28. Març 2024

Arxius de congreso de los diputados | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Desembre, 2020
eutanasia4.jpg

Els noms d’Ángel Hernández, Luis Montes o de Ramón Sampedro,  i les paraules de llibertat i ampliació de drets han ressonat aquest dijous amb força en el Ple de Congrés, on s’ha aprovat la proposició de llei presentada pel PSOE per despenalitzar i regular l’eutanàsia.

La norma passarà ara al Senat, amb la previsió que al voltant de març s’aprovi definitivament. Quan això passi i entri en vigor, Espanya es convertirà en un dels pocs països del món en el qual un equip mèdic pot ajudar a morir una persona greument malalta a sense por a represàlies, ja que serà una prestació més del Sistema Nacional de Salut.

Com estava previst, la llei tirarà endavant amb el suport de tots els grups, excepte PP i Vox. Ciutadans, que en altres lleis s’uneix a la dreta, en aquest cas es posiciona a “favor de la llibertat” i d’una llei que “no imposa creences, sinó que respecta les creences de cadascú”, segons ha defensat el seu líder, Inés Acostades, qui s’ha mostrat “emocionada de participar en debat” al voltant d’una regulació sanitària que “uneix a una majoria d’espanyols”.

Ha estat un debat vibrant i apassionat, amb aplaudiments i esbroncades, malgrat que només el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha escoltat les intervencions des de la bancada blava. Així, han estat diversos els diputats que s’han mostrat orgullosos de poder defensar la posició del seu partit al voltant d’una llei que per a molts arriba tard, atès que s’ha discutit ja 16 vegades en les Corts, com ha recordat Iñaki Ruiz, de Bildu.

“Avui és un dia per estar profundament orgullós de ser espanyol perquè és sinònim d’avanç social i llibertat”, ha manifestat Íñigo Errejón (Més País). “Això no obliga a ningú, els que no estan d’acord surten amb els seus drets indemnes, però atorguem drets als que no el tenien, això és llibertat”, ha afegit Pilar Vallugera, d’ERC, que ha destacat que la normativa no es tracta d’una “llei de mort, és una llei de vida, que et permet viure amb la confiança que moriràs com tu vols”.

Per contra, el popular José Ignacio Echániz ha acusat el Govern d’aprovar la legislació amb “nocturnitat i traïdoria”, en un “ple extraordinari convocat amb presses”, sense que s’hagi consultat al Consell d’Estat o al Comitè de Bioètica en haver-se impulsat com una proposició de llei del PSOE i no com una legislació de l’Executiu. “Es tracti a aquesta cambra sense audiència pública i sense demanda social alguna” perquè és “una llei injusta, inoportuna i inconstitucional”, ha afegit.

El PP defensa que no és una necessària una llei que reguli com s’ha d’ajudar a morir els malalts que no poden posar fi a la seva vida per si mateixos, sinó unes cures pal·liatives “universals on la medicina busqui alleujament al dolor”. Per això han mantingut vives les seves esmenes, que han estat rebutjades per la majoria pro eutanàsia.

I Vox ha acusat “als hereus del terrorisme i els enemics d’Espanya” d’aprovar una llei “despietada i il·legítima”, que suposa “el atac més gran a les persones amb discapacitat”. La ultradreta ja va avançar la setmana passada la seva intenció de recórrer davant el Tribunal Constitucional la normativa.

Davant d’aquestes crítiques, el ministre de Sanitat ha assenyalat que la regulació de l’eutanàsia és “una cosa llargament desitjada” i converteix la societat en “més humana i més justa” atès que les administracions no poden “quedar impassibles davant el sofriment de moltes persones”. Illa ha assegurat que quan la norma vegi la llum definitivament, després del seu pas pel Senat i la seva tornada a Congrés, el Ministeri de Sanitat treballarà perquè l’eutanàsia es converteixi en “un dret efectiu” immediatament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2019

A banda dels partits tradicionals, hi ha altres que reclamen mesures eficaces per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El problema és que al no tenir representació parlamentària, tenen més dificultats per accedir als mitjans de comunicacó. La candidata de ‘Recortes cero – Grupo Verde’ per Tarragona, RUT Clemente, és una persona que defensa el medi ambient i les retallades que no fan res més que dificultar la vida dels espanyols. La cap de llista del RC-GV és natural de València i resideix a Amposta. Clemente és una activista social de l’ensenyament i afiliada a l’USO. La professora de Literatura Castellana es manifesta contra la independència de Catalunya. En el seu abecedari personal, hi destaquem paraules com honestedat, igualtat salarial, sanitat pública i contaminació zero. Clemente exigeix entre altres coses que es tanquin totes les bases de l’OTAN a Espanya i no té dubtes que haurà de pagar qui més té.

|
A uditoria del deute externa

B lindatge de les pensions a la constitució

C ultura és riquesa

D esenvolupament del món rural

E xtremenya, murciana, catalana… una mateixa classe obrera

F iscalitat progressiva. Que pagui més qui més té

G arantir llum i aigua a totes les famílies

H onestedat

I gualtat salarial entre homes i dones. Ja

J a n’hi ha prou de les retallades que ens imposa Europa

Ll ei electoral més justa i proporcional. Llistes obertes

M és procés vol dir més retallades

N o a cap sou per sota dels 1.000 euros, ni cap per damunt dels 10.000

O TAN no, bases fora d’Espanya

P la de xoc contra la pujada del preu de l’habitatge

Q ue els bancs tornin les ajudes

R edistribució de la riquesa. A Espanya hi ha molts diners, el problema és qui se’l queda

S anitat pública de qualitat. Revertir les retallades

T ancament progressiu de les centrals nuclears

U nitat de tots els treballadors per lluitar contra les retallades

V iatjar, obrir la ment

X iques i xics puguin caminar pels carrers de nit sense por

Z ero contaminació

 


REDACCIÓ11 Març, 2019

Les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs amb Quim Torra

Les conselleres de la presidència i de Cultura, Elsa Artadi i Laura Borràs, seran rellevades del govern de la Generalitat. Això perquè s’incorporaran a les llistes electorals de Junts per Catalunya.

En el cas de Laura Borràs, per sumar-se com a número dos a la llista de JxCat al Congrés per Barcelona, ​​haurà de deixar el càrrec de consellera de Cultura com a molt tard el diumenge 24 de març, de manera que la del proper dimarts dia 19 serà, amb tota probabilitat, l’última reunió del Govern a la qual assistirà, segons ha indicat Artadi.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, que ocuparà el segon lloc a la llista que encapçalarà Joaquim Forn a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals del 26 de maig, no té aquesta urgència temporal, però la intenció de Torra és anunciar la seva relleu simultàniament al de Borràs.

Per triar el perfil de les substitutes, Quim Torra consultarà els exconsellers de la Presidència i de Cultura cessats pel Govern de Mariano Rajoy en virtut de l’article 155 de la Constitució, Jordi Turull i Lluís Puig.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

En aquest sentit, en el que portem de 2017, s’han decretat 160 ordres d’expulsió.

El diputat Joan Ruiz

Des de que Mariano Rajoy és president del Govern s’han decretat un total de 1.962 ordres d’expulsió d’immigrants que vivien a les comarques tarragonines. Aquestes xifres les ha fet públiques el diputat socialista al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz.

D’acord amb Joan Ruiz, “la resposta del Govern arriba la setmana en què hem conegut que el mateix executiu del PP ha incomplert el seu compromís en relació amb l’acollida de refugiats, un compromís ferm que es va assumir davant la UE però també per complir el conveni de Ginebra i evitar les imatges espantoses que ens arriben contínuament de persones mortes, ofegades, al Mediterrani.”

Un incompliment que per al diputat socialista és “indigne. El Govern del PP ens avergonyeix davant del món i aplica per la via dels fets consumats una política immigratòria que cada dia s’assembla una mica més a aquella que defensa l’extrema dreta alemanya o el senyor Trump.”

Cal recordar que el nombre total de refugiats que ha estat capaç d’acollir l’executiu de Rajoy és tan sols el 12% del total que es va comprometre solemnement a acollir, tal i com exigeix la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. “No ens mereixem aquest Govern”, ha reblat Ruiz.

El diputat socialista ha demanat que el PP canviï amb urgència el seu model de gestió migratòria. En aquest sentit, ha explicat que “a diferència de la dreta, que exclou i propicia l’enfrontament entre els persones pel seu origen, per als socialistes la cohesió i la convivència, també a la societat de les comarques tarragonines, són elements essencials per garantir la convivència, la tolerància i el civisme.”

En aquest sentit, ha reiterat el compromís socialista de “combatre des de la democràcia els discursos racistes, xenòfobs i populistes que donen alè a la desconfiança i l’odi cap a la pluralitat, adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa”.

En relació a les expulsions ha recordat la posició del PSC que defensa el tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers a nivell europeu i el respecte escrupolós als drets humans de les persones que es troben internades en aquests centres avui dia.

 

 


REDACCIÓ20 Juny, 2016

aquestsocjo

Sóc un tarragoní nascut a València, al que molta gent anomena “eljoanruiz” així tot seguit i habitualment, quan m’ho diuen afegeixo “icarbonell“, al que li agrada fer arrossos i fideus, o qualsevol altra cosa els dies festius. Fer melmelades i pastissos, tenir un petit hort, tenir cura dels rosers de Cala Roser de l’Argentera (també hi ha gent que m’anomena el Joan de la Roser) i xerrar, però sobre tot escoltar els altres.

joanruiz_
El candidat del PSC Joan Ruiz

M’encanta la Història i també la Geografia. De fet en un mapa mut puc posar el nom a cada un dels estats dels EEUU, o dels d’Austràlia o la República Sud-africana. O posar els límits dels idiomes que es parlen a Alemanya.
A Madrid m’encanta dir que sóc de Tarragona, la ciutat amb la Rambla més llarga i el mirador més espectacular sobre el Mediterrani, al Passeig de les Palmeres, on, per cert, la meva família en té una i una placa que ho testimonia.

 

ESTE ES EL
                                 visto desde ‘El Retrovisor’

Hace 32 años que arrastra su sombra por el PSC y sobreviviendo políticamente a todos sus compañeros de generación. Dicen de él que dentro del aparato del Partido es capaz de atravesar paredes sin abrir una sola puerta. Es laborioso, meticuloso, cuidadoso, opaco y translúcido a la vez, conspicuamente borgiano, silente y mordaz.

Está al cargo de la carpintería de ataúdes políticos en villa sociata; sin hacer apenas ruido, le toma las medidas al más feliz y en un plis plas le están oficiando misa (laica) de caídos por la causa del Partido – o a causa del Partido, pero eso queda entre nuestro Joan y un servidor-.

 

 


REDACCIÓ22 Desembre, 2015

ENTREVISTAFèlix Alonso és la cara del triomf electoral a Tarragona. En el moment que va manifestar el seu desig de encapçalar la llista de ‘En Comú Podem’ molt pocs van apostar per ell. La seva persistència, positivitat i esforç van ser, sumats a les seves proposes realistes i un equip pencaire i que destil·lava alegria, els ingredients fonamentals per convèncer l’electorat. Ara, agraeix el vot de confiança i promet treballar de valent per no frustrat les expectatives.

flix__
Felix Alonso i la seva dona celebrant la victòria

RC – Quina ha estat la seva primera reacció al veure que les enquestes donen dos diputats a ‘En Comú Podem’ a Tarragona?
FA – Molta emoció i alegria.

RC – Ha aconseguit una fita històrica…
FA – Sí, gràcies a l’esforç de molta gent. És històrica perquè 30 anys de Solé Barberà tindrem un representant al Congrés i per primera vegada una força d’Esquerra Alternativa guanya a Tarragona sobretot quan ningú donava un euro per nosaltres.

RC – Realment estava convençut que seria elegit?
FA – Sí. Sense cap mena de dubte. Jo olia el canvi. La gent està farta que li enganyin. Necessita una persona a qui confiar. Per aquesta raó, treballaré, em deixaré la pell per no defraudar aquells que han confiat en nosaltres. Farem els possibles i impossibles – som el partit de l’impossible – per tirar endavant les nostres propostes. Espero i desitjo tenir un govern que pugui donar suport a les nostres propostes.

RC – Quins seran els pilars de la seva actuació al Congrés?
FA – Tenim dos elements damunt la taula: el referèndum (que és l’única sortida per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya) i la defensa i blindatge dels drets socials. Donarem suport a qualsevol govern que treballi en aquesta direcció.

RC – Contribuireu per fer fora a Mariano Rajoy de la presidència del govern?
FA – No contemplo una altra possibilitat. L’Espanya plural ha de fer un esforç i unir-se en aquest sentit. La pilota està ara a la teulada d’ERC i Convergència.

felix_tgn
Alonso, la primera foto com a diputat

RC – En la nit electoral va dir que és diputat gràcies a Jordi Miralles… Què volia dir exactament?
FA – Vaig decidir presentar-me just quan l’estaven incinerant. Ho feia en una actitud rabiosa i d’impotència. Era la conseqüència de la desconsideració que s’ha tingut vers la seva persona. Em considero l’hereu de la seva lluita. Vull continuar el seu esforç en la unitat de les esquerres. Si Jordi fos viu, jo no seria diputat.

RC – Ha estat a punt de llançar la tovallola…
FA – Jo sóc un pack. Amb els meus defectes i virtuts. En el moment que es discutia si jo era o no el cap de llista, vaig posar les meves condicions. Volia que la gent m’acceptés tal com sóc. Va haver-hi un moment en què hi havien dubtes i es va negociar a la baixa. Aleshores, jo estava disposat a tirar la tovallola, però Joan Herrera em va convèncer a no fer-ho i a tirar endavant.

RC – Quina li agradaria que fos la seva primera intervenció al Congrés?
FA – Vull especialitzar-se en infraestructures. És una qüestió fonamental pel desenvolupament i competitivitat de la demarcació de Tarragona. Ho sé perquè sóc alcalde i sé quines són les nostres necessitats i deficiències. Vull ser la veu de Tarragona a les corts generals.

RC – Diu que va fer una campanya sense diners però amb molta il·lusió…
FA – Il·lusió i alegria. Teníem el somriure de l’esperança i molta gent va confiar en nosaltres. Faré els possibles per no decebre ni defraudar aquelles que creuen en les nostres propostes.