REDACCIÓ6 Setembre, 2021
El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. 
Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals.
Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.
Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.
Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.
El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.
A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.
Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.
Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.
Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.
Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.
En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.
Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.
Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.
Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.
Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.
Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.
Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…
Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.
En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.
Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.
Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.
Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.
Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.
PUBLICITAT
