest diputat com a portaveu del grup Podemos-En Comú Podem-En Marea a la comissió de Fomento del Congrés de Diputats, s’ha vist empitjorat per l’avaria elèctrica a l’estació de Mont-roig del Camp. La gent de les Terres de l’Ebre, especialment, i del Camp de Tarragona estem vivint una situació que és incomprensible que les administracions no reaccionin com si ho fan en altres situacions similars.

Dintre de la meva tasca parlamentària, durant aquests mesos, m’he reunit amb el comitè d’empresa d’ADIF, tècnics de l’empresa, les plataformes d’usuaris en defensa de la mobilitat (sóc membre fundador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril) i les conclusions que sortien no eren gaire esperançadores. En un principi, no es contemplava arreglar l’avaria, pel seu elevat cost i la incertesa del per què es produïa el curtcircuit, i a l’espera de l’obertura del corredor del mediterrani. Gràcies a les pressions dels sindicats, de les plataformes, entitats municipalistes i alguns diputats/des, ADIF (València) té previst fer la reparació a l’octubre.

La pregunta que tothom ens hem de fer és: Des d’avui, fins que acabi la reparació, quina solució li donem a la ciutadania per complir amb les seves obligacions? La resposta l’hem de traslladar tant a l’operador, RENFE, com a la Generalitat (amb la competència política traspassada) i al Ministeri perquè faci les inversions imprescindibles.

Que ningú es tregui les puces, -a l’espera de tenir la independència l’1 de juliol del 2017 com alguns insisteixen- tothom pot posar de la nostra part i amb imaginació, reduir el problema sense afectar a la resta de la línia com ara passa. Per exemple, per què no posem un bus des d’origen que recorri les estacions fins a l’estació de Mont-roig i traslladi als passatgers fins l’estació de l’AVE, i amb el seu bitllet de regionals pugui traslladar-se fins a Barcelona Sants? (Requereix d’una negociació RENFE-Generalitat) i que els trens de la línia de Tortosa tinguin com a estació d’origen l’Hospitalet de l’Infant. Això és una proposta, però segur que pot haver-hi d’altres millors. Però algú s’ha de posar a pensar mirant al sud.

Fèlix ALONSO 
Alcalde d’Altafulla i diputat al Congrés per Podemos-En Comú Podem-En Marea

 


REDACCIÓ14 Juliol, 2016

S’ha presentat al Museu de les Terres de l’Ebre el cicle “Ebre, Art & Patrimoni”, una activitat conjunta de gran format que tindrà lloc els mesos d’estiu a Amposta, Corbera d’Ebre, La Galera, el Mas de Barberans, Tortosa i Ulldecona.

ebre1Després de les escultures sonores del 2014 i la música de 2015 (que va centrar l’edició de l’any passat de l’Ebre, Música&Patrimoni, i que s’alterna bianualment amb l’Ebre, Art&Patrimoni), enguany és el torn de la fotografia. A la roda de premsa hi ha intervingut l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs; el delegat territorial de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ferran Bladé, i el director – gerent del SAM i el Museu de les Terres de l’Ebre, Àlex Farnós.

El nexe comú d’aquest cicle, que porta com a lema “Territori fotogràfic, memòria viva”, no només és el territori, sinó també les persones que hi apareixen sempre. Fins i tot en els paisatges de Jep Colomé és difícil no veure el rastre de l’home en els vessants pelats de les seves MuntanyesA la 340 de Guillermo Barberà, la via uneix en una fina frontera els que hi transiten i els qui hi viuen al costat, i de vegades divideix vides.

Andreu Caralt s’allunya fins al Japó, Hongria o Alemanya per mostrar-nos a l’Abans-d’ahir que la guerra, allí com aquí, va construir paisatges de desolació, de vida i de mort. Les fotografies de Lo tros d’Andrei Moldovan idealitzen la construcció del paisatge agrícola i mariner de les Terres de l’Ebre. Lo Masde Joan M. Ventura és el mirall del microcosmos masover. Finalment, a les gigafotos de 4DVullArt, les figures rupestres de la serra de Godall ens retornen al present la memòria viva de fa almenys 9000 anys.

EBRE-FOTOSAmb aquestes dues activitats de gran format (Ebre,Art&Patrimoni i Ebre,Música&Patrimoni), que organitza la xarxa territorial del SAM (Servei d’Atenció als Museus) de les Terres de l’Ebre – encapçalada pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura – pretén apropar el paisatge, la història, les formes de vida i el ric patrimoni del territori a la ciutadania, creant  sinergies de forma totalment transversal. I això, tant en el sentit patrimonial i artístic mitjançant la fusió de llenguatges, com en la creació de nous públics; renova l’oferta conjunta dels museus del territori, ubicats a Amposta, Corbera d’Ebre, la Galera, el Mas de Barberans, Tortosa i Ulldecona.

L’estiu i el temps de lleure esdevenen una oportunitat per visitar els museus i els centres d’interpretació de les Terres de l’Ebre i gaudir de sis visions en les que s’aplega el treball conjunt d’aquests sis equipaments amb sis fotògrafs per mostrar com els museus, igual que la fotografia, no guardem memòria sinó que la construïm per poder així omplir de memòria viva i de bellesa el present de les persones.

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2016

EBREAmposta ha viscut aquest diumenge la manifestació més massiva de les Terres de l’Ebre contra la política hidrològica del govern espanyol. Segons ha confirmat l’Ajuntament, unes 50.000 persones han inundat els carrers de la capital del Montsià per mostrar el seu rebuig al pla hidrològic de la Conca de l’Ebre.

La convocatòria de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha atret una riuada de ciutadans del territori però nombrosos manifestants provinents d’arreu de Catalunya -convocats també per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i entitats socials i ecologistes- o de l’Aragó.

El moviment social contra el transvasament ha demanat a la Comissió Europea la retirada de la llei aprovada pel govern espanyol del PP en funcions. En aquesta línia, la PDE ha reclamat també al Govern i les institucions catalanes que es mantinguin fermes en el suport a aquesta lluita.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2014

La Guàrdia Civil, en col·laboració amb inspectors de pesca marítima de la Generalitat, van decomissar als canals de desguàs propers a la desembocadura de l’Ebre quatre bussons utilitzats per a la pesca il·legal. Els aparells contenien més de dos quilos d’angula europea, que va ser retornada al mar.
Els aparells intervinguts han quedat dipositats a les dependències de la Guàrdia Civil, que ha iniciat una recerca per poder identificar els autors de la pesca furtiva.

La Guàrdia Civil decomissa 2 quilos de angules
La Guàrdia Civil decomissa 2 quilos de angules

L’angula és un aleví del peix anguila, essent l’únic aleví permès per la legislació de pesca per ser capturat. El pes per exemplar sol ser d’un gram i mesura al voltant de 6 centímetres i és un peix molt cotitzat, amb un elevat preu al mercat.
La seva captura està molt restringida a un nombre reduït de pescadors i limitada en el temps, que per a aquesta campanya ha estat de l’1 de novembre al 20 del passat mes de març.
La supervivència de l’espècie queda compromesa seriosament si es captura en època de veda, ja que posa en risc la seva continuïtat, per la qual cosa a fi d’eradicar aquestes practiques il·legals que comporta la sobreexplotació d’aquesta espècie tan preuada en el litoral mediterrani.
Fruit de la col·laboració entre les diferents patrulles de la Guàrdia Civil de Tarragona i la Inspecció de Pesca i Assumptes Marítims de la Generalitat, la nit del dia 4 d’abril van iniciar un dispositiu a la zona del Delta que va acabar amb el decomís de quatre bussons que de forma camuflada estaven calats a les dues riberes del riu. Dins dels aparells es van trobar més de dos quilos d’angula viva, que va ser retornada al mar.
Els aparells decomissats han quedat dipositats a les dependències oficials de la Guàrdia Civil, que ha iniciat una recerca a fi d’identificar als autors de la pesca furtiva.