18. Abril 2024

Arxius de coornavirus | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Febrer, 2022

Al Camp de Tarragona s’han registrat 162.989 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 804 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 165.125. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.328 persones, cap més.

El risc de rebrot recula 110 punts, fins a 1.569, i la Rt es manté en 0,69. La incidència a 7 dies baixa a 853. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 20,06%. En aquesta regió hi ha 136 pacients ingressats, un més que en l’últim balanç.

La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 43.715 casos confirmats per PCR o TA, 443 més que en el balanç anterior, i 44.248 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.

El risc de rebrot baixa fins a 1.360 (-65) i la Rt augmenta una centèsima, fins a 0,73. La incidència a 7 dies és de 712. El 12,39% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 45 persones ingressades, 9 menys que en el balanç anterior.

PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Juliol, 2021
coronavirus-e1610445249763.jpg

Les UCI dels centre hospitalaris de Catalunya comencen a notar l’augment de casos de Covid, sobretot entre els més joves. Aquest dimarts hi havia 219 malalts de covid a les unitats de crítics, deu més que el dia anterior.

D’aquests 219, deu tenen menys de 30 anys. En concret, vuit tenen de 20 a 29 anys, un té entre 10 i 19 anys i un té menys de deu anys.

A partir dels 30 anys, les xifres encara són més importants: 38 tenen de 30 a 39 anys, 47 van dels 40 a als 49 anys, 28 tenen de 50 a 59 i 60 tenen de 60 a 69 anys.

A partir dels 70 anys, les xifres disminueixen força, ja que només hi ha 25 malalts crítics majors d’aquesta edat: 22 de 70 a 79, tres de 80 a 89 i cap de més de 90.

PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Maig, 2021

La patronal catalana Pimec ha alertat que la pandèmia de la Covid-19 ha portat a una alta precarització del col·lectiu d’autònoms, cada vegada més endeutat, però s’ha mostrat convençuda que aconseguiran resistir si es manté la represa de l’activitat econòmica. Així ho han explicat en roda de premsa aquest dimarts la presidenta d’Autònoms Pimec, Elisabet Bach, i el director de l’Observatori de la patronal, Modest Guinjoan, durant la presentació de l’informe “Els autònoms a Catalunya 2009-2020”.

Segons l’organització, l’emergència sanitària ha destruït al voltant de 5.000 autònoms i ha portat a la “precarització molt important” del col·lectiu, que en molts casos -han vaticinat- no aconseguiran aixecar el cap i desapareixeran, o bé, seguiran endeutats.

Per això, han instat a reprendre l’activitat el més aviat possible perquè puguin facturar i comptin amb els ingressos suficients per fer front a les seves obligacions, la qual cosa serà clau per determinar el ritme de la seva recuperació. “Necessitem recuperar l’activitat amb més envergadura per pal·liar l’endeutament que s’ha generat”, han ressaltat.

Bach i Guinjoan també han apostat per que s’habilitin més ajudes directes que permetin impulsar l’activitat, tot i que no descarten que, arribat el cas, l’administració hagi de recórrer a la condonació d’alguns deutes perquè els autònoms en situació crítica puguin aixecar el cap.

En aquest sentit, han lamentat que les ajudes del Govern central i de la Generalitat per pal·liar la crisi de la Covid-19 no arribessin “abans” ni amb la suficient “agilitat”, la qual cosa ha contribuït al fet que els autònoms s’endeutin més que d’altres empresaris, “hipotecant-se” la seva “capacitat d’inversió” i deixant-los “més indefensos que a la resta d’actors de l’economia”.

No obstant això, Guinjoan s’ha mostrat “convençut” que, en la mesura en què l’economia es reactivi, els autònoms es recuperaran, com ho han fet en altres crisis. “No hi ha motius per pensar que en aquesta, per més que sigui extraordinària i de gran impacte, no ho aconsegueixin”, ha dit després de detallar que la pandèmia ha impactat més fortament en els autònoms que eren a punt de jubilar-se, molts dels quals han preferit “retirar-se” davant la difícil conjuntura financera.

“La resta, en canvi, són empresaris acostumats a fer el seu projecte propi, per la qual cosa si tenen suport per poder recuperar-se del cop que han rebut, no perdran la seva condició”, ha asseverat.

Així mateix, han lamentat la pujada de les quotes d’autònoms que entrarà en vigor el proper mes en considerar que no és una mesura “adequada en aquests moments”.

Segons l’informe presentat per la patronal, a Catalunya hi ha una mitjana de 540.000 autònoms, que representen el 17,7% del total de cotitzadors de la Seguretat Social, una xifra que s’ha mantingut estable en els últims anys.

Per a grans sectors, el 76% es dedica als serveis, el 12,6% a la construcció, el 7,1% a la indústria i el 4,2% a l’agricultura.

Més detalladament, les activitats amb més autònoms són el comerç i les reparacions, els serveis a les empreses i a les persones, l’hostaleria i la restauració, el transport i les comunicacions.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Abril, 2021
Renfe-AVLO-Low-Cost.jpg

Renfe ja ha retornat més de 91 milions d’euros des de l’entrada en vigor del primer estat d’alarma al març de l’any passat a tots els clients que han cancel·lat un total de 2,4 milions de bitllets, a conseqüència de les contínues restriccions a la mobilitat per lluitar contra la pandèmia.

En el primer confinament, l’operadora va tornar 38,5 milions d’euros i, des del passat 3 d’octubre, quan van tornar les restriccions a Madrid i després a la resta de ciutats, províncies i comunitats autònomes, altres 52,5 milions d’euros.

A més, la companyia ha tornat a ampliar aquest dijous les mesures extraordinàries de postvenda implantades actualment per a tots els trens d’àmbit nacional, per les restriccions de mobilitat motivades per la Covid-19.

D’aquesta manera, Renfe seguirà facilitant la devolució o canvi de bitllet, sense cap cost, a tots els viatgers que no tinguin el seu desplaçament adequadament justificat en les comunitats autònomes amb restriccions a la mobilitat, o els que no vulguin viatjar en aquests moments. Aquesta mesura és aplicable a tots els bitllets de recorregut d’àmbit nacional per a serveis AVE, Llarga Distància, Avant o Mitja Distància Convencional amb data de viatge fins al 8 de maig de 2021, coincidint amb la finalitat de l’actual estat d’alarma.

Els viatgers poden optar per la devolució de l’import íntegre del bitllet, sense despeses d’anul·lació, o per un nou bitllet per a una altra data sense despeses de canvi. Aquestes operacions es poden realitzar a través dels habituals canals de venda, com www.renfe.com, taquilles d’estacions o agències de viatge, entre d’altres. Així mateix, Renfe procedirà a una ampliació automàtica de 29 dies dels terminis de validesa i viatge per a tots els abonaments ‘BonoAVE’, ‘Bono Col·laboratiu’ i ‘BonoAVE Flexible’ en vigor, adquirits abans del 10 d’abril de 2021.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021

La comissaria dels Mossos d’Esquadra de Camp Clar ha iniciat aquesta tarda la vacunació als agents de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Aquesta tarda s’han administrat 200 vacunes d’AstraZeneca als agents convocats.

Des del passat dimarts la Regió Sanitària Camp de Tarragona va començar a administrar la vacunació al personal essencial de les oficines de farmàcia, psicòlegs clínics, fisioterapeutes, logopedes, nutricionistes, SAD i també els cossos de seguretat i emergències.

A la Regió Policial Camp de Tarragona (RPCT) hi ha 1.509 efectius de Mossos d’Esquadra. D’aquests, destinats a l’Àrea Bàsica Policial Tarragonès i als serveis regionals de la RPCT hi ha 607 efectius que compleixen els requisits d’administració i indicacions de vacunació d’AstraZeneca.

La vacunació als Mossos d’Esquadra es realitza mitjançant citació per SMS. La disponibilitat de vaccí en les pròximes setmanes marcarà la marxa de la vacunació en aquest i els altres col·lectius essencials.

El gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Ramon Descarrega ha afirmat que “avui hem començat la vacunació als Mossos d’Esquadra. En els propers dies anirem incorporant les policies locals o bombers. És un pas més en l’estratègia de vacunació per aconseguir la immunitat col·lectiva”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
vacuna_moderna2-1280x853.jpeg

El PSOE exigeix als seus càrrecs públics que dimiteixin si es salten el procés de vacunació, com ha passat ja amb diversos edils socialistes.

El partit de Pedro Sánchez els ha donat de baixa com a militants, però els demana que vagin un pas més enllà abandonant els seus llocs de responsabilitat. Fonts socialistes apunten que l’exigència es refereix als càrrecs polítics, com a alcaldes, diputats o regidors-, el que deixa fora de la sol·licitud de dimissió de el Cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad), el general Miguel Àngel Villarroya, que ha rebut la primera dosi de la vacuna contra la COVID-19 al costat d’altres alts càrrecs militars de l’Estat Major de la Defensa.

“Després de conèixer un nou cas d’un càrrec públic de el PSOE, que s’ha vacunat contra el Covid saltant-se els protocols de les autoritats, concretament l’alcalde Rogelio Garcés, alcalde de la localitat aragonesa de Asín, la direcció de el Partit Socialista Obrer Espanyol demana la dimissió dels càrrecs públics de el partit que incompleixin el protocol de vacunació contra el Covid “, expressa Ferraz a la nota de premsa en què assegura que el partit” no consent aquesta mena d’actituds insolidàries”.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
Conveni-Freixenet-1280x960.jpg

Moment de la signatura de l’acord

L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) ha firmat un conveni de patrocini amb la líder mundial del sector vitivinícola, Freixenet. A causa del coronavirus, l’acord arriba en un moment molt delicat pel sector. D’aquesta forma, la col·laboració de les dues entitats permetrà que l’AEHT segueixi dinamitzant i donant suport als bars, hotels i restaurants a través de diverses actuacions de promoció dels associats que, ara més que mai, necessiten rebre per contrarestar els efectes de la pandèmia.

D’altra banda, Freixenet serà present en diverses jornades i actes que l’AEHT organitzarà arreu del territori. L’acte ha comptat amb la signatura del Sr. Francesc Pintado, president de l’AEHT i la del Sr. Josep Simó Llop i Canals, director comercial d’On Trade de Catalunya i Llevant de Grupo Freixenet.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Desembre, 2020
restaurant3-1280x960.jpg

La situació és preocupant. Les autoritats sanitàries i polítiques adverteixen que “no anem gens bé”. El nivell de contagis no cessa.

Per aquesta raó, Catalunya mantindrà el confinament perimetral de la comunitat davant l’increment de casos de Covid en els últims dies, amb l’excepció dels viatges per reunions familiars, i amb la recomanació que tot el moviment de persones que es pugui evitar es deixi de fer.

Catalunya estableix el màxim de persones en les reunions familiars a 6 i el toc de queda estarà vigent entre les 22:00 i les 06:00 hores a excepció de la nit de Nadal i el Cap d’Any on es dilatarà fins a la 01.30 hores i podrà reunir-se, sempre en espais privats, un màxim de deu persones durant aquests dies. El toc de queda a la vigília de Reis començarà a les 23:00 hores.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2020

La primera vacuna contra el coronavirus podria estar disponible per a utilitzar-se als països de la Unió Europea (UE) abans del pròxim 1 de gener, si es compleixen els terminis mínims i accelerats per a l’aprovació del prototip que desenvolupen la companyia estatunidenca Pfizer i el seu soci alemany BioNTech.

L’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), que analitza les dades dels assajos clínics en temps real, ha rebut la sol·licitud de la farmacèutica per a l’«aprovació condicional de mercat» i espera tenir llesta l’autorització el 29 de desembre «com a molt tard». Si la EMA conclou que el prototip demostra que «els riscos són menors que els avantatges», donaria el seu vistiplau perquè aquesta vacuna es pogués utilitzar en situació d’«emergència sanitària» com l’actual pandèmia i li correspondria a la Comissió Europea (CE) l’última paraula.

L’Executiu comunitari, han indicat fonts europees, hauria llavors de desenvolupar informació suplementària com a certificacions, dades per a professionals de la salut, etiquetatge o condicions d’ús i traduir-la a tots els idiomes oficials de la UE, a més de consultar amb els Estats membres, que poden opinar «a través de procediment escrit».

Tot aquest procés normalment tardaria 67 dies, dels quals 22 serien per a consultar amb els països de la UE i la resta per a preparar els documents necessaris. Però «es pot reduir en circumstàncies excepcionals» a només tres dies, amb una sola data per a consultar amb els països de la UE i dues per a la resta de tasques, deixant la traducció als idiomes oficials per a després de l’autorització, han agregat les fonts. Aquests terminis assenyalen l’1 de gener perquè la Comissió, com a institució responsable de la EMA i també de la compra conjunta de vacunes a la UE, doni la seva autorització.

No obstant això, si la EMA tingués llista la seva avaluació abans de la data del 29 de desembre, com ahir va dir que podria passar la directora de l’Agència Europea del Medicament, Emmer Cooke, la UE podria tenir aprovada la seva primera vacuna contra el Sars-CoV-2 ja en 2020. Quan Brussel·les aprovi una vacuna que s’hagi demostrat segura i eficaç, els Estats membres subscrits al sistema conjunt de compra d’aquests compostos que negocia i pilota la Comissió Europea aniran rebent les dosis simultàniament de manera proporcional a la seva població. «La seguretat ha d’estar garantida per aquest procés d’avaluació, la Comissió ha de donar la seva autorització i després pot començar el desplegament. Aquests són elements fonamentals», ha indicat una altra font europea.

Encara que una vacuna obtingui l’«aprovació condicional de mercat», el laboratori haurà de continuar enviant informació en uns terminis concrets a la EMA, que continuarà incorporant les noves dades a les seves anàlisis. Alguns Estats membres han anunciat que estaran llestos per començar a vacunar a la seva població en els primers dies de 2021, com als Països Baixos, que arrencaria el 4 de gener, o Bèlgica, que ha comunicat que estarà preparada per fer-ho a partir del dia 5 del primer mes de l’any.

Les autoritats sanitàries del Regne Unit, que el gener passat va deixar de ser Estat membre de la UE, ja han aprovat la vacuna experimental de Pfizer-BioNTech i començarà a immunitzar a la seva població dilluns que ve.

La segona vacuna en arribar seria la de la farmacèutica estatunidenca Moderna, un compost en desenvolupament que la EMA espera tenir avaluat el pròxim 12 de gener. Aquesta agència també analitza en temps real les dades dels assajos clínics dels prototips de la firma també estatunidenca Johnson & Johnson i de la britànica del laboratori AstraZeneca i la Universitat d’Oxford.

En total, la Comissió Europea ha signat precontractes amb sis farmacèutiques (BioNTech-Pfizer, Moderna, CureVac, AstraZeneca-Oxford, Sanofi-GS i Johnson & Johnson) i negocia amb una setena que no identifica. La CE espera dotar-se d’uns 2.000 milions de dosis de quatre tecnologies mèdiques diferents que, en principi, servirien per a vacunar al doble dels 447 milions de ciutadans de la Unió Europea.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2020

Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb larepublicacheca.cat, fa retrets als bancs, perquè exigeixen molt i de vegades no estan a l’altura de les circumstàncies. Repassa l’actualitat política del seu municipi. Acusa el PSC de ser oposició a tot i a tots, fins i tot a la mateixa oposició. El polifacètic alcalde ha alertat pel perill de la burocratització i el control excessiu de les administracions locals: “Ens estan convertint en gestories”. Considera que el projecte polític ha d’estar reservat a l’equip de govern i els secretaris municipals, tresorers i interventors haurien de fer els possibles perquè les iniciatives es facin adaptant-se a la legalitat. Mai frenar projectes. També parla del fenomen okupa i dels problemes d’aigua que pateix el municipi. Ara per ara, no sap si tornarà a postular-se com a president de la corporació. Pere Virigili és un home que parla clar… sempre…

Com conviu amb el coronavirus?
Anem trampejant. Cada dia des del 14 de març que l’estat i la Generalitat es fan gairebé inventar; ens posen damunt la taula consells i poques solucions. Hi ha una improvisació diària.

Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí, el treball en equip, el voluntariat i la col·laboració ciutadana. S’ha posat en marxa una ona de solidaritat que ens orgulleix a tots com a poble.

Parlava d’improvisació…
Em refereixo sobretot al BOE i al Diari Oficial de la Generalitat que es publicaven a la vida amb vigència a partir de la primera hora de l’endemà. Això ens feia anar de bòlit i generava confusió. Després ha anat millorant, però hi ha molt de mareig.

I quina repercussió tenia en la ciutadania aquesta incertesa?
Cansar la gent i fer-nos perdre el temps perquè alguns mesures contradient les anteriors.

També heu optat pel teletreball a l’Ajuntament de Roda de Berà?
Sí, però no hem d’oblidar que som servidors públics i hem d’estar al peu del canó i de prestar el servei al ciutadà.

El teletreball ha vingut per quedar-se…
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.

I pel que fa als funcionaris?
És una eina que funciona molt per la conciliació laboral i familiar, però hem de vigilar que no vagi en detriment del ciutadà. Hem de buscar el mig terme. El ciutadà també té dret a què l’atengui.

Li noto un to crític…
Hi ha de tot. El teletreball és un reflex del treball presencial. S’ha de regular el teletreball per evitar abusos, però també ha de ser una eina eficaç i productiva.

Què li sembla que sigui l’empresari a costejar els gestos del teletreball?
S’ha de parlar. És cert que amb el teletreball gastarem més llum a casa i estaré més hores connectat a Internet, però hem d’estudiar els pros i els contres. Si teletreballo no m’hi desplaço i si no ho faig, potser estaré estalviant temps i diners… Hem de valorar tots els aspectes.

Es parla molt de teletreball però ens oblidem que aviat hi haurà poc treball i més atur…
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.

S’ha notat l’increment del padró?
Sí. Des del 14 de març hem notat una pujada d’un 3,5 per cent. En un any normal hauríem crescut un 1,5 %. Hi ha molta gent que s’ha preparat per un altre possible confinament.

Alguns han millorat la fibra òptica…
Hi ha de tot. HI ha uns serveis via ràdio que funcionen molt bé i ajudaran molt al teletreball.

Alcalde, el fenomen okupa és un hàndicap també a Roda de Berà?
Clar, tal com passa a qualsevol municipi de costa o que està situat a prop de les grans urbs. He de diferenciar el ser okupa del ser un delinqüent.

Entén, doncs, que hi ha una okupació per necessitat i una màfica que es dedica a fomentar aquest fenomen?
Evidentment. L’okupació per necessitat se li ha de donar una solució. Hem creat un problema entre tots que no hi era, salvant, amb els diners públics, els bans i no obligant-los a res… Amb els diners invertits els hauríem d’haver obligat a crear un parc públic d’habitatges (real). Vam ser benèvols amb els bancs.

És molt crític amb les entitats bancàries…
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…

És molt greu el que m’està dient… Com es frena això?
Canviant lleis i no allunyar-se de pedaços que no resolen res. Hem de salvaguardar la propietat privada. No estic dient que els bancs no tinguin drets, però hem de protegir la propietat dels particulars i defensar l’accés a l’habitatge.

A vostè no li agradaria que okupessin casa seva… oi que no?
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.

Quina és la solució?
Crear un parc públic d’habitatge i després aprovar lleis que permetin que les persones pugui fer front als lloguers, evitant així les indesitjables okupacions. El que no pot ser és pagar un lloguer de 600 o 700 euros quan només tens 500 d’ingressos. Els ajuntaments, com a primera trinxera, ens trobem amb els problemes de convivència que acaben tenint relació amb la delinqüència. Ens manquen eines per a solucionar aquests problemes. Hi ha gent que okupa pisos d’entitats bancàries des de fa un munt d’anys i ni el veí ho sap.

Com es construeix aquest parc residencial si anem escurats…? Com estan els comptes de Roda de Berà?
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.

En els contactes que manté amb els empresaris del municipi, quines preocupacions li manifesten?
La incertesa és la principal enemiga. Estem fent els possibles per ajudar-los. Hem pagat les primeres subvencions per les PIME. Tenim previstos 240 mil euros. Som conscients que això són pedaços. Cal un pla de reactivació i ocupació.

El pressupost de l’any que ve serà difícil d’elaborar oi?
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.

Serà difícil pactar els pressupostos amb l’oposició?
Tindrem feina. En els darrers no he tingut cap vot en contra. Confio en la responsabilitat dels grups de l’oposició.

Vostè sol empatitzar amb els seus conciutadans. Quin ha estat el moment més dur…?
Sóc de tarannà positiu i intento ser pragmàtic. Vaig patir molt quan el virus va començar a entrar als geriàtrics. Vaig tenir moments d’angoixa. Estic orgullós perquè les dues residències del municipi són verdes perquè no tenen cap cas de coronavirus, gràcies a l’esforç dels seus responsables. Hem perdut gent coneguda. Fa pena veure la gent preocupada i angoixada…

Hi ha un clam popular que demana que els polítics no cobrin durant la pandèmia…
Li puc assegurar que els alcaldes i els regidors han treballat i molt. Més que mai.

No parlem dels regidors… parlem dels diputats, eurodiputats, senadors…
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.

S’hauria de reveure aquests extres…?
Sí, tenim una administració sobredimensionada.

Itàlia fa poc va reduir el nombre de diputats. S’hauria de fer el mateix a Espanya?
Em semblaria lògic. El Senat és una cambra absurda. Hauria de ser una cambra territorial, federal… També s’hauria de fer alguns canvis en les Diputacions… S’ha de racionalitzar.

Roda de Berà es troba amb un problema molt greu: l’escassetat de l’aigua…
Com a municipi de costa tenim avantatges i inconvenients. El creixement important que es va anar registrant des dels anys 60 ha comportat a un increment abismal del consum de l’aigua. En els darrers 20 anys, hem continuat urbanitzant i els recursos hídrics han anat baixant. La baixada del pou que abasteix gran part del municipi era alarmant en els darrers quatre mesos, un fet que ens ha obligat a imposar restriccions. Hi ha una comissió de l’aigua que estudia un nou servei d’aigua a tot el municipi i ha engegat campanyes de sensibilització i responsabilitat. Hem de saber que els pous no s’omplen quan plou. Farem inversions superiors al milió d’euros per resoldre el problema, però hem de ser curosos i responsables a l’hora d’estalviar l’aigua.

Hi ha pau social i política a l’ajuntament?
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….

Ara està tot al dia?
Sí.

Però hi ha una oposició força fragmentada…
Sí, és cert. El curiós és que el líder de l’oposició (PSC) fa oposició al govern i també als partits de l’oposició. Tinc excel·lents relacions personals amb el 90% del plenari i hi ha respecte mutu.

Es presentarà a les properes eleccions?
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.

Però el seu projecte polític té recorregut?
I tant. Hi ha moltes coses a fer. I tenim un equip amb ganes de treballar en un projecte engrescador.

Vostè es preocupa molt en fer les coses bé i insisteix en el fet que siguin legals. És una preocupació?
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.

L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.

PUBLICITAT