Arxius de Duran i lleida | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Gener, 2016

A Unió encara no han pres una decisió sobre qui substituirà Duran Lleida com a president del Comitè de Govern i ni tan sols si aquesta substitució es farà efectiva o el càrrec desapareixerà, encara que, de moment, el cap més visible passarà a ser el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, que va ser el conseller d’Interior del govern liderat per Artur Mas.

espadaler, duran i marti — Duran, ESpadaler i Martí Barber en un acte a Tarragona

Un dels polítics més emblemàtics de Catalunya, Josep Duran i Lleida, abandona el comitè del govern d’Unió Democràtica de Catalunya, com a conseqüència dels resultats electoral del passat 27S i 20D.

Durant la seva intervenció al Consell Nacional del partit, Duran, que portava 29 anys ininterromputs en el càrrec, ha expressat que “no s’entendria” que, després dels resultats de les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre, “tot seguís igual “.

“Unió no ha aconseguit representació ni al Parc de la Ciutadella ni a San Jerónimo”, ha dit el dirigent nacionalista en referència al Parlament i al Congrés, tot i que ha afegit que “això no vol dir que la situació sigui irreversible”, encara que, en la seva opinió “la gent no entendria que les coses seguissin igual”.

“La nit del 20 de desembre, al carrer Nàpols (seu del partit), vaig dir que assumiria responsabilitats, ja vaig recordar que quan se sabés el calendari electoral a Catalunya assumiria responsabilitats i és l’hora de ser conseqüent”, ha dit Duran, qui ha dit deixar el càrrec “amb la consciència molt tranquil·la”.

Visiblement emocionat i amb la veu entretallada, Duran ha assegurat que seguirà militant en el partit “mentre tingui vida” i ha recordat que “Unió no és Duran”.

REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Mariano Rajoy, els seus ministres i els màxims dirigents del PP parlen molt de l’Article 155 de Constitució, inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, arran del procés independentista. La majoria dels ciutadans n’han sentit a parlar, però, realment, desconeixen el seu contingut. A continuació intentem aportar alguna llum a dubtes que s’estan plantejant en els darrers temps a causa del conflicte entre Catalunya i l’estat.

QUÈ ÉS L’ARTICLE 155?
L’article 155 de la Constitució té a veure amb les vies del Govern de l’Estat per controlar l’activitat de les Comunitats Autònomes. Contempla els mecanismes excepcionals que té l’Estat per establir dispositius de control subsidiari, de caràcter excepcional o extrem i abast coercitiu, de tal manera que s’obligui a la regió al “compliment forçós” dels seus deures.

EN QUINES SITUACIÓ S’APLICARIA?
D’acord amb la seva redacció, s’estableixen dues ocasions en què el Govern podria aplicar:

– Si la comunitat no compleix “les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin”

– En el cas en què actuï “de manera que atempti greument l’interès general d’Espanya”

COM ES PROCESSA?
Igualment, l’article explica el mecanisme que ha de seguir l’Estat per a posar-lo en pràctica:

– Primer de tot, el Govern espanyol haurà d’enviar “requeriment” al president de la Comunitat Autònoma en qüestió perquè compleixi les seves obligacions o deixi d’actuar com ho estigui fent

– En cas de no ser atès el requeriment, el Govern “pot adoptar les mesures necessàries per obligar” a la comunitat al “compliment forçós” de les esmentades obligacions eludides. Per a això, haurà de precintar “amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat”.

S’HA APLICAT ABANS?
No, cap Govern espanyol ha aplicat aquest article abans. Això vol dir que les seves conseqüències són desconegudes i “es poden preveure fins a cert límit”, segons el parer del diputat d’UPyD al Congrés Rafael Calduch, qui tot i això s’ha mostrat convençut que la seva aplicació “no provocaria reaccions pitjors que les que es pretenia evitar “.

COM ACTUEN EN ALTRES ESTATS AL MÓN?
Aquest article de la Constitució Espanyola està inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, el que vol dir que al país germànic també s’estipula aquesta classe de mesures en el cas que una regió no compleixi les seves obligacions.
Altres països, per contra, contemplen per a aquests casos la suspensió o dissolució dels òrgans de govern de la regió que incompleixi els seus deures. Així ocorre a Argentina, Itàlia i Àustria, per exemple.

REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà i Ramon Espadaler, a Tarragona — Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà

Josep Antoni Duran i Lleida, el cap de llista d’Unió per al 20D, entén que el govern de Rajoy s’equivoca si fa aplicar l’article 155 de la Constitució per frenar la resolució independentista de ‘Junts pel sí’ i la CUP. Duran i Lleida, tot i qualificar de ‘barbaritat’ la postura del bloc independentista que “no va enlloc”, adverteix que l’aplicació del dispositiu constitucional – que parlar de la suspensió de l’autonomia – castigaria tota Catalunya.

“Ja sé que està en la Constitució. Moltes vegades s’ha dit que doctrinalment és un article per no aplicar. No castigaria una determinada actitud de Junts pel Sí o de la CUP, sinó a tota la població de Catalunya”, ha advertit el democristià , que ha incidit que la solució passa per un acord polític.

En aquest sentit, ha considerat que mentre les respostes del president del Govern, Mariano Rajoy, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, “siguin només jurídiques i acudir als tribunals, no resoldrem seriosament la qüestió política de Catalunya”.

REDACCIÓ3 Agost, 2015

Raül Font tanca una carpeta on hi desa 27 anys de militància i d’una activitat forta i potent a Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona. Ha ocupat càrrecs importants i ha format part del ‘nucli dur’ del partit. Des de fa 5 anys, la seva activitat en l’estructura partidària ha anat minvant. Després d’una intensa i meditada reflexió, ha decidit posar punt final a una etapa i, conseqüentment, va decidir donar-se de baixa d’un partit que ell considera que no l’ha tingut en compte.

raul font — Raül Font ha decidit abandonar Unió Democràtica de Catalunya, després de 27 anys de militància

REPUBLICA CHECA – Per què marxa d’Unió?
RAÜL FONT – Quan veus que no pots participar de manera directa en el dia a dia del partit, que no tenen en compte les teves aportacions i coneixements i no valoren la teva experiència. Després d’algun temps de meditació, he tingut la sensació que em tracten com si els fes nosa i que no se’m valora el suficient.

RC – No el volen al partit?
RF – Més que no voler-me, no em tenen en compte. No es valora la feina feta.

RC – I per què no ha marxat abans?
RF – Fa un any i mig que hauria d’haver marxat, al mateix temps que ho van fer els altres 120 militants. No ho vaig fer perquè vaig pensar que no era oportú i que les coses podrien canviar i internament hi havia molta feina…

RC – I, finalment, s’ha adonat que no era així…
RF – El funcionament intern i l’organització no s’enquadren amb allò que vaig viure. Amb l’actual gestió i model no m’hi trobo a gust.

RC – Però què ha canviat?
RF – Unió era un partit molt més participatiu. No era un moviment assembleari, però escoltava molt més la militància. Darrerament, només es fa una assemblea local a l’any.

RC – En què s’ha convertit UDC?
RF – En un partit de quadre, de funcionaris. Els dirigents són, essencialment, càrrecs públics. No hi ha participació ciutadana.

RC – Marxa dolgut?
RF – Aquestes coses saben greu. Surto decebut, però no ressentit ni amb rancúnia. S’acaba una etapa, però no deixaré de lluitar pel meu país.

RC – A quin partit el veurem?
RF – De moment, a cap. No es tracta de fer un canvi de samarreta.

RC – Abandonarà també el Consell Esportiu del Tarragonès?
RF – Estic en representació d’un club i no del partit. Hi ha set persones que representen la societat civil i una d’elles sóc jo. Ja veurem que passarà al novembre, però no trobo malament que hi hagi renovació, noves idees i més dinamisme.

RC – Què pensa del ‘divorci’ de Convergència i Unió?
RF – Era una separació anunciada. Va ser una gran victòria mantenir la federació unida durant tants anys.

RC – En les darreres eleccions vostè va anar en la llista de Josep Maria Vila d’Abadal…
RF – Sí, vaig anar de número 2.

RC – Doncs es pot concloure que és independentista…
RF – Vaig votar Sí-Sí el 9 de novembre.

RC – Rajoy no es mou…
RF – No entenc que el president del govern espanyol no es mogui quan surten al carrer més d’un milió i mig de persones. Això no passa enlloc. Em sobta la incapacitat de reaccionar del Sr. Rajoy.

RC – S’identifica més, ara per ara, a Convergència?
RF – En aquest moments, a CDC hi trobo més punt d’unió que de separació. Hi ha més coincidència en la manera de fer política a Convergència que a Unió.

Arxius de Duran i lleida | Diari La República Checa

xxx Partners

DURAN I LLEIDA ABANDONA CASTIGAT PELS PÈSSIMS RESULTATS ELECTORALS

QUÈ DIU EL FAMÒS ARTICLE 155 DE LA CONSTITUCIÓ QUE TANT ENS ESPANTA?

DURAN I LLEIDA CRITICA LA BARBARITAT INDEPENDENTISTA I ES POSICIONA CONTRA LA SUSPENSIÓ DE L’AUTONOMIA

RAÜL FONT: Unió s’ha convertit en un partit de funcionaris, on no m’han valorat