28. Març 2024

Arxius de durao barroso | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Novembre, 2014

Durao Barroso
Durao Barroso

Fa poques hores que la Comissió Juncker ha pres el relleu al capdavant de l’executiu europeu després dels 10 anys (2004-2014) de Comissió Barroso. Si en l’article de la setmana passada vaig exposar els reptes als quals hauria de fer front el nou executiu, també és bon moment per fer balanç de la darrera dècada. Uns anys  marcats per una crisi econòmica sense precedents i de canvis importantíssims en la geopolítica mundial. Davant d’aquestes circumstàncies, Europa ha hagut de respondre de forma contundent per poder preservar el seu model social i ha estat la Comissió, com a braç executiu de la Unió, qui ha articulat aquesta resposta.

M’agradaria resumir en quatre punts les principals fites d’aquests 10 anys:

  1. L’ampliació de la UE: En aquests 10 anys hem vist com 13 nous Estats entraven a formar de la Unió per arribar a la UE dels 28 que tenim ara; els països que formen part de la zona euro també han passat de 12 a 18 (i aviat en seran 19 amb Lituània). Ara som més forts i tenim un potencial econòmic més gran. El tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el desembre del 2009, ens ha donat una base sòlida perquè la nostra Unió funcioni de manera eficaç i perquè, tal com diu el nostre lema, puguem seguir “creixent junts en la diversitat”.
  2. Resposta a la crisi econòmica: S’ha demostrat que, davant l’extrema i irreversible interdependència de les economies europees, qualsevol resposta davant d’una crisi com la que hem viscut s’ha de dur a terme a nivell europeu.

Quan la crisi del deute, importada de fora d’Europa, es va convertir en una crisi sobirana i, després en econòmica, el risc de fragmentació i de desunió era un perill real davant del qual la Comissió –juntament amb altres institucions- va actuar com un equip de bombers establint diferents tallafocs: es van rescatar diferents països: Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Xipre; es va crear un mecanisme de rescat; es va reforçar la governança econòmica a través del Semestre Europeu; i es va avançar en la Unió Bancària. Van ser decisions tan difícils com necessàries que fan que avui, dos anys després de la tempesta, ningú parli –per exemple- de la sortida de Grècia de l’euro.

  1. Creixement econòmic sostenible i consolidació fiscal: Es tracta de dues cares de la mateixa moneda, dos angles des dels quals es va haver de fer front a la crisi econòmica. Quan va esclatar la crisi i es va haver de rescatar el sector bancari europeu per evitar un col·lapse total, es van utilitzar fons públics i, com a conseqüència, es va expandir el deute dels Estats membres. Per tornar a tenir un nivell de deute sostenible es va haver de caminar cap a una estratègia de reducció de la despesa pública que es va traduir en sacrificis per a tots els Estats membres. Uns sacrificis que han valgut la pena tenint en compte que avui la UE camina va pel bon camí i està redreçant els seus comptes. El procés de consolidació fiscal intel·ligent ha d’anar acompanyat de reformes estructurals que fomentin el creixement i, quan sigui possible, d’estímuls de la demanda amb l’objectiu principal d’eliminar el principal problema que encara pateix avui Europa, l’atur.
  2. Obertura al món: Davant d’un context planetari cada vegada més globalitzat, la Unió Europea s’ha obert, encara més, a la resta del món. El G20, per exemple, va ser una iniciativa europea a través de la qual es va obtenir un compromís mundial contra el proteccionisme, un marc per al creixement sostenible i un reforç de la regulació sobre els mercats financers i els paradisos fiscals. Malgrat  les condicions econòmiques adverses, la Comissió ha promogut els mercats oberts, ha signat tractats de lliure comerç amb Corea del Sud, Singapur, Perú, Colòmbia, Equador i l’Amèrica Central, i acaba de signar un acord històric amb el Canadà, sense parlar de les negociacions per l’acord comercial més important que s’ha fet fins ara, entre els EUA i la UE (el TTIP).

La UE ha de ser un actor principal en els fòrums internacionals com la ONU,  l’OMC i el G7, on podem exportar-hi els nostres valors.

A Mode de conclusió, el “leit motive” d’aquests deu anys de la Comissió Barroso podria resumir-se en la següent sentència: “el futur d’Europa és un futur brillant però només el podrem assolir si actuem com una Unió cada vegada més estreta, una Unió de nacions sobiranes que posin en comú el seu esforç i energia per aconseguir objectius comuns. Una unió de ciutadans que comparteixen els mateixos valors fonamentals de pau, llibertat, democràcia i que lluiten per una societat més justa”.

Ferran TARRADELLES ESPUNY 
Director de la Representació de la Comissió a Barcelona

 


REDACCIÓ25 Maig, 2014

europees
Avui més 544.801 tarragonins estan citats a les urnes.
Desconeixem quants exerciran el seu dret de vot, ja que el fantasma de l’abstenció estarà present durant tota la jornada electoral. Això es deu al fet que un gran nombre de ciutadans entén, equivocadament o no, que les eleccions europees són irrellevants pel seu dia-a-dia.
Una percepció que no correspon a la veritat, tenint en compte el gran poder legislatiu que deté el Parlament Europeu.
Aquest diumenge, a partir de les 9 del matí i fins a les 20 hores, gairebé 92.500 tarragonins majors d’edat hauran de decidir quin dels seus representats confia per ocupar l’escó de diputat al Parlament  a Brussel·les.
Enguany, aquesta cita electoral es revesteix d’extrema importància, ja que és la primera vegada que els europeus podran tenir ‘veu’ en escollir el substitut de Durao Barroso al capdavant del govern europeu.
La decisió està entre Jean-Claude Juncker i el socialista Martin Schulz.
A Espanya s’han candidat al Parlament Europeu 2.368 persones, de les quals només 54 ocuparan el càrrec de diputat.
Estan convocats a les urnes, 34,5 milions de votants, només a l’estat espanyol.
A la ciutat de Tarragona, estan citades a les urnes 89.415 persones i a banda dels 3000 que hi viuen a l’estranger.


REDACCIÓ23 Febrer, 2014

La vicepresidenta de la CE a La Pedrera
La vicepresidenta de la CE a La Pedrera        Foto: D. Jorba

Un dels 250 ciutadans, que ha pogut assistir a la trobada de la vicepresidenta de la Comissió Europea que ha tingut lloc a La Pedrera, a Barcelona,li  ha preguntat si la Unió Europea podria prescindir d’una economia com la catalana en el cas que Catalunya s’independitzés.
La número 2 de Durao Barroso ha respòs negativament, afegint que no estem per “pensar en trencaments, sinó en unions”.
Reding, que en tot moment ha esquivat la qüestió sobiranista, ha confessat que li agradaria que espanyols i catalans visquessin en pau, junts i sense friccions. Això perquè, “si gasteu tantes energies en friccions, les perdreu a l’hora d’invertir en altres coses més importants”, ha emfatitzat.
La governant europea ha dit que es crearan els ministeris d’Economia i de Finances. I això perquè, amb la crisi, la UE sortirà més forta i també perquè “s’han aprés moltes lliçons”.
Tenint en compte que els contribuents han de pagar els erros dels bancs, s’ha creat una unió bancària que “supervisarà de manera independent si hi ha alguna cosa que no va bé”, ha conclòs.
 
 


REDACCIÓ23 Febrer, 2014

“Només els tontos discuteixen els fets”, ha remarcat el secretari d’estat per a la Unió Europea, rebent una esbroncada per part del públic assistent.

La vicepresidenta de la Comissió Europea era conscient que el  Debat Ciutadà, d’aquesta tarda, a l’auditori de La Pedrera, a Barcelona, era una prova de foc. Sabia que el Dret a decidir prendria el protagonisme de la trobada.

Reding parlant amb la revista +Actual
Reding atenent a la revista +Actual

250 persones han pogut assistir i participar en el debat, moderat pel periodista de TV3, Carles Prats i retransmès en directe per internet.
Una Reding, vestida amb pantalons i jersei negres i jaqueta vermella, ha començat el col·loqui en català: “Estic molt emocionada per estar aquí perquè estimo molt Catalunya”, una de les ciutats “més boniques d’Europa”.
Reding sabia que vindrien qüestions complexes i de respostes difícils. Ha driblat com ha pogut la qüestió de la consulta sobiranista. En tot moment ha llençat pilotes fora, assegurant que el referèndum és una assumpte intern espanyol i que la Comissió Europea no pot intervenir-hi. “Féu el que calgui per a resoldre aquest problema sense idees preconcebudes i això ho dic per les dues bandes”.
És el primer cop que un responsable europeu demana al govern espanyol que no posi barreres (constitucionals) a la voluntat del poble català en decidir el seu model d’estat.
Viviane_reding
La comissària amb el representant de la CE a Barcelona durant la roda de premsa

No obstant, Reding ha remarcat que Catalunya quedaria fora de la Unió si proclamés la independència.
Per evitar mals entesos, la comissària de Justícia de la UE ha repetit innúmeres vegades que vol Catalunya dins de la Unió Europea i no fora.
Per aquest motiu, Reding considera que cal que els dos governs (espanyol i català) negociïn i apropin posicions per aconseguir un acord que vagi bé a les dues parts.
Polític esbroncat
Un dels episodis més calents de la trobada l’ha protagonitzat el secretari d’estat per a la Unió Europea. Iñigo Méndez de Vigo ha deixat clar que el govern presidit per Mariano Rajoy farà els possibles per evitar la realització de la consulta sobiranista agendada el 9 de novembre. Ha assegurat que les lleis, sobretot la Constitució espanyola, no ho permeten.
La Pedrera ha acollit 250 ciutadans
Durant l’acte han exhibit la bandera d’Ucraïna

“Només els tontos discuteixen els fets”, ha remarcat el secretari d’estat, rebent una esbroncada per part dels assistents. “Deixeu-me parlar. Deixeu-me parlar”, demanava el representant de l’estat, davant l’escridassada, per esclarir que un nou estat català quedaria fora de la UE.
Méndez de Vigo ha insistit que els comissaris europeus estan cansats que cada cop que vénen aquí se’ls pregunti el mateix. Jos é què diuen els tractats de la UE i queda clar que la integritat territorial és competència dels estats i no de la UE. Qualsevol que se separi queda fora”, ha dit de forma contundent.
Un dels assistents, al prendre la paraula, s’ha desfogat dient que “no és ser tonto voler votar el futur del teu país, on la majoria dels ciutadans només demana tenir el Dret a decidir”.
La cara de la número 2 del govern europeu evidenciava que la postura assumida pel secretari d’estat no havia ajudat gens a apaivagar els ànims, si no més aviat a encendre’ls.
És que, segurament, Viviane Reding desconeix que alguns membres del govern de Mariano Rajoy són autèntiques màquines de crear independentistes.
 
FOTOS: D. Jorba
 
 
 
 


REDACCIÓ8 Gener, 2014

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha respost aquest dimecres per carta al president de la Generalitat, Artur Mas, que no té competències per pronunciar-se sobre la consulta sobiranista que pretén organitzar el 9 de novembre, que considera un assumpte intern espanyol, i ha reiterat que Catalunya quedaria automàticament fora de la UE si s’independitza, segons ha explicat el portaveu de la Comissió, Olivier Bailly.

Artur Mas amb Durao Barroso
Artur Mas amb Durao Barroso

Barroso contesta així la missiva que el president de la Generalitat li va enviar a ell i als caps d’Estat i de Govern dels 28 països de la UE, sol·licitant suport per a la consulta sobiranista.
La carta de resposta a Mas consta de a penes sis línies i està redactada en anglès. Ha estat signada dimarts a última hora pel president de la Comissió i enviada durant el matí de dimecres al president català.
Barroso agraeix en primer lloc a Mas la seva missiva sobre la situació de Catalunya i li explica que “no és el paper de la Comissió en els Tractats donar una opinió sobre els esdeveniments polítics i l’organització d’un referèndum”, segons ha dit el seu portaveu. “Això correspon al debat nacional i a la situació jurídica en els estats membre”, afegeix.
“Pel que fa a les conseqüències que aquesta situació i aquest futur esdeveniment podria tenir sobre el dret europeu, el president remet a les declaracions que ja ha fet”, ha prosseguit Bailly, tot i que evita repetir-les un altre cop expressament.
En la seva última declaració sobre Catalunya -que data del passat 20 de novembre i és una resposta escrita precisament a l’eurodiputat de CiU, Ramón Tremosa- el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha tornat a deixar clar que quedarà fora de la UE si s’independitza.
“La UE es basa en els Tractats, aplicables únicament als estats membre que els han aprovat i ratificat. Si una part del territori d’un Estat membre deixés de ser part d’aquest Estat per convertir-se en un nou Estat independent, els Tractats ja no serien aplicables en l’esmentat territori”, ha explicat Barroso.