REDACCIÓ23 Maig, 2023
Molts han estat els rumors en aquesta campanya sobre si Jordi Cervera – exAra Reus – recolzaria a algun dels caps de llista a l’Ajuntament de Reus, després que, fa mesos, el seu exdeixeble d’Ara Reus, Dani Rubio, decidís que el seu suport no era imprescindible.
Finalment, ha estat la proposta del projecte d’esport inclusiu el que ha ‘conquerit’ el cor de Cervera. El nedador incansable per causes solidàries no ha pogut refusar l’oferta de la juntaire Teresa Pallarès. Jordi Cervera ho ha fet públic aquest migdia durant una trobada amb els periodistes.
Cervera ha manifestat, a pregunta de larepublicacheca, que la seva acceptació de liderar un projecte municipal d’esport inclusiu va més enllà de les sigles de partit i que, per a ell, es tracta d’una aposta de ciutat i políticament transversal.
Si Teresa Pallarès esdevé la nova cap del govern de Reus, la intenció de Cervera, segons ens ha explicat, seria integrar en el projecte en totes les forces presents en el consistori, ja que l’esport i, sobretot l’inclusiu, no té color polític.
Eren conegudes les converses que altres candidates havien mantingut amb Jordi Cervera explorant el seu suport, però, finalment, ha estat l’esport inclusiu el que ha “inclòs” a Cervera en l’equip de Junts.
Cal recordar que Cervera va fundar Ara Reus a partir d’una escissió de Convergència, per desavinences amb l’actual alcalde Carles Pellicer, tot i que, posteriorment, han estat governant i col·laborant.
El que pitjor parat surt d’aquest episodi és l’alcaldable d’Ara Reus, Dani Rubio, ja que veu com l’ànima pater del seu partit li dona l’esquena.
Rubio, d’aquesta manera, perd una persona de reconegut prestigi social i força estimada entre les entitats esportives de Reus i entre el sector més solidari.
Els ajuntaments són l’Administració més antiga, propera i útil per als ciutadans. No només resolen els seus problemes diaris, els més urgents, sinó que també proporcionen la major part de les solucions i serveis que els ciutadans necessiten. Corporacions que ofereixen diferents models en la seva relació amb els ciutadans que van des de les més fortes de països com Dinamarca, a posicions més intermèdies representades per països com França o Itàlia, a les corporacions locals més febles, com és el cas d’Espanya.
REDACCIÓ
