Arxius de Daniel Baena | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Març, 2019

Avui s’ha interrogat només un testimoni

El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.

Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.

“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.

El tribunal no permet veure la cara del testimoni

També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.

“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.

Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.

Van den Eynden s’ha crispat amb el tesimoni en més d’una ocasió

En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.

Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.

Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.

Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.

Roig al tinent coronel Baena: “Ya veo ya que usted no se entera”

Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.

En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.

“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El tribunal no permet que es publiciti la cara del tinent-coronel

El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, ha negat avui en el judici contra el ‘procés’ ser el titular o estar al darrere d’un perfil anònim de Twitter des del qual es van publicar comentaris polítics bel·ligerants amb l’independentisme.

Només arribar el torn de la primera defensa, Andreu Van der Eynden, el tinent coronel ha estat preguntat per compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics de Catalunya.

“Ja sé per què m’ho pregunta”, ha dit Baena, que ha negat de pla estar darrere d’aquest perfil de Twitter. El que passa, ha explicat, és que “hi ha hagut una associació” entre ell i aquest compte perquè ell la seguia des del perfil personal de la xarxa que tenia llavors, i així va ser publicat en premsa.

“No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat el tinent coronel, que ha recordat que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat. De fet, en una sessió de control al Govern de l’any passat, el llavors ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido va sortir en defensa de Baena i va negar que fos l’autor dels tuits d’aquell compte.

A preguntes Van den Eynde, el comandament de la Guàrdia Civil ha negat haver publicat en els seus comptes personals de Facebook i Instagram la mateixa imatge de perfil que tenia el citat perfil de Twitter: una serp de cascavell enroscada.

Baena seguia aquest compte, en el perfil l’usuari es presenta com “politòleg”, perquè és llicenciat en Ciències Polítiques i en aquell moment seguia a politòlegs i periodistes, perquè li “inquietava”.

Si bé, després que el president del tribunal, Manuel Marchena, accedís a exhibir la imatge, el tinent coronel ha matisat: “No ho recordo, crec que no. (…) Tinc moltíssimes fotos, pot ser que hagi fet servir fotos de Internet, però crec que no”.

Ha justificat a més que seguia aquest compte, en el perfil l’usuari es presenta com “politòleg”, perquè és llicenciat en Ciències Polítiques i en aquell moment seguia a politòlegs i periodistes, perquè li “inquietava”.

L’atribució d’aquest perfil a Baena per part de les defenses és una de les bases en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que van nodrir la causa que ara jutja el Tribunal Suprem i que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El tribunal interroga el tinent-coronel Daniel Baena

El tinent coronel, cap d’investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, ha afirmat, avui al Tribunal Suprem, que a partir del 19 i del 20 de setembre, quan es van practicar diversos registres i detencions, les protestes van canviar de to i es va viure un clima “clarament insurreccional”.

L’agent de la Guàrdia Civil que va estar al capdavant de les indagacions obertes el març de 2017 pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per investigar els preparatius del referèndum ha explicat al Suprem que en els dies previs al 19 i 20 de setembre hi havia hagut manifestacions, però d’un to menor perquè “es pensava” que la tasca dels investigadors era “de poca importància per impedir el referèndum”.

Ha recordat que fins a aquest moment es produïen concentracions puntuals a les portes de la seva caserna i quan els agents inspeccionaven magatzems, que van canviar “arran dels fets del 19 i del 20 de setembre”.

El dia 19 la Guàrdia Civil va fer una important intervenció en Unipost per intervenir cartes electorals i “aquí ja va ser un cop dur”, ha opinat.

A preguntes de la fiscal Consol Madrigal, el tinent ha explicat que aquest clima va canviar quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya.

Després, el 20 de setembre es van dur a terme diferents registres com el de la Conselleria d’Economia i “a partir d’aquí ja es van incrementar les concentracions”. El “clima que es vivia” i el que els guàrdies civils tenien en compte per planejar futures intervencions era, ha afegit, “clarament insurreccional”. Referint-se a la situació que es vivia a Catalunya en aquell moment, Baena diu: “allò era un polvorí” que podria acabar en una escalada incontrolada.

“La constatació que el clima insurreccional ja no es produïa” és que, segons ha dit, de les 88 accions que es van produir contra la Guàrdia Civil en tot aquest període, dos van tenir lloc fins al dia 19 de setembre i només dues a partir de l’aplicació del 155.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter