Arxius de David Rovira | Diari La República Checa

David Rovira només té 14 anys. Fem servir aquest adverbi perquè el tarragoní comença a despuntar en el camp musical. És un apassionat del saxo i li encanta tocar al carrer, on els transeünts solen dir-li el què pensen de les seves actuacions, a encoratjar-lo a continuar aprenent i a desenvolupar el seu talent. De tracte fàcil i somriure contagiós, el jove vol seguir una carrera musical, tot i que no descarta acabar estudis universitaris. Aquest divendres, en David participarà en una exclusiva trobada del Rotary Internacional que se celebra a Salou. A l’estiu sol posar el seu granet de sorra per animar els nostres carrers…

Què és per a tu el saxo?
Un instrument que em permet fer música i fer-ne gaudir als altres.

Per què el saxo i no un altre instrument?
A l’Escola de Música, mitjançant una roda d’instruments, vaig descobrir la sonoritat del saxo. Per aquest motiu el vaig triar, ja que entre tots els instruments que em van ensenyar va ser el que més em va agradar.

Què representa la música per a tu?
És una manera d’expressar sentiments sense necessitat d’utilitzar paraules. És com un idioma que tothom entén, independentment de la seva llengua.

Què t’aporta la música?
Moltes, noves i enriquidores experiències. M’ha ensenyat a tenir confiança en mi mateix i a ser constant perquè la música, per a millorar, requereix molta constància.

Què vols transmetre quan toques el saxo?
Felicitat i alegria. M’agrada alegrar la cara de la gent que passa pel carrer.

Què et diuen els transeünts quan toques al carrer?
La gent sol preguntar quina l’edat que tinc, perquè els sorprèn que sigui tan jove. També em pregunten: A on vius?, D’on ets?, A on sols tocar? I molts cops em diuen que ho faig molt bé i que els agrada com toco. I, de tant en tant, trobo algú que també fa música i llavors parlem una estona.

Els teus pares t’ajuden i et recolzen en aquest viatge musical?
Els meus pares sempre m’han recolzat en tot el que faig. I en la música encara més. Sempre m’han animat. De fet, sense ells no podria estudiar música perquè els estudis, algú els ha de pagar. La família sempre està al meu costat, donant-me suport i facilitant-me allò que necessito.

Has pensat presentar-te a algun concurs de talent musical?
No m’ho he plantejat mai perquè, això són coses que requereixen molt de temps i nivell, el qual jo encara no en tinc. Però no ho descarto en un futur, ja que és una manera molt bona de guanyar renom i consideració.

Vols estudiar música o alguna altra carrera?
A mi m’agradaria tenir una carrera professional com a saxofonista. Però també estic considerant altres opcions, puix que és molt difícil viure exclusivament de la música. No obstant això, tinc clar que ho intentaré i que faré tot el que calgui per poder viure de la música; tanmateix, no estaria de més tenir una carrera.

Quins ingredients són necessaris per esdevenir un bon músic/artista?
Més enllà de tenir tècnica i virtuositat, cal tenir seguretat en tu mateix i en allò que fas. I, per damunt de tot ser humil, perquè si no ho ets, la gent no et voldrà i no podràs aconseguir res bo.

Amb quin músic t’identifiques o volies arribar a ser?
M’identifico molt amb el meu cosí, Joan Rovira. Ell també va començar tocant al carrer i m’ha inspirat molt en les decisions que prenc com a músic. Des de petit que escolto la seva música i em fascina, i va ser una de les persones que em va donar a conèixer el saxo. Ell ara és cant-autor, però va començar la carrera musical amb el saxo.

PUBLICITAT