Arxius de didac nadal | Pàgina 3 de 13 | Diari La República Checa

Dídac Nadal, en aquests moments, suscita molt d’interès mediàtic. No només per la manera com realça l’empresa pública de mercats sinó també perquè ell juga a l’amagat sobre una possible candidatura a l’alcaldia de Tarragona. 

Entrevistar al regidor de Junts per Tarragona no és fàcil, ja que, intenta esquivar les preguntes. Allò que coneixem molt com ‘va molt a la seva’. En aquesta entrevista, el màxim responsable de l’empresa de mercats i la Regidoria de Comerç esclareix alguns dubtes, però també es pronuncia sobre l’actualitat política municipal. A hores d’ara desconeixem si serà candidat amb el suport d’una plataforma. Ha rebut algunes ofertes partidàries, però de moment les ha descartat. Nadal diu que està satisfet amb la feina feta i quan li preguntem si el seu pare està satisfet per la seva manera d’estar i fer política, ell es posa a la defensiva… També diu que cal una revolució en l’administració.

1

Quin balanç fa com a responsable dels mercats?
En tant que president de l’empresa pública de Mercats, des del 2019, i ho dic amb tota l’honestedat, ens ho hem passat molt bé, crec que les coses han funcionat, deixem un rèdit molt interessant. Hem estat capaços, no jo, sinó l’equip, de transformar l’empresa. Ara és més moderna, actualitzada al seu temps i amb uns projectes i una manera de fer que això és el petit orgull que me l’emporto.

No ho era?
No.

Què era, doncs?
Des del meu punt de vista era una empresa que en el seu moment s’havia constituït amb grans expectatives, perquè havia treballat en temes d’aparcaments. És una empresa que ha treballat molt, però, des del meu punt de vista, és inacceptable arribar al 2019 i no tenir els arxius escanejats, els sistemes d’informàtica no són els adequats, no adscrita a plataformes preceptives en l’àmbit administratiu i el conjunt d’eines que són obligatòries i no existia. Crec que hi havia alguns circuits que eren caducs i entenc que la tasca feta per nosaltres en un principi va ser la de ser capaços de fer aquest equip, que va assumir la gestió de mercats i mercadets, totes les direccions que ha anat prenent l’empresa em semblen molt positives.

Entenc que vostè es presenta com una mena de salvador de la pàtria?
Ni de bon tros (4 vegades). El president d’un consell d’administració és el que és. Aquí qui ha salvat l’empresa, o com a mínim l’ha situat allà on li corresponia, és l’equip de mercats, jo sóc el president, el conec, sóc el president, treballo amb ells, però l’equip de mercats és el que ha tirat la feina endavant.

És molt nadalenc (Dídac Nadal)…
A veure, si m’haig de posar algun mèrit és haver estat valent en el moment inicial en el qual jo, era completament segur, que havia de fer canvies en aquesta empresa. Aquesta valentia, si en els primers mesos vaig persistir una mica per aquí, després les coses – ho dic de veritat – és l’equip qui ha assumit la responsabilitat de tot això i els resultats són positius. Em sento molt orgullós.

Ha tingut molts enemics en posar en pràctica modificacions.
No, crec que l’enemic necessita una autonomia pròpia, m’he anat trobant obstacles. L’empresa, en poc temps ha fet molts canvis. Ens hem trobat obstacles, anomalies… les persones que han de canviar circuits, persones que treballaven en paper i ara han de digitalitzar-ho tot. Tots aquests canvis sempre generen incidències, però enemics, la veritat és que no.

Ha trobat provocadors d’incidències?
No, tot canvi dins una administració és complicat m’he pogut trobar persones que els sorprenia les propostes de canvis i transformació, però salvats aquells obstacles, tot al final ha salvat la seva pròpia inèrcia. Si per exemple hem canviat processos aquí, l’empresa de mercats depèn de patrimoni i ajuntament i et pots haver trobat que ens diguin anem coordinant, aneu fent, però aneu avisant com fer. Nosaltres només preparem la feina a l’ajuntament perquè la competència és municipal i hi ha departaments a l’ajuntament que tenen sobreesforç de treball. El ritme de l’empresa de mercat ha canviat, hem ocupat més espai dins els serveis municipals, tot això genera incidències de treball, benvolgudes siguin, però enemics que hagin volgut parar la feina de mercats, no.

Es considera la persona indicada per revitalitzar mercats?
No. Perquè un pugui atorgar-se la condició de persona adequada, ha de tenir coneixements en la matèria, jo sóc un trist advocat que, en un moment determinat, es fa president del consell d’administració de l’empresa de mercats. No obstant, crec que potser ho he fet bé: tenir capacitat de generar i confiar en aquest equip. És el secret de l’èxit.

Està satisfet amb l’actual gerent?
Satisfacció màxima. També amb la directora de mercats, amb tot l’equip, comunicació… Ha estat una experiència molt satisfactòria, de veritat ho dic.

Havia pensat mai a ser president de mercats, mercadets i paradetes …
Insisteixo, sóc un trist advocat que en un cert moment agafa una determinada responsabilitat política i en aquells acords de 2019, de constitució de govern, se m’ofereix tenir una presidència d’una empresa pública, i sí és veritat que dins l’escenari de possibilitats tenia moltes ganes que fos mercats, perquè creia que hi havia molta feina per fer. Hi havia molt recorregut, és un lloc molt gratificant perquè quan feies quelcom i sortia bé, el resultat i la repercussió sempre és molt gratificant. També és veritat que el món dels mercats és molt dur, les satisfaccions són més fàcils d’obtenir si fas bé la feina que, per exemple, en l’empresa de tanatori de Tarragona. En definitiva, es van prendre unes decisions, hi ha un nou equip i les coses no només són professionals sinó que també són divertides.

Li agradaria tornar a repetir regidoria?
El cor em demanaria que sí, i el cap no. Seria una lluita bastant intensa.

En política, a qui fa més cas: al cor o al cap?
Bona pregunta, no sabria què dir-li, permanentment al cap amb certs trets de cor. Li serveix?

Actualment, està en política pel cap o pel cor?
Pel cor, sóc republicà, no sóc extremadament religiós, però gràcies a Déu, va ser pel cor. Si hagués estat pel cap no hi hauria entrat mai.

Està content d’estar a la política?
És una mica contradictori, hi ha moments que són meravellosos i d’altres que dius, home, si tinc la meva feina i la meva família, que faig en tot això?

Què fa aquí?
Vol que sigui pràctic i posant exemples? Quan, amb l’equip, preparem algun acte, ho tirem endavant i funciona, em quedaria en política tota la meva vida. Quan m’assento al plenari, a la Sala de Plens i veig i tinc la percepció que tots estem perdent el temps, sempre penso, ostres, jo no hauria d’estar aquí. Aquesta és la reflexió contradictòria.

Se sent incòmode a la Sala de Plens?
No, però es fa massa política i poca feina. No crec que sigui reversible.

Però és el lloc adequat per fer política, oi?
Es fa massa política. Sempre he diferenciat el que és política local, nacional i estatal. La política local es fa treballant, dedicant hores, hores intenses que han de ser de treball intern de despatx, de decidir i resoldre i de sortir al carrer. Quan entrem al plenari a les 9h i sortim a les 5 de la tarda, vol dir que totes aquelles hores són eficients? Home, hi ha alguna que no…

Quina durada hauria de tenir el plenari?
El plenari és un mecanisme que els grups municipals utilitzem per fer política i…

Quina durada?
Depèn del plenari. No voldria ser irreverent, tinc molt de respecte a la meva sala de plens, amb això no em trobarà. Haurien de ser més intensos, i això vol dir tenir la boca més callada i treballar una mica més. I això a la ciutat li vindria molt bé.

O sigui, seguir el seu exemple?
Seguir el meu exemple? No vull ser exemple de res. Cadascú que faci el que creu que haurà de fer, però sí que hi ha alguns exemples que haurien de ser coincidents i aquests principis són, sobretot, hores de feina, intensitat i rigor, i a tots ens aniria millor, una mica menys de política.

Ha somiat mai en presidir la sala de plens?
No cal somniar. A qualsevol persona li fa il·lusió ser l’alcalde de la seva ciutat. Però, a quin preu? Aquesta és la qüestió, almenys és la meva qüestió. A quin preu? Quin preu ha de pagar la família, els meus amics? La meva part professional i personal també paga un alt preu.

El que ve a dir és que li agradaria ser alcalde però viure la vida…
No. No, el que li he dit no és viure la vida: sóc autònom des que tenia 22 anys i li asseguro que viure la vida boja ni de conya. El que dic és si vols ser alcalde, d’acord, tens les condicions adequades? Perfecte, perquè jo arrossegar-me en política, Sr. Checa, ja li dic que no ho faré…

Que vol dir arrossegar-se en política?
Vostè em veu a mi 20 anys de regidor, minoritari, anar saltant de l’oposició a un govern. De veritat em veu?

Deixi que sigui jo a fer-li les preguntes. Quants anys porta ja en política?
Tres i un, quatre.

Quants anys n’estarà?
Li podria dir cap, li podria dir algun més, però, en qualsevol cas…
Contesti’m sense evasives…

Què no ho estic fent?
Li pregunto, vostè vol ser alcalde. M’ha contestat sí, no a qualsevol preu…
Permeti’m un matís. Perquè jo sigui alcalde s’han de donar una sèrie de condicions. Tenir un suport potent, que normalment es diu partit polític, i jo no el tinc.

Es penedeix de no tenir-lo?
No, perquè si l’hagués tingut hauria compromès la meva llibertat. Va ser una època en que els partits han estat molt dominants. Honestament, el fet d’haver-me donat de baixa, temps enrere, del PDeCAT m’ha donat una llibertat que l’he gaudit moltíssim.

Ara no té cap partit?
Cap.

Està creant o preparant una plataforma?
No.

Com es presentarà a les properes eleccions?
A data d’avui no em presento a les eleccions locals del maig del 2023.

I a data de demà?
(riu) Demà tampoc, perquè d’avui a demà no passarà res.

Llavors, quan passarà?
Quan passarà? Bona pregunta!!!

Doni’m una bona resposta…
Hi ha condicions que jo entenc que s’haurien de donar perquè jo em presentés i crec que no es donen aquestes condicions, almenys ara mateix.

Quines són?
Que noti que, d’alguna manera, tinc els suports suficients per optar a alguna cosa important.

Suport polític?
Suports en general, m’és igual, partits, societat civil, clubs esportius, col·lectius, entitats…

Vaja, no té suport per formar plataforma…
Que jo en tingui coneixement, no. La veritat és que ho desconec.

Li agradaria formar-ne una, sí o no?
Crec que les plataformes no funcionen.

Es podria presentar amb el suport del PDeCAT?
El PDeCAT no existeix.

Ja m’entén, els exmilitants del PDeCAT?
Insisteixo, el PDeCAT està ‘liquidao‘…

Amb qui aniria, doncs?
No, no, no, no, no vull partits polítics.

Amb qui i com es presentaria?
En la mesura que pogués veure que tinc certs suports o em vaig engrescant pel camí, sí que em presentaria com a plataforma, però insisteixo, la pregunta a si em presento és no, una resposta ara mateix no existeix.

El temps juga en contra. Quina és la data límit?
M’agradaria decidir a l’abril del 2023 el que em dóna la gana fer, però sóc conscient que això no pot ser i sé que d’aquí a finals d’any hauria de tenir les idees clares, no només per la meva salut, per la de la meva dona i la dels meus fills…

Doncs, per quan?
Li poso una data? Per la missa del gall.

Ha anat parlant amb gent?
He tingut diferents propostes, totes elles de partit. Propostes en general, hi ha partits que m’han demanat presentar-me. Quins? No li diré per respecte.

Pau Ricomà li ha demanat?
No.

I junts?
En tinc moltíssims amics. La gent de Junts li hauria encantat que jo hagués fet un pas a Junts, però ja els vaig anticipar, des del primer dia, que no el faria.

Què pensa del Jordi Sendra, l’alcaldable?
Tot el meu respecte.

És la persona adequada per liderar el projecte de Junts?
Tot el respecte, si recorda els live motive de la meva candidatura, eren intentar regenerar, que cadascú vingui de la seva pròpia feina, entri uns anys en política i marxi. És evident que Jordi Sendra potser no recull aquestes característiques. Avui dia, dins la sala de plens potser l’alcalde les recull, la resta de companys no sabria què dir-li. El Sr. Ballesteros òbviament no recull aquesta característica. M’agrada la gent que té la seva pròpia professió i dedica uns anys de la seva vida en política, i ja està.

Li agradaria ser diputat?
Més enllà de la meva inquietud no tinc cap mena d’interès. Tinc inquietud per la política nacional i estatal, però no em crida gens comprometre la meva vida i anar-me’n a Barcelona o a Madrid tampoc m’acabo de considerar un polític, per definició…

Quina mena de polític és?
Fixi’s en el model de Suïssa: hi ha una persona que potser està quatre hores a la seva feina i després es reuneix amb persones que, tampoc els etiqueten com a polítics, i van prenent decisions sobre el seu món local. A mi aquesta fórmula m’encanta, m’encanta, m’encanta…

Quina relació té amb alcalde de Tarragona?
Molt bona, l’alcalde de Tarragona és bona persona.

És bon gestor?
Sí. No crec que em correspongui atenent que estic al govern valorar-lo. Hauria de ser la ciutadania.

Vostè és un líder polític, de junts per Tarragona…
Crec que l’alcalde Ricomà és una persona amb coneixements i dots per poder ser alcalde. És un gestor, bona persona, però – i segur que ell s’enfadarà amb mi – en moments determinats potser li caldria més mala llet. Caràcter en té, quan es fot de mala llet, es fot de mala llet. Som perfils diferents, li reconec les seves virtuts. A les eleccions del 19 per mi era molt important que el Sr. Ballesteros fes un pas al costat, i ho continuo mantenint. El Sr. Ricomà va ser la persona adequada per aquell moment i en un context determinat.

La ciutat està millor o pitjor?
La ciutat batega d’una forma diferent. La ciutat es mantenia amb un mal estar i amb molta crispació.

I ara ja no?
No, n’hi ha tanta.

Tarragona és ciutat neta?
Més del que estava.

Segura?
Més segura del que era.

Segons vostè, Tarragona és un paradís…
No, des del meu punt de vista, i no m’he amagat mai, hem de canviar models. La ciutat batega millor, els serveis es presenten millor, la ciutat està millor, però no hem canviat models, calien alguns canvis profunds, per exemple en l’administració, en relacions amb la Diputació, Generalitat, en qüestions de capitalitat.

Sobren funcionaris a Tarragona?
No.

S’hauria de controlar més els funcionaris?
Crec i li dic de veritat, durant 12 anys de mandat del Sr. Ballesteros hi ha hagut absentisme, i falta de control. Vol dir que, d’alguna manera, el Sr. Ballesteros s’hauria d’haver ocupat d’altres coses. Per exemple, li he dit que a l’empresa de mercats no s’havien digitalitzat els expedients, i això, des del meu punt de vista és absolutament inacceptable. Qui és el responsable d’això? Dinàmiques administratives, polítiques, absentismes, manca de control i poc lideratge polític.

Sigui honest i no s’enfadi. El seu pare està content amb vostè pel seu pas per la política?
Tinc 45 anys, em dic Dídac Nadal, tinc un fill que és enginyer químic, l’altre que comença el batxillerat i per a mi, amb la meva feina i els meus projectes, és pràcticament irrellevant si el meu pare està orgullós o no. Què passa? Que si el meu pare no està orgullós he de revisar la meva forma de fer política? No, no. Jo estic molt orgullós de com el meu pare va fer la seva política, però espero que el meu avi no li digués al meu pare com havia d’actuar, m’explico?

Els seus fills estan orgullosos?
Sí. Un està intentant a veure què estudia l’any que ve, l’altre fent alguna cerveseta. Jo també estic orgullós dels meus fills.

Vostè està orgullós pel seu pas per política. Volia ser polític per fer el que està fent?
Sí, estic molt orgullós. Passi el que passi, cada dia he estat treballant per la meva ciutat. La meitat de coses que ara conec, no les coneixia abans d’entrar en la política. M’ha semblat sorprenent, extraordinari el que pot arribar a fer la gent. Això és el que m’ha sorprès, li dic de veritat, el món de les entitats, els col·lectius… El món de l’administració no m’ha sorprès perquè, sóc advocat i ja el coneixia. El món de la política, el que em sap greu és que, trets de política nacional i estatal empastifin polítiques locals, i crec que els partits són molt responsables d’això. En política local tothom hauria d’anar molt més lliure, aquí, dretes, esquerres, amunt i avall, centres o no sé què, no pinten res. Tenim un pressupost, persones que hem de protegir i una ciutat per tirar endavant, crec que això va així. O no?

És feliç en política?
Home, jo sóc feliç amb la meva vida, implica la política també. Un ha d’intentar ser feliç en aquesta vida, espero que vostè sigui feliç…

Vostè és feliç en aquesta política o creu que no és per a vostè?
Per mi, la vida és una línia, no són pujades i baixades. El que m’ha ensenyat la vida és que les pujades i baixades, a la fi, et porten a llocs on, si ho pots evitar, millor no ser-hi. A més la vida m’ha ensenyat que el que és avui, poder demà ha deixat de ser-ho. No grans pujades, no grans baixades, optar per una línia recta, una mitjana aritmètica i intentar ser feliç, agafar-te on puguis per ser feliç…

Que li falta a Tarragona per ser una gran capital?
Necessitem millorar l’administració, que entengui que el que ha de fer és donar suport a la seva ciutat, en cap cas ha de ser un obstacle, sempre una solució. De l’administració ha de sortir una solució i no un problema. El context és delicat, sortim d’una pandèmia, un accident químic, d’una inflació pels núvols, conflictes bèl·lics… La gent i la ciutat necessita una empenta de l’administració. Hi ha gent molt tarragonina predisposada a treballar, tenim una ciutat potent, de veritat…

Per què no s’aprofita aquest potencial? Per què costa tant?
Hi ha vegades que penso que tenim molt potencial, una administració que, en els darrers anys, per absència política, no ha acompanyat ni ha estat a l’altura del que es mereix la ciutat. Si haguéssim fet els deures, tindríem una ciutat que seria l’enveja del sud d’Europa. N’estic convençut.

Per què no ho és?
Així com Ballesteros va entrar com un alcalde que va generar molta il·lusió, aquella il·lusió es va perdre molt aviat. Em fa la sensació que els anys en els quals les ciutats han aprofitat per convertir-se en 2.0, Tarragona no ho va fer i ara mateix hem de recuperar el temps perdut i a més utilitzar catapultes per avançar…

Quina diferència hi ha entre Pamplona, Oviedo o Màlaga?
Vas a aquestes ciutats i trobes que la digitalització ja forma part de el públic, els espais d’enjardinaments no només són smarts, són intel·ligents, sinó que a més tenen un detall: una cura, extraordinària. Crec que nosaltres tenim més potencial pel patrimoni històric que tenim que aquestes ciutats, a més tenim el Mediterrani que tot ho eleva…

Llavors, per què no s’aprofita?
Perquè en l’etapa històrica on era important tenir un treball ben alineat, no es van fer prou.

El seu govern no va arribar ahir, porta 4 anys. No ha tingut temps de fer coses?
El meu és d’1 any i 7 mesos.

Vostè és tan responsable com el Sr. Ricomà, sempre li ha donat suport encara que hi fos a l’executiu…
Vostè creu que jo durant els dos anys de pandèmia no havia de donar suport al govern?

No he dit això…
Si veu tota la meva campanya, creu que en un moment determinat li donaria suport al Sr. Ballesteros? Va notar algun imput en aquest sentit? No, ni un. Jo advocava per un canvi a la ciutat i aquest canvi, si no era possible amb el Sr. Ballesteros, havia de ser el Sr. Ricomà.

Ho vaig defensar en plenari i crec que està als registres i li vaig dir a tots els partits que tothom es posés la medalla d’avançar en pressupostos i avançar amb la ciutat, i crec que el Sr. Ricomà, en aquell moment, l’any 2020, hauria d’haver ofert a tots els partits tenir representació a l’executiu, perquè crec que era l’obligació de tots els partits, donar suport a qui hagués en el govern, fos qui fos, i el Sr. Ricomà hauria d’haver dit: escolteu, aquí hi ha un problema profund, tots hem d’entrar, o com a mínim tots teniu la porta oberta a entrar a govern, és el primer que jo hagués fet.

Perquè vostè hi entrés va haver de sortir-ne gent…
No crec en dinàmica de partits en el món local. Crec en determinades persones, 27 d’una sala de plens, davant una declaració de pandèmia poden dir: escolteu, cada partit amb la seva representació, tothom a govern. Això ho faria des del minut 1, li dic de veritat. I no parlaria del PP, parlaria del Sr. Martín, del Sr. Berni Alvarez, parlaria de tothom, de persones…

Se sent més útil dins el govern o quan estava donant suport al govern?
Dins del govern, perquè sóc una persona molt inquieta, necessito fer feina, si no crec que estar en un grup municipal de 2 regidors sense fer res, només anant a la sala de plens, no crec que ho tornes a fer a la vida. El sorprèn?

Creu que podria fer més per Tarragona?
I tant, però tinc les eines que tinc. Un dia un periodista em va preguntar, li agrada l’excel·lència? M’encanta, però clar, per arribar a segons quines quotes, s’han de donar una sèrie de condicions. Vol que li posi un símil? De jovenet estava a Salou i un noi estava veient com a un amic l’estaven atonyinant, i estava amb por i a distància, i va venir un grup i li van dir, “no, no, ves ves“, i aquell es va reafirmar, es va encoratjar, va anar cap allà com una bèstia i li van fotre una pallissa que gairebé el mata. Això portat a la política, et trobes amb gent pel carrer que et van donant copets a l’esquena i et diuen, “Nadal, tot teu, endavant, endavant”. No necessito copets a l’esquena i que m’envieu, no és això, això seria gent potent, col·lectius tots, treballant i tirant endavant…

Se sent sol?
Sóc una persona molt solitària.

Se sent sol a l’hora d’exercir el poder?
No, hi ha vegades que el que em preocupa és que em sento còmode sol. Sóc una persona que sempre ha estat bastant solitària, m’agrada treballar, tiro, tiro, tiro, amb una determinada marxa posada i de vegades miro als costats i dic, ostres, frena, ningú ha de quedar pel camí…

Va amb bici?
Sí.

Què li sembla el carril bici de Tarragona?
Els problemes del carril bici es repeteixen a tot arreu i a totes les ciutats. Crec que el regidor de Mobilitat, en un moment determinat, hauria d’haver programat moltes més accions per potenciar la mobilitat sostenible, perquè o portem la cultura de la mobilitat sostenible o si tu poses el mecanisme, però a la gent no li ensenyes, sensibilitzes… cos trobar aquesta combinació. Costa molt més tenint en compte que Tarragona és una ciutat de grans desnivells. També, val a dir, aquest desnivell és el que la fa bonica.

El carril bici és útil?
Útils? No, són imprescindibles. Una cosa que és imprescindible és útil. El que hem de fer ara que tenim els carrils bici és començar amb dinàmiques de sensibilització, de posar, d’ensenyar, ensenyar, ensenyar… i que la gent es pugui adonar que s’hi és possible, que és eficient i sostenible. Algú té algun dubte que la Rambla de Tarragona, algun dia, d’aquí 10, 20 anys serà només per a vianants? Crec que ningú no ho posa en dubte. Si algú va a Pamplona, Oviedo, Màlaga, veurà que el centre ja està blindat i a més són aquells centres que quan anem cap allà diem, que bonic!!!

Què hem de fer amb els pàrquings, el preu?
Els preus dels pàrquings estan molt raonables a Tarragona. De fet, fa un any llarg que vam aprovar les noves tarifes. Al mercat sempre les hem tingut molt correctes, la bonificació ja existia i la resta d’aparcaments també s’hi va afegir respectant aquestes polítiques.

Aquestes polítiques, la gent la percep?
Crec que Tarragona, en els darrers 10 anys, ha perdut mig camí. Digue’m agosarat, però la meva opinió és aquesta.

Què hauria d’haver passat en aquests 10 anys?
S’haurien d’haver fet més tests de talls. Per exemple, durant el mandat del Sr. Ballesteros quants talls a la circulació recorda? Jo no en recordo ni un. Han estat 10 anys en què totes les ciutats europees s’han anat sensibilitzant i aquí no anàvem fent cap passa en aquest sentit. Què ha passat? Hem arribat al 2022 i tots els deures per fer. Anem amb dèficits. Ara a Tarragona prens una decisió, que pot ser mínimament substancial, un punt d’inflexió i veus a la gent angoixada.

Què li sembla el sector comercial de Tarragona, està agònic, oi?
No. Em dirà que sóc repetitiu i s’enfadarà amb mi. Però aquests 10 anys d’absència eren els 10 anys en el que el comerç de la ciutat s’havia d’haver digitalitzat, en els que si haguéssim tingut aquesta digitalització, la comunicació entre els comerços, el potencial per dur a terme campanyes, s’hauria multiplicat exponencialment. No obstant, no va passar res de tot això. Jo entro a la regidoria de Comerç el mes de juliol. Ens tanquem allà i al novembre trèiem els bons. Vostè creu que és raonable que un comerç l’any 2022 digui que li costa molt treballar amb una eina com el telèfon o l’ordinador? Home, no.

Què és el que ha trobat en el comerç?
Molt comerç mitjà, autònoms, que com són autònoms intenten tirar endavant, i com que són autònoms ho aconseguiran. M’he trobat la moral una mica rebaixada pel fet de veure que no portem una direcció concreta, no enfoquem cap a uns objectius clars, no expliquem quins són els objectius. Tingui en compte que em vaig trobar aquell famós pla estratègic – que és un bon pla estratègic – en un calaix de la Regidoria.

Per què no el va reactivar?
Reactivar més coses en un any no en sé.

Quants comerços han tancat des que va arribar?
No ho sabria exactament. Vam fer una enquesta molt esquemàtica, perquè no teníem ni informació sobre els nostres comerços. Ara tenim tota aquesta informació. Hem detectat molta dificultat pel petit comerç. El comerç s’ha mantingut en la mesura de les seves possibilitats i el que ha caigut, és curiós, s’ha vist substituït per la restauració.

Per cert, se sent còmode governant amb la CUP?
Hi ha dies que sí, i d’altres que no, perquè crec que sóc més antisistema que elles. Estic d’acord amb moltes de les propostes de la CUP, perquè crec que han d’haver-hi una sèrie de canvis profunds, però hem de tirar endavant i la CUP, en determinades ocasions, la seva tesi política, dificulta avançar i ens quedem una mica en el mateix punt. Ho trobo molt, però si em pregunta per les dinàmiques de treball, hi ha vegades que ens podem quedar aturats, en una decisió molt concreta… Per exemple, li puc dir que la feina que està fent Inés Solè en Serveis Socials és engrescadora i la feina que està fent a Medi Ambient l’Eva Miquel, li puc assegurar que és una gran feina. M’agrada com estan portant les seves àrees.

No van a balcó en actes institucionals, alguna cosa a dir?
Tot representant polític, d’alguna manera, ha d’estar al servei de la gent de Tarragona. No es pensi que jo fer de representant institucional, un diumenge al matí, m’agrada. Crec que s’ha d’anar tant a un col·lectiu musulmà i com a un catòlic. No poso problemes ni als uns ni als altres, estic al servei de tothom. No cal que sempre etiquetin les coses “nosaltres no fem representació institucional” no, no és representació institucional, és estar al costat de la teva gent. Per exemple, fa poc es va fer aquell campionat de futbol a Campclar, d’uns col·lectius meravellosos i allà s’hi ha d’estar i no crec que hi hagi cap incompatibilitat per part de la CUP per estar-hi, allà s’hi ha d’estar.

Per cert, creu que el Sr. Jordi Sendra representa Junts a Tarragona. Va sentir que JxCat li feia oposició?
Sí, Junts per Catalunya, no la base, alguns dels càrrecs orgànics s’han ocupat de fer-me oposició.

Això comportarà conseqüències per part l’electorat?
No. Aquestes lectures ni em corresponen ni sóc bon fent-les. Junts per Catalunya en moments determinats ens ha fet oposició i el PDeCAT a Tarragona, també, d’alguna manera. Crec que no és tant la seva voluntat de fer oposició sinó la seva voluntat de fer-se visibles, que continua sent legítim. Per la meva part, cap discrepància al respecte, però és una certesa, ens han fet oposició.

Si hagués de decidir per algun partit a l’hora de candidatar-se…
VOX, sens dubte. Són els que recullen una mica… (riu) No, partits cap ni un.

Què hem de fer amb VOX?
Res. Cal tenir en compte que el problema no és que existeixi sinó el que fa per fer-se visible.

Si és candidat a les eleccions farà campanya, criticarà al govern municipal?
Sempre m’han dit que les campanyes han de ser en positiu. Sempre m’ho ha dit el meu pare…

Com serà la seva campanya?
Que curiós, quines minitrampetes (riu). Positiva. No em feu presentar-me…

Qui serà el seu número dos?
Si no sé la resposta a la primera pregunta i em fa saltar a la casella 7.

El seu eslògan?
Una festa amb història. No, aquesta era la de Santa Tecla. No ho sé. Quin eslògan em faria?

Creu que és un regidor espectacle? Totes les accions que fa intenta donar espectacle i fer cridòria?
‘The show must go on‘. Crec que no. Tot el que fem al mercat, si fa repàs de què s’ha fet en els últims anys, tot té un component solidari. És una d’aquelles empremtes que tinc claríssim que l’empresa pública ha de dur a terme. Cada vegada que presentem algun acte ho fem intentant donar visibilitat a un col·lectiu que vol fer-se visible. És molt important que el mercat com a equipament públic doni aquesta visibilitat. Si jo ocupés una altra Regidoria, li puc assegurar que a vostè el sorprendria la meva discreció. Per exemple, en Turisme, el Dídac Nadal seria molt més discret. És una mica l’empresa de Mercats que et dóna la visibilitat. En una altra cartera seria un personatge més discret.

Dóna més importància als mercats que als mercadets?
Mai a la vida. La gent que em coneix sap que no és així. Si vol que li digui un secret, la meva principal preocupació era intentar elevar el mercat central, dinamitzar el mercat de Torreforta i potenciar els mercadets. Haurem d’apostar per l’excel·lència.

I els mercadets de la Part Alta…
Tot això forma part dels meus maldecaps més persistents i permanents. Se’ns han jubilat dues parades al mercat del Fòrum i no em canso de repetir que no només les hem de recol·locar sinó fer-ho amb el millor producte possible. A la plaça dels Carros també se’ns ha ‘caigut’ una altra parada… Estem donant tombs… Costa molt consolidar els mercadets, tot i que per a mi són molt importants. El Mercat de Torreforta és molt important i el Mercat Central tot un orgull…

PUBLICITAT