28. Març 2024

Arxius de Diari de Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Juliol, 2022
Alex-Riba2-1280x720.jpg

Alex Riba

Confiar en la joventut per eliminar la precarietat laboral. Aquesta és una de les idees que han sorgit aquest matí en el col·loqui a tres bandes sobre joventut organitzat pel Diari de Tarragona juntament amb la Fundació la Caixa. El debat, que girava al voltant del futur incert del jovent, ha comptat amb les ponències d’Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Ángel Belzunegui, director d’Investigació del Centre d’Investigación Sociològiques (CIS), i Alex Riba, vicepresident de la Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona. L’acte ha estat moderat per la directora del Diari, Núria Pérez.

Les ponències han tingut un caràcter ben divers, segons el perfil de cada orador. En primer lloc, Segarra ha exposat com el context generacional influeix en els valors de la joventut. El catedràtic també ha analitzat el sistema econòmic actual des del punt de vista dels joves, amb la precarietat laboral a l’ordre del dia. D’altra banda, Belzunegui ha destacat la necessitat que la joventut prengui més protagonisme en el món laboral i en els òrgans governamentals. Finalment, Riba ha enfocat la seva intervenció cap a la visió i els objectius dels joves. Per al vicepresident de la JCI Tarragona, el jovent vol fer allò que li agrada, en un món globalitzat on les possibilitats són infinites.

Es tracta del darrer ‘Debat en positiu’, un cicle de conferències que pretenen reflexionar al voltant de qüestions rellevants a la nostra societat, tot aportant idees que contribueixin a la millora d’aquesta. La directora del Diari de Tarragona ha valorat la possibilitat que aquesta iniciativa es mantingui de cara a passat l’estiu.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Juny, 2022
nuria_perez_DT.jpg

El Diari de Tarragona té una directora. És la primera vegada que aquest centenari mitjà de comunicació serà liderat per una dona. Es tracta de l’experimentada periodista Núria Pérez.  La nova directora del Diari substitueix l’Álex Saldaña, qui ha tornat al seu anterior càrrec de sotsdirector.

Núria Pérez, nova directora del Diari

Núria Pérez, nascuda a Barcelona el 1974, ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en el Diari. Entre els anys 2000 i 2005 va ser responsable d’informació econòmica i del suplement “Economia & Negocis” i, des de 2011, va exercir de sotsdirectora. De 2007 a 2011, va ser directora de comunicació corporativa de l’Ajuntament de Reus.

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els seus primers passos al món informatiu els va donar a Ràdio L’Hospitalet i a SER Tarragona. També va ser col·laboradora del suplement econòmic dominical “Els seus diners” d’El Periódico de Catalunya.

És autora del llibre “Emprendre i innovar. Quinze experiències del Camp de Tarragona i dels Terres de l’Ebre”, que va publicar el 2017 per encàrrec de la Càtedra d’Innovació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Álex Saldaña, per la seva banda, ha afirmat en un comunicat que ha abandonat la direcció del mitjà per motius personals i per passar més temps amb la seva família.

PUBLICITAT









REDACCIÓ26 Març, 2016

ENTREVISTA

despullat

És un amant de la moda. Li agrada l’elegància i assegura que intenta vestir-se segons l’ocasió.  Al ‘Diari de Tarragona’ s’ocupa de les pàgines ‘rosa’. Pablo Latorre és un jove inquiet i sense prejudicis. Es depila, però no fa nudisme perquè considera que la blancor del seu cos no ho permet. Confessa ser hipocondríac i també reconeix que els conductor lents li posen dels nervis. 

p_latorre
Pablo Latorre col·labora al DT i a Onda cero

REPUBLICA CHECA – T’agrada el teu nom?
PABLO LATORRE – Si, entre els noms que tenien pensats els meus pares, Pablo és el que més m’escau. L’altre era Paula.

RC – Què faries si commemoressis avui 18 anys?
PL Tornaria a repetir el que fos per rejovenir.

RC – Un qualificatiu que t’identifica?
PL – Tot depèn de qui el digui. Alguns em qualifiquen com ‘borde’, ho sóc és clar.

RC – Quin polític no invitaries al teu aniversari?
RC – Abans he de conèixer un. Quan en conegui, aquest serà el que no convidaré.

RC – Et depiles?
PL – Sí.

RC – Què prens pel mal de cap?
PL – Un ibuprofèn o un gelocatil, depèn si estic més hippy o més pijo.

RC – Una paranoia?
PL – Les malalties. Sóc molt hipocondríac.

RC – Com no et vestiries mai?
PL – Inadequadament. Sóc un gran seguidor de la moda i les noves tendències i mai aniria a cap lloc com no toca.

RC – Un pecat…
PL – El McDonalds. Trenca la meva dieta i l’esforç al gimnàs, però m’encanta anar-hi amb els amics despres de sortir de festa.

RC – Com t’agrada dormir? 
PL – Com la Marilyn Monroe, és a dir, fins al migdia.

RC – Què és la crisi?
PL – Un reequilibri de l’economia sobtat en el que no tots aconsegueixen adaptar-se.

RC – Slips, tanga o boxer?
PL – Slips, perquè em fa les cames més llargues.

RC – Quants Whatsapps envies durant el dia?
PL – No ho sé, però més de cent segur.

RC – Un paisatge idíl·lic…pablo_ltorre
PL – L’skyline de Tokio.

RC – Un desig realitzable…
PL – Viatjar a Dubai amb tres amics com a ‘Sexo en Nueva York’

RC – Què faries per diners?
PL – No ho sé, la pregunta seria que no faria per diners. Per diners ja faig moltes coses, com treballar.

RC – Fas nudisme?
PL – No, si de cos sóc blanc, sota el banyador brillo. No voldria deixar cec a ningú.

RC – La darrera borratxera…
PL – Dimecres.

RC – El teu esport predilecte…
PL – No me n’agrada cap.

RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…
PL – Respondre aquesta pregunta faria per diners també.

RC – Una pel·lícula…
PL – Memòries d’una Geisha, perquè ho té tot.

RC – L’home o la dona dels teus somnis…
PL – Espero que existeixi, que ens trobem i a més, que ens casem.

RC – Has fet mai un trio? 
PL – Això és el Sálvame Deluxe o què? (riu)

RC – Una pijada…
PL – Qualsevol cosa que no utilitzem habitualment.

RC – Què t’excita d’un home o d’una dona?
PL – La veu.

RC – El teu número de la sort…
PL – El 26

RC – Un polític. No se m’acut cap.
PL – No conec cap que realment pensi per avançar la societat i millorar la qualitat de vida de la gent que lidera.

RC – Què et posa els nervis de punta?
PL – Els conductors lents.

RC – Una bona cançó…PABLO LATORRE
PL – Qualsevol de la dècada del 1980.

RC – Periodistes…
PL – Sara Carbonero. Crec que només està allà per l’Iker Casillas

RC – Rajoy, Sánchez, Mas, Iglesias, Rivera…
PL – Amb el d’Izquierda Unida. És el típic que s’inventa una realitat paral·lela on ell surt ben parat i a més t’ho intenta fer creure quan és evident que no.

RC – Quantes llengües parles?
PL – Tres.

RC – Quant cobres al mes?
PL – El suficient per mantenir una vida que m’agrada.

RC – Una beguda…
PL – Gintònic.

RC – El teu ‘piropo’ favorit…
PL – Qualsevol piropo m’agrada.

RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…
PL – Cap. Em sembla kitsch.

RC – Què penses del Papa Francesc?
PL – Que és un president d’empresa més.

RC – Un adjectiu per identificar la teva ciutat.
PL – Gris.

 


REDACCIÓ29 Maig, 2014

La sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona s’ha omplert de gom a gom per assistir a la presentació del llibre del periodista Antoni Coll: Els 25 anys de la plumilla. Es tracta d’una selecció dels seus articles d’opinió publicats a la contraportada del Diari de Tarragona. Antoni Coll ha dit que, després de 25 anys ocupant-se, diàriament, de la ‘Plumilla’ (una secció d’opinió de 144 paraules) “he pogut fer un recull d’algunes”.

Coll, Ballesteros, Correal i Pujol
Coll, Ballesteros, Correal i Pujol

Aquesta secció amb la proposta del periodista de La Vanguardia, Lluis Foix, qui va reptar a fer una opinió diària al Diari.
La primera – recorda Coll – va estar dedicada al gos de l’ex president americà George Bush. La darrera – “que sempre serà de l’endemà” – estarà dedicada al cap de comunicació de la Diputació, el periodista Elies Pujol que marxa de la institució supramunicipal.
L’acte ha estat presentat per l’alcalde de Tarragona, qui va fer el pròleg. Antoni Coll ha volgut evidenciar la seva modèstia, assegurant que si algú llegeix la seva opinió és perquè al costat està la vinyeta del conegut Napi.
La portada del llibre
La portada del llibre

El llibre està dividit en cinc seccions: personatges del món, periodistes, tarragonins, experiències i curiositats i la secció especial dedicada a les ‘plumilles’ inclassificables.
La promesa de Ballesteros
Per la seva banda, l’alcalde Ballesteros ha aprofitat l’ocasió per dissipar dubtes sobre el seu canvi de look. Ha  deixat clar que no pateix cap malaltia ni “cap cosa estranya”.
A la seva família, més concretament a la seva dona i filla, no li agrada que es deixi barba. Li diuen “hipster”, adjectiu que el batlle desconeixia i que es tracta d’una “imatge alternativa”.
L’edil socialista, tal com ja va informar La República Checa, va decidir no afaitar-se perquè va prometre que només ho faria quan el Nàstic pugi de divisió o acabi sent eliminat.
DM