28. Març 2024

Arxius de Dieta | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2021
dieta-mediteranea.jpg

L’Associació Americana del Cor (AHA) ha avalat els 14 punts que tracten de la dieta mediterrània que ha establert l’estudi PREDIMED (Prevenció Dieta Mediterrània), posat en marxa pel catedràtic de nutrició de la URV, Jordi SalasSalvadó, juntament amb altres investigadors del CIBEROBN. La declaració científica d’aquesta associació destaca la necessitat de comptar amb eines de valoració nutricional en l’atenció clínica, per prevenir les malalties cròniques relacionades amb la dieta.

L’estudi ha situat la recerca espanyola en primera línia mundial, ja que s’ha convertit en un dels estudis globalment més influents en nutrició. Com afirma Montse Fitó, de l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques, gràcies a l’estudi la dieta mediterrània compta amb les millors garanties d’eficàcia en la prevenció cardiometabòlica i pot ser la gran resposta de la ciència a les greus conseqüències de l’obesitat.

Els 14 punts de l’estudi pregunten sobre temes alimentaris com si l’ús i quantitat d’oli d’oliva com a principal greix, la quantitat de racions de fruita i verdura; la quantitat de  racions de carns vermelles o de mantega; número de begudes carbonatades; quantitat de vi consumim en una setmana o la quantitat de racions de llegums i de peix.

Per part seva, Ramón Estruch, de l’Hospital Clínic de Barcelona, director i promotor de l’assaig PREDIMED, indica que la dieta mediterrània ha estat triada com la millor dieta del món –per quart any consecutiu–, segons el rànquing O.S. News and World Report: “A això se suma l’excel·lència atribuïda a la nostra escala en aquesta important declaració científica de la AHA“.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Maig, 2020

L’últim estudi indica els beneficis del peix

Menjar peix disminueix el risc de patir una malaltia cardiovascular. Un estudi fet per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Escola de Medicina de Harvard ha demostrat que el peix, com a principal font d’omega-3, i els suplements d’aquests àcids grassos poden modular les lipoproteïnes i incidir així sobre el risc de tenir aquestes malalties.

L’associació entre el consum d’omega-3 i la reducció del risc de tenir accidents cardiovasculars s’ha comprovat amb l’anàlisi de la mostra de lipoproteïnes de 26.034 dones, la més gran i detallada que s’ha fet mai. Una de cada tres persones mor per accidents cardiovasculars.

Els investigadors de la URV

Segons informa la URV, la recerca l’ha encapçalat Núria Amigó, consellera delegada de l’empresa derivada de la URV i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) BiosferTeslab i membre del grup de recerca Metabolomics Interdisciplinary Laboratory (MIL@b) – Plataforma Metabolòmica, creat conjuntament per la URV i el CIBERDEM, i que forma part de l’IISPV.

Fins ara s’havia comprovat que un consum molt elevat d’àcids grassos omega-3 s’associava a nivells més baixos de triglicèrids en sang. Però, alhora, també s’havia relacionat amb un increment del colesterol LDL (colesterol transportat per lipoproteïnes de baixa densitat, conegut com a colesterol dolent).

Però l’estudi ha constatat que aquest augment del colesterol LDL pel consum de peix s’associa sobretot al transportat per les partícules LDL més grans, que són menys heterogèniques, i no a un augment del nombre total de partícules LDL. En canvi, el fet que disminueixin els triglicèrids transportats per qualsevol classe de lipoproteïnes és un factor protector de les malalties del cor.


REDACCIÓ6 Agost, 2019

Un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) investiga maneres per introduir els insectes en la nostra dieta. Es tracta d’uns animals amb un alt contingut en proteïnes que podrien servir com a complement alimentari. Els productes que ja hi ha al mercat principalment estan destinats a esportistes d’elit però la voluntat és estendre’ls a tota la població. Una de les claus és que en els aliments no es percebi la presència dels insectes, ja que causen repulsió a molta gent. Per aquesta raó els cucs i els escarabats es converteixen en pols, que es combina amb altres ingredients per crear una massa que mitjançant una impressora 3D permet transformar-ho, per exemple, en una galeta. La intenció és crear una empresa d’aquí un parell d’anys i comercialitzar els aliments.

Sílvia de Lamo

Sílvia De Lamo és la professora agregada al departament d’enginyeria química que lidera la investigació. Forma part del grup de recerca Food, Innovation & Engineering, integrat per set persones. En la línia d’alimentació amb insectes són ella i dos estudiants més. A un dels laboratoris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) del Campus Sescelades de Tarragona tenen una petita granja. Separats en calaixos hi ha els animals, amb els quals experimenten.

N’estudien com pot canviar la seva composició química en funció de l’alimentació que reben. Això els és molt útil per determinar com han de ser els insectes que faran servir pels productes que crearan. “No tots els insectes tenen el mateix contingut de lípids i micronutrients com el calci, el zinc i el ferro. També hem de saber en quina fase metamòrfica ens els podem menjar”, explica De Lamo. La científica concreta que els continguts de proteïna són “bastant elevats, sobre el 50%”, el que es pot traduir en uns 25 grams de cada 100. Mentre ensenya una barreta energètica exposa que “pot ser un producte molt indicat per als esportistes, i està pensat per substituir els productes basats en proteïna làctica”.

De fet, la introducció d’aquests aliments ja ha començat. En alguns supermercats es pot trobar pols d’una varietat de cuc per condimentar, i en països com Holanda la gamma de productes i la investigació és més àmplia. Fins i tot ja hi ha granges d’insectes destinats al consum humà. De Lamo reconeix que aquí s’està en un estadi inferior, però la voluntat és créixer. Una de les maneres de fer-ho és a partir de la innovació en el disseny dels productes.

A la URV treballen amb impressores 3D. “Creem noves formulacions en base a insecte per veure si realment podem crear fórmules atractives”, apunta la investigadora. A més, creu que les impressores 3D s’estendran a les llars i faran les funcions de robot de cuina, fet que permetrà crear aliments personalitzats. “Com hi ha un cert rebuig en el consum d’insectes, si el producte conté polsim d’insecte li podem donar una forma atractiva, i com que la impressora diposita per capes li podem donar un toc cruixent”, concreta. Així, pensant en el comprador final, ‘cuinen’ galetes amb forma de papallona o de llangardaix.

Detectar el frau
Una altra de les vessants de la investigació és poder desenvolupar un sistema per poder lluitar contra el frau. En un àmbit on hi ha tant camp per córrer com és el de l’alimentació amb insectes, cal garantir al consumidor que allò que menja és realment el que vol i el que ha comprat. “Hem de desenvolupar tècniques per evitar fraus i adulteracions, per saber exactament quina espècie d’insecte estem fent servir i en quina concentració”, apunta De Lamo. Per fer-ho disposen de tecnologia. Tan sols han de triturar el producte amb un morter i posar-lo en un aparell que n’analitza la composició química i la trasllada a l’ordinador, on mitjançant un programa poden extreure informació valuosa.

La via de l’autentificació i certificació dels aliments és una de les que esperen obtenir un rendiment econòmic en el futur. La intenció a uns dos anys vista, quan hagin acabat la recerca, és crear una empresa ‘spin-off’ de la URV.

En aquest tipus d’iniciatives la universitat hi aporta una inversió per crear-la i es queda amb un percentatge del valor, mentre que l’altra part l’aporten els investigadors que la impulsen. “Tenir finançament públic ens ajuda a generar recursos per poder-les fer, però també hi hem de posar diners nosaltres”, remarca De Lamo.

Si el projecte tira endavant, a la investigadora també li agradaria tenir una vessant sobre el disseny de producte per poder-los crear i comercialitzar.