Arxius de CURS ESCOLAR | Diari La República Checa

Jean-Marc Segarra és el director territorial d’Ensenyament a Tarragona. En els darrers mesos li ha tocat gestionar i preparar la tornada al cole després d’un històric i inesperat confinament a causa del coronavirus. En una entrevista concedida a larepublicacheca.cat, explica els canvis fets i els plans adoptats per fer front al començament de curs més atípic i convuls de la nostra història més recent. Jean-Marc Segarra s’enfronta a les teories dels negacionistes i demana més unitat política. Està convençut que no s’hauran de tancar escoles, perquè les circumstàncies són diferents de les del principi de la pandèmia. La situació és complexa però el responsable polític considera que compte amb un important equip humà amb voluntat de tirar endavant sempre pensant amb la seguretat de la comunitat educativa, sobretot de l’alumnat. Nega que s’estigui improvisant, tot i que reconeix que estem ‘previsant’…

Com portem el curs lectiu?
Amb molta dignitat per part de tothom. L’alumnat s’està adaptant molt millor que els adults que som més neguitosos. És un èxit col·lectiu. Cal no oblidar que feia sis mesos que no anaven a classe.

Era fonamental tornar a classe?
La part emotiva és important no només la pedagògica. És obvi que es pot fer virtual però no és el mateix. Hem de fer els possibles per tornar a la pretesa normalitat, malgrat l’anormalitat.

Què s’ha hagut de fer per canviar el xip davant la nova normalitat?
Va ser molt difícil les reticències polítiques d’alguns partits. Crec que en una situació complexa com aquesta hem d’anar tots a una si volem tenir els millors ingredients per començar el curs: treball interadministratiu de les diferents institucions; Salut i Educació.  Aquesta pandèmia ha fet que moltes vulnerabilitats d’algunes famílies s’hagin agreujat. En aquesta pandèmia era importantíssim trobar la complicitat dels ajuntaments, perquè, pràcticament tots, tenen una llar una escola o un institut. Era fonamental arribar a una entesa allunyada dels colors i interessos polítics.

Quins van ser els moments més difícils?
Convèncer de la necessitat d’adoptar mesures de seguretat, higiene i neteja i el cost de tot el material per respectar el protocol recomanat per les autoritats sanitàries.

Es pot parlar ja de xifres econòmiques?
Podem parlar de 400 o 500 milions repartits en diferents partides. La principal és la contractació d’unes 8.500 persones, entre ells docents, tècnics d’integració social i educació infantil, vetlladors, auxiliars administratius…

Tot i així són pocs…
Clar, no oblidem que veníem de la travessia del desert i de la crisi brutal del 2008. Si no hi hagués hagut una pandèmia, ens començàvem a posar al dia.

Però els sindicats tampoc estan contents…
És cert que venim d’un deute històric important i ara començàvem a pal·liar el dèficit de personal, la qual cosa s’ha complicat amb l’arribada de la pandèmia. En part és lògic que els sindicats no estiguin del tot satisfets. Ells necessiten el conflicte per millorar. Només demano que siguin pragmàtic, que demanin coses que siguin realment possibles.

Ara mateix quina és la gran preocupació?
La salut de la comunitat educativa. Per això hem fet els possibles per minimitzar els perills i maximitzar les aules presencials començant pels ‘patufets’, sempre tenint en compte les eines de què disposem.

Però reconeix que cal contractar personal, oi?
Clar.

S’ha apostat pels grups bombolla a les escoles?
Sí però sense anar mai en detriment del nostre projecte pedagògic. Volíem maridar la seguretat i la protecció sense trencar el projecte educatiu i la idiosincràsia de cada centre.

Hi ha alumnes que estan fent classes als espais públics…
De moment només es fa a dos centre: un a Tarragona i un altre a Reus. Estem estudiant altres propostes. Mentre el temps ho acompanyi no veig per què no s’hauria de fer. És també una manera d’actuar amb la societat.

I què hem de fer amb els negacionistes?
Hem de prendre mesures col·lectives. Cal recordar que són els mateixos que abjuren de les vacunes, que  s’oposen a què es pregui la temperatura als seus fills o que  aquests es posin les mascaretes perquè són cancerígenes.

Per què passa això?
Suposo que és quan s’actua amb incerteses davant de situacions mancades d’històric i de rigor científic que avali les accions preses.

Estem improvisant?
No. Estem ‘previsant‘: tenir una norma dinàmica i d’adaptar-se a cada moment, segons les recomanacions dels experts. Els negacionistes creuen en la teoria de la conspiració: no confien en les PCR ni en les mascaretes. Fomenten la teoria de la por. No obstant això, han de ser conscients que vivim en una col·lectivitat i que hem de preservar la protecció majoritària. Als centres hi han protocols i s’hauran de complir.

Aplicarà el protocol d’absentisme a aquells que no porten els fills al cole?
No ho estem aplicant, encara.

Per què no?
Estem intentant solucionar la situació per la via pedagògica. No podem ni volem recórrer in facto a la Fiscalia. Deixarem passar aquests 15 dies i després actuarem.

Qui mostra més reticència? La comunitat gitana, la xinesa…
Hi ha una mica de tot… Davant de la incertesa hem de tenir seny català. Deixarem passar 15 dies. Segons com vagi la situació, segurament els més incrèduls començaran a no portar els seus fills. Hem d’evitar radicalismes d’ambdues bandes. Hem de trobar l’equilibri. Jo personalment he trucat a alguna de les famílies més reticents… Hem de diferenciar els negacionistes d’aquells que tenen fills vulnerables, amb patologies clíniques. Aquests no hauran de patir. Es faran reunions triangulars: família, tutor i referent sanitari. Haurem d’anar analitzant cada cas. Haurem d’aprendre a conviure amb el ‘bitxo’ sense por, però amb molt de respecte i seguretat.

Portem més de 40 classes confinades al Camp de Tarragona. Pot assegurar-nos que no tancarà escoles?
En principi no. Si tanquem és que estan caient com a mosques. Hem d’atendre els fills de progenitors que es dediquen a feines essencials i als nens que, sí o sí, han de quedar-se als menjadors escolars o bé poder-los preparar el menjar per emportar en cas de confinament.

Si els professors comencen a infectar-se, amb la necessitat de confinar-se, com se substituiran aquests professionals?
Tenim plans presencials, híbrids i telemàtics. En les zones més desfavorides hem de posar més recursos i més imaginació. No em canso d’agrair la feina infatigable dels claustres i de les Ampas.

Com a director territorial li dol veure com  alguns fan política interessada tot aprofitant la pandèmia?
Clar que sí. És obvi. Tot i entendre el joc polític, m’agradaria veure els partits opositors fer pinya i posar-se al costat del govern només amb l’objectiu de solucionar problemes.

S’ha sentit impotent en algun moment?
Home, al començament de la pandèmia em feia molt de mal veure que es parlava de morts com si fossin només números. M’emocionava quan sentia dir que només – i subratllo el només – havien mort 10 persones. Honestament, em dol la capacitat humana per autodestruir-se.

Tarragona ho està gestionant bé la pandèmia?
A escala general sí. Mai no havia vist tanta unitat a nivell interdepartamental.

Com s’explica als més menuts que existeix un virus?
Depèn de la maturitat individual. Però sobretot que és una malaltia que requereix adoptar moltes mesures de seguretat i higiene.

És cert que van ser les AMPA van haver d’assumir els gestos de la compra i instal·lació de mampares, termòmetres, i altre material a les escoles?
Rotundament no. El material va arribar a temps exceptuant algun EPI especial per motius d’homologació com són les mascaretes transparents. Però agraïm que ens ajudi a dotar de més material de protecció, vingui d’on vingui, de les famílies, AMPA, ajuntaments…, ja que el curs serà molt llarg i necessitarem de tot.

PUBLICITAT