19. Abril 2024

Arxius de Confederació Hidrogràfica de l'Ebre | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Abril, 2023
2cdc4dc6-e235-4c34-96a3-3d2f7268d554-1280x853.jpg

El Govern carrega contra la gestió de l’aigua feta per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). En aquest sentit, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha assegurat que la CHE no ha estat “prou valenta” en la seva presa de decisions per a frenar la sequera. Jordà ha remarcat que la sequera “no ha començat ara”, sinó que ve de “molts mesos enrere”. Cal “estalviar i ser previsor”, ha insistit la consellera i ha recordat que el Govern va activar el Pla de Sequera el setembre de l’any 2021.

Aquesta reacció per part de l’executiu arriba l’endemà que les comunitats de regants de l’Ebre hagin advertit que no tindran aigua per a tota la temporada a causa de la retallada de cabal de la CHE i que podrien perdre tota la collita d’arròs.

La responsable d’Acció Climàtica ha fet aquestes declaracions en una visita d’obres per modernitzar la xarxa de reg de la Comunitat de Regants de Valls. El projecte preveu transformar un conjunt de séquies que abasten 384,32 hectàrees dels termes municipals de Valls i Vallmoll en un sistema a pressió amb reg per degoteig. S’usarà aigua regenerada i es contempla la construcció d’una gran bassa per emmagatzemar l’aigua.

La consellera ha expressat que les infraestructures de regadiu són “estructures d’estat”. Jordà ha destacat que la millora d’aquesta xarxa ajudarà a la “productivitat” de la pagesia, a garantir el “relleu generacional” i a “l’ús eficient de l’aigua”. De fet, amb aquest projecte, la Comunitat de Regants espera estalviar el 50% del consum actual. Està previst que les obres finalitzin durant el mes de desembre de 2023 i compten amb un pressupost de 3,81 milions d’euros.

PUBLICITAT






REDACCIÓ3 Febrer, 2022

El comitè d’autoritats competents ha analitzat aquest dimecres l’esborrany del nou Pla de gestió de risc d’inundacions de la conca de l’Ebre (PGRIEbre) fins al 2027. És el tercer i últim tràmit abans de l’aprovació definitiva d’un document que amplia l’anterior i completa el segon cicle de planificació de risc d’inundació, en compliment amb la directiva europea d’inundacions.

En la redacció i tràmit, que ha fet la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), s’han identificat els trams de més risc i s’han fet mapes de perillositat. En l’apartat de mesures, inclou actuacions amb un cost de fins a 300 milions d’euros. Es basa en solucions “per recuperar l’espai fluvial” i obres estructurals on són necessàries per “defensar els nuclis urbans”.

El Pla també preveu fer un inventari d’obres de protecció i d’obres amb insuficient drenatge transversal, així com un estudi de solucions per reduir el risc en els municipals on les inundacions poden afectar més població. A més, s’adaptaran elements vulnerables i infraestructures de risc d’inundació segons han identificat diagnòstics previs o ho facin altres diagnòstics futurs. El PGRIEbre prioritzarà “infraestructures verdes i la restauració fluvial, com a solucions basades en la natura”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Octubre, 2020
monument_tortosa.jpg

L’Ajuntament de Tortosa ha rebut aquest dimarts al matí el vistiplau formal de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per culminar el procés de descatalogació del monument franquista de Tortosa. Era l’últim informe que li faltava al consistori per aprovar definitivament el procediment iniciat pel ple el gener passat i que la consellera de Justícia, Ester Capella, va reclamar fa uns dies per carta al govern espanyol com a pas previ per poder retirar el monòlit del mig del riu. La missiva ha causat un cert malestar a l’entorn del govern espanyol, que s’ha desentès novament de la titularitat del monument i ha recordat que la Generalitat ja podia haver actuat per treure’l, sense que la CHE li posi impediments.

L’ofici de l’organisme responsable de la conca de l’Ebre constata que «no s’observen aspectes directament relacionats» amb les seves competències en la petició tramesa per l’Ajuntament de Tortosa amb l’objectiu de descatalogar el monument, que des del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2007 està oficialment considerat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català.

La CHE, però, encara va més enllà i manifesta, fins i tot, que «no existeix objecció per a l’eliminació d’aquesta infraestructura del domini públic hidràulic». Tot i això, recorda que com a organisme competent en la gestió d’aquest domini públic hidràulic, qualsevol actuació dins de la llera de l’Ebre requerirà la seva autorització, que s’hauria de tramitar a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’Ajuntament té previst completar el procés de descatalogació en un pròxim ple. Tres anys després de la controvertida consulta ciutadana, la retirada compta ara amb el suport pràcticament total del consistori. El tràmit final requeria els informes favorables dels departaments de Cultura i Justícia així com de la CHE. Si bé la Generalitat va trametre els seus ja fa uns mesos, en el cas de l’organisme de conca l’Ajuntament ha hagut de reclamar-lo en dos ocasions des del passat estiu.

A aquesta petició se va sumar fa només uns dies la consellera de Justícia amb una carta dirigida a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. Acusava l’administració estatal d’entorpir la retirada del monòlit per part de la Generalitat, que va assumir aquest compromís a partir de l’impuls de la nova llei de memòria catalana. També retreia l’incompliment de l’obligació de retirar la simbologia feixista, tal i com prescriu la Llei de memòria històrica de Memòria Històrica de 2007. En aquest cas, Capella recordava que tant l’accés a la llera com la «propietat de la pilastra» són responsabilitat de la CHE.

L’arribada de l’informe aquest dimarts, expliquen des de Justícia, demostraria que, finalment, la missiva ha fet «efecte». Admeten que ja s’han «estudiat tècnicament» totes les opcions –sense precisar si existeix un projecte concret redactat per materialitzar la retirada del monument del riu. Les mateixes fonts, però, apunten que abans de poder començar a executar cal cobrir tots els passos administratius necessaris per evitar que l’actuació pugui ser impugnada o recorreguda.

En canvi, fonts autoritzades del govern espanyol han expressat a l’ACN la seva sorpresa davant del contingut de la missiva. Argumenten, novament, que cap ministeri ni organisme estatal ha reclamat o assumit la titularitat del monument d’exaltació feixista, inaugurat l’any 1966 pel mateix dictador Francisco Franco quan es complien 25 anys de la batalla de l’Ebre i despullat d’alguns dels elements feixistes més evidents durant les últimes dècades.

La CHE en rebutja la titularitat
La mateixa CHE ja se’n va desvincular en una carta de resposta al director del Memorial Democràtic, Jordi Font, el novembre de 2019. «Aquesta Confederació no ostenta cap tipus de propietat o titularitat sobre el monument, si bé al trobar-se enclavat en domini públic hidràulic qualsevol actuació sobre el mateix requerirà autorització d’aquest organisme de conca», manifestava la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual.

 


REDACCIÓ10 Febrer, 2020
foto_3606113.jpg

La CHE proposa augmentar el cabal

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l’Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre 2021-2027. Per al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d’aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l’any.

Segons la Plataforma Riu Siurana, suposaria “doblar” el cabal actual, però consideren que és “totalment insuficient” per garantir la recuperació de la vida del riu. De fet, asseguren que són aproximadament “un 15% del que baixaria si no hi hagués el pantà de Siurana”. Amb tot, anuncien que presentaran al·legacions a la proposta de la CHE.

Tal com indica Oriol Ponti, membre de la Plataforma Riu Siurana, el pantà de Siurana recull de mitjana 6,3 hectòmetres cúbics (hm³) anuals, mentre que la proposta de la CHE preveu un cabal d’1,17 hm³ per al tram de riu que va des de l’assut on es fa la captació d’aigua per a la infraestructura de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, fins a la confluència amb el riu Montsant.

Si bé “ara deixen 0,65 hm³”, pels ecologistes amb aquests nous valors “no n’hi ha prou”. Aquests 1,17 hm³ anuals equivalen a 37 litres per segon. Ponti confiava en el fet que “almenys deixarien uns 80 litres per segon”. Per aquesta raó, presentaran al·legacions.

La proposta es troba en fase d’informació pública i s’hi poden presentar al·legacions durant els pròxims sis mesos. El procés complet està previst que finalitzi d’aquí a un any. Des de la Plataforma asseguren que la lluita per un cabal ecològic més alt no els farà perdre de vista l’objectiu principal de les seves reivindicacions, que és “recuperar la gestió del riu”.