19. Abril 2024

Arxius de driss oukabir | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Maig, 2021
juicio.jpg

Driss Oukabir

La Audiencia Nacional ha dictado sentencia, com más de 1.000 folios, sobre los atentados que el 17 de agosto de 2017 segaron 16 vidas en Cambrils y Barcelona. Los jueces han decidido condenar a Mohamed Houli Chemlal (53 años y medio), a Driss Oukabir (46 años y medio) y a Said ben Iazza (8 años) por colaborar con los miembros del grupo terrorista que fallecieron en Alcanar o posteriormente abatidos por los Mossos d’Esquadra. Un total de 107 años de cárcel.

Said Ben Iazza

Los magistrados consideran a los dos primeros como autores de delitos de pertenencia a organización terrorista, tenencia de exposivos, estragos y lesiones. En el caso de Ben Iazza se le condena a ocho años de cárcel por colaboración con grupo terrorista. Los condenados también tienen prohibido entrar en Alcanar en una década y el cumpimiento máximo de las condenas, en el caso de Houli y Oukabir, será de un máximo de veinte años entre rejas.

El juicio contra los tres acusados de formar parte de la célula terrorista de Barcelona y Cambrils quedó visto para sentencia en la Audiencia Nacional el pasado mes de febrero. Los fiscales Ana Noé y Miguel Ángel Carballo hicieron firmes sus peticiones de condena para Driss Oukabir (36 años de cárcel), Mohamed Houli (41 años de cárcel) y Said ben Iazza (8 años de cárcel) asegurando que el fallecido imán de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, era “el líder de la célula terrorista”. Las condenas son, por tanto, en algunas ocasiones más altas que las pedidas por la Fiscalía: la Audiencia sí les considera responsables también de 29 delitos de lesiones a cada uno.

Mohamed Houli Chemlal

Los atentados de Barcelona y Cambrils de agosto de 2017 dejaron 16 víctimas mortales y en torno a 150 heridos. Después de que la explosión de la casa de Alcanar diese al traste con los planes originales del grupo de atentar en el Camp Nou o la Sagrada Familia, fue Younes Abouyaaqoub el que cogió una furgoneta y se dirigió al centro de Barcelona donde perpetró un atropello masivo, mientras que su hermano Houssiane se fue a Cambrils con Said Aalla y Moussa Oukabi donde mataron a una mujer, cayendo después bajo los disparos de los Mossos d’Esquadra.

Los atropellos masivos
La sentencia detalla cómo los integrantes del grupo fueron trazando sus planes para atentar en lugares emblemáticos primero de Barcelona – como el campo del FC Barcelona o la Sagrada Familia, además de diversas discotecas – aunque buscando otros sitios como la Audiencia Nacional. Y también cómo finalmente, tras la explosión de Alcanar, optaron por los atropellos masivos que finalmente perpetraron.

Lo que revela la sentencia es que Youness Abouyaaqoub tomó la decisión por su cuenta, dirigéndose con la furgoneta al centro de Barcelona. Se enteró de la explosión y “motu propio y sin decírselo ni a Mohamed Hichamy, ni a su hermano, quienes infructuosamente tratan de contactar con él (…) decide dar la vuelta y dirigirse hacia Barcelona para allí, imitando lo ocurrido en otros atentados de corte yihadista, atropellar al mayor número posible de personas, en un lugar céntrico y así generar un estado de alarma y miedo entre la población, todo ello guiado por las consignas propagandísticas de la organización Estado Islámico”.

Sentencia recurrible
La sentencia no es firme y por tanto todavía se puede recurrir en primer lugar ante la sala de apelaciones de la propia Audiencia Nacional y después, si así lo deciden las partes, ante la sala de lo penal del Tribunal Supremo. El ponente de la sentencia ha sido el magistrado Alfonso Guevara, que dirigó el juicio junto con Carolina Rius y Carlos Fraile.

Los tres acusados negaron su implicación en la preparación de los atentados durante el juicio. Houli, que grabó personalmente vídeos de los miembros del grupo preparando explosivos, aseguró que siempre ha mostrado “mi voluntad de colaborar y mi arrepentimiento”, Oukabir aseguró que “yo no era una persona ni religiosa ni practicante” y Ben Iazza afirmó que sólo conocía a los terroristas por ser clientes de su tienda.

PUBLICITAT




REDACCIÓ2 Desembre, 2020

Un testimoni protegit ha situat el segon principal acusat al judici del 17-A, Driss Oukabir, a la casa d’Alcanar on la cèl·lula de Ripoll fabricava explosius. A la sessió d’aquest dimecres a l’Audiència Nacional, el testimoni ha recordat veure’l “cada dia” durant un període de l’estiu del 2017.

El xalet d’Alcanar  que va explosionar

El testimoni no ha concretat les dates exactes, però ha dit que ell va ser a Alcanar entre juliol i principis d’agost, aproximadament. Driss Oukabir conduïa un Audi A3 negre amb matrícula francesa, segons el testimoni, que ha afirmat que “no feia res en particular”. “Arribava i es tancava a la casa. Les nits dormia a la terrassa de la casa”, ha dit.

El testimoni ha explicat que se’l va creuar diverses vegades al matí i a la tarda. El veia dormir a la terrassa quan marxava cap a la platja al matí. Recorda que Driss Oukabir anava “sovint” acompanyat d’una altra persona. El testimoni, que ha declarat en francès, ha dit que l’Audi A3 era davant la casa “tots els dies” i que tenia visibilitat del xalet des de la seva residència.

També hi havia una motocicleta, un Peugeot 306 i una camioneta llogada. Recorda veure la camioneta l’últim dia de la seva estada a Alcanar, però no ha pogut concretar quin dia va ser. El testimoni ha explicat que va veure una descàrrega amb furgoneta a la casa, però que els ocupants de la casa la situaven d’una mera que feia impossible veure què transportaven.

El testimoni ha explicat que l’única persona que no evitava el contacte amb els veïns de la urbanització d’Alcanar era el conductor de l’Audi A3. A la resta els veia, però “no parlaven amb ningú”. El testimoni s’ha mostrat segur de la persona a qui va reconèixer.

L’advocat de Driss Oukabir ha preguntat per detalls de la fesomia del xalet d’Alcanar -com el material de la barana o la seva alçada- per contraposar-los amb la fotografia de la casa. El testimoni ha dit que tenia una barana metàl·lica amb una alçada inferior a la d’un cotxe la qual cosa no correspon amb la imatge que s’ha mostrat.

El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha dit que no s’ha “d’examinar” al testimoni ni es poden posar “trampes”. El testimoni va fer un reconeixement fotogràfic l’any 2018, un any després dels fets, però ha explicat que creu que també en va fer un altre abans.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020

La primera persona que van detenir els Mossos pels atemptats del 17 d’agost del 2017, Driss Oukabir, un dels tres acusats al judici de l’Audiència Nacional, anava de festa de manera habitual i no estava radicalitzat, segons el que han explicat els seus coneguts i familiars aquest dimarts al judici del 17-A.

“Vivia de mi, no tenia ingressos”, ha assegurat la seva exparella de Ripoll, Sara T. “Per a ell jo havia d’estar a casa, fer el menjar i mantenir-lo”, ha afegit. Ha exposat que «estava tot el dia fumant i no complia mai el Ramadà, al principi treia a passejar el gos, sortia de festa de dijous a dijous, dia sí dia no». Coneguts i familiars han declarat en el mateix sentit. El seu cosí ha dit que feia «tot el contrari de resar».

El dia dels atemptats a la Rambla de Barcelona, el 17 d’agost, Driss Oukabir va arribar a casa seva passades les tres de la tarda i després va tornar a sortir. Cap a la una de la matinada de la nit anterior havia rebut la visita del seu germà petit, Moussa, que seria abatut després de l’atropellament de Cambrils. Van estar parlant una mitja hora a l’habitació, ha explicat Sara T. Driss no havia canviat les setmanes anteriors als atemptats, però Moussa sí, ha explicat, perquè «es tapava molt». «El notava estrany, però em deien que era per l’edat, que estava fent el canvi», ha dit.

L’exparella ha explicat que després de conviure cinc anys amb Driss cadascú feia la seva vida, tenien una relació «molt difícil» i de fet ha dit que a ell li havien dictat una ordre d’allunyament per uns fets que havien passat mesos abans de l’atemptat. Quan Driss va anar a Tànger, on li va dir que tenia un tio, ella li va pagar el viatge de tornada.

A finals de juliol van parlar per Whatsapp i ella li va enviar una foto amb un mocador al cap. Ha explicat que se’l va posar per agradar a Driss, no perquè l’obligués. Ell li va respondre que li quedava bé. «Mai em va dir que em posés el vel, mai», ha assegurat.

Ha dit que no recordava alguns detalls de converses que va declarar al seu dia. Per exemple havia dit que la família de Driss «no mostrava tristesa» després dels atemptats o que Driss li havia dit que era l’imam que «l’havia liat» i que sabia alguna cosa però s’havia fet enrere.

En diverses ocasions el jutge, Félix Alfonso Guevara, ha demanat que es diferenciés l’islam del jihaidisme quan es parlava d’elements que es podrien atribuir a la pràctica religiosa o dels costums culturals i no tenien a veure amb un procés de radicalització.

Els diversos coneguts de l’equip de futbol de Ripoll o de sortir de festa, i també alguns familiars, han confirmat aquesta versió. El seu cosí, Sabur, ha dit que no va veure mai a Driss a la mesquita, que treia a passejar el gos i que era infidel a la seva parella. També ha dit que no va observar cap canvi en el seu comportament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

Sentir com van viure els mossos la seva implicació en l’atemptat perpetrat a Cambrils per una cèl·lula terrorista l’agost del 2017 tampoc està resultant fàcil pels acusats. Si la setmana passada, amb major o menor intensitat, Driss Oukabir, que va perdre el seu germà Moussa Oukabir després de ser abatut pels mossos, ja manifestava signes que ho estava passant malament. Però, aquest dilluns ha esclatat.

Quan testificaven alguns dels policies que van participar en els moments posteriors a l’atac terrorista, Driss, un dels tres processats, ha intentat, a través de moviments gestuals, interactuar amb el tribunal. S’ha aixecat del seu lloc en la ‘peixera’ i s’ha dirigit a la porta on hi ha un agent de la Policia Nacional custodiant-la. Li ha demanat que volia tornar als calabossos de l’Audiència Nacional perquè estava patint un episodi d’ansietat. Ha estat dret al costat de la porta de la gàbia i d’esquena al tribunal almenys uns 15 minuts. Una de les oficials del jutjat ha comentat al jutge Félix Alfonso Guevara que Driss volia intervenir-hi.

El magistrat ha esperat que un dels lletrats acabés l’interrogatori a un dels testimonis per atendre la petició d’Oukabir. Després d’aixecar-se la persiana lateral de la gàbia, on s’asseuen els acusats, el jutge Guevara s’adreça al processat: “Driss, què passa?” L’acusat, que estava dret, li comunica al magistrat que no pot més. Feia senyals amb les mans donant a entendre que estava al límit. “No puc. Tinc ansietat. Vull baixar”, ha dit visiblement inquiet i nerviós. El jutge, conegut pel seu temperament, li ha mirat fixament i li ha ordenat que s’assegués. Driss Oukabir li ha fet cas i s’ha assegut el darrer banc de la gàbia.

La sessió d’avui ha acabat 20 minuts després.

Ricard CHECA
Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Novembre, 2020

Vaig estar en els tres darrers judicis més importants per a la Història de Catalunya: 1 d’octubre; Major Trapero i cúpula d’Interior i els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un d’ells – els dels líders independentistes – em va frapar molt perquè amb alguns dels encausats mantinc una relació d’amistat.

Va passar el mateix amb el judici contra la cúpula d’Interior. Sempre he confiat amb la innocència de Cèsar Puig, persona per qui nodreixo amistat i respecte. Però, de tots tres judicis, el dels gihadistes és el més dur i impactant.

Estic fent la cobertura mediàtica des de la sala de vistes. Estic assegut en les primeres files, just al costat de la ‘peixera’ on es troben els tres processats, acusats de pertànyer a la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17A a Catalunya. No em surt del cap que van col·laborar – de manera més o menys activa – en un atac terrorista que va posar fi a la vida de 16 persones i en va ferir centenes d’innocents. Si el seu pla de barbàrie hi ha hagut sortit tal com ells ho havien planejat, la massacre seria dantesca, de conseqüències imprevisibles.

L’altre dia, a l’Audiència Nacional, quan vam visionar els vídeos de l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona no em vaig cansar de mirar-los i als ulls. Driss també em va mirar fixament, mentre els altres dos (Said I Mohammed) tenien comportaments dispars. Un mirava la pantalla mentre l’altre tenia la mirada fixada a terra. Per moments, intentava imaginar que els passava pel cap quan veien les imatges de la tragèdia provocada per la seva radicalització. No sóc capaç d’entendre-ho ni d’arribar a cap conclusió. Per què tanta maldat? Què guanyen amb aquesta barbàrie? Escampar el terror? Sentir els testimonis dels agents i de les víctimes d’aquell fatídic agost és tremend i ens deixa en estat de xoc. És horrible i injust. Les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes o indirectes no poden quedar impunes.

El terror no pot quedar indemne. Espero i desitjo que es faci justícia i que la sentència sigui exemplar perquè aquestes actes terroristes no tornen a succeir en un país que només vol la pau. Em deixa astorat la reacció freda i insensible dels encausats. Les seves mirades són desafiants. No sé a què es deu la seva ràbia interior. No hi ha cap Déu ni cap religió que justifiquin escampar el terror, sobretot acarnissar-se amb els innocents. No hi ha res que justifiqui aquesta barbàrie ni el dolor provocar. Res….

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020

Els agents que van detenir Driss Oukabir, un dels acusats al judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017, han explicat a l’Audiència Nacional que estava caminant a 200 metres de la comissaria de Ripoll quan en veure els agents “va començar a dir ‘jo no he fet res'”, després “va fer dos o tres passos enrere i estava molt a la defensiva” i en pensar que podia marxar els mossos van posar-li les manilles “fent força per agafar les mans perquè no col·laborava”.

Oukabir, que hauria llogat alguna de les furgonetes i mantingut una presència habitual a la casa d’Alcanar, tenia com a contrasenya del mòbil “Al·là és gran” en àrab, segons han explicat els investigadors, un element que pel jutge és “una qüestió de creença” no rellevant.

“Li vam dir que aixequés les mans i la samarreta i es tombés a terra i no reaccionava. El vam tombar a terra perquè no feia cas i per seguretat”, ha explicat una agent a la tercera sessió del judici. “Estava sorprès de veure’ns”, ha indicat l’agent, que ha apuntat que no es va dirigir als mossos per entregar-se, tot i que el van trobar a 200 metres de la comissaria, al Passeig de la Farga Catalana de Ripoll.

Aquest agent ha explicat que van ser ells que el van anar a buscar després de rebre l’avís d’una persona que l’havia vist caminant. Un dels mossos ha explicat que ja coneixia a Oukabir d’haver-lo detingut per un altre assumpte pocs dies abans. Els agents també han dit que no havia patit lesions.

Un mosso que va participar en l’interrogatori d’Oukabir ha explicat que inicialment va dir que li havien robat la documentació i, per això, van preguntar per què havia “mentit”. Els agents que van participar en l’interrogatori han dit que van manipular el mòbil davant seu, que els va facilitar la contrasenya, que no van trobar cap conversa de ‘whatsapp’ amb el seu germà Moussa i que no van poder obrir ‘messenger’ de ‘Facebook’.

El jutge s’ha mostrat enfadat quan li han dit que un dels agents no declararia perquè estava de baixa. “Quan jo dic una cosa es fa”, ha expressat, lamentant que no intervingués per videoconferència. “Hauria de venir, aquí és testimoni, no fa de policia”, ha dit. Tampoc ha assistit un altre testimoni que ha donat positiu per covid-19.

A la sessió d’aquest dijous també han declarat els agents que van prendre declaració a Mohamed Houli Chemlal, el detingut que hauria comprat i elaborat explosius i que va resultar ferit en l’explosió d’Alcanar. Tots han dit que va respondre a totes les preguntes, que va donar els noms d’alguns dels membres de la cèl·lula, però que no va aportar dades noves i que es va contradir en alguns moments.

Vincle de Ben Iazza amb la cèl·lula
Un Guàrdia Civil que va investigar Said Ben Iazza ha explicat que la geolocalització del telèfon mòbil de l’acusat el situa prop del xalet d’Alcanar i la de membres de la cèl·lula prop de la botiga on treballava. Segons el testimoni del guàrdia civil, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy haurien visitat la botiga de carn ‘halal’ “uns dos cops al mes” i que la relació entre ells va començar almenys el març del 2017. L’agent ha subratllat que hi ha “gran quantitat” de botigues ‘halal’ a Sant Carles de la Ràpita que “tenien més a mà” però que, en canvi, anaven a Vinaròs.

El testimoni ha explicat que membres de la cèl·lula van comprar material per fabricar explosius amb la documentació de Ben Iazza així com va facilitar la furgoneta a Abouyaaqoub per transportar-ho. L’acusat va rebre 15 euros en benzina com a compensació, segons la investigació de la Benemèrita.

L’acusació particular exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha tractat de posar el focus en el fet de si les forces de l’autoritat van rebre alerta d’una compra “elevada” de material per fabricar explosius, però el president de la sala ho ha considerat “impertinent”. Aquesta acusació denuncia la manca de control de la venda de precursors d’explosius.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Novembre, 2020

Els Mossos d’Esquadra no s’ho creuen en la versió exculpatòria dels jihadistes que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils a l’estiu del 2017.

Els caps antiterrorisme de la policia catalana tenen informació suficient per acreditar que els encausats van participar activament en els preparatius dels atacs jihadistes a Catalunya. Els dos màxims responsables de la investigació s’han desplaçat a Madrid per explicar detalls sobre la implicació de Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir en els atemptats.

Cal recordar que en la primera sessió del judici Houli va dir que es penedia dels fets i que no compartia el propòsit dels seus companys. Per la seva banda, Driss Oukabir va assegurar que desconeixia totalment els preparatius i que no era gens religiós.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

El judici contra els jihadistes implicats en els atemptats de Barcelona i Cambrils ha començat amb polèmica. El jutge president Félix Alonso Guevara s’ha enfadat i un advocat també. Concretament, el defensor de Driss Oukabir, Luis Álvarez Collado. El jurista ha amenaçat abandonar la sala perquè des del lloc que li havia estat assignat no veia les cares dels representants de la Fiscalia i perquè tampoc tenia un endoll disponible pel seu ordinador, al contrari que la resta dels seus companys.

El jutge Féliz Alonso Guevara

El magistrat, president del tribunal, l’ha prohibit marxar de la sala de vistes i li ha donat la possibilitat d’asseure’s al costat dels fiscals. Una oferta que l’advocat Álvarez Collado ha refusat perquè no volia que els representants del Ministeri Públic fiquessin l’ull a la seva documentació. Per cert, el jutge ha recordat que no tenir un endoll disponible no és un dret fonamental de la defensa de l’acusat. També ha recordat el magistrat que demanat que en les properes sessions es controli el to de les intervencions perquè ningú s’enfadi.

D’altra banda, l’advocat del nen (Xavi Martínez) que va morir a conseqüència de l’atemptat de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, ha recordat que en aquest judici caldria esclarir quines eren les relacions entre l’imam de Ripoll i el CNI i si es va produir realment la mort de l’imam, Abdelbaki Es Saty, perquè la prova biològica “no és concloent”. El conegut jurista espera poder “saber la veritat” perquè “hi ha massa interrogants que envolten les circumstàncies de l’atemptat”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

Los tres acusados en el juicio por los atentados de Barcelona y Cambrils en agosto de 2017 han negado hoy al tribunal que conocieran los planes de la célula terrorista que en ambos ataques provocó 16 muertos y 140 heridos. Tanto Mohamed Houli como Driss Oukabir y Said Ben Iazza se han negado a contestar a las preguntas de la Fiscalía, y solo han respondido a las cuestiones planteadas por sus defensas.

Els tres detenidos

El más parco en palabras ha sido Mohamed Houli -para quien la Fiscalía pide la pena más alta, 41 años de prisión-, que se ha ratificado en las declaraciones prestadas con anterioridad durante la instrucción del procedimiento y ha puesto de manifiesto su “arrepentimiento”, que considera acreditado en que “todas las veces que se me ha llamado para declarar he declarado, incluso voluntariamente”.

Pero en la sala se ha escuchado, a petición de la fiscal Ana Noé, uno de los vídeos hallados entre los escombros de la vivienda de Alcanar -donde murieron el considerado líder espiritual de la célula, Abdelbaki Es Satty, y otro de los terroristas, Youssef Aalla-, el acusado se ha visto obligado a intentar explicarse. Y es que en esas imágenes en las que, junto al autor material del atentado de Las Ramblas, Younnes Abouyaaqoub, y el también fallecido Mohamed Hichamy, se les ve manipulando explosivos, a Houli se le escucha decir que “si Dios quiere esto nos va a abrir las puertas del paraíso” y mientras Abouyaaqoub se coloca un cinturón de explosivo, se le escucha preguntar “¿qué hace esto?”. “Booom”, le contesta su compañero. “Te queda bien eh…”, le replica el acusado entonces. En esa conversación, uno de los terroristas se enorgullece de que para fabricar esas granadas de mano “solo hace falta imán y tener un odio exagerado. Esto no supera los 15 euros, entre 15 y 20, y hace mucho daño. Es una granada de mano improvisada y el presupuesto de cada una no sé cuanto es porque todo lo he traído de mi trabajo”. “Con vuestro dinero nos preparan para mataros, o sea que el problema lo tenéis vosotros, no nosotros -amenaza-. Esto se va a meter en vuestras cabezas, en las de vuestros hijos o en la de vuestras mujeres”.

En su declaración ante el juez Fernando Andreu el 15 de septiembre de 2017 -que también se ha escuchado en el juicio- Houli explica al instructor que ese vídeo se grabó después de una comida en la que dio a entender que le echaron alguna sustancia y estaba “relajado”. “Estaba todo preparado. Ellos me dijeron cómo lo tenía que decir. No estoy a favor de lo que hace esta gente. Solo son palabras. De verdad yo en ese momento no era yo mismo”, declaró al respecto. “Yo estaba todo el día apartado de ellos. Lo hacía para pasar desapercibido porque me podían haber matado en cualquier momento”, añadía para intentar explicar su comportamiento.

En cuanto a Oukabir -que se enfrenta a una petición fiscal de 36 años de cárcel, que las asociaciones de víctimas elevan a prisión permanente revisable, como en el caso de Abouyaaqoub-, el acusado se ha desmarcado tanto del imán de Ripoll, a quien dice no conocer, como de la célula yihadista que nació adoctrinada por Es Satty. “No era una persona ni religiosa ni practicante. No conozco al imán ni iba a la mezquita. Mi vida era la de aquí, salir de fiesta, era consumidor de drogas y alchocol, y salía con chicas de compañía, esto me da vergüenza. Me buscaba la vida”, ha asegurado.

Oukabir, que alquiló la furgoneta con la que se cometió el atentado de Barcelona, ha dicho que le llamaron Younnes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy y su hermano Moussa (estos dos últimos participaron en el atentado de Cambrils y fueron abatidos por los Mossos horas después) y le pideron “que les hiciera un favor y les alquilara una furgoneta para hacer una mudanza, porque ellos no podían por la edad”, cuyo alquiler pagó el autor del ataque de Las Ramblas según ha precisado. Pero él, ha recalcado, no conocía sus planes para atentar. “¿Qué interés iba a tener en todo eso? Perder a mi hermano…”, ha argumentado después de decir que al conocer los atentados tuvo un sentimiento de “conmoción y de shock y de no entender lo que había pasado”.

El juez que preside el tribunal

El acusado ha afirmado que nunca estuvo en Alcanar ni se integró en esa célula yihadista. “Yo no tenía relación con ellos. Mi vida no tenía nada que ver con esos chavales, era más mayor que ellos, tenía ya 28 años. Y jamás fuí a rezar a la mezquita. No era practicante. No conocía al imán”.

El 2 de agosto de ese año, ha manifestado, se fue a Marruecos porque tuvo “una discusión fuerte con mi pareja y vino la Policía a mi casa y me dijo que tenía una orden de alojamiento y me tenía que ir, y fui a Marruecos a desconectar”, y no a adoctrinarse como mantienen las acusaciones. Regresó el 13 de agosto, pero según él porque “la jueza me dijo que tenía que volver o me ponía en busca y captura, porque tenía el juicio el 13 o 14” y, además, tenía “una cita en una empresa de trabajo temporal”.

Respecto a la relación con su hermano Moussa, asegura que “no lo veía mucho” y ha negado que le trasladara los planes de la célula para atentar. “Una vez me comentó que un amigo suyo robó no sé qué, pero jamás pensé en esto”. Eso sí, “el último mes insistía en que rezara y que fuera a la mezquita”, ha añadido Oukabir, para quien las acusaciones contra él “están manipuladas”.

Por último, Said Ben Iazza – a quien la Fiscalía acusa de colaborar con la célula, por lo que pide una condena menor, de ocho años de cárcel- ha reconocido que el 2 de agosto dejó a “dos chicos marroquíes” a quienes “solo conocía como clientes” su documentación y la furgoneta de trabajo, pero ha negado que le dijeran que la necesitaban para trasladar material para fabricar explosivos. “Me dijeron que iban a Tortosa a comprar productos de limpieza”, ha insistido Ben Iazza, que ha asegurado que ni conocía al imán de Ripoll ni estuvo nunca en Alcanar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Agost, 2017

No és la primera vegada que ingressa a la presó, ja que en 2012 va passar un mes a la presó de Figueres, en qualitat de preventiu, acusat d’un delicte d’abusos sexuals.

Driss Oukabir, un dels quatre detinguts pels atemptats de Catalunya, ha interposat un recurs davant l’Audiència Nacional contra el seu ingrés a la presó, arran de l’atemptat terrorista de La Rambla de Barcelona.

Oukabir és la persona a nom del qual va llogar la furgoneta utilitzada en l’atac que va deixar un balanç de 16 víctimes mortals -l’última va morir ahir per les ferides sufridas– i uns 130 de ferits.

Driss Oukabir, de 28 anys i origen marroquí, és un dels dos investigats als quals el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va enviar a presó la setmana passada per la seva vinculació amb els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. L’altre va ser l’únic supervivent per l’explosió d’Alcanar.

Durant el seu interrogatori, Oukabir, germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils, va reconèixer que va llogar dues furgonetes que van ser utilitzades pels terroristes però que ho va fer pensant que eren per fer una mudança i es va desvincular de la cèl·lula gihadista, ja desarticulada.

En un primer moment va dir als Mossos que el seu germà petit, Moussa, podria haver-li robat la seva documentació per llogar les furgonetes per por.

A més, va negar tenir cap coneixement que l’imam de Ripoll (Girona), Abdelbaki És Satty, mort a la casa d’Alcanar, estigués adoctrinant joves del poble.

Segons la investigació, Driss Oukabir, anomenat La Mostela, va adquirir dos bitllets per als passats dies 12 i 13 en un locutori, l’amo ha quedat en llibertat.

Quan va declarar davant el jutge Fernando Andreu, Oukabir, amb aspecte descurat i cansat, es va mostrar preocupat per la presó a la qual aniria i per si hi correria perill, segons han detallat fonts jurídiques.