Els gegants vells de l’Espluga de Francolí, datats de 1947, estrenaran vestuari i imatge aquest estiu, coincidint amb el seu 75è aniversari. Durant l’última dècada els gegants presentaven greus afectacions en el vestuari i a les parts corpòries dels elements.
Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany s’adaptaran per primer cop al seu personatge, amb una resinificació del seu vestuari i complements adients als nobles que l’any 1079 van repoblar les terres de l’Espluga de Francolí per ordre del comte de Barcelona.
L’acció és un acord de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga, titular de les figures, i l’associació cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga, responsable de fer-les ballar a través de la Colla Gegantera, segons el conveni signat el 2014.
El projecte, iniciat el febrer de 2021, ha suposat més d’un any de treball intern i coordinació entre la regidoria i l’entitat, a partir de la documentació recopilada a l’informe tècnic elaborat per Xavier Lozano, a partir de l’informe previ del Centre d’Estudis Locals. El 21 de març de 2021 va validar-lo l’associació cultural de Grallers, Gegants i Nans i ara es fa públic a tota la població.
La Diada de Sant Jordi va deixar imatges pel record. Carrers plens de gom a gom de nou, en una jornada històrica on es van poder recuperar els valors d’una festivitat molt especial pels tarragonins. I una acció del col·lectiu ‘Lletraencesa‘ va sorprendre els passejants de Tarragona i Falset.
Al llarg del dissabte 23 d’abril van aparèixer, a Falset i Tarragona, una trentena de capsetes de llumins literàries. El col·lectiu ‘Lletraencesa‘ les va repartir en espais emblemàtics d’aquestes poblacions amb l’objectiu de contribuir a fomentar el gust per la lectura. Els vianants se les podien endur gratuïtament.
Les capsetes de llumins, inspirades en l’art trobat, comptaven amb un fragment d’obra d’un escriptor, la fotografia del qual encapçalava la capsa. En la selecció de textos, el col·lectiu va prioritzar aquells autors amb obra que guardés alguna relació amb l’espai on aquests objectes s’havien dipositat. La iniciativa portava per títol “Encén la lectura”.
Raimond Aguiló, Cristina Callarisa, Fede Cortés, Josep Maria Espinàs Salvador Estrem i Fa, Montse Farrés, Toni Orensanz, Josep Maria de Sagarra o Arnau de Vilanova van ser alguns dels autors seleccionats a Falset.
En el cas de Tarragona, les capsetes de llumins incorporaven textos d’autors com Montserrat Abelló, Margarida Aritzeta, Joan Cavallé, Juan González Soto, Joan Fuster, Lurdes Malgrat, Isabel Ortega, Josep Pin i Soler, Joan Rioné, Magí Sunyer, Adrià Targa, Jordi Tiñena, Jaume Vidal Alcover o Olga Xirinacs, entre d’altres.
Tarragona està a punt de retrobar-se amb una de les jornades més esperades de l’any. La Diada de Sant Jordi torna amb força al calendari cultural de la capital i enguany està previst que es recuperi tota la normalitat d’una festa que fa que tots els tarragonins, a hores d’ara, estiguin més pendents del cel i el temps que farà aquest dissabte 23 d’abril, que no pas en les dades de la pandèmia, que sembla que ja queda enrere.
Solé al Teatre Tarragona amb larepúblicacheca.cat
Des de larepúblicacheca.cat hem volgut saber com s’està gestant aquesta jornada tan especial, amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, InésSolé. L’edil ens atén al Teatre Tarragona, amb vistes a la Rambla Nova, que serà el principal escenari d’una Diada de Sant Jordi de retrobament, amb el cor de la ciutat bategant.
Solé reconeix la importància de poder recuperar la normalitat “amb una festa tan identitària del nostre país”, assenyalant que Tarragona és una ciutat que sempre es posa de gala en el dia de les lletres i les arts escrites. “És un dia de recuperar el carrer, de retrobar-nos amb els llibres i les lletres; amb els amics, amigues i la família”, destaca la regidora de Cultura tarragonina.
Un altre dels actes especials que marcaran ben segur la Diada de Sant Jordi, serà l’actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat. Solé explica que és una diada molt estimada per castellers i el públic de la ciutat. “Sant Jordi és aquell ‘tastet’ dels primers assajos, abans de l’inici del calendari casteller. Canvia molt el fet de fer castells a plaça que a l’assaig”, afirma l’edil cupaire.
És un dia de recuperar el carrer, de retrobar-nos amb els llibres i les lletres; amb els amics, amigues i la família
Sobre aquesta actuació, InésSolé destaca la seva singularitat i la novetat d’enguany, ja que Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau tindran 45 minuts on podran alçar totes les construccions que desitgin, segons ha detallat la regidora. L’actuació s’iniciarà a les vuit del vespre i a tres quarts de nou, les colles hauran de tancar la diada amb els pilars de comiat.
D’altra banda, preguntada sobre quins actes recomana als tarragonins, Solé ha volgut destacar el fet de poder passejar per les parades de llibres i flors de la Rambla i “consumir moltes lletres, la lectura nodreix l’ànima i és important, més en aquests temps, poder consumir literatura en català”, i també la diada castellera “amb la màgia de les quatre colles, els castells simultanis i la diada de país”.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona atorgaran el primer premi a la trajectòria en l’àmbit de la traducció a Joaquim Mallafrè Gavaldà. En l’edició 2021-2022, l’organització incorpora aquest nou guardó al certamen literari, designat amb el nom de Montserrat Abelló, que tindrà un caràcter honorífic i reconeixerà la llarga trajectòria d’un traductor.
La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Inés Solé, ha fet públic el veredicte d’aquesta primera edició en la recepció al món de les Lletres celebrada aquest dijous a la tarda a Casa Canals. “Amb la tria de Montserrat Abelló per donar nom al nou guardó incorporem i visibilitzem el vessant femení als premis literaris”, ha subratllat.
Joaquim Mallafrè i Gavaldà (Reus, 1941) ha estat professor de Filologia Catalana de la URV, catedràtic d’anglès de l’institut Gaudí, és membre de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme del qual va exercir la vicepresidència entre 1999 i 2002.
Com a traductor és sobretot conegut per la seva incorporació al català de la monumental creació ‘Ulisses’, de James Joyce (primera edició de la traducció, 1981), però també d’altres obres del mateix autor, així com de Samuel Beckett, Harold Pinter, Henry Fielding, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, John Osborne, entre altres.
A banda de les traduccions, Mallafrè ha reflexionat sobre l’activitat de traduir en obres com ‘Llengua de tribu, llengua de polis’. Va rebre el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya l’any 1993 i la Creu de Sant Jordi el 1998.
Tarragona recupera un dels festivals de primavera més esperats pels tarragonins. Torna el Festival Internacional Dixieland, que enguany recupera el seu format tradicional, amb el 100% d’aforament presencial i amb més d’una trentena de concerts i actes relacionats amb aquests estils musicals i balls tan característics.
Aquest festival se celebrarà des del dissabte 30 d’abril fins al diumenge 15 de maig. Segons la regidora de Cultura, InésSolé, ha destacat la tornada d’aquest esdeveniment que “tornar a omplir els carrers de la ciutat” amb els sons del Jazz, Blues i els balls Lindy Hop, on “es recupera l’essència” del festival, després de dos anys marcats per la pandèmia.
Solé també ha destacat la gratuïtat de la majoria d’espectacles que se celebraran als carrers i places de la capital tarragonina, a excepció de quatre actuacions, que tindran un preu de 8 i 10 euros. Una altra de les novetats serà la recuperació de les classes de dansa i jam sessions, que són un dels al·licients de la mostra musical, i també les audicions escolars, dirigides a infants i joves al Teatre Tarragona.
Per la seva banda, KikeColmenar, director del Dixieland ha destacat la importància d’un festival que recupera el valor dels estils de ball que porten els diferents gèneres musicals, amb tallers i classes gratuïtes “perquè tothom qui vulgui aprendre a ballar, ho pugui fer”. També ha destacat l’equilibri entre els músics internacionals i del territori que tornaran a fer gaudir els tarragonins d’un festival únic.
Jesús Arjona es uno de los grandes activos culturales de Tarragona. Coleccionista y comisario de arte, conversamos con él de una forma más cercana y próxima, para analizar qué supone el hecho de poder dedicarse al mundo del arte, en una época un tanto convulsa y a pesar de su juventud. Arjona nos explica su visión del arte africano, como le fascinó desde que era un niño, sus primeros movimientos en las subastas, el factor suerte y la esperanza de que Tarragona acabe apostando por el arte tribal y que no sea una cosa temporal. Con ustedes, Jesús Arjona.
¿Quién es Jesús Arjona?
Pues Jesús es un joven de Tarragona, de 26 años, dedicado en vida y pasión a las artes tribales y con un presente activo en el mundo del deporte.
No tienes una formación ‘artística’.
Soy historiador y tengo una formación como gestor cultural, pero no soy artista.
Arjona atiende a larepúblicacheca.com
Más bien un coleccionista de arte.
Sí, soy un coleccionista, relacionado con el mundo del arte, un comisario que expone.
Este interés por el arte, ¿es una cosa que te viene desde pequeño?
Yo empecé a ser ‘coleccionista’ con nueve años, compré mi primer objeto aquí en Tarragona. Lógicamente, ese objeto, con nueve años, era un juguete. Ya con los años este interés avanza, me introduzco poco a poco en el mundo de las subastas, un mercado totalmente diferente, que me permite comprar objetos de mayor calidad. Ahora me abro a otros continentes como la mascara que he traído para la entrevista que es de Indonesia, Java, que procede de la casa de subasta ‘Sotheby’s’.
¿Cuándo empiezas a acceder a este tipo de subastas?
A partir de los dieciocho o diecinueve, con mis primeros sueldos, accedo a este tipo de subastas para adquirir objetos de mayor valor. Antes tiraba de las pagas (risas). Mi primera obra me costó 20 euros. Por ese precio ahora no compro ni un soporte…
Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza.
Para los que no pertenecemos a este mundo. ¿Hay que tener mucho capital, para ser coleccionista?
Si tienes claro qué es lo que quieres hacer, no. Si te encaprichas y vas a por un objeto concreto, sí hay que tener mucho capital. Mi caso no es este. Yo soy un trabajador, un coleccionista que expone su colección para dar a conocer un mensaje concreto. Al fin y al cabo, yo soy un trabajador, con un sueldo no muy elevado. Hay que saber moverse en las subastas, también tener un poco de suerte. Yo juego mucho con la suerte. Estoy consiguiendo objetos muy buenos. Pero hay que admitir que hay días en los que no se consigue nada, y, en cambio, otros que sí.
Arjona posa con la última de sus adquisiciones
En este momento de ‘crisis’ mundial. Explícanos cómo es el mundo de la subasta.
Ahora mismo sí que es cierto que es difícil poder conseguir objetos de gran calidad. No se encuentran así como así. También es evidente que la crisis está afectando mucho al sector y hay gente que se arruina y se tiene que desprender de objetos que se compran por un precio muy inferior al de su valor. También existe la otra parte, la de personas con dinero que pueden comprar este tipo de objetos -en muchos casos para limpiar capital o ‘invertir’- También está pasando que las instituciones públicas entran en las pujas a comprar obras de arte.
¿Es un mundo oscuro el de las subastas, como se puede imaginar la gente?
No (risas). Todo está muy claro. Al final las subastas son públicas. No hay nada que no sea transparente. No hay nada oscuro. Parece morboso, pero no lo es.
¿Qué buscas transmitir exponiendo tu colección?
Parto de la base de que, sin ser africano, vivo este arte con mucha pasión, como si formase parte de mi cultura. Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza. Desde pequeño, como siempre digo, siempre he coleccionado, como decían otros “muñecos de negros”. Y se me echó en cara. Ahora, con una visión totalmente diferente, empiezo a entender las cosas de forma diferente. Quiero transmitir toda esa fuerza y riqueza cultural, con mis posibilidades y obras de arte y romper con el modelo europeo. Dentro del continente africano también hay obras maestras, al fin y al cabo son 54 países y cada uno tiene su obra maestra. Bajo el prisma del arte europeo no se suelen tener en cuenta, pero existen y están al mismo nivel de importancia que el resto. Mi finalidad es normalizar todo el arte africano en la sociedad.
¿Y cuáles son las sensaciones del público, vienen abiertos a las exposiciones?
Todo depende del lugar donde te encuentres exponiendo. Sí que es verdad que aquí en Tarragona, gracias a un trabajo de divulgación de las Áfricas, sí que hay más obertura de mente que en otras poblaciones, donde este arte se sigue viendo como “cosas de las máscaras y de las estatuas”.
El sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato.
¿Algo como de las colonias?
Sí, incluso con ese punto de souvenir o recuerdo de un viaje. Hay que romper con esto. Sí que es verdad que la gente que viene a las exposiciones viene abierta, gracias al morbo que tuve al inicio (ver sección ‘Las máscaras de Jesús Arjona’) y que gracias a ello se aficionaron a este tipo de arte.
Hablas del público de Tarragona. ¿Es más abierto?
No lo definiría así. Algunos sectores de la población sí que se muestran más abiertos, pero es un poco cerrado (ríe). Si nos comparamos con París o Barcelona, ciudades donde me he movido últimamente, hay mucha más multiculturalidad y diversidad. En Tarragona, a pesar de que se están haciendo pasos importantes, el público es más cerrado. No hay que olvidar que el arte con el que trabajo también es arte clásico, igual que el europeo.
Jesús Arjona
¿Crees que el problema es la falta de conocimiento en la educación?
Todo esto es porque el sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato. Este es el principal problema para que no se tenga este respeto o interés hacia el arte de otros continentes.
Si ya cuesta valorar el patrimonio clásico de esta ciudad, entiendo que el arte africano, si hay faltas en las bases educativas, estudiando solo una parte, se pasa por encima.
Se pasa totalmente por encima. La línea de las corrientes artísticas del siglo XX se centra en dar importancia a la persona blanca, sobre el resto de culturas, no solo la africana. Es el principal problema que tenemos. No hemos tenido una historia colonial -también la nuestra es muy oscura y con episodios muy denunciables- que sí que han tenido otros países que sí que lo valoran más, como Francia o Bélgica. Pero aun así, no se ha dado a conocer este tema en la educación de este país.
Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes
¿Tarragona es una ciudad que ayuda a todo este tipo de iniciativas artísticas?
Yo siempre he trabajado en el sector privado. Tarragona ha abierto las puertas al arte tribal, a través de la concejalía de Comercio y la iniciativa ‘Africa’t’, donde en la calle se pudieron ver en los escaparates obras de arte tribal. Pero ha sido algo temporal. Es algo que funciona, pero deberíamos ir más allá. Hablo de una exposición permanente, o un espacio donde se pueda acudir más allá del patrimonio clásico de la ciudad.
¿Es una apuesta temporal? ¿Falta continuidad?
Se apuesta en el momento. No falta iniciativa, falta continuidad. Yo no puedo vivir de un acto o una fecha concreta. Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes, no solo remando hacia mi casa. Necesitamos espacios o lugares que apuesten por este tipo de iniciativas. Tenemos un potencial turístico y patrimonial espectacular y que no se ha aprovechado. No podemos compararnos con París, pero nos podemos inspirar en este tipo de iniciativas, a través de la permanencia y no exposiciones fugaces.
Enguany sí. Els tarragonins es tornen a retrobar amb les seves imatges més venerades, desfilant pels carrers de la ciutat, després de dos anys d’absència. La Processó del Sant Enterrament marcarà l’agenda d’aquest Divendres Sant a Tarragona, amb unes previsions meteorològiques òptimes i radiants.
Però la processó no és l’únic dels actes que se celebraran aquest divendres 15 d’abril a la capital tarragonina. A larepúblicacheca.cat et donem tots els detalls de l’agenda de Divendres Sant.
Agenda Divendres Sant:
6 h: Catedral de Tarragona. Sermó de Passió, anomenat popularment “de la bufetada”. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist.
6:15 h: Des de l’església de Natzaret (plaça del Rei), encapçalats per la Creu dels Penitents, SORTIDA del Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per a dirigir-se a la Catedral, des d’on a les 6:30 h. Via Crucis per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. Itinerari: Pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, Pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, Baixada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria i plaça del Rei. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist.
De 8 h a 11 h: Església de Sant Llorenç (plaça de la Pagesia). Pregària davant el Monument. Organitza: Gremi de Pagesos.
10 h: Església de Sant Pau (La Popular). Via Crucis. Itinerari: La Popular, Rambla President Companys, Enric Ossó, Plaça Orleans. Organitza: Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.
11 h: Església de Natzaret (plaça del Rei). Acció Litúrgica de Divendres Sant i Veneració de la Creu. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist I Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.
11 h: Església de Sant Llorenç (plaça de la Pagesia). Acció Litúrgica de Divendres Sant i Veneració de la Creu. En acabar, es beneirà i repartirà la farigola. Organitza: Gremi de pagesos.
12 h: Catedral de Tarragona. Acció Litúrgica de Divendres Sant i Veneració de la Creu. Organitza: Capítol de la Catedral.
12.30 h: Ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Sermó de les Set Paraules, organitzat des del 1957 per l’Associació La Salle. Organitza: Associació La Salle.
De 13 a 15 h: Església de la Santíssima Trinitat (plaça del Rei). L’Hora dels Gitanos i la Veneració de la Creu. Organitza: Germandat del Sant Crist dels Gitanos de la Parròquia de la Santíssima Trinitat.
16 h: Des de l’Església de Natzaret (plaça del Rei), sortiran els armats de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la Recollida dels Misteris a la Rambla Vella, Plaça Verdaguer, Rambla Nova, Carrer Unió i Part Alta de la ciutat, i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reverències als horaris assignats. Itinerari Gremi de Pagesos: Descalços, plaça de Sant Antoni, Portal, Passeig de Sant Antoni, Portella i plaça del Rei. Itinerari Congregació de Senyores de la Soledat: Carrer Pare Iglesias, Merceria, Major, baixada de Misericòrdia, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria (on es fa la tradicional pujada dels passos), Sant Hermenegild i plaça del Rei.
De 17 h a 23 h. Església de Sant Llorenç (Plaça Pagesia). Portes Obertes i Exposició del Sant Crist amb l’Estol d’Espelmes. Organitza: Gremi de pagesos.
Processó del Sant Enterrament
19.30 h: Des de l’església de Natzaret (plaça del Rei), sortirà la magna i tradicional Processó del Sant Enterrament, organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist. Hi participen els armats de La Sang i les tretze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en total). Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, Trinquet Nou, plaça de l’Esperidió, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist.
Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) guanya el premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2022 amb el llibre de poemes ‘A través’. A l’edició dels Jocs Florals d’enguany s’hi han presentat un total de 88 llibres de poemes.
Els mantenidors del premi han estat Antoni Clapés Flaqué, Maria Callís Cabrera, Begonya Mezquita, Ester Andorrà Culubert i Xènia Dyakonova. El lliurament del guardó serà el 16 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el marc del festival Barcelona Poesia.
Glòria Coll Domingo és música i poeta. En el camp de la música, ha estudiat interpretació del violoncel a l’Esmuc (Barcelona) i als conservatoris d’Utrecht i Amsterdam, on s’ha especialitzat en la interpretació del violoncel barroc. Ha treballat en diferents agrupacions de cambra, tant a Catalunya com a l’estranger, centrades tant en la interpretació de la música antiga amb perspectiva històrica com en l’experimentació amb altres disciplines artístiques.
Pel que fa a la literatura, ha realitzat cursos de Filologia Catalana a la URV i d’Estudis Literaris a la UB. L’any 2013 es va publicar el seu primer llibre, Oda als objectes (Galerada, 2013), guardonat amb el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits.
Tarragona tornarà a gaudir de les seves festes amb normalitat. Aquest ha estat l’anunci de la regidora de Cultura InésSolé. “És el moment de tornar a l’activitat habitual. Recuperem el carrer i les places amb tota la força i el caliu de les nostres entitats”, i ha fet una crida a tota la ciutadania “a viure aquest retorn del calendari festiu a la ciutat i a participar de manera activa no només amb l’assistència sinó també amb la contribució d’actes en els diferents programes”.
El pròxim 26 d’abril s’obrirà el termini perquè les entitats presentin les seves propostes d’activitats per ser incloses als diferents programes festius de Sant Joan, Sant Magí i Santa Tecla. Les inscripcions seran de manera telemàtica i es podran fer, en el cas de Sant Joan fins al 20 de maig, i en el cas de Sant Magí i Santa Tecla, fins al 3 de juny.
Una de les novetats seran les festes de Sant Jordi i Sant Joan, que tornaran a veure castells. La principal novetat d’enguany és que les colles hauran de fer la seva entrada a plaça a les 19:30 i a les 20 del vespre hauran de començar l’actuació, enlairant el primer castell. Tindran 45 minuts per realitzar totes les construccions, en una recuperació d’una diada pròpia, seguint l’estil del segle XIX i XX.
Per Sant Joan, la ciutat tornarà a viure la celebració íntegra d’aquesta festa. No faltaran en aquesta ocasió l’arribada al Serrallo de la flama del Canigó, i a la Rambla Nova, la Cercavila de Foc protagonitzada per les colles de foc local (Ball de Diables, Drac, Bou, Griu, Víbria i Colla de Diables Voramar del Serrallo). Diverses places de la ciutat també tornaran a acollir, després de dos anys, les tradicionals i esperades revetlles.
El dia 24 de juny al vespre tindrà també lloc a la plaça de la Font la tradicional diada castellera de Sant Joan. Com ja es va anunciar, el Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona tornarà a celebrar-se aquest mes de juliol, després de dos anys sense poder-ho fer. Així, els dies 6, 7, 8 i 9 es reprendrà l’edició número 30 d’aquest certamen pirotècnic, prevista inicialment per l’estiu de 2020.
Del 12 al 19 d’agost, les festes de Sant Magí tornaran al seu format habitual, reprenent actes tan emblemàtics com l’arribada de l’aigua des de la Brufaganya amb el repartiment a l’ermita del sant, al Portal del Carro, la processó de Sant Magí, la diada castellera, les revetlles i la remullada.
Al setembre, la ciutat viurà una Santa Tecla excepcional, marcada per una banda pel retorn al 100% dels seus actes més tradicionals i la recuperació del carrer per part del Seguici; i per altra banda, per la culminació de la celebració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a Tarragona. Amb motiu d’aquesta efemèride, i de manera excepcional, les festes s’allargaran del 12 al 25 de setembre.
Finalment, es reprendrà el Concurs de Castells tal com s’havia de celebrar el passat 2020. El concurs constarà de tres diades: el 25 de setembre tindrà lloc la primera jornada a Torredembarra i els dies 1 i 2 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Com ha conclòs la consellera InésSolé, “serà el Concurs del retrobament. Això és el que realment ens importa ara mateix, i no pas les grans construccions”.
La Pobla de Mafumet organitza multitud d’activitats culturals al voltant de Sant Jordi. Aquestes comencen el 19 d’abril i s’allargaran fins al dia 24. El programa s’inicia amb un taller de fotografia amb smartphone que tindrà lloc el 19 d’abril de 18:30 a 20h al Casal Cultural. La jornada següent es durà a terme una altra formació anomenada “Balcons verds: la biodiversitat a casa”, a les 17:30h a la carpa del pavelló. Per a inscriure’s en ambdues activitats cal enviar un mail a seu.poblamafumet@urv.cat.
L’endemà serà el torn per als aficionats al teatre, que tindran l’oportunitat de participar de la sessió de portes obertes que oferirà La Corriola Teatre. A partir de les 19 h i al Casal Cultural, tots els participants d’aquesta activitat -oberta a persones majors de 12 anys- tindran l’oportunitat d’endinsar-se en una sessió d’iniciació al teatre amateur.
Un dia més tard, el 22 d’abril, seran els infants qui agafaran el relleu a les Jornades Culturals, tot protagonitzant una nova edició dels Jocs Florals escolars. Aquesta tindrà lloc al Casal Cultural, durant el matí, mentre que a la tarda l’acció cultural tornarà al mateix Casal, amb la sessió de portes obertes als clubs de lectura infantil (17 h) i amb la sessió de l’Hora del conte titulada ‘Temps de flors’, amb Elena Codó (18 h).
S’arribarà així al 23 d’abril, moment culminant de les Jornades Culturals amb la celebració de la Diada de Sant Jordi. Aquesta inclourà la presentació del darrer llibre editat per l’Ajuntament, el lliurament de premis de la tercera edició del Concurs de relats breus i la celebració del 5è aniversari del Club de lectura d’adults. I, per arrodonir la celebració, el monologuista JaviSancho presentarà el seu darrer espectacle, “Del deportetambién se sale“. L’assistència a aquest acte és gratuïta amb invitació prèvia a poblamafumet.koobin.cat, amb les últimes entrades encara disponibles.
Finalment, les Jornades Culturals de la Pobla arribaran al seu final amb la presentació de la Coral de la Llar de Jubilats i Pensionistes del municipi, en un acte que tindrà lloc al Casal Cultural a les 18.30 h del diumenge, 24 d’abril.
D’altra banda, aquest pròxim dijous finalitza el termini de presentació d’originals per a la participació en el 3r Concurs de relats breus de la Pobla. La iniciativa ofereix, com en edicions anteriors, la possibilitat de participar-hi en tres categories diferents: infantil (7-10 anys); juvenil (11-15 anys); i adults (+ 16 anys). L’activitat, organitzada per la Biblioteca municipal, ofereix premis als relats guanyadors, que seran donats a conèixer el 23 d’abril, durant la gala de celebració de la Diada de Sant Jordi.
Les persones interessades a participar-hi hauran de lliurar el seu relat, d’entre 1 i 5 fulls DIN A4 en funció de la categoria a la qual es presentin, en un sobre tancat i dipositat a la bústia de retorn de llibres de la Biblioteca municipal. Tota la informació i les bases completes del 3r Concurs de relats breus de la Pobla estan disponibles a la pàgina web municipal.
REDACCIÓ27 Abril, 2022
Tarragona està a punt de retrobar-se amb una de les jornades més esperades de l’any. La Diada de Sant Jordi torna amb força al calendari cultural de la capital i enguany està previst que es recuperi tota la normalitat d’una festa que fa que tots els tarragonins, a hores d’ara, estiguin més pendents del cel i el temps que farà aquest dissabte 23 d’abril, que no pas en les dades de la pandèmia, que sembla que ja queda enrere.
Jesús Arjona es uno de los grandes activos culturales de Tarragona. Coleccionista y comisario de arte, conversamos con él de una forma más cercana y próxima, para analizar qué supone el hecho de poder dedicarse al mundo del arte, en una época un tanto convulsa y a pesar de su juventud. Arjona nos explica su visión del arte africano, como le fascinó desde que era un niño, sus primeros movimientos en las subastas, el factor suerte y la esperanza de que Tarragona acabe apostando por el arte tribal y que no sea una cosa temporal. Con ustedes, Jesús Arjona.
La Pobla de Mafumet organitza multitud d’activitats culturals al voltant de Sant Jordi. Aquestes comencen el 19 d’abril i s’allargaran fins al dia 24. El programa s’inicia amb un taller de fotografia amb 
S’arribarà així al 23 d’abril, moment culminant de les Jornades Culturals amb la celebració de la Diada de Sant Jordi. Aquesta inclourà la presentació del darrer llibre editat per l’Ajuntament, el lliurament de premis de la tercera edició del Concurs de relats breus i la celebració del 5è aniversari del Club de lectura d’adults. I, per arrodonir la celebració, el monologuista 
