La plaça del Blat de Valls ha tornat a viure una altra jornada històrica. Aquesta vegada, no pels grans castells que s’han enlairat; sinó pel retorn dels castellers vallencs a la seva plaça més important i amb el públic omplint de gom a gom l’espai i els carrers dels voltants, en una nova Diada de la Candela, amb motiu de les Festes Decennals.
3de8 de la Vella, el millor castell enlairat
La jornada començava minuts abans de la una, amb la ballada dels diferents elements festius de la capital de l’Alt Camp. Posteriorment, les dues colles dels Xiquets de Valls han entrat a plaça i s’ha entonat un emotiu Cant dels Segadors, acompanyat pels castellers i el públic que han començat a fer el caliu previ a l’actuació.
Ha obert rondes la Joves, atacant el 3 de 7 de forma més que solvent i que, de ben segur, hagués estat en forma de 8 si no fos per la urgència i la manca de temps d’assaig dels del carrer d’en Gassó. En segona ronda, els de la camisa vermella han enlairat el 4 de 7 i han apostat en la tercera ronda per un 4 de 7 amb el pilar. En la ronda de pilars, la Joves ha aixecat dos pilars de 5, un d’ells al balcó.
En segon lloc, ha actuat la Vella, qui ha repetit l’actuació de Santa Úrsula del curs passat. Els de la camisa rosada han atacat el 3 de 8, desmuntant el primer peu. En segona ronda, els d’Albert Martínez hi han portat el ‘carro gros’. Un 4 de 8 treballat i que també ha vist un primer peu desmuntat. Per últim, un 2 de 7 sòlid i quatre pilars de 5 que han posat la cirereta a la clàssica de vuit. Toc de vermut, emocions i a dinar
Una diada que, tot i que s’havia d’haver celebrat un any abans, ha pogut celebrar-se amb el caliu del públic a plaça, que ha acompanyat els castellers de Valls, visiblement emocionats, en una actuació històrica i que pot assemblar-se a una pròpia de l’època precovid. La ciutat ha tornat a reivindicar el fet casteller, en la plaça km/0 dels castells.
Se’n recorden quan va ser notícia l’arribada del portaavions de l’Armada Nord-Americana John Fitzgerald Kennedy (JFK) a Tarragona? L’any 1997, en la primera vegada que el vaixell de guerra insígnia de la naviliera americana va arribar al Port de Tarragona, milers de persones, durant set dies van fer cua per poder visitar aquest colós de la nàutica militar, entre ells el qui escriu aquestes línies, amb 5 anys.
Me’n recordo que vam venir a Tarragona tota la família a veure el JFK, des del Vendrell, i que companys del col·legi que ja l’havien visitat parlaven meravelles de la immensitat d’aquest vaixell. Jo recordo que en arribar al principi del moll on estava atracat el portaavions, la cua arribava gairebé als tinglados i finalment, no vam poder visitar-lo.
22 anys més tard, i salvant les distàncies, avui he pogut visitar la Fragata de l’Armada Espanyola ‘Blas de Lezo F-103′. Es tracta d’un vaixell de guerra que protegeix altres bucs amb molta més eslora, com pot ser el cas d’un portaavions, i que després de la seva última missió pel Mediterrani, ha atracat a Tarragona i ha obert les seves portes als mitjans. Dit i fet, ens endinsem, doncs en el ‘Blas de Lezo‘
Una de les fragates en actiu més importants de l’Armada
El Blas de Lezo es troba atracat a la Marina Port Tarraco, de manera que qualsevol tarragoní que passegi per la zona dels tinglados es pot adonar de la seva envergadura. La Fragata trenca amb la resta d’embarcacions recreatives, iots i velers de luxe que l’acompanyen en aquest moll tarragoní, que tot sigui dit, fa molt de goig aquests dies.
La tripulació espera l’almirall Garat
Arribo a l’accés i un fort dispositiu policial, protagonitzat pels agents de la Guàrdia Civil, protegeix el vaixell espanyol. Després d’identificar-me, pujo cap a l’escala d’accés on els oficials de la Fragata esperen formats a l’arribada de l’almirall Manuel Garat, que visitarà el buc ben aviat. Sense cap mena de dubte, una escena imponent.
En aquesta part de la popa es troba un helicòpter, que la Fragata disposa per a realitzar les diferents missions allà on se la destina, tal com ens explica l’oficial de comunicacions, Carlos Valdés, membre de la tripulació que ens realitzarà la visita a un dels bucs més actius i importants de l’Armada Espanyola.
De 4 a 7 mesos vivint dins d’un vaixell
Mentre passegem per dins de la Fragata, l’oficial Valdés ens ensenya algunes de les àrees d’esbarjo i altres zones com la infermeria, amb un quiròfan integrat, el gimnàs de càrdio i musculació, la sala d’estar i un dels menjadors on els oficials gaudeixen dels seus àpats. En aquest passeig pregunto, quant de temps poden estar dins el vaixell. “Depèn de la missió, poden ser 4 mesos o un màxim de 7… És molt de temps”, assegura Valdés.
Lloc de comandament del Blas de Lezo
Quan ens dirigim a la proa del buc, penso que ha de ser totalment vocacional el fet d’embarcar-se dins d’una nau de guerra durant tant de temps, sens dubte jo seria incapaç. Arribem a la proa i un canó i una bateria de míssils presideixen el que a la marina es denomina ‘castell’, tot i que es tracta d’una Fragata defensiva, l’armament imposa.
Després de conèixer la part davantera, l’oficial Valdés ens porta al que denominen el “cervell de la nau”, on no ens deixen enregistrar imatges, donada la confidencialitat de les dades amb les quals treballen. Com a les pel·lícules, trobem desenes de monitors amb mapatge de les costes d’arreu del Mediterrani, disposats per analitzar totes les dades que va recopilant el vaixell, un espectacle totalment confidencial.
Vistes privilegiades des del lloc de comandament
Després de visitar “el cervell”, l’oficial ens porta cap al cor de la Fragata, el lloc de comandament, on es condueix veritablement la nau. Allí ens explica diferents anècdotes com que ara les armades dels països punters es ‘hackegen’ els mapes electrònics, de tal manera que han de seguir utilitzant els mapes en paper, de manera tradicional.
Proa del Blas de Lezo
Des del lloc de comandament, les vistes de la ciutat són espectaculars. La marina llueix imponent amb una gran quantitat de vaixells. Al fons el barri mariner de Tarragona, El Serrallo, presideix l’estampa idíl·lica, amb tota la silueta de la capital tarragonina davant de la proa. Bellesa a la tarragonina, en estat pur.
Després de les atencions del comandant del Blas de Lezo, JuanCarlos Pérez i l’almirall de l’Armada, Manuel Garat, abandono la nau i penso en aquella tarda de 1997, quan vaig estar a punt de visitar el JFK. Avui, salvant les distàncies, he conegut un dels emblemes de l’Armada Espanyola, potser el destí ho va voler així.
Aquest matí aprofitem la sessió de Control al Govern per traslladar-nos a la casa de tots els catalans: el Parlament de Catalunya. El nostre viatge comença ben d’hora a l’estació de Renfe de Tarragona, on agafem el tren que ens ha de portar a l’Estació de França de Barcelona, on dins del Parc de la Ciutadella, es troba la cambra catalana parlamentària.
Viatgem al Parlament de Catalunya
En primer lloc, observem que l’expectació als exteriors del Parlament és màxima. Avui el president Quim Torra compareix al Saló de sessions, després que el seu judici hagi estat ajornat. Tots els mitjans nacionals són aquí i avui es preveu que la sessió de control serà tensa, tot i que el president tampoc té res important a dir, pel que fa al funcionament del govern.
El bar, lloc de trobada dels grups polítics
Passem el control de seguretat i ens acreditem. És temps per agafar forces, ja que la jornada serà llarga. El ple de control comença a les onze, amb una intervenció del president Torra, que analitzarà l’actualitat a Catalunya i exposarà les accions que ha realitzat i que es portaran a terme a curt termini pel Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sense límit de temps. Passem pel bar a esmorzar i agafar forces.
Només en entrar al bar es veu als diputats en petits cercles, agrupats pel color del seu partit polític. L’organització de la cambra i el repartiment d’escons es trasllada al lloc ‘d’esbarjo’ dels polítics catalans. Mentre agafem l’esmorzar, un reguitzell constant de diputats i assessors, treballadors del parlament, membres dels Mossos d’Esquadra i seguretat de Presidència… tothom passa pel bar.
L’ambient que es respira en aquest espai no es pensin que és com es veu a les sessions, més ben al contrari. Tota la tensió es queda al Saló de sessions, al bar tothom conviu cordialment sense que hi hagi cap mena de conflicte. Aparentment la convivència és possible. Bé no seré jo el que arrangi ara la qüestió del procés en una visita al Parlament, però són d’aquelles coses que criden l’atenció.
Sala de premsa del Parlament de Catalunya
Tarragona, la gran oblidada
El rellotge marca que queden 5 minuts perquè siguin les onze i ja es comença a veure ‘moviment’. Els polítics entren dins la cambra i els periodistes ens dirigim a la sala de premsa per seguir amb atenció el discurs del president de la Generalitat, sobre l’estat del país i les seves accions de govern. Quan sentim les paraules de Torra, la sensació que queda és: i què hi ha sobre Tarragona?
El problema és el de sempre, tot passa a Barcelona. El president Torra només s’ha referit a la demarcació quan ha parlat de Salut, on ha assegurat que s’han destinat 50 milions d’euros per a l’ampliació de Joan XXIII, cosa que és d’agrair però que s’hauria d’haver realitzat abans. També és l’única actuació que es realitzarà a la demarcació, basant-se en el que ha anunciat el president. Que hi ha de la resta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Carlos Carrizosa davant els mitjans
La sala de premsa i els passadissos del Parlament bullen. S’acaba la intervenció del president Torra i els diputats s’escampen cap als despatxos a preparar les intervencions de la tarda. Només CarlosCarrizosa, de Ciutadans, atén als mitjans assegurant que presentaran mocions al parlament, que només es mira cap a un costat però es menysprea la ‘Catalunya real’… tot segueix igual al Parlament.
Els polítics assumeixen que la gent està farta
Aprofitem el descans per parlar amb un dels representants polítics de la demarcació de Tarragona al Parlament, Carles Castillo, del grup PSC-Units. Preguntem, com ha vist el desenvolupament del ple i Castillo assegura que “hem vist un exercici d’allunyament de la realitat, amb un discurs que res té a veure amb els problemes de reals de la ciutadania”.
Pel diputat socialista, “entenem el descontentament de la ciutadania catalana, ja que no s’estan plantejant els problemes reals i no es posen damunt de la taula qüestions bàsiques i sobretot no es busquen solucions, sobretot en els serveis públics, ben visibles en matèries d’educació i sanitat”.
El Parlament des del parc de la Ciutadella
També ens atén la diputada de Catalunya En Comú, Yolanda López, qui assegura que “El president Torra ha parlat d’una Catalunya irreal. El que no veu és que cada vegada hi ha més inacció del Govern, a més que no es parla de la resta de províncies. Tot es generalitza i s’emfatitza en Barcelona”.
La sessió de Control al Govern de la Generalitat finalitza a les vuit i recollim per anar a buscar el tren per tornar cap a casa. La sensació que se’m queda, entre tot plegat, és que al Parlament de Catalunya es veuen dues realitats oposades, se li dóna voltes al mateix constantment, i només es parla en clau Barcelona. La qüestió política és un tema delicat, però el país necessita un govern actiu i pel que s’ha vist al primer ple, no canviaran gaire les coses. Mentrestant, la ciutadania cada cop n’està més farta.
REDACCIÓ2 Febrer, 2022
La plaça del Blat de Valls ha tornat a viure una altra jornada històrica. Aquesta vegada, no pels grans castells que s’han enlairat; sinó pel retorn dels castellers vallencs a la seva plaça més important i amb el públic omplint de gom a gom l’espai i els carrers dels voltants, en una nova Diada de la Candela, amb motiu de les Festes Decennals.
Se’n recorden quan va ser notícia l’arribada del portaavions de l’Armada Nord-Americana John 
Borja Vizcarro
