Arxius de consulta 9-N | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Febrer, 2017

REPORTATGE

Malgrat la forta ventada que feia i les baixes temperatures que es feien sentir, milers de persones s’han concentrat en les immediacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunjudici9Nya per donar suport a l’expresident Artur Mas i a les conselleres Ortega i Rigau, en un dia important per a la democràcia i fonamental per a la Història de Catalunya. Les estelades, els Segadors, càntics amb consignes independentistes, aplaudiments i llàgrimes han fet part de la primera jornada del judici del cas 9N. La sessió, presidida pel magistrat Barrientos, ha començat amb 50 minuts de retard. Hi havia 342 periodistes acreditats, alguns d’ells estrangers.  

judici9n_jutgesA dos quarts de vuit del mati, el passeig de l’Arc de Triomf i els carrers del voltant registraven un ‘moviment’ anormal, tot i ser un dilluns. Es vivia un ambient de festa. L’estelada era la gran protagonista. Les aglomeracions començaven a ser evidents. Els Mossos d’Esquadra ja controlaven els accessos al palau de justícia, el gran escenari del dia. Els carrers estaven tallats.

Tot just davant del Tribunal Superior de Justícia, les moltíssimes cadenes de televisió i ràdio es repartien l’espai, tot respectant el passadís per on haurien de ‘desfilar’ els tres acusats i el seu seguici. A les vuit, s’ha començat a acreditar els 342 periodistes que haurien de fer la cobertura mediàtica del judici. Set mitjans de comunicació eren estrangers. Hi havia ‘observadors’ internacionals.

judici4 L’expresident de la Generalitat, Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, han estat rebuts per una multitud d’alcaldes pro independència. Fins a arribar al palau de justícia, els acusats, acompanyats dels diputats, alcaldes, regidors i líders de les institucions independentistes, han anat saludant els milers de persones que s’havien arribat de diferents punts de la geografia catalana per fer saber als ex governants que “no estan sols”.

S’han pogut sentir músiques de Lluís Llach, alternades amb l’himne de Catalunya. Malgrat les baixes temperatures, els presents sabien que “avui s’estava escrivint una altra pàgina de la Història de Catalunya “.

L’ambient era de festa. No semblava dilluns. Hi havia gent de totes les edats. Un senyor de 90 anys ha arribat molt d’hora perquè “no és normal que Espanya jutgi els que escolten el poble”. El començament del judici estava previst per a les 9 del matí. Però, tot i així, els encausats no han volgut perdre el bany de masses i sentir-se estimats pels milers de catalans que s’havien desplaçat a Barcelona per donar suport moral als ara acusats.

judici2Mas, Ortega i Rigau saludaven les persones que els esperaven a un costat i a l’altre del passeig. S’aturaven a fer fotos. Un speaker anava detallant tots els moviments de l’exmandatari. Passaven 30 minuts de l’hora establerta, quan els tres acusats pujaven a l’escalinata del palau de justícia. Abans d’accedir al seu interior, Mas, Rigau i Ortega han agraït la presència de les persones concentrades, mentre rebien aplaudiments per part del públic, que insistien “volem votar” o “no esteu sols”.

Ja a la sala de vistes, Mas, visiblement emocionat, ha saludat amb un ‘bon dia’ a l’escàs públic que assistia al judici. Un cop assegut en el banc dels acusats, Artur Mas ha parlat amb les seves exconselleres, segurament per desitjar sort.
El judici, pròpiament dit, ha començat a les 9h50. O sigui amb 50 minuts de retard. El magistrat Jesús Maria Barrientos ha presidit el judici, on els tres acusats han declarat en català.

judici9n_banquilloDesprés dels formalismes jurídics, Mas, Ortega i Rigau s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació particular i de la Fiscalia. Només han contestat a les qüestions formulades pels seus advocats defensors. Artur Mas ha assumit tota la responsabilitat política de la consulta referendària, mentre que Joana Ortega i Irene Rigau han insistit que no van ser advertides mai pel Tribunal Constitucional.
El judici ha acabat a les 12.10, quan el jutge president ha fet sonar la campaneta. A les 12.30, els tres acusats apareixien per la porta principal del Palau de Justícia, molt més relaxats.

El públic que els esperava aplaudia i repetia frases amb consignes independentistes. Hi havia un importantíssim desplegament policial. Els tres acusats s’han apropat al públic per a saludar-lo.judici_1

L’abraçada de Mas al cantautor (i ara diputat) Lluís Llach ha captat totes les atencions. Mas abans de prosseguir amb la seva agenda, ha decidit pujar a l’escenari per agrair públicament les mostres d’estima i afecte.

“Gràcies pel vostre suport” i “per estar sempre al peu lluitant per la defensa de Catalunya”, ha conclòs Artur Mas.

Un cop els tres ex governants han abandonat el local, s’ha recuperat la normalitat. Aquest dimarts, el judici continua amb les declaracions d’alguns testimonis.


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

Les xifres demostren que la gent el què vol és votar i expressar els seus desitjos, en aquest cas, a través de les urnes. A la una del migdia la participació al Tarragonès, segons la Generalitat de Catalunya, s’ha xifrat en 27.597 persones i a tot el Camp de Tarragona en 82.747. Els locals per anar a votar tancaran les portes a les vuit del vespre, per tant, aquestes xifres de ben segur que creixeran.

vots

Els primers votants s’han mostrat molt satisfets pel fet de poder expressar-se en les urnes, encara que aquesta consulta sigui com “una botifarrada segons el que diuen de Madrid”, expressava una independentista ‘declarada’ després de dipositar el seu vot dins l’urna.

Pere Socias i Rosa Rovira
Pere Socias i Rosa Rovira amb el seu fill abans de votar

Pere Socias, votant a l’Institut Martí i Franquès, comenta que “no entenc que Rajoy digui que aquesta consulta és inútil, la seva manera de reaccionar demostra que això no és un circ. Això és un pas endavant i no un pas enrere.

Tot i els entrebancs que ens trobem, seguirem caminant amb aquest tarannà per aconseguir el que volem”.

La seva dona, Rosa Rovira, afirma que “si guanya el ‘No’ no serà una frustració ni res, el resultat no importa, l’important és que molta gent vagi a votar, és un dret fonamental.

Aquesta consulta servirà per alguna cosa, és evident. El camí és llarg però el recorrerem amb intel·lecte i de manera pacífica”.

El matrimoni, amb ‘sentiment independentista’, destaca que no té res en contra de la cultura espanyola, que els encanta la gastronomia espanyola però que “sentim que estem en l’estat que no toca”.

armand fill
L’Adrià ha acompanyat el se pare a votar

Reaccions dels voluntaris
La Montse Brull és la coordinadora de participació de l’Institut Campclar. Comenta que “avui al matí només hi havia dues persones esperant a que obríssim les portes. Això ens ha fet pensar que no vindria gaire gent”.

A mesura que han anat avançant les hores, la participació ha anat augmentant, també als barris. Montse comenta que “estem molt satisfets ja que hi ha un degoteig constant de gent, potser no hi ha l’aglomeració de gent que hi ha al centre però estem molt contents”.

Carles Cepero, director de l’IMET i coordinador de participació del Vidal i Barraquer, comentava que l’únic incident que hi ha hagut “és que ens sobraven suplents”. La participació al centre educatiu “es pot considerar un èxit, a les 9 del matí ja hi havia 150 persones a fora esperant per votar i això encara està ple”.

On he de votar?
Alguns ciutadans, pocs, han tingut problemes per votar ja que no sortien inscrits a llistes de les meses i d’altres a causa de la direcció del domicili que consta en el seu Document Nacional d’Identitat (DNI), com en el cas d’un veí de Campclar que s’ha enfadat perquè no ha pogut votar al barri ja que ho havia de fer al Vidal i Barraquer. El veí no entenia com era possible que per les ‘altres eleccions’ pogués votar al barri i ara en canvi no.

Jonathan OCA

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2014

Ens reafirmem que el 9N votarem. Hem de tenir clar que ara el que està en joc és la democràcia, i per tant és imprescindible que diumenge tothom vagi a votar.

La nostra resposta al Tribunal Constitucional espanyol és: “Votarem.”

Ningú no va dir que seria fàcil. I, efectivament, cada vegada ens posen més difícil exercir el nostre dret a votar. L’Estat espanyol cada dia té menys escrúpols per intentar que no parlem, que no se senti la nostra veu. I, és cert, tot això debilita la mobilització per a la consulta del 9N.

Des d’“Ara és l’hora” hem estat estudiant les possibilitats d’èxit, i realment el repte és titànic. En les actuals circumstàncies hi ha dubtes seriosos sobre la possibilitat d’assolir una xifra de participació suficient, i en canvi som conscients que no podem fallar. La comunitat internacional ens estarà mirant com mai, en aquesta nova prova de força de l’Estat contra un poble que només vol parlar, que només vol votar, que només vol decidir lliurement.

Siguem clars: si volem que el 9N sigui un clam que arribi al món, cadascú de nosaltres ha de fer un darrer esforç, cadascú de nosaltres s’ha d’implicar, cadascú de nosaltres ha de mobilitzar el seu entorn per garantir que serem milions els que anirem a votar, per blindar que les cues de votants que apareixeran a les portades de la premsa internacional siguin quilomètriques i exemplars, la veu d’un poble al qual volen prohibir votar, i es resisteix, i guanya.

Ara toca, és imprescindible que cadascú de nosaltres pensi en deu persones que no van anar a la Via Catalana del 2014 i els ajudi a reflexionar, els informi, els faci veure la importància democràtica d’anar a votar, i garanteixi que participaran el 9N. Companys de feina, d’escola, familiars, amics; hem de garantir, persona a persona i amb l’esforç de cadascú de nosaltres, que tothom anirà a votar.

És per això que demà al matí posem en marxa la Marató9N, perquè tothom truqui a tothom. Al web www.araeslhora.cat  trobareu els detalls, les estratègies, la informació pràctica per saber com convidar a tothom a votar. A la gent que coneixeu i també, gràcies a un mecanisme que hem habilitat, la centraleta9N, a persones anònimes de zones on tenim més dificultats per arribar-hi, perquè pugueu ajudar-los a trobar el seu col·legi electoral.

La nostra és la força de la gent, la força del poble, i per això si cadascú de nosaltres truca, organitza la gent que té al seu voltant i garanteix que deu persones que no van anar a la Via Catalana aniran a votar farem un gran pas cap a la democràcia i cap a la llibertat del nostre país. Aquesta és la clau, i la tenim a les nostres mans.

Guanyar és difícil, però possible. Guanyar depèn de cadascú de nosaltres.

Guanyarem. Guanyarem la llibertat. Guanyarà la democràcia. Visca Catalunya!

Muriel CASALS
Presidenta d’Òmnium Cultural

 

Carme FORCADELL
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana


REDACCIÓ4 Novembre, 2014

Robert Vendrell saludant el líder del PP
Robert Vendrell saludant el líder del PP Tarragona

El president del comitè local d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, Robert Vendrell, ha reaccionat a la suspensió cautelar del ‘procés de participació’ del 9-N per part del Tribunal Constitucional.

Robert Vendrell, en un tuit, assegura que el proper diumenge pensa complir amb el seu “compromís voluntari”, fent de gestor de mesa a l’Institut Pont del Diable.

El regidor de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, davant la possibilitat que la policia prohibeix l’exercici d’aquest dret democràtic, desafia: “Ja em poden venir a buscar”.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2014

omnium
Rosa Ma. Codines i Albert Cortés

Òmnium Cultural i ANC es volen acomiadar de la campanya ‘Ara és l’hora’ a Tarragona, al Tarragonès i a gran part de la regió 4, de la millor manera. Per tot el què han lluitat, les dues entitats han organitzat un acte pel dia 5 de novembre, al Palau de Congressos, a les 19h, per a fer “per donar força i fer força pel 9N amb un esprint final”.

Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium al Tarragonès, i Albert Cortés, coordinador d’ANC al Tarragonès, volen que l’acte sigui “un clam, no pels que venen sinó pels que hi puguin anar”. Fent referència als que no tenen clar, encara, el que volen.

L’acte serà “dinàmic, àgil, amb entrevistes i música i alguna sorpresa més” i estarà apadrinat per la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, l’actor Oriol Grau, els  periodistes Toni Soler i Rita Marzoa i el músic Pep Sala.

Com a mínim ‘volem el 50% i amb un més ja fem majoria absoluta’
“Aquesta és la setmana final de la campanya i independentment del què passi demà, que ja sabem tots el que passarà, a nosaltres en és igual, continuem treballant perquè la planificació va totalment dirigida a poder votar”, ha afirmat Cortés.  Per la seva part, Codines ha desitjat que com més participació hi hagi millor, és evident, però “el 50% l’hem d’aconseguir perquè el 50 més 1 ja és majoria”.

 Gigaenquesta el 40% de Tarragona ha respòsomniumm
Cortés i Codines han afirmat que de moment la Gigaenquesta ha arribat al 40% de les llars tarragonines. El desig dels dos responsables és arribar a totes però “com que això ho fan els voluntaris, arribar a aquesta xifra fa que estiguem molt satisfets”. A més, han recordat que aquesta enquesta es passarà fins l’últim dia de campanya.

La setmana crucial pel 9N compta amb una nova campanya, el ‘poming’. Es repartiran almenys 20.000 elements, de color groc, “que es penjaran als poms de les portes dels domicilis, tipus als cartells que es pengen a l’hotel, per a provocar un gran impacte visual” i fer visible fins a l’últim que el dia 9 anem s’ha d’anar a votar.

A banda, es durà a terme una bustiada general, en la qual es repartiran 3.000 díptics que s’han fet amb l’argument de votar ‘SíSí’.

Com s’està preparant el 9N?
“Nosaltres no som organitzadors, som col·laboradors. En qualitat d’entitats no ternim instruccions, encara”, comenta Cortés.  Molts voluntaris que estaran a les taules del 9N són alhora voluntaris d’ANC i Òmnium “les  instruccions als voluntaris del 9N ja han arribat, jo ho sóc, i jo ja sé on he d’anar i a quina taula”, afirma el representant d’ANC a Tarragona. Tanmateix, els consta que ja han sortit moltes urnes i que s’estan repartint per tot el país.

De cara a dijous, es repartiran 500.000 diaris a Catalunya en el qual hi haurà informació sobre el procés participatiu i arguments del perquè els catalans han de votar ‘SíSí’.  A Tarragona se’n distribuiran uns 3.000 exemplars, que es repartiran a les estacions de tren i d’autobusos, a les marquesines del busos i a altres llocs de més afluència de la ciutat.

 Jonathan OCA

 

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2014

urnes
Algunes de les urnes aquesta tarda al Parlament

La Comissió Permanent del Consell d’Estat ha aprovat per unanimitat el dictamen favorable a la impugnació de la consulta alternativa del 9 de novembre.

L’òrgan consultiu assegura que ha trobat motius suficients per portar-la a terme. Una de les raons és perquè la pregunta és la mateixa de la consulta suspensa pel TC i també perquè hi ha la intervenció de funcionaris i de Mossos d’Esquadra.

El dictamen l’ha redactat la secció Primera del Consell d’Estat, que dirigeix Landelino Lavilla, que també va redactar l’informesobre els recursos que l’executiu va presentar contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del referèndum del 9-N.

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2014
rajoy1.jpg

rajoy1
El president espanyol Mariano Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que el nou 9-N, que el Consell d’Estat ha determinat per unanimitat que hi ha prou motius per impugnar-lo, “no compleix les condicions democràtiques” i ha explicat que en el Consell de Ministres d’aquest divendres es debatrà si l’executiu presenta un recurs al TC sobre el procés participatiu català.

El governant ha titllat el procés participatiu de “pseudoconsulta” i ha criticat que “no té cens, ni llei que l’empari, ni llei que vetlli per la seva neutralitat, ni sabem qui són els membres de les meses”.
Rajoy ha recordat que va celebrar que el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciés que la consulta del 9-N no es podria celebrar tal com s’havia previst, i ha dit que aleshores “hem vist una cosa diferent”. Segons el president espanyol, “tothom sap” que la consulta “no compleix les condicions democràtiques” i ha insistit que “la llei s’ha de complir” i que per sobre aquesta “no hi ha res”.

Demà se sabrà
Pel que fa al Consell de Ministres d’aquest divendres, Rajoy ha explicat que es debatrà si el govern espanyol presentarà recurs al nou 9-N, sobretot després del dictamen del Consell d’Estat en què determina, per unanimitat, que hi ha motius per impugnar el procés participatiu català. En aquest sentit, el president espanyol ha apuntat que es prendrà una decisió en funció “del que convingui a l’interès general” i ha deixat clar que “l’únic criteri” que podia avançar sobre els arguments que podria esgrimir l’executiu espanyol és “el compliment de la llei”.

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2014

mas
Artur Mas aquest migdia al Parlament

El president de la Generalitat, Artur Mas, no s’ha mostrat sorprès aquest dijous per la decisió unànime dels membres del Consell d’Estat d’avalar la impugnació del nou 9-N i ha refermat en una conversa informal amb periodistes des del Parlament que està pràcticament tot a punt i que el Govern segueix endavant.

A l’espera de conèixer els arguments concrets de l’informe del Consell d’Estat i de la decisió del Consell de Ministres d’aquest divendres, Mas s’ha preguntat si l’Estat impugnarà els 40.000 voluntaris que s’han inscrit.

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2014

ENTREVISTA

El prestigiós i popular economista José Maria Gay de Liébana va participar en les commemoracions del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona. Va oferir una conferència sobre la realitat econòmica i va intentar aportar llum a la pregunta que hom es fa: Estem sortint de la crisi. L’Auditori Cesar August del Palau de Congressos ha reunit més de 500 persones per conèixer el punt de vista del professor. 

liébana
Més de 500 persones han assistit a la conferència de Liébana

REPUBLICA CHECA – Quina és la nostra realitat econòmica?
GAY DE LIEBANA – Una mica fotuda. No ens hem d’enganar. Tot i que hi ha dades que són animadores, les coses continuen estant difícil. Sóc moderadament optimista. No podem oblidar que tenim un problema important de dèficit públic, de deute. L’economia europea està adormida i aquest estancament juga en contra de totes les previsions.

liiebana
El professor dirigint-se a l’escenari

RC – Com està Tarragona, econòmicament parlant?
GL – Jo crec que bé. El territori compta amb la gran, la mitjana i la petita empresa. Hi ha empreses tarragonines que són de primera ordre. El problema, no obstant, és la important i preocupant taxa d’atur. Tarragona és molt oberta i té moltes potencialitats que han de ser més explorades.

RC –  Mariano Rajoy en els darrers dies ha manifestat una alegria desenfrenada… Hi ha motius fonamentats?
GL – Hi ha indicadors que són positius.  L’EPA continua sent dolenta però hi ha hagut una recuperació. Hem de mirar quina és la seva qualitat. Una cosa que ens tranquil·litza és la nota que ha tret la banca espanyola que ha sigut notable. Això ens permet dir que després de tots els nostres esforços i sacrificis la banca està pràcticament sanejada, encara que no ho podem assegurar el 100 %. La gent entén que no és el moment per grans alegries perquè encara està hipotecada. És normal.

La democràcia trontolla
RC – Un enemic de l’economia és la corrupció…
GL – Estic astorat. És vergonyós. Això no es pot aguantar. Els polítics haurien de ser conscients d’aquest terrible problema. Crec que amb tants casos de corrupció, la democràcia podria començar a trontollar.

RC – La ciutadania comença a estar cabrejada.liebana
GL –
És cert. La gent s’emprenyarà i això és perillós. L’efecte ‘Podemos’ respon a la contestació popular. La gent està cansada i emprenyada. Els polítics ho estan fent molt malament. Ens estan exigint que respectem les nostres obligacions, ens persegueixen per pagar impostos i resulta que el president del govern, com a líder del seu partit, té un despatx  pagat en negre. Crec que és per dir ‘apaga y vamonos’.

RC- Al país li falta un partit com ‘Podemos’?
GL – És el reflex de la decepció popular.

Pujol em va decebre
RC – Jordi Pujol el va decebre?
GL – Encara ho estic paint. A Jordi Pujol sempre li he tingut admiració i respecte. Em va deixar consternat i molt trist.

RC – Una Catalunya independent seria més rica?
GL – Estic convençut que la inversió internacional no vindria cap aquí.

RC – Catalunya serà independent?
GL – No ho acabo de veure-ho clar. No m’imagino una Catalunya independent que es quedi de la Unió Europea, de la Unió Econòmica Europea, fora del paraigües de les seves entitats financeres, allunyada del Banc Central Europeu. No tindria cap possibilitat de futur. Les empreses multinacionals s’anirien d’aquí.

No ens convé sortir d’Europaliebanna
RC – Creu que manca informació respecte al procés sobiranista?
GL – A la gent només se li està dient que tot és maco. Una cosa són els sentiments i l’altra és la realitat. No ens convé estar fora d’Europa. A la gent l’hauríem de donar tota la informació perquè decideixi en conseqüència. Una cosa és el futur de Catalunya i l’altra són els nostres sentiments.

RC – Si hagués de triar un qualificatiu pel president Mas, quin seria?
GL – Una cosa és la imatge que tenim d’ell a Catalunya i l’altra ben diferent és la manera com li veuen al món. Crec que el president Artur Mas ja està amortitzat políticament.

RC – Què passarà el dia 10 de novembre?
GL – No ho sé. No sé si com conscients del que pensen fora de Catalunya que el dia 9 posin les urnes, I quan parlo de fora de Catalunya no em refereixo a Madrid, parlo del món.

Votació seriosa?
RC – Què farà el diumege 9 de novembre?
GL – Estaré a Madrid perquè tinc compromisos. No votaré. Fa temps que no voto. De totes maneres no participaria en una cosa com aquesta. O es vota seriosament o no es vota.

RC – Diuen que és un vot de costliebana publicellada…
GL – Això no ho dic jo. Però m’agradaria veure una cosa més seriosa.

Independència de Tarragona?
RC – Com afectaria una Catalunya independent en el turisme de la Costa Daurada?

GL – No sé. En principi tindríem una moneda. No sé si tornaríem a la ‘pela’. Si és barato el canvi de moneda la gent continuarà venint, però crec que perdrien una mica l’al·licient. Tarragona té un armament potent per tirar endavant. Ara no sé si en una Catalunya independent, Tarragona voldrà independitzar-se. (riu)

 Ricard CHECA

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2014
xs1.jpg

Recordo quan els socialistes vàrem reclamar el retorn del President Tarradellas perfectament. Era el 12 d ejuny de 1977 i Joan Raventós, amb una plaça de braus de la Monumental de Barcelona a petar va proclamar davant Felipe Gonzàlez que si el PSC guanyava les eleccions ell renunciaría a presidir la Generalitat provisional.

Però tampoc Jordi Pujol no en volia sentir ni parlar mentre que ara, gràcies a aquell gest de Joan Reventós  podem exhibir que la legitimitat de la Generalitat ve de la republicana que pels catalans no s’ha interromput i que és anterior en el temps a la pròpia Constitució espanyola.

Els convergents van haver d’acceptar la realitat. Com la van haver d’acceptar en un altre dels moments importants pel catalanisme quan el PSC – i el PSUC també – vam optar per una sola xarxa escolar i l’ensenyament en català. Jordi Pujol va fer un intent d’implantar un sistema com el basc de doble xarxa però els partits d’esquerra que no volíem una societat catalana fracturada i dividida segons la xarxa escolar vàrem acabar implantant  el sistema que s’ha revelat apropiat.

Hem tingut altres desencontres els catalanistes d’aquest país. Esgotat com vèiem l’Estatut del 79, CiU nmo volia fer-ne un altre. Malgrat això, el 96 van començar a acceptar-ne la realitat fins que va arribar aquell mateix any el pacte del Majestic CiU-PP o Aznar-Pujol – què lleig els va quedar signar a un hotel com dos amants que s’amaguen – . Allí tots dos es van prometre fidelitat quatre anys a canvi que no es parlès de cap nou estatut. Vam haver de ser altre cop PSC i ICV que ho plantegéssim el 2004 i ho portéssim a terme el 2006 amb els vots en contra d’ERC i PP després retallat pel Constitucional.

I mentrestant, anys i anys lluitant des dels ajuntaments, els set anys de govern de progrés a la Generalitat i els de l’Estat contra les dependències més perilloses i injustes com són les de la pobresa, la incultura, la falta d’educació o d’accés als serveis sanitaris o socials, a les pensions, a la del canvi climàtic, a la indignitat de la vida i perquè tothom la pugui tenir en les millors condicions possibles. I per la llengua catalana, creant escoles en català quan encara vivia el dictador, fent cultura, practicant-la, amb moviments socials i sindicals per fer que aquest sigui un sol poble amb tots els qui han vingut de fora i darrerament de molt lluny. No és catalanisme i del bo tot això ?

Per nosaltres, pel Roc Muñoz a qui mai La Canonja li podrà agrair prou el que ha fet per retornar als veïns el seu poble el catalanisme és això. O només ho és cridar independència i enarborar la bandera més alta ? No, el catalanisme per nosaltres és que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya siguin el màxim de lliures possibles en les seves vides. I sí, tenim n problema i gros amb les nostres relacions amb la resta d’Espanya i pensem que l’única solució és la federal. Però ningú no ens treurà la lluita pels homes i dones del nostre país que formen la nostra pàtria catalana. I em temo que qui vulgui donar lliçons a Roc Muñoz cal que es calci bé i comenci ja perquè em temo que li faltaran anys de vida.

Recordava aquestes coses aquest passat diumenge quan he llegit que un membre conegut de l’ANC deia públicament i per escrit a les xarxes que treballaria perquè l’alcalde de La Canonja marxés del poble.

Quina raó donava tan destacat demócrata ? Que l’alcalde no està a favor de la independència. I acabava la seva disertació amb el crit de Visca Catalunya Lliure expressió que mai no he subscrit perquè he comprovat que les persones que ho criden només es refereixen a trencar a amb Espanya quan jo, en tot cas, vull trencar amb tots els altres països, corporacions, monopolis, oligopolis, espavilats que no paguen impostos o s’emporten els diners a l’estranger. És a dir, en tot cas cridaria visquin els catalans i les catalanes lliures perquè em sembla que amb el nom de la pàtria massa cops – o gairebé sempre – m’amaguen molts altres amos que ens fan esclaus sense que se n’adoniu més que una petita part de la ciutadania. És a dir, que no sóc gens partidari de la frase de Josep Pau Ballot quan tancava la seva gramàtica el 1813: “puix parla en català Deu li’n do glòria” i en canvi subscric plenament la de Joan Fuster “ puix parla en català, vejam a veure què diu “.

He recordat també Raimon tan maltractat la primavera passada quan va dir ” Sóc valencià. Quines repercussions podria tenir la independència de Catalunya al País Valencià? L’anticatalanisme creixeria encara més. Votaré i vuill saber el màxim perquè ara la situació està en una nebulosa i em genera molts dubtes, no en sé prou. Per això no he participat en actes a favor de la independència. Cal que s’aclareixi com això encaixa en la Unió Europea, i Catalunya, tant si ha de ser dins com fora de l’ Estat espanyol, com parla amb Espanya, respectant les minories.”

L’expressió “faré el possible perquè aquest senyor marxi del poble” és molt pitjor que qualsevol insult perquè és negar la possibilitat de conviure amb les persones – la majoria – que no pensen com tu. El millor patriota és el que accepta la pluralitat, la desitja i hi sap conviure en diàleg. A l’Estat català del futur que molts pensem i volem federat, l’únic que ha de marxar són les idees excloents però fins i tot les persones que les professen s’han de quedar. I l’ANC faria bé en desautoritzar-les perquè si no ho fa pensarem que també les defensa S’estan trencant moltes coses a Catalunya que seran de difícil recomposició en el futur. Pobres són els qui exclouen i Roc Muñoz treballa per una Catalunya rica i plena i no només en termes materials.

Xavier SABATÉ
Diputat socialista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter