El Departament de Justícia i l’Ajuntament de Reus han iniciat l’exhumació de l’antifeixista Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 i enterrat en una fossa comuna al cementiri municipal. Està previst que els treballs s’allarguin durant setmanes, ja que en el mateix espai hi ha un centenar de persones enterrades.
La voluntat de la família és traslladar les restes a Granada i sepultar-les amb les dels seus pares. El germà de Cipriano, Antonio Martos, ha exigit a l’Estat que sigui “responsable subsidiari” del trasllat, així com de l’enterrament. De moment, l’exhumació anirà a càrrec de la Generalitat, amb l’acompanyament de l’Ajuntament de Reus.
Sala de vistes habilitada per fer-hi judicis telemàtics / Justícia
El Govern inverteix 131.000 euros en tecnologia segura per a les comunicacions
El Departament de Justícia ha adquirit 447 noves llicències per celebrar judicis per videoconferència, una per a cadascuna de les sales de vistes dels jutjats de tot Catalunya. Aquesta inversió en tecnologia farà possible que els judicis, les vistes prèvies i les declaracions es puguin celebrar sense desplaçaments innecessaris i evitant l’acumulació de persones als edificis judicials.
Els Mossos d’Esquadra, les policies locals i els metges forenses podran intervenir en els judicis per videoconferència des de les seves dependències. Els advocats i procuradors hi podran participar telemàticament quan es tracti d’actuacions prèvies. En relació amb les declaracions de detinguts o d’interns de les presons, també ho podran fer telemàticament des de les comissaries i els centres penitenciaris. Sempre és el jutge qui disposa si s’utilitza la via telemàtica. En canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha establert que els jutges i tots els seus equips sempre estaran en seu judicial durant les vistes o els judicis.
Participar en un judici des del mòbil, la tauleta o l’ordinador La plataforma Webex permet establir el dia i l’hora de la videoconnexió, amb independència del dispositiu que s’usi per fer-ho -tauletes, ordinadors o telèfons mòbils- i amb tants participants com sigui necessari. És una connexió segura. Es compleix així amb totes les garanties processals i amb les indicacions sanitàries. El jutge, però, és qui té l’última paraula i qui pot decidir si el judici se celebra telemàticament o presencialment. Fins ara, a Catalunya se celebren més de 16.000 actuacions judicials cada any.
Formació per als funcionaris de l’Administració de justícia El Departament de Justícia està formant gairebé 2.000 funcionaris, entre gestors, tramitadors i auxilis judicials a tot Catalunya. La formació, d’una hora de durada, la imparteix el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), a través d’un equip de dinamitzadors informàtics del Departament de Justícia, en format telemàtic, i permet que es pugui seguir tant des dels ordinadors del lloc de treball com des de casa.
Des del 27 de maig fins al 30 de setembre, hi ha 49.477 assenyalaments programats, dels quals 47.831 (97 %) són al matí (fins a les 15 h) i 1.646 (3 %), a la tarda. De tot Catalunya, Barcelona ciutat (Ciutat de la Justícia) compta amb el 48 % d’assenyalaments (uns 23.700), i la resta de Catalunya el 52 % (uns 25.800).
Pel que fa al repartiment a la resta de Catalunya: Barcelona comarques compta amb 14.173 vistes programades en aquest període (29 %); Catalunya central, 1.745 (4 %); Girona, 2.679 (5 %); Alt Pirineu i Aran, 216 (0 %); Lleida, 1.984 (4 %); Tarragona, 4.265 (9 %), i Terres de l’Ebre, 688 (1 %).
El 72 % de les vistes de moment programades per a la tarda pertanyen a la Ciutat de la Justícia. Es tracta del 72 % sobre el 3 % del total d’assenyalaments a Catalunya per a la tarda.
Més de 1.600 videoconferències en dos mesos Justícia va posar en marxa aquesta plataforma dies abans de l’estat d’alarma amb la compra de 14 llicències Webex per evitar desplaçaments i facilitar la comunicació entre jutjats i comissaries, hospitals o centres penitenciaris durant els serveis essencials.
Des de l’inici de l’emergència fins al 10 de juny, els jutjats han sumat 1.616 videoconferències. D’aquestes, els jutges n’han fetes 925 amb comissaries de Mossos d’Esquadra o policies locals per prendre declaració a detinguts. Amb advocats, 103. Un total de 249 videoconferències han estat realitzades entre jutges i centres hospitalaris. En aquests casos, són comunicacions per decidir, per exemple, internaments urgents de persones amb problemes de salut mental.
Les 339 restants són videoconferències entre jutjats i centres penitenciaris, centres educatius, geriàtrics, fiscals, TSJC o forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).
La demarcació de Barcelona suma 1.281 (79 %) videoconferències amb el sistema Webex; Girona, 126 (8 %); Lleida, 79 (5 %); Tarragona, 94 (6 %) i, Terres de l’Ebre, 36 (2 %).
Amb aquesta última incorporació, Justícia disposa d’un total de 461 llicències de videoconferències contractades a disposició de l’Administració de justícia a Catalunya.
L’any ha començat amb bones notícies pels presos independentistes catalans. El Departament de Justícia ha ratificat el segon grau penitenciari per a tots els polítics i líders de la societat civil independentistes, condemnats a presó per sedició pel Tribunal Suprem de la justícia espanyola.
L’equip del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha ratificat la proposta de l’11 de desembre de les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners. Jordi Cuixart podria ser dels primers en acollir-se a aquesta nova situació penitenciària.
Totes les resolucions subratllen un procés d’inserció social “favorable” però “el ponderen” tenint en compte la durada de les penes, d’entre 9 i 13 anys de presó. Amb tot, se subratlla que el règim en segon grau “també permet l’inici progressiu del retorn a la comunitat”.
Ara, les classificacions es poden recórrer davant del jutge de vigilància penitenciària. La decisió que prengués aquest jutge es podria recórrer també, en última instància, davant del tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem. A banda, s’obre un nou període d’un màxim de sis mesos perquè les juntes de tractament revisin cada cas i, si s’escau, proposin un canvi de grau al Servei de Classificació.
Ja són aquí. Han arribat aquest matí a la presó de Mas d’Enric a El Catllar els primers 24 interns de centre penitenciari de Brians 2. Els reclusos han ingressat al centre tarragoní quan passaven pocs minuts de les 10 del matí, en dos furgons dels Mossos d’Esquadra.
Són els primers dels 450 reclusos que, de forma esglaonada, s’aniran traslladant al centre penitenciari tarragoní des d’ara i fins al mes de setembre. Això farà que Mas d’Enric, al terme del Catllar, passarà de tenir una ocupació del 37% fins al 81% de la seva capacitat – quedaran 220 places disponibles per repunts de població.
Dels 450 interns que es desplaçaran, entre 200 i 220 són residents amb arrelament familiar a les comarques tarragonines que fins ara complien condemna a Brians 1 i 2.
S’espera que vagin arribant més interns en els propers dies.
REDACCIÓ12 Desembre, 2022
El Departament de Justícia i l’Ajuntament de Reus han iniciat l’exhumació de l’antifeixista Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 i enterrat en una fossa comuna al cementiri municipal. Està previst que els treballs s’allarguin durant setmanes, ja que en el mateix espai hi ha un centenar de persones enterrades.
REDACCIÓ
