Ja és un fet. La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat, avui a les 12h21, davant el TSJC una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la seva implicació en el 9-N. El Ministeri Públic els acusa d’haver comès els delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.
La querella està signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i l’oposició que va mostrar davant del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja que la fiscalia del TSJC no veia delicte en els actes del 9-N.
Què diu la querella?
En la querella, de 30 pàgines, s’explica que la Generalitat va “planificar, patrocinar i finançar” una “consulta” convocada i articulada a través de la pàgina web www.participa2014.cat , que va servir “d’òrgan institucional de referència en el que s’animava als ciutadans a participar”. La convocatòria, denominada “procés de participació”, havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre, en un procediment, recorda la fiscalia, en el qual la Generalitat estava personada. A més, també assegura que el Govern “coneixia les seves obligacions i va desplegar, malgrat tot, una conducta incompatible amb el contingut de la resolució del TC”. “En els actes d’impuls hi han participat de manera personal i directa els querellats”, assegura el text.
De fet, el fiscal considera que el Govern “va adoptar una nova estratègia amb l’única i exclusiva finalitat d’eludir el control jurisdiccional que fins aleshores li ho havia obstaculitzat”. Aquesta nova estratègia consistia en fer “el mateix procés” mitjançant actes jurídics “no formalitzats” i impulsant la participació a través de la citada web.
Presos voluntaris
A més de la web, la querella fa referència a altres actes d’impuls com l’elaboració de les paperetes de votació per part d’interns de la presó de Lleida, que van fer jornades laborals voluntàries de 12 hores el cap de setmana del 18 i 19 d’octubre “urgits” pel Govern, o la distribució de les urnes assignades a cada punt de votació.
El 30 d’octubre, relata la fiscalia, el Govern també va enviar un correu electrònic a les emissores de ràdio privades que emeten a Catalunya i a les televisions privades amb seu a Catalunya per difondre gratuïtament els anuncis de la campanya informativa del procés participatiu.
La querella també assegura que “la vigília del 9 de novembre es va permetre l’accés a un número no determinat d’instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat”.
Caldrà fer investigacions
Per tot això, el ministeri públic considera que la Generalitat va gastar fons públics en posar a disposició del procés participatiu funcionaris públics i mossos d’Esquadra.
Igualment, també recrimina al Govern haver pagat a una empresa privada de missatgeria la distribució a les bústies dels catalans de propaganda per anar a votar el 9-N. En aquest sentit, la querella diu que encara no es pot quantificar exactament el cost del procés participatiu, cosa que caldrà concretar durant el procediment judicial si el TSJC admet a tràmit el text.
Mas assumeix responsabilitat
Per últim, el fiscal superior de Catalunya recorda que el mateix Mas, en el moment de votar el 9-N es va atribuir a ell i al seu govern la responsabilitat de la consulta, i la vicepresidenta Ortega va comparèixer oficialment diverses vegades aquell diumenge davant dels mitjans de comunicació per donar dades de participació i resultats.
REDACCIÓ10 Maig, 2022
REDACCIÓ
