24. Abril 2024

Arxius de crisi econòmica | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Juliol, 2014

Conveni Salou_Pere Granados
Ramon Pascual, regidor d’Acció Social, Pere Granados, alcalde, i Montserrat Martínez, representant de Catalunya Banc, en la signatura del conveni

Promoure l’ocupació d’habitatges amb un lloguer assequible ha estat el conveni de col·laboració que han signat aquest matí l’alcalde de Salou, Pere Granados, i Catalunya Banc.

Amb aquest acte, Salou inicia un procés que té per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge digne i sostenible a les persones empadronades al municipi i amb pocs recursos.

Segons ha dit l’alcalde, Pere Granados, “es tracta d’un conveni molt interessant i necessari donat que aborda un dels aspectes més important per a les persones que és el Dret a un habitatge i contempla facilitats per aquelles famílies que estan passant una situació econòmica difícil. Els agents públics i privats han d’unir forces per tal d’ajudar en tot el possible als ciutadans, i aquest conveni és un bon exemple de com es poden fer les coses”.

Per altra banda, Montserrat Martínez. En representació de CatalunyaCaixa, ha dit que la sensibilitat ha incrementat vers aquelles famílies que més pateixen l’impacte de la crisi econòmica. “Hem flexibilitzat el pagament de les hipoteques de 83.000 famílies, concedit més de 10.000 dacions, hem paralitzat tots els processos d’execució hipotecària de primers habitatges de persones físiques, i ara també volem posar el màxim d’habitatges de la nostra propietat en una borsa de lloguer social. Per això promovem aquest tipus de convenis amb organismes públics i altres agents socials, amb la intenció d’incrementar els més de 1.400 lloguers a preus assequibles que ja hem signat”.

A partir d’ara, l’Ajuntament de Salou es posarà en marxa per identificar, mitjançant la gestió de Serveis Socials i en coordinació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, aquelles famílies o persones que més necessitin rebre aquest tipus d’ajut.
Requisits que han de complir els sol·licitants per optar a aquest tipus d’habitatges:
1-    No disposar de cap altre habitatge.
2-    Acreditar uns ingressos mínims superiors a 426€ mensuals, i en tot cas s tindrà en compte que la renda no superi el 30% dels ingressos nets dels arrendataris.
3-    Capacitat per satisfer la fiança legal del lloguer en el moment de la signatura del contracte d’arrendament.


REDACCIÓ14 Juliol, 2014

Conveni Salou_Pere Granados
Ramon Pascual, regidor d’Acció Social, Pere Granados, alcalde, i Montserrat Martínez, representant de Catalunya Banc, en la signatura del conveni

Promoure l’ocupació d’habitatges amb un lloguer assequible ha estat el conveni de col·laboració que han signat aquest matí l’alcalde de Salou, Pere Granados, i Catalunya Banc.

Amb aquest acte, Salou inicia un procés que té per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge digne i sostenible a les persones empadronades al municipi i amb pocs recursos.

Segons ha dit l’alcalde, Pere Granados, “es tracta d’un conveni molt interessant i necessari donat que aborda un dels aspectes més important per a les persones que és el Dret a un habitatge i contempla facilitats per aquelles famílies que estan passant una situació econòmica difícil. Els agents públics i privats han d’unir forces per tal d’ajudar en tot el possible als ciutadans, i aquest conveni és un bon exemple de com es poden fer les coses”.

Per altra banda, Montserrat Martínez. En representació de CatalunyaCaixa, ha dit que la sensibilitat ha incrementat vers aquelles famílies que més pateixen l’impacte de la crisi econòmica. “Hem flexibilitzat el pagament de les hipoteques de 83.000 famílies, concedit més de 10.000 dacions, hem paralitzat tots els processos d’execució hipotecària de primers habitatges de persones físiques, i ara també volem posar el màxim d’habitatges de la nostra propietat en una borsa de lloguer social. Per això promovem aquest tipus de convenis amb organismes públics i altres agents socials, amb la intenció d’incrementar els més de 1.400 lloguers a preus assequibles que ja hem signat”.

A partir d’ara, l’Ajuntament de Salou es posarà en marxa per identificar, mitjançant la gestió de Serveis Socials i en coordinació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, aquelles famílies o persones que més necessitin rebre aquest tipus d’ajut.

Requisits que han de complir els sol·licitants per optar a aquest tipus d’habitatges:

1-    No disposar de cap altre habitatge.
2-    Acreditar uns ingressos mínims superiors a 426€ mensuals, i en tot cas s tindrà en compte que la renda no superi el 30% dels ingressos nets dels arrendataris.
3-    Capacitat per satisfer la fiança legal del lloguer en el moment de la signatura del contracte d’arrendament.


REDACCIÓ5 Maig, 2014

El Serrallo, un dels indrets més castigats per la crisi
El Serrallo, un dels indrets més castigats per la crisi

El barri marítim del Serrallo pateix fortament la crisi.
L’ocupació dels establiments comercials cau en picat. Només un de cada dos locals està ocupat.
Tarragona té actualment 3.212 establiments comercials, dels quals 2.415 estan ocupats. Una xifra que representa el 75%.
Aquesta conclusió s’extreu d’un estudi encarregat pel consistori tarragoní sobre la situació actual dels seus comerços.
L’enquesta evidencia que la ciutat té un bon estat de salut comercial, que el centre i Part Alta esdevenen els dos principals pols d’atracció i que els barris marítims mereixen l’atenció d’emprenedors per la disponibilitat de locals a bon preu i el futur turisme de creuers.
Mercat central
Segons aquest estudi, les obres del mercat central no han desencadenat el tancament d’establiments.
mercat_central
Mercat Central de Tarragona

A diferència d’altres ciutats catalanes, en les quals predomina una zona cèntrica on s’hi concentra l’activitat comercial, Tarragona es caracteritza per una oferta comercial diversa, amb un parell de pols d’atracció i amb carrers i/o barris comercials que tendeixen a l’especialització de venda d’un determinat tipus de producte.
És una de les principals conclusions de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Tarragona a l’empresa Eixos.cat, que ha estudiat altres ciutats del país i just ara acaba de pentinar el teixit comercial de la capital espanyola, Madrid.
La Part Alta i l’Eixample treuen bona nota en pràcticament tot, mentre els barris marítims presenten una ocupació del 55,7% o una dotació comercial de només 2 establiments per cada centenar d’habitants.
Aquest estoc de locals buits ha fet abaratir el seu preu mitjà de lloguer fins als 5 euros el m2 – a l’Eixample és el doble. “Però la lectura que en fem és que aquesta zona s’ha de veure com una oportunitat de negoci”, ha afirmat Moisès Jordi Pinatella, de l’empresa Eixos.
Comprar i comparar
D’altra banda, els barris marítims tenen una forta presència de restaurants. Dels 2.400 locals ocupats a Tarragona, més de mig centenar pertanyen al sector de l’hostaleria i la restauració. Així, un 27% d’aquest sector es concentra al Serrallo – tot i que més d’un 40% es troba a la Part Alta.
“Les botigues es concentren perquè la gent no sols busca comprar, sinó també comparar”, ha afegit.
L’estudi disposa de dades recents d’aquest mes d’abril, fruit d’una tasca de geolocalització, recorrent a peu i revisant ‘in situ’, local per local, però va arrencar l’any 2012 cosa que permet també extreure conclusions dels canvis durant aquest temps. Segons l’estudi, ha crescut el volum de comerços de menjar ràpid i fruiteries, en detriment d’establiments de productes de gamma alta -joieries, fotografia-, del sector de la construcció i bancari.
Botigues de regal en augment
La Part Alta de la ciutat
La Part Alta de la ciutat

La particularitat de Tarragona, bàsicament per l’impuls del turisme a Tarragona, és que també han incrementat les tendes de regals i ‘souvenirs’ i els hotels i allotjaments.
Tota aquesta informació es troba recollida en el portal ‘biztarragona.com’.
“Tenim una bona salut del comerç i funciona l’equilibri entre les grans superfícies i el comerç de proximitat, l’oferta és diversa i competitiva, i demostra la capitalitat comercial al sud de Catalunya”, ha afirmat la regidora de Comerç, Patrícia Anton.
A tall comparatiu, l’ocupació de comerços a Reus no arriba al 70%.
 
Text: NT