Arxius de cristian compte | Diari La República Checa

El sector de l’oci nocturn és un dels més castigats per les restriccions anticoronavirus. La seva situació és tant límit que es preveu que més d’un 20% dels establiments no puguin tornar a obrir. Cristian Compte és el propietari de dos locals tarragonins: la Discoteca Totem i el Totem Cafè. És un dels activistes més visibles del sector a Tarragona. Ha participat en accions reivindicatives com l’acampada a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

1-És ben conegut que el sector ho està passant molt malament. Expliqui’m el seu cas concret.
El meu cas: tenim dos locals, la discoteca Totem que van obrir els meus pares fa 49 anys, i el Totem Café que vam obrir el 2013. I estan els dos tancats des del 13 de març amb alguns períodes intermitents que ens han permès obrir amb unes restriccions que feien impossible que fos rendible obrir; i que van ser del 13 de juny fins al 24 de juliol, quan la Generalitat va decidir fer-nos tancar un divendres a les 19, amb el gènere comprat, les neveres carregades i fredes, i el personal contractat. No van tenir cap consideració amb el sector, perquè ho haguessin pogut dir el dimarts o el dimecres i no ens hagués fet tant de mal econòmicament. També hem pogut obrir fins al diumenge passat el Totem Cafè com a restaurant musical un parell de setmanes, també amb unes restriccions importants.

La situació comença a ser difícil, ja que van passant els mesos sense els ingressos habituals i necessaris. Tenint en compte que les nostres estructures són molt cares de mantenir… la potència de llum contractada per exemple fa que sense consum hàgim de pagar xifres importants… i així amb moltes coses. Com el fet que hàgim de pagar les brosses encara que no en generem des de fa 10 mesos.

2-Com valora la gestió de la crisi cap al seu sector per part del govern de la Generalitat?
La gestió de la crisi per part de la Generalitat és molt dolenta. Estan culpant sectors que no poden demostrar que siguin els culpables, mentre ells tenen els mitjans de transport al 100% d’aforament i inclús han reduït la freqüència de metros i autobusos a algunes ciutats. No entenc que ens puguin tancar als locals d’oci nocturn a Catalunya presentant al jutjat estudis que són d’altres comunitats autònomes perquè aquí no n’han fet cap. Per tant, no tenen cap certesa de què siguem tan potencialment perillosos com ens estan tractant. I si ho som, que ho podem inclús entendre, encara que no ho hagin demostrat, que facin com a la resta d’Europa a on els negocis tancats per decret són rescatats amb plans econòmics des del moment que es decreta el tancament.

S’ha de saber que aquí des que es va fer el tancament el 24 de juliol, la Generalitat no responia cap proposta de les federacions i associacions d’oci nocturn, i per això vam fer l’acampada a la plaça Sant Jaume i aquí va ser a on vam desencallar la injusta situació d’ignorància en la qual ens tenien. I així, hem aconseguit a promeses d’ajudes econòmiques que encara no ens han donat. Encara que també s’ha de dir són unes ajudes que després de 10 mesos tancats i havent de fer front a totes les obligacions són millor que res, però molt llunyanes a les nostres obligacions. També hem aconseguit que rebaixin els lloguers dels locals tancats a través de la clàusula “ribus sic stantibus“. Però el que diu la clàusula és que si no es pot realitzar l’activitat per la qual has llogat el local, que és el que posa al contracte, no hauries de pagar res… perquè no lloguem un magatzem ni un pis per viure-hi. Lloguem un local per dur a terme una activitat econòmica que ens han prohibit per decret. Així doncs que paguin els que firmen el decret.

3-Quines solucions proposa vostè o quines creu que serien les més encertades?
Jo no sóc epidemiòleg ni metge, així que només puc mirar a on han fet les coses d’una altra manera i on han tingut millors resultats. Les solucions passen per aplicar les noves tecnologies. A part de fer molts tests i contractar rastrejadors que permetin localitzar els punts crítics i confinant aquests punts siguin barris o edificis, que és la tàctica que Madrid ha copiat de nova Zelanda, Austràlia, Singapur i la Xina, que són llocs que s’han declarat lliures de Covid. Això d’esperar la “inmunidad de rebaño” crec que està quedant demostrat que no és la millor manera d’afrontar-ho, ja que s’aniran produint onades de contagis en quant obrin activitats una darrera una altra i això econòmicament no ens ho podem permetre durant gaire temps més.

Com a sector, els nous tests – tant d’antígens com el de la saliva – ens haurien de permetre fer-los a les portes dels locals per garantir que la gent que entrés està lliure de covid, o que se’l fessin a les farmàcies i que amb una app al mòbil quedés demostrat que no tenen virus. La vacuna ens ajudarà molt, però crec que trigarà a ser efectiva i necessitem treballar com més aviat millor i donar totes les garanties possibles de què som llocs segurs.

4-Creu que l’oci nocturn i la forma de gaudir-lo canviaran? En cas afirmatiu, de quina forma ho farà?
És possible que la manera de gaudir de l’oci canviï. Molta gent està descobrint el “Tardeo“, que és una bona opció pels que som ja una mica grans, però encara tenim ganes de socialitzar-nos i ballar, gaudint de bones copes sense les aglomeracions de la nit, i amb una música més adequada per les diferents edats.
El jovent crec que seguirà gaudint de la nit i de la seva capacitat de seducció i diversió assegurada. Ballant reggaeton o el que toqui.

5-Hauran d’apujar els preus d’entrades i consumicions quan se’ls permeti obrir?
No ens ho hem plantejat… De moment donarem gràcies en poder aguantar i poder obrir quan ens deixin. Heu de saber que al mes d’octubre quan vam fer l’acampada a la Plaça Sant Jaume, vam calcular que aproximadament un 24% del sector de l’oci nocturn ja no tornarà a obrir. I quan més triguin les ajudes més alt serà aquest percentatge.

PUBLICITAT