Arxius de damià calvet | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Desembre, 2020
emt.jpg

L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha rebut el premi d’honor mobilicat 2020. Es tracta d’un guardó – impulsat per l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) – que pretén reconèixer la tasca del transport públic català en plena pandèmia, garantint el servei en tot moment.

El premi va ser lliurat el passat dijous pel conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet. El president de l’EMT, Jordi Fortuny, va voler dedicar unes paraules a la fita: “Aquest premi ens anima a seguir treballant amb elevats estàndards de prevenció i seguretat. En els darrers mesos hem doblat esforços per tal de mantenir el servei amb les noves i necessàries condicions a què ens obliga aquesta situació. Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç i la dedicació de tot el personal de l’EMT“.

En gran part, el guardó ha valorat la reducció de l’aforament permès als vehicles al 50%, la instal·lació de dispensadors de gel hidroalcohòlic, l’obligatorietat de dur mascareta, així com la col·locació de mampares separadores entre el conductor i els usuaris.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Desembre, 2020
foto_3234891.jpg

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que els tràmits necessaris per a aprovar el nou planejament urbanístic del CRT de Vila-seca i Salou duraran un any i que això situa l’inici d’obres del projecte Hard Rock al 2022.

En una visita a l’Alt Camp, Calvet ha revelat que la decisió d’ajornar la compravenda dels terrenys fins a l’aprovació de les modificacions exigides per la sentència del TSJC s’ha pres a petició de la multinacional nord-americana. El conseller també ha avançat que l’operació serà de pagament únic i que, com a molt dos mesos després de l’aprovació definitiva del PDU, l’Incasòl adquirirà els terrenys a La Caixa i, de forma immediata, els vendrà a Hard Rock per un import de 120 MEUR.

El conseller ha detallat que estaran tot el 2021 “treballant amb papers” i que, en uns dotze mesos, s’espera l’aprovació del nou planejament. Les obres del projecte de Hard Rock a la vora de PortAventura, que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa, podrien començar durant l’any 2022, segons ha afirmat.

Calvet ha subratllat la importància que Hard Rock s’hagi compromès per escrit a subscriure una pòlissa d’assegurança per cobrir una possible retaxació dels terrenys expropiats. Cal recordar que els antics propietaris dels terrenys, expropiats amb motiu de la construcció de PortAventura, han interposat demandes davant el nou ús que es vol donar a les finques.

Un pagament únic de 120 MEUR
La intenció del Govern és que amb l’eixamplament del calendari l’operació de compravenda dels terrenys pugui fer-se en un únic pagament i no en tres. Fins ara, la previsió era que en el moment de formalitzar-se el contracte, Hard Rock només abonés el 20% de la factura -24 MEUR més IVA-, que el 70% de l’operació -84 MEUR- el pagués quan es fes la publicació definitiva dels plans de millora urbana (PMU) al DOGC i, el 10% restant -12 MEUR-, quan es fes la reparcel·lació. Ara, però, es preveu tenir-ho tot enllestit d’aquí a un any.

Segons el conseller, el pagament únic i la cobertura de la responsabilitat patrimonial amb una pòlissa garanteixen que el projecte no suposarà gastar “cap diner públic” ni tindrà “cap risc públic davant alguna possible retaxació”. A més, ha destacat que ena suposada sentència favorable als antics propietaris dels terrenys no l’assumirien La Caixa ni l’Incasòl, sinó Hard Rock.

Preguntat pel futur del projecte després de les eleccions del 14-F, Damià Calvet ha insistit que “fa temps que no té marxa enrere” perquè, un cop aprovada la Llei per part del Parlament, ha dit, “el que hi ha és una feina de l’executiu”. El conseller ha reiterat que aquest ha de ser un projecte clau i estratègic per al Camp de Tarragona i el conjunt del país.

El conseller també ha assenyalat que l’ajornament dels terminis de compravenda l’han treballat els departaments de Territori i Sostenibilitat, i el d’Economia i Hisenda –que és el que va atorgar la llicència de casino a Hard Rock. “Amb l’acord de Govern que situa aquesta compra més enllà de l’aprovació del pla director queda coberta la validesa de la llicència de casino”, ha garantit el titular de Territori

Calvet també ha reiterat que la sentència del TSJC -que ja està declarada ferma- ha estat “favorable als interessos del Govern” perquè ha desestimat “onze dels dotze temes urbanístics i ambientals inclosos en la demanda” presentada pels ecologistes. Per contra, ha recordat, el tribunal sí que en va admetre que comporta reubicar les zones verdes, els espais lliures i d’equipaments per trobar-se dins una zona de risc químic -vora el polígon petroquímic sud de Tarragona.

Diversos ajornaments
El 27 de febrer passat l’empresa es va comprometre a adquirir els terrenys no més tard del 5 de maig, però uns dies abans d’aquest termini va demanar una primera pròrroga per l’impacte econòmic que la pandèmia estava tenint en la companyia i el Govern li va donar marge fins el 5 d’octubre. A mitjan setembre, però, Hard Rock va tornar a demanar més temps i el Govern va establir com a nova data límit el 15 de desembre.

Segons ha revelat Calvet aquest dimarts, però, la setmana passada la multinacional va tornar a demanar un nou ajornament al Govern i, atesa la sentència del TSJC i la necessitat de redactar i tramitar un nou planejament, s’ha acordat vincular la compravenda a l’aprovació definitiva d’aquest nou pla exigit per la justícia.

 


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
foto_3541693.jpg

Laura Borràs

Junts per Catalunya ja fa dies que prepara les eleccions del 14 de febrer. Primerament, han d’escollir a un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Alhora, hauran de completar la llista electoral mitjançant les urnes. Són les anomenades primàries de Junts.

Com a presidenciables ja s’han presentat el conseller Damià Calvet; la diputada Laura Borràs; i l’exparlamentari tarragoní Jordi Sendra. Per a poder encapçalar la llista, a banda d’haver estat avalats per 100 afiliats, hauran de ser els més votats per la militància.

Jordi Sendra

Després, per completar la llista s’agafaran els 3 militants més votats de les províncies de Lleida i Tarragona, els 4 de Girona, i els 8 de Barcelona. La resta d’espais disponibles els escollirà la direcció nacional del partit. Entre el 12 i el 13 de desembre ja se sabran els resultats finals. No obstant, sabrem qui serà el candidat o candidata presidenciable el 29 d’aquest mes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2020
jordi_sendra.png

Carles Puigdemont amb Jordi Sendra

Continua la carrera per la presidència a la Generalitat de Catalunya. Per assolir aquesta cursa, primer cal escollir un candidat o candidata que representi al partit en qüestió. En el cas de Junts per Catalunya, ja s’han presentat a les seves eleccions primàries el conseller Damià Calvet i l’actual diputada al Congrés, Laura Borràs.

Ara s’uneix a la competició el tarragoní Jordi Sendra, conegut polític que, entre d’altres, ha estat senador, regidor de Serveis Públics i tinent alcalde per l’Ajuntament de Tarragona, cap de gabinet de presidència de l’Autoritat Portuària de la ciutat i parlamentari. Tots els càrrecs els va assumir amb Convergència Democràtica de Catalunya i, en el cas del Parlament, amb Junts pel Sí. De fet, ell va ser un dels parlamentaris que va contribuir a ‘l’1 d’octubre’.

El propi Jordi Sendra exposa que “cal acabar tota la feina iniciada per portar Catalunya a la Independència, i que no va ser possible continuar per la brutal repressió de l’estat espanyol”. L’exparlamentari també ha volgut destacar el seu “compromís inalterable amb el president legítim Carles Puigdemont, els presos polítics i exiliats”. Alhora ha demanat el següent: “(…) el suport dels autèntics herois de l’1 d’octubre que vam ser tots nosaltres, la ciutadania de Catalunya, us demano el vostre suport per guanyar definitivament el futur en llibertat del nostre país”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2020
desnonaments.jpg

El Govern aprovarà un nou decret llei per evitar més desnonaments i assegurar que els grans propietaris ofereixin lloguers socials a persones en situació de vulnerabilitat.

Segons ha detallat el conseller de Territori, Damià Calvet, el text ha estat coordinat amb el Departament de Justícia i inclou 12 MEUR per destinar-los a lloguer a propietaris privats de pisos o aparthotels. Calvet ha lamentat que les normatives actuals «costen d’implementar» i que hi hagi jutges que considerin només una «falta administrativa» no oferir un lloguer social i no aturin el procediment. «Això és inacceptable», ha dit. En l’entrevista, el conseller també ha reiterat que el transport públic és segur.

Calvet ha explicat que el decret llei «vindrà a reforçar» mesures ja existents i que «costen d’implementar» ja que hi ha jutges que només veuen com a falta administrativa la manca d’oferiment d’un lloguer social i el procediment no s’atura. «Tot i que han baixat molt, no podem tenir desnonaments en aquest moment», ha continuat el conseller, que ha afegit que el text ha de servir per «reforçar l’empara de la gent en situació de vulnerabilitat degut a la covid».

El conseller ha defensat que «hi ha marge ‘interpretació» en l’aplicació de la llei. Ha comentat que hi ha situacions en què l’administració no pot evitar el desnonament, tot i que ho voldria, i que ha d’aplicar la resolució del jutge, ja que del contrari, es podria incórrer en un delicte de prevaricació.

Calvet ha afirmat que espera que amb els instruments actuals –com la Llei del dret a l’habitatge, el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge i el de regulació del preu dels lloguers o el reial decret llei del govern espanyol – n’hi hauria d’haver prou per evitar l’expulsió de persones vulnerables dels habitatges.

El conseller també ha reiterat que viatjar en transport públic és segur i que l’oferta és superior a la de l’any passat després de la incorporació de nou material. Ha defensat que en els combois de metro hi ha «molta ventilació» en un període d’entre quatre i sis minuts i que «hi ha poca interacció social».

«Recomanem que no es parli i tenim prohibit que es pugui parlar pel mòbil i menjar», ha assenyalat, Calvet, que també s’ha referit a l’obligatorietat de portar mascareta i a l’ús del gel hidroalcohòlic. El conseller ha insistit també que hi ha estudis internacionals i també del mateix govern espanyol que només un 0,06% dels contagis sorgirien del transport públic.

Paral·lelament, Calvet ha recordat la necessitat d’aplanar les hores punta i que les imatges d’aglomeracions al transport públic són moments «molt determinats» de la franja d’entre sis i nou del matí. «El problema no és el transport públic sinó que la gent es mou a la mateixa hora», ha remarcat.

D’altra banda, el conseller considera que no és viable regular el passatge ja que els moviments d’entrada i sortida es produeixen constantment i des de procedències diferents, d’un altre tren o del carrer o un altre mode de transport.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2020
peatges.jpg

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, ha rebutjat la pròrroga dels peatges de l’AP-7 i l’AP-2 perquè considera que “no es donen les condicions perquè Abertis” la sol·liciti.

“Jo he parlat amb el ministre en persona sobre aquest tema perquè no s’autoritzi aquesta pròrroga, per curta que sigui”, ha explicat en una entrevista al canal 324.

El governant ha avançat que el govern català aposta per gestionar aquestes vies a través del sistema d”Eurovinyeta’, un projecte que “hauria de rebre fons europeus” i que s’ajusta als objectius de sostenibilitat mediambiental de la Unió Europea (UE).

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
HARDROCK.jpg

El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, i el conseller de Territori en funcions, Damià Calvet, compareixeran el proper dijous, 15 d’octubre, al Parlament per explicar l’estat del projecte d’oci de Hard Rock, popularment conegut com a BCN World. Ho ha explicat el mateix Calvet al ple d’aquest dijous, on ha defensat l’acció del Govern per convertir en una realitat el complex recreatiu i turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. Fonts parlamentàries han explicat que la compareixença tindrà lloc a la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

El conseller ha dit que el projecte de Hard Rock Entertainment World segueix «ben viu» malgrat la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que determina que està ubicat en una zona de risc d’accident de la indústria de la zona. «Ho resoldrem», ha apuntat, i ha garantit que el complex «tira endavant».

Calvet s’ha defensat dels retrets del diputat dels comuns David Cid, que ha qüestionat la compravenda dels terrenys de Caixabank –el Govern va assegurar que no suposarien cap despesa per a l’erari públic tot i fer d’intermediari entre Hard Rock i l’entitat bancària– i el model econòmic i turístic que comporta el projecte. «Estan jugant al Monopoly amb els diners dels catalans», ha dit el representant de CatECP, que ha demanat que no s’aprovi l’operació amb el Govern en funcions.

La resposta del conseller ha estat que el CRT de Vila-seca i Salou és un mandat parlamentari i que s’ha gestionat «amb llum i taquígrafs» i ha reptat Cid a comptar el suport del territori al projecte a les properes eleccions. «Nosaltres donem suport a aquest projecte. Vostès, no. Ens veurem a les urnes i després veurem la correlació de forces al Camp de Tarragona», ha dit.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Octubre, 2020
urtasun.jpg

L’eurodiputat de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun, ha demanat a la Comissió Europea que investigui si la Generalitat “ha concedit ajudes d’estat il·legals a Hard Rock pel Barcelona World”.

En una pregunta parlamentària a la CE, Urtasun ha plantejat si “la compra anticipada del sòl per part del Govern per a BCN World i la venda posterior pactada amb Hard Rock” podria anar en contra de les normes europees de la Competència. “La Generalitat està assumint tots els riscos jurídics i financers de l’operació. La resolució del TSJC ha deixat clar que el projecte té problemes greus en el seu disseny i riscos per la seva proximitat a la petroquímica”, ha indicat l’eurodiputat.

Segons Urtasun, el fet que el Govern fes la compra anticipada del 8% dels 120 milions d’euros que costaven els terrenys i que ara hagi modificat les condicions de recompra “dona més marge a Hard Rock, que ara tindrà més temps”. “Creixem que això podria suposar una ajuda d’estat selectiva, que són il·legals sota normes comunitàries”, ha dit.

Urtasun considera que el projecte de Hard Rock té un impacte ambiental i social “més que evident” i que respon “al paradigma d’una cultura del ‘pelotazo’ que ha destrossat la costa mediterrània i deixat forats negres a nivell econòmic”. “Farem tot el possible per aturar-ho”, ha avisat.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
foto_3234891.jpg

La CUP demana al Govern que posi punt i final al “projecte moribund” de Hard Rock a la Costa Daurada després que el TSJC hagi anul·lat parcialment el Pla Director Urbanístic (PDU) on es preveu el complex turístic i d’oci. “No respon a les necessitats prioritàries de la població, és nociu per al territori i els treballadors, comporta un perill per a la salut pública i que malbarata els recursos de les arques públiques”, assenyala en un comunicat. La formació anticapitalista considera que la sentència se suma a les múltiples pròrrogues, incerteses i “presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons que han caracteritzat un projecte contrari al bé comú i l’interès públic”.

En aquest sentit, considera la CUP que la resolució judicial “aguditza els riscos pels fons públics ja que l’acord entre l’Institut Català del Sòl, la Caixa i Hard Rock està supeditat al pla urbanístic que els tribunals acaben de declarar nul”.

Per tant, la CUP exigeix al Govern que deixi de posar tots els esforços “en una operació encoberta per desviar fons públics a interessos privats”. Una operació que qualifiquen d’autèntic frau perquè “amb diners públics s’estaria rescatant uns terrenys financerament tòxics de La Caixa”. “Una operació que converteix la Generalitat en promotora immobiliària i, a més a més, en creditora del 80% del cost dels terrenys”, afegeixen.

La CUP també denuncia l’opacitat dels departaments d’Economia i Territori fins al punt de desatendre, diuen, sense justificació, les múltiples sol·licituds de compareixences que ha fet el Parlament de Catalunya al vicepresident Pere Aragonès i a conseller Damià Calvet.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
barranc-de-barenys.jpg

El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat incorporar en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) l’adequació del tram final del barranc de Barenys, al seu pas pel barri de la Salut de Salou. L’ACA té previst iniciar els tràmits d’expropiació dels terrenys aquesta tardor per tal de començar les obres de desviament i canalització del barranc l’any 2021. L’actuació tindrà una inversió de prop de 13 milions d’euros. El Govern va autoritzar l’ACA a augmentar el límit de despesa per fer viable econòmicament aquest projecte.

El Govern va aprovar a principis d’agost el finançament per executar l’obra de desviament i canalització del barranc de Barenys de Salou i, així, posar fi als històrics problemes d’inundacions que pateix el barri de la Salut. Aquesta zona del municipi pateix inundacions quan es produeixen fortes pluges, amb el desbordament del barranc, ja que en el seu tram final presenta una canalització antiga, amb una capacitat de desguàs insuficient.

L’ACA destinarà 12,8 milions d’euros (IVA no inclòs) en el trienni 2020-2022, tant per executar les obres com per finançar les expropiacions. Els tràmits corresponents de les expropiacions s’iniciaran aquesta tardor i es preveu que els treballs comencin l’estiu vinent. L’actuació es farà en dues parts; la primera en un tram a cel obert, aigües amunt de la via del ferrocarril; i un altre sector soterrat, entre les vies del ferrocarril i la desembocadura. Pel que fa a la capacitat de l’endegament serà de 140 m3/s. Aquest cabal permetrà evitar les inundacions al barri de la Salut.

Damià Calvet amb l’alcalde de Salou

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit la sessió d’aquest dijous que s’ha fet per via telemàtica. Calvet ha destacat la importància d’aquest projecte que farà possible minimitzar el risc d’inundacions en una zona amb “un problema endèmic” i que permetrà “garantir la seguretat dels veïns del barri de la Salut”. Així mateix, el conseller ha recalcat l’aposta de l’ACA per garantir les compatibilitats de les activitats econòmiques i socials amb el bon estat del medi i el fet que l’Agència hagi anunciat enguany “dues línies d’ajuts, amb una inversió de sis milions d’euros per reduir el risc d’inundació en zona urbana a tot Catalunya”.

Inversió de 3.000 MEUR per l’agenda verda
A banda, Calvet també ha informat sobre l’elaboració de l’agenda verda en la gestió de l’aigua. Es tracta d’un exercici de planificació estratègica de l’Agència, a deu a quinze anys vista, de les actuacions que s’han de desenvolupar a Catalunya des d’un punt de vista integral, per trobar “l’excel·lència en la gestió del nostre medi hídric, sigui en sanejament, abastiment o actuacions al medi”. “Hem fet una anàlisi rigorosa amb visió de futur, tenint en compte la descarbonització dels nostres processos, la circularitat en la gestió del cicle de l’aigua i l’eficiència energètica, sabent que la resiliència climàtica és l’èxit de la subsistència del futur”, ha subratllat el conseller. Per això, l’agenda verda de l’ACA recull actuacions per valor de 3.000 milions d’euros, que han estat recollides al Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter