Arxius de curiositats | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Gener, 2015

Mandala_marí

La naturalesa continua sent un misteri. Encara avui dia els éssers humans descobrim coses de la naturalesa que ens deixen “bocabadats”. Un bon exemple és aquest “mandala” marí. Com pot ser que aquesta estructura geomètrica gairebé perfecta s’hagi creat al fons marí?

L’explicació la trobem en un petit habitant del continent blau. El peix globus concretament. Després de diversos estudis d’observació, s’ha arribat a aquesta resposta. Però… per què traça aquest “dibuix” marí?

Peix_globo Com passa en gairebé totes les espècies animals, l’objectiu d’aquest “artista” és cridar l’atenció d’alguna femella despistada. El curiós del cas és que aquest peixet mesura tan sols 12 centímetres de llarg, i els “mandales” poden arribar a fer fins a dos metres de diàmetre. Tota una obra d’art efímer al fons marí.

REDACCIÓ7 Gener, 2015

xoriço2 L’expressió “és un xoriço” sempre ha estat de moda. Aquesta frase se sol utilitzar per catalogar a aquelles persones que han robat. Però quin és l’origen d’aquesta “etiqueta” que, sobretot en els últims mesos, no parem de sentir?

Al contrari del que molts poden pensar, aquesta expressió res té a veure amb l’embotit. Sinó que prové del “caló”, una variant de l’idioma “romaní”, utilitzat pel poble gitano.

En aquest idioma, hi ha diverses paraules que s’utilitzen per denominar als lladres o qualsevol acte similar al robatori. Chorí, choraró, choribar, chorar…

Amb el temps aquesta paraula s’ha anat popularitzant dintre del llenguatge, transformant-se, finalment, en l’actual expressió: “ets un xoriço” (ets un lladre).

El mateix passa amb altres paraules pròpies del “caló” que s’utilitzen gràcies a la seva popularització. Per exemple “em fa cangueli” , que vol dir “em fa por”.

REDACCIÓ16 Desembre, 2014

pessebre2 Quan arriba el Nadal és tradició representar el naixement de Jesús amb el ‘pessebre’. En aquest hi podem trobar tot tipus d’elements, des de troncs, suro, molsa fins a diversos personatges que representen la vida rural.

Però, per què li diem ‘pessebre’ al naixement que representem durant aquestes èpoques?

Segons recull la Biblia, quan el fill de Maria va néixer en un estable de Betlem, el van posar dintre d’un menjador d’animals que es coneix amb el nom de pessebre.

REDACCIÓ20 Novembre, 2014

Dits_creuats En diverses ocasions creuem els dits quan volem que es compleixi allò del que estem parlant o pensant.

Un gest que és sinònim de bona sort i que fem per posar èmfasi en allò que desitgem veure fet realitat.

Però per què creuar els dits és signe de bona sort?
Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest gest que és conegut arreu del món occidental.

Una de les principals neix amb el cristianisme pagà a l’Europa Occidental i està relacionat, directament, amb la creu.

Creuar els dits es considerava com una marca de concentració i, també, per demanar un desig.

Una altra teoria diu que és un gest que es feia quan els cristians eren perseguits. Creuar els dits era un símbol amb els que s’identificaven entre ells.

REDACCIÓ12 Novembre, 2014

Pet_Monja2 Els pets de monja són unes galetetes típiques de Catalunya. Aquestes són petites i dolces. El curiós d’aquestes galetes no és pas el seu sabor, però si ho és el seu nom. Per quina raó se li diu pet de monja?

Es creu que l’origen d’aquest dolç tan petit és obra d’un pastisser italià de Barcelona. Aquest va decidir anomenar-les “petto di monaca“, fent referència a la seva forma de pit.

Va ser amb el temps que el terme va derivar amb “pet de monja”, un nom amb menor connotació sexual que l’anterior denominació.

REDACCIÓ5 Novembre, 2014

Penjar_fil2 — Representació de les tres germanes teixint el fil de la vida

‘Penjar d’un fil’ és una expressió que utilitzem quan sabem que hi ha quelcom que perilla.

Aquesta expressió tan coneguda procedeix de l’edat antiga. Per entendre el seu origen hem de saber què són les ‘Moiras’.

Les ‘Moiras’ (en mitologia grega) eren tres germanes, tres divinitats, encarregades de decidir quin és el destí de cadascú: el naixement, la durada de la vida i el moment de la mort. A banda de Parques, també se les coneix amb un nom més popular: les teixidores de la vida.

Cloto, la menor de les germanes, és la que comença a teixir (moment en el qual neix algú). Láquesis, la mitjana, la relleva i continua teixint (durada de la vida) fins que li passa a la tercera germana, Átropos, la més gran. Aquesta última és l’encarregada de tallar el fil de la vida amb unes tisores d’or que tot ho tallen.

La història d’aquestes divinitats de l’edat antiga, ens ajuden a comprendre l’origen d’aquesta expressió que, quan la diem, vol dir que hi ha quelcom que depèn d’un factor ínfim per tirar, o no, endavant.

REDACCIÓ31 Octubre, 2014

Carabassa Durant aquests dies és habitual topar-se amb carabasses de “Halloween”. L’origen d’aquestes carbasses buides, amb una espelma dintre, provenen d’una llegenda d’orígen celta sobre Jack ‘l’avar’, un granger que va enganyar diverses vegades el Diable.

La tradició de decorar-les en aquesta època de l’any la van difondre a Estats Units els immigrants irlandesos.

Els anys 70, però, la tradició es va conèixer i extendre a altres països gràcies a pel·lícules i sèries de televisó.

La llegenda
Es creu que quan Jack ‘l’avar’ va morir li van impedir l’entrada al cel. No el podien acceptar perquè havia estat tant dolent que, fins i tot, havia enganyat el Diable en diverses ocasions.

Per aquest motiu el van condemnar a vagar entre el cel i l’infern amb l’única llum de carbó cremant dins d’un nap o una carbassa buida. Amb el pas del temps, l’home va ser conegut amb el nom de Jack el de la llenterna (Jack O’Lantern).

Segons la tradició, cal buidar una carbassa i posar-hi una espelma a dins per il·luminar el camí dels difunts durant Halloween.

REDACCIÓ16 Octubre, 2014

Antartida Al Pol Nord s’ha arribat a registrar una temperatura mínoma de -70º. Pel que fa al Pol Sud, la temperatura registrada per una estació russa l’any 1983, va ser de -89º.

Davant d’aquests registres, es pot dir que al Pol Sud fa més fred que al Pol Nord. Pero, per què?

El Pol Nord, en la seva immensa majoria, és un mar gelat (l’Oceà Àrtic) i el Pol Sud és un continent gelat (l’Antàrtida).

Segons algunes publicacions, l’aigua absorbeix el 95% de les radiació solar que incideix i en reflecteix només un 5%.

En canvi, la terra reflecteix fins a un 35% de les radiacions. És a dir, els oceans absorbeixen més calor que els continents i, així, és més difícil aconseguir temperatures baixes.

REDACCIÓ1 Octubre, 2014

Gira-sol2 És curiós que una flor segueixi el cicle solar. Els gira-sols mai el perden de vista. El persegueixen des que surt, fins que es pon. Però… per què?

El fet que la planta giri en funció del sol es deu al ‘fototropisme’. Es tracta d’un estímul per captar, contínuament, la llum del sol. Aquest moviment, científicament, es coneix com a ‘heliotropisme’.

Segons estudis, amb el ‘fototropisme’ el que fa el gira-sol és equilibrar l’aigua. Quan tot està en perfecte estat, és quan la planta pot girar 180º.

Es tracta d’un moviment que permet a la planta complir amb les seves funcions biològiques i, d’aquesta manera, poder créixer.

REDACCIÓ25 Setembre, 2014

Badall2 El badall és símptoma de què estem cansats o avorrits. Normalment, es produeix quan la persona necessita més oxigen. Però, per què badallem quan veiem algú que ho ha fet abans que nosaltres? Per què s’encomana el badall?

Un estudi, després de diversos experiments, diu que el ritme de contagi d’un badall és major amb parents, després amb amics, amb coneguts i, finalment, amb desconeguts.

Es creu que el fet que dues persones s’encomanin el badall és degut a una “solidarització” amb les sensacions que està experimentant l’altra persona (ja bé avorriment o cansament).

Arxius de curiositats | Diari La República Checa

xxx Partners

EL PER QUÈ DE LES COSES: Qui “dibuixa” aquest “mandala” marí?

El PERQUÈ DE LES COSES: “Ets un xoriço”

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què es diu pessebre?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Creuar els dits

EL PERQUÈ DE LES COSES: Pets de monja

EL PERQUÈ DE LES COSES: Penjar d’un fil

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què es decoren les carabasses per Halloween?

EL PERQUÈ DE LES COSES: On fa més fred, al Pol Nord o al Pol Sud?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què giren els gira-sols?

EL PERQUÈ DE LES COSES: Per què s’encomanen els badalls?