Arxius de Diputació de Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Gener, 2023
689acd53-325a-4a06-8100-f3b7246207ac-1280x853.jpg

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, defensa que la gestió de l’aeroport de Reus no l’hauria d’assumir l’Estat, sinó que s’hauria de fer des del territori. D’aquesta manera, es podria “preveure la creació d’una xarxa aeroportuària de país” formada pels equipaments de Reus, Girona i Barcelona. Aquesta és una de les idees que ha llençat Llauradó en la trobada anual amb periodistes. La presidenta de l’ens supramunicipals també ha defensat la importància que l’Aeroport de Reus compti amb línies comercials durant tot l’any, per tal d’afavorir a la desestacionalització turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.

Llauradó també ha aprofitat la trobada per fer balanç dels tres anys i mig de mandat. Ha destacat alguns dels projectes que la Diputació de Tarragona ha anat consolidant des del 2019. Entre ells, la transformació digital de les administracions, el desplegament de la fibra òptica, l’impuls del tramCamp o l’adequació de les carreteres, entre altres.

Justament, pel que fa a la xarxa viària del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Llauradó ha fet èmfasi en l’aprovació del Pla Zonal d’aquest 2022. Un document que permetrà planificar les actuacions de millora de la xarxa local de carreteres fins al 2035 i que, de moment, ha permès que 114 quilòmetres de camins de titularitat municipals passessin a ser de la Diputació de Tarragona.

PUBLICITAT




REDACCIÓ23 Desembre, 2022
Tabacalera-de-Tarragona_1.jpg

Catalunya En Comú proposa que el hub cultural que la Diputació vol implantar al preventori de la Savinosa es traslladi a un espai més cèntric, com per exemple la Tabacalera. Des de la formació demanen que es prioritzi la natura de l’entorn de l’Arrabassada. “No entenem la finalitat de traslladar equipaments com el Conservatori de música des del centre cap a l’extraradi amb els costos en transport que implica pels usuaris”, expliquen en un comunicat.

“Demanem a la Diputació que escolti al moviment ecologista i la ciutadania de Tarragona i replantegi el projecte per tal que la Savinosa pugui ser un espai natural de gaudí per a la gent comú que incorpori algun mínim espai construït”, apunten. Sigui com sigui, veuen amb bons ulls que l’ús del preventori no sigui hoteler, com es va plantejar en un principi.

PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Desembre, 2022
Savinosa-1280x960.jpg

El futur de l’entorn de la Savinosa ja està clar. En aquest sentit, l’espai es convertirà en un centre cultural i educatiu que aplegarà diverses entitats i serveis del territori. Així ho ha explicat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant la presentació del projecte. El primer pas, però, serà reformar el camí de ronda gràcies a la col·laboració amb l’Estat espanyol. La resta d’equipaments es construiran per fases, però les obres no començaran fins a 2030.

Segons Llauradó, el preventori de la Savinosa es reformarà per acollir l’Escola d’Art i Disseny, el Conservatori de Música de la Diputació, el Centre de Recursos per al Coneixement de la Cultura i la Creativitat, l’Oficina d’Assessorament per a l’Impuls de la Creativitat i la Cultura, un espai de cotreball, dos auditoris, sales dedicades a la història de la Savinosa, i un bar-restaurant, entre altres. La presidenta ha qualificat el projecte com un ‘hàbitat per a la creació’.

La presidenta ha qualificat el projecte com un ‘hàbitat per a la creació’

A més, la iniciativa compta amb el consens de diversos partits polítics i institucions, com l’Ajuntament de Tarragona i el Govern de la Generalitat. Precisament, l’alcalde Pau Ricomà ha celebrat que per fi es desencalli una de les problemàtiques històriques de la ciutat. La presentació del projecte ha tingut la participació del diputat del Servei d’Atenció al Ciutadà, Juan José García; el subdelegat de l’executiu espanyol, Joan Sabaté; i el delegat del Govern català, Àngel Xifré.

VÍDEOS




PUBLICITAT




REDACCIÓ3 Novembre, 2022

La Diputació de Tarragona passarà a gestionar 114 quilòmetres de camins que actualment són de titularitat municipal, en el marc del pla zonal de la xarxa local de carreteres de l’organisme. S’espera que s’aprovi de forma definitiva a finals d’any, després que aquest dijous la Generalitat l’hagi avalat públicament.

L’instrument planificarà les actuacions de millora de les vies gestionades per la institució fins a l’any 2035. El projecte, a més, inclou els criteris de priorització de les accions.

El pla zonal de la xarxa local de carreteres tindrà una inversió de 187 milions d’euros i s’executarà en dues fases. La primera s’allargarà fins al desembre de 2027 i està previst que es materialitzin el 43% de les actuacions, el que representa un pressupost de 80 milions d’euros.

La resta d’accions es concentraran en la segona fase, que finalitzarà el 2035. Segons la presidenta de la institució, Noemí Llauradó, l’aprovació definitiva es farà a finals d’enguany. En els 114 quilòmetres de camins que passaran a ser gestionats per l’ens supramunicipal, s’hi podran fer actuacions de millora del ferm i la senyalització.

D’altra banda, el pla també estableix uns nous criteris de disseny més sostenibles ambientalment i econòmicament; identifica els dèficits existents a la xarxa, estableix una metodologia basada en criteris de seguretat, rendibilitat i impacte sobre la convivència amb els usuaris vulnerables.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Juliol, 2022
IMG_4857-1280x960.jpg

Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.

Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.

Noemí Llauradó amb larepublicacheca.cat

I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.

Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.

Ha estat el mandat de les emergències i del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.

I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.

Vizcarro i Llauradó en l’entrevista

Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.

Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.

Hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.

Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.

Noemí Llauradó a l’interior de la Diputació

Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.

Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.

Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.

Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració.

Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.

Llauradó i Vizcarro durant l’entrevista

La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.

Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (World Padel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.

No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines.

Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.

Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ27 Maig, 2022
Marc-Rovira-1280x720.jpg

Novetats polítiques a la Diputació de Tarragona. L’alcalde Barberà de la Conca, Marc Rovira ja és nou diputat de l’ens supramunicipal, substituint a Marc Ayala en el grup de Junts per Catalunya, després de la seva renúncia a l’escó pel suposat cas d’abusos sexuals a menors.

Rovira ha estat designat representant de la Diputació de Tarragona al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i a la Comissió Executiva i a l’Assemblea General del Consorci Català de Desenvolupament Local. A més, formarà part de diferents comissions informatives permanents i especials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2022
MARTA_BLANCH_16072019.jpg

Novetats polítiques a la Diputació de Tarragona. Després de la renúncia de Marc Ayala al seu escó a l’ens supramunicipal tarragoní, larepúblicacheca.cat ha pogut saber que Marta Blanch diputada delegada del Pla d’Actuació Municipal (PAM) assumirà provisionalment les funcions de l’exedil vallenc.

La decisió s’ha pres aquest dijous 5 de maig en Junta de Portaveus de la Diputació de Tarragona. A banda des de l’ens condemnen “fermament qualsevol tipus d’abús, especialment entre els col·lectius més vulnerables, i han volgut expressar el seu suport a les víctimes, en espera que la justícia aclareixi els fets succeïts”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2022

Marc Ayala

Marc Ayala, el regidor de Cultura de Valls, ha renunciat al seu càrrec dins de la Diputació de Tarragona arran de la investigació cap a la seva persona per presumptes abusos sexuals a un menor d’edat. Ayala, que ahir va dimitir com a regidor a Valls, hauria mantingut una relació amb un noi de 13 anys quan ell tenia 27. 

L’actual diputada delegada del Pla d’Actuació Municipal (PAM), Marta Blanch, assumirà provisionalment les seves funcions. “Des de la Diputació de Tarragona condemnem fermament qualsevol tipus d’abús, especialment entre els col·lectius més vulnerables, i volem expressar el nostre suport a les víctimes, en espera que la justícia aclareixi els fets succeïts”, exposa la institució supramunicipal, a través d’un comunicat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ22 Abril, 2022
tp-2031-bràfim-1280x720.jpg

La Diputació de Tarragona ha enllestit els treballs de millora de la carretera TP-2031, que uneix Tarragona amb la carretera C-51. El darrer tram arranjat ha estat al terme municipal de Bràfim, fa 4,4 quilòmetres i comprèn quatre interseccions directes d’accés al municipi, així com un tram de la TP-2002, que va fins al Pont d’Armentera.

També s’ha intervingut en dos trams que van des de l’Argilaga fins a l’enllaç amb la TV-2034, que la connecta amb Vilabella. Segons l’ens, aquesta “és una de les actuacions més rellevants a la xarxa de carreteres de la Diputació, que constava com una de les prioritàries al Pla Zonal de la institució 2020-2035”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Abril, 2022
Carril-bici-h-2-1280x722.jpg

La Diputació de Tarragona construirà un carril bici a la carretera TP-7049, que uneix les poblacions de Reus i Castellvell del Camp, a més de projectar una remodelació sencera de la via. L’objectiu dels treballs és pacificar el trànsit, garantir la circulació segura de tots els usuaris de la via i promoure la mobilitat sostenible.

El projecte comptarà amb un pressupost de 300.000 euros i es preveu que les obres comencin al juliol. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha valorat molt positivament el projecte, ja que “permetrà donar caràcter de passeig a la carretera, tal com s’està fent en altres punts del municipi”.

Per aconseguir encabir el carril bici dins l’amplada actual de la calçada, s’ajustaran els dos carrils de circulació a 3,25 metres d’amplada, per tal que els vehicles moderin la velocitat. El carril bici se situarà en el sentit de circulació cap a Castellvell, i tindrà 1,5 metres d’amplada.

Aquesta és una de les carreteres més transitades de l’ens provincial, amb 9.882 vehicles al dia i travessa un tram urbà i una zona educativa. Per aquest motiu, es pavimentarà tota la via amb mescles sonoreductores per reduir els nivells de contaminació acústica de la carretera.

D’altra banda, en tot el tram d’actuació s’executarà la canalització d’infraestructures per al pas de la fibra òptica que servirà tant per fer una gestió intel·ligent de la xarxa com per connectar millor els habitatges.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter