“L’espanyolitat de Catalunya és incontestable”, ha dit el secretari general de ‘Ciutadans’ en un acte sota el lema ‘Mejor unidos’ celebrat aquest matí al Centre de Lectura de Reus. Matias Alonso remarca que “gràcies a estar en un estat de dret com l’espanyol (Catalunya) ha arribat a unes cotes de prosperitat, de pau i de llibertat que no s’havien conegut mai a la seva història”,
Alonso, ha assegurat que les eleccions plebiscitàries proposades pel president Mas pretenen “retallar la pluralitat política amb una llista única de separatistes per enfrontar-se a la resta”.
En aquesta línia, Alonso ha presentat el seu partit com a alternativa per encapçalar un Govern “amb les mans netes” que lluiti contra la corrupció, regeneri la política catalana i busqui la reconciliació entre catalans i el conjunt dels espanyols. Així mateix, ha criticat que Mas continuï amb el seu “projecte separatista per dividir la societat catalana en bàndols”.
C’s defensarà la pluralitat
L’acte d’aquest matí a Reus ha reunit unes 100 persones
El secretari general de C’s, acompanyat de Juan Carlos Girauta, diputat de C’s al parlament europeu, i de Damián Morales, coordinador de C’s a Reus, ha manifestat que la seva formació continuarà defensant “la llibertat, la justícia, la igualtat i la pluralitat política”, i ha lamentat que Mas vagi just en direcció contrària.
Així, Alonso ha apuntat que les eleccions plebiscitàries són un “amb mi o contra mi” del president Mas, i s’hi ha posicionat clarament en contra, oferint la seva formació com a alternativa.
Situació complicada Matías Alonso ha reconegut que Catalunya es troba en una situació “molt complicada”. En aquesta línia, ha retret al president que “en lloc de governar i de preocupar-se dels problemes dels catalans” el que fa és “treballar per dividir els catalans en dos bàndols”, un fet del qual tampoc s’ha mostrat partidari.
Per evitar-ho, ha apostat per buscar vies de “regeneració política” i de “reconciliació entre catalans”, perquè “és molt millor estar junts que no pas separats”, ha reblat.
El president de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà demà a les 10 del matí al Palau de la Generalitat per presentar una alternativa a la consulta del 9-N.
Mas hauria manifestat als representants dels partits proconsulta que els ciutadans no podran votar el proper 9-N d’acord amb el decret.
L’alumnat de Tarragona també s’afegeix a la protesta per reclamar el dret a votar el proper 9 de novembre. Aquest matí, gairebé 50 estudiants s’han concentrat al centre de Tarragona per protestar contra la suspensió de la consulta del 9- per part del Tribunal Constitucional.
L’acte reivindicatiu està programat pel Sindicat d’Estudiants, en el marc dels dos dies de vaga convocats arreu de Catalunya entre els alumnes universitaris i el se secundària.
A Tarragona, la protesta també ha servit per denunciar “les retallades” dels governs català i espanyol. Segons el sindicat, el seguiment de la vaga a Tarragona ha estat d’entre el 70 i el 80% als instituts i d’entre el 50 i el 60% a la universitat. Els estudiants reclamen una “gran vaga educativa” de tres dies.
Passava un minut d’un quart de dotze quan s’ha assistit al moment més reivindicatiu de la jornada. I res té que veure amb les inquietuds castelleres.
Aprofitant la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, s’han penjat dues pancartes gegants on es podia llegir (en català i en anglès) “Volem votar”. Simultàniament, els assistents cridaven ‘in-de-pen-den-cia’.
El president de l’executiu català, des de la llotja d’autoritats, en un gest d’agraïment, s’ha aixecat i ha aplaudit.
A la plaça de braus es respira indiscutiblement, un ambient reivindicatiu, el qual es barreja amb la festa castellera. Alguns dels castellers utilitzen tot tipus de complements que fan referència a la consulta del dia 9 de novembre, impugnada cautelarment pel Tribunal Constitucional.
Una important representació d’alcaldes s’ha desplaçat, aquest matí, al Palau de la Generalitat amb l’objectiu de fer a mans del president de la Generalitat de Catalunya, les mocions municipals a favor de la consulta del proper 9 de novembre.
L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha estat l’encarregat de lliurar al cap de govern català les mocions en representació del Camp de Tarragona. A l’acte han participat, entre d’altres, els alcaldes de Vila-seca, de Cambrils i Tortosa.
S’han aprovat mocions favorables a la consulta sobiranista a 920 ajuntaments, alguns d’ells governats per populars i socialistes. Els alcaldes i regidors han volgut escenificar el seu compromís amb la defensa del dret a decidir i amb dret democràtic com és opinar sobre el futur de Catalunya.
Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ha referit que, aquest és el moment, de defensar la democràcia amenaçada pel govern presidit per Mariano Rajoy.
Algunes de les mocions aprovades pels plenaris municipals inclouen esmenes consensuades per l’Associació Catalana de Municipis i per l’Associació de Municipis per la independència.
Enric Grangel, l’alcalde socialista que presideix el consistori de La Torre, ha decidit penjar l’estelada en un dels finestrals de l’Ajuntament, acompanyat dels regidors de Convergència i Alternativa Baixa Gaià.
Aquest acte no és cap actitud de rebel·lia contra el Tribunal Constitucional, però “donar compliment” a un decisió emanada del plenari el passat 25 de setembre i que va obtenir els vots en contra del PP. Els regidors del PSC i d’Unió Democràtica es van abstenir.
Per la seva banda, els representants de CDC, ERC, l’ABG, GIT i una regidora no adscrita van donar-hi suport.
El Batlle socialista ha volgut matisar que Grangel que penjar la bandera independentista no li agrada massa, però abans de ser socialista és, òbviament, demòcrata.
“Malgrat que no vagi amb l’ideari de l’alcalde d’aquest moment, abans de ser socialista sóc demòcrata i, si així es va decidir per majoria, s’ha de complir”, ha remarcat Enric Grangel.
La bandera estarà penjada fins el dia 9 de novembre.
El director general dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, està preocupat per la imatge que el sector independentista de la policia autonòmica.
Per aquesta raó, el màxim responsable de la policia catalana ha demanat, per escrit, als agents “neutralitat política i imparcialitat”.
En el document a que ha tingut accés La República Checa, Batlle recorda “l’obligació de tots els membres” dels Mossos d’Esquadra amb la neutralitat que estableix la llei.
El màxim responsable de la policia catalana demana que els agents mantinguin ‘distància política i partidària’, tenint en compte que en els propers mesos i setmanes “hi hauran actes de reivindicacions, protestes i afirmació de les posicions pròpies i de diferent signe”.
Albert Batlle recorda que “han de desenvolupar les seves funcions de protecció dels drets i llibertats de tots els ciutadans amb rigor, professionalitat i evitar assolir cap protagonisme”.
Albert Batlle, director generals dels Mossos
Neutrals fora de la feina Per dissipar tot tipus de dubtes, el director general de la policia autonòmica deixa clar que encara que la neutralitat ha de continuar fora de l’exercici de l’activitat policial.
En la seva opinió, la manca d’imparcialitat “pot incidir i perjudicar els nostres principis i comprometre la nostra missió envers la ciutadania”. Referint-se als Mossos per la independència, encara que no els citi, dóna a entendre que la participació dels policies en el procés sobiranista pot “generar dubtes” per part dels ciutadans i institucions.
Albert Batlle ha fet arribar aquest missatge als Mossos amb l’objectiu de “preservar la imatge” de la policia catalana.
Malestar
La República Checa ha volgut conèixer l’opinió del Sindicat dels Mossos però els nostres esforços han resultat infructífers. No obstant, el comunicat d’Albert Batlle ha provocat algun malestar, tenint en compte que “s’està prohibint la llibertat d’expressió i opinió dels policies, que també com ciutadans”, asseguren algunes fonts policials contactades.
He de confessar que estic orgullós del president de la Generalitat, Artur Mas. Ha complert una promesa feta. I això el dignifica i prestigia. Va signar la convocatòria per la consulta del 9-N. Es tracta, encara que no agradi al sector més conservador de la societat, d’un acte democràtic. Per això m’inquieta que el govern de Mariano Rajoy boicotegi, prohibeixi o suspengui o anul·li el dret a decidir d’un poble.
La majoria dels catalans només reclama poder anar a les urnes i opinar sobre el seu futur. A les urnes tothom pot dir la seva i acabar amb aquest estira i arronsa polític que no fa res més que alimentar la conflictivitat entre Catalunya i Madrid.
Jo vull votar. No importa què votaré, només vull tenir la possibilitat i la llibertat d’expressar la meva opinió mitjançant les urnes, tal i com es fa en un estat democràtic. No entenc ni accepto que el govern central, escudant-se amb una constitució caduca, actuï de forma antidemocràtica, i ignori la voluntat i el desig de nombrosos catalans. Per què costa tant deixar votar? De què té por el govern de Rajoy? No seria més fàcil permetre la consulta (que no és vinculant) i, d’aquesta manera, saber en quin punt ens troben i buscar-ne solucions?
No és lògic que un Tribunal polititzat faci d’àrbitre quan està al servei dels partits polítics. Aquest TC no em representa i confesso que haurien de desobeir. El poble és qui més ordena i l’àrbitre ha de tenir en compta totes les sensibilitats i no actuar com a robots. Exigir ser consultats i reclamar el dret a decidir no és anar legislació i molt menys ser antidemocràtic. Amenaçar amb l’artilleria jurídica, amb els tancs, suspendre l’autonomia o detenir el president dels catalans és democràtic? Hi ha interès en solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya?
Hi ha voluntat d’apaivagar els ànims i apostar realment per la convivència? O el millor es deixar que tot això se’n vagi en orris només per interessos polítics? Trist, lamentable. El govern de Rajoy no em representa i el TC tampoc. Em repugna que un recurs ordinari del TC tardi anys i panys a obtenir una resposta i quan es tracta de satisfer interessos polítics els jutges, ficats a dit, es reuneixin extraordinàriament per cometre una injustícia història i fent el ridícul davant del món civilitzat. Mirem, només a títol d’exemple, Escòcia.
Ara més que mai, el lloc del poble és al carrer, omplint les places i fent entendre al govern de Rajoy i a la classes política que és poble és qui més ordena. I que les lleis estan per servei la ciutadania o no per callar un poble.
Lluitem perquè el 9-N anem a votar. La Història no està feta de febles ni de covards.
Les places dels ajuntaments de Catalunya han estat l’escenari de la manifestació independentista contra la suspensió de la consulta del 9-N per part del Tribunal Constucional. A Tarragona, unes 3.500 persones han vestit de groc una de les places per reivindicar el dret a decidir
L’estelada i la bandera negra de la resistència del 1714
Alguns turistes no entenien què estava passant a la Plaça de la Font. A partir de les set de la tarda, la plaça més emblemàtica de Tarragona ha anat ‘vestint-se’ de grog i exhibint algunes pancartes, senyeres i estelades. Fins i tot les faroles estaven decorades amb un plàstic groc.
Als turistes se’ls explicava que es tracta d’una manifestació contra el Tribunal Constitucional perquè vol prohibir que els catalans votin en la consulta sobiranista del 9-N. Els organitzadors de l’acte – Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana – han començat puntuals. Manifestaven la seva satisfacció per l’èxit de convocatòria. Unes 3.500 persones han acudit a la cita independentista cridant consignes a favor del dret a decidir.
L’historiador i exdiputat del PSC, Jaume Sobrequés, ha estat l’encarregat de llegir el manifest, on s’expressava el desig d’exigir “més democràcia” davant l’intent d’”emmudir-nos” per part del govern central i de l’alt tribunal.
“Avui el TC nes mostra la seva total dependència del poder executiu i posa en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques”, ha dit Sobrequés. La campanya a favor del 9-N, que ha engegat avui Òmnius i l’ANC, “ens ha de portar fins a les urnes”.
Per aquells que tenen algun dubte, Jaume Sobrequés ha recordat que “estem davant de la gran oportunitat històrica per començar units un nou país”.
Ha insistit que ‘Ara és l’hora’ “per resoldre els problemes nacional i socials que patim i assegurar-nos un país millor”. La lectura del manifest ha estat interrompuda algunes vegades pels aplaudiments i proclames a favor de la independència.
D’altra banda, tant el coordinador territorial de l’ANC, Albert Cortés, com la presidenta d’Òmnium Tarragonès, Rosa Maria Codines, han destacat el caràcter pacifista de la convocatòria i la il·lusió dels manifestants que només reclamen més democràtica i poder opinar a favor o en contra de la independència. “L’important és que tothom pugui dir el que pensa sobre el seu futur”, han explicat.
Ambdós han coincidit que el govern liderat per Mariano Rajoy pateix un problema de carència de democràcia. Han criticat també el Tribunal Constitucional perquè sembla estar al servei del poder executiu.
Albert Cortés està convençut que, malgrat l’oposició del govern del PP, “tard o d’hora els catalans acabarem votant”, perquè “aquest moviment és imparable. És la voluntat del poble”.
L’acte ha acabat amb els assistents cantant el himne de Catalunya, mentre onejaven les senyeres, les estelades i la bandera negra que representa la resistència del 1714.
El govern espanyol ha iniciat aquest dissabte -just després de la publicació de la Llei de consultes al DOGC i la signatura del decret de convocatòria dl 9-N- els tràmits per portar la Llei i el decret al Tribunal Constitucional, fet que suposarà la seva suspensió automàtica.
En una roda de premsa express a La Moncloa, la vicepresidenta del govern espanyol ha anunciat que l’Estat ja ha demanat al Consell d’Estat que emeti un informe en 48 hores que dilluns donarà peu a l’aprovació dels recursos d’inconstitucionalitat. Sáenz de Santamaría ha reiterat que, tal com va dir Rajoy, la consulta “no se celebrarà”, i ha advertit a Artur Mas que “fractura” i “divideix” els catalans.
48 hores per informar
El Consell d’Estat està presidit per Manuel Romay de Beccaria -que va ser ministre de Sanitat al primer govern d’Aznar- i entre altres formen la permanent (de vuit membres) l’exministre de Justícia, Landelino Lavilla, el ‘pare’ de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, l’expresident del TC Miguel Rodríguez-Piñero, el president del Tribunal Suprem, Fernando Ledesma, i l’exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega.
L’encàrrec de l’informe es el primer pas dels tres que ha de fer el govern per aconseguir la suspensió automàtica de la consulta. El pròxim dilluns, i ja en possessió d’aquest informe, el president espanyol, Mariano Rajoy, reuneix els seus ministres en un consell de ministres extraordinari on aprovarà els recursos d’inconstitucionalitat.
Un cop aprovats els recursos, l’advocat de l’Estat els entrarà al Registre del Tribunal Constitucional previsiblement el mateix dilluns. Posteriorment el TC celebrarà també previsiblement un ple extraordinari per admetre a tràmit els recusos fet que suposarà l’aplicació de l’article 162.1 d la Constitució i que implica la suspensió automàtica de la Llei i del decret.
L’Estat adverteix que la Llei no es pot desplegar Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que l’executiu entén que a partir del moment en què s’admetin a tràmit els recursos, la Llei no pot tenir “cap efecte” ni es pot desplegar i, per tant, el govern de la Generalitat no pot fer “cap actuació” per “executar-la” o que tendeixi a fer que la llei tingui “efectes”.
Segons la vicepresidenta, contràriament a les veus que apunten que hi ha precedents favorables a que la Generalitat pugui tirar endavant la norma mentre la suspensió sigui cautelar, des del moment en què s’aplica l’article 161.2 de la Constitució la Llei de consultes i el decret “no es poden continuar executant”. “Això és el que ha passat sempre amb els autos de suspensió del TC”, ha dit.
Sáenz de Santamaría ha volgut tancar també la porta que obren els dubtes sobre el fet que el govern espanyol impugni una consulta no vinculant, que no un referèndum. Segons la vicepresidenta, “un referèndum ho és amb independència del seu caràcter vinculant o no” i el que planteja Artur Mas “és un referèndum com la copa d’un pi”.
El govern espanyol “protegirà” la sobirania En el terreny polític, Sáenz de Santamaría ha recordat que el president del govern espanyol ja va dir el 12 de desembre del 2013 -quan Mas va anunciar la convocatòria- que la consulta “no se celebrarà” perquè “no hi ha res per sobre de la voluntat de sobirania del poble espanyol” que recull la Constitució i “a tots els espanyols els correspon decidir què és Espanya”.
Segons ha afirmat, els recursos del govern espanyol “protegeixen la Llei, els drets dels ciutadans i la vigència de la democràcia”, perquè “sense llei no hi ha democràcia” i “cap govern”, ni el de la Generalitat ni tampoc el de l’Estat, “està per sobre de la voluntat sobirana del poble espanyol” ni “pot decidir per sobre el conjunt del espanyols”. “Al govern li correspon vetllar per la llei i pervivència de la democràcia”, ha dit.
Un “error” que “divideix” els catalans La vicepresidenta ha expressat el malestar del seu executiu per la determinació del president de la Generalitat. Ha assegurat que el seu executiu “lamenta profundament” i considera “un error”, que Mas hagi signat el decret de convocatòria, un fet que “fractura i divideix els catalans, i els allunya d’Europa i del sentir dels temps”.
En aquest marc ha reivindicat els “llaços” que uneixen Catalunya i Espanya i ha aassegurat que catalans i espanyols han fet junts d’Espanya “un país obert, solidari i divers”, que s’ha sobreposat a totes les dificultats”.
“Als catalans i espanyols ens uneixen vincles socials, culturals, econòmics i comercials. Són molts segles de vida en comú, moltes relacions i moltes vivències”, ha dit, i “Espanya no s’entén sense l’aportació dels catalans igual que Catalunya tampoc sense aportació dels espanyols”.
Diàleg sí, però no sobre la consulta Un cop més, Sáenz de Santamaría ha recordat que el seu executiu sempre ha tingut disposició al “diàleg” a la Generalitat i la resta de comunitats autònomes però sempre en el marc de la Constitució i per resoldre els “problemes” econòmics, financers, de pagaments i manteniment dels serveis socials i ha estat sempre allà el govern d’Espanya.
“Sempre que els catalans han tingut problema en educació, sanitat, farmàcies, allà ha estat el govern d’Espanya”, ha dit, perquè “res del que passa li és aliè” i per això “hem tingut voluntat de diàleg i treball conjunt en tot moment”.
En tot cas ha apuntat que el diàleg se circumscriu a la Llei i “sobre altres qüestions ni el president de la Generalitat ni el govern de la nació pot cedir o negociar el que no li correspon”.
Avís a l’ANC Preguntada per les mobilitzacions anunciades per l’ANC, Sáenz de Santamaría ha advertit que “en aquest país tots estem subjectes a la llei i a les resolucions dels tribunals”. “Ningú està per sobre de la democràcia”, ha sentenciat.
REDACCIÓ18 Octubre, 2014
