29. Març 2024

Arxius de Condemna | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Març, 2023
foto_3088869.jpg

La Secció Segona de l’Audiència de Tarragona ha rebaixat 7 anys de presó a dos homes condemnats per violació. El recurs estimat per la justícia contempla la rebaixa de 18 a 11 anys. L’executòria dictada pels magistrats aplica les penes previstes en la nova llei del “només sí és sí”, com a més favorable per als condemnats, i les revisa en tots dos casos situant-les en la forquilla més baixa perquè en la comissió dels fets “no s’aprecia una violència excessiva”. Tots dos van ser condemnats originalment, en una sentència de febrer de 2022, a dotze anys de presó, per violació, i sis anys més per cooperació necessària per a agressió sexual l’agost de 2020.

La revisió de penes de l’Audiència de Tarragona amb l’aplicació de la nova llei del “només sí és sí” és una de les quantitativament més importants acordades pels òrgans judicials durant els últims mesos. L’executòria feta pública accepta l’argument del “canvi del marc punitiu” que s’ha produït amb l’aplicació de la llei recentment aprovada. Les penes per violació, que eren anteriorment entre dotze i quinze anys segons el Codi Penal, passen a una forquilla de set a quinze. Les de cooperació per a agressió sexual es rebaixen dels entre sis i dotze anys als entre quatre i dotze.

Així les coses, i partint del principi d’aplicar la “retroactivitat de la llei penal més favorable”, els magistrats de la Secció Segona rebaixen substancialment les condemnes en tots dos casos. Dels dotze anys per violació es passa als set. Els sis per cooperació necessària per a agressió sexual es converteixen en quatre.

Apliquen la part més baixa de la forquilla perquè “no s’aprecia una violència excessiva” en els fets. “Considerem que resulta proporcionada i ajustat a equitat la imposició de la pena mínima legalment prevista en ambdues fraccions, per a cadascun dels acusats”, apunten. Onze anys de presó en total en cada cas.

Els fets pels quals van ser condemnats els dos homes van tenir lloc el 17 d’agost de 2020 en les proximitats de la discoteca City Hall de Salou. De matinada, van trobar un grup de persones, entre els quals, es trobava la víctima. Ella i un dels condemnats es van apartar i van començar a intimar fins que l’home la va violar bruscament. L’altre acusat va aparèixer poc després i es va afegir a l’agressió sexual de comú acord amb l’altre.

La sentència conclou que la víctima no va poder oposar “suficient resistència davant la conducta d’ambdós acusats, al trobar-se durant tot el temps acorralada, amb els braços immobilitzats, el que va provocar que es bloquegés, entrant en un estat de xoc”. Va patir diverses lesions -principalment al coll, al braç, les cervicals i l’àrea genital- que van tribar vuit dies a curar-se. A conseqüència dels fets, va haver de fer front a un trastorn per estrès posttraumàtic que va alterar greument la seva vida ordinària.

PUBLICITAT





REDACCIÓ14 Desembre, 2022
foto_3088869.jpg

Un jove ha estat condemnat a un any de presó per un delicte d’abús sexual a una menor. Els fets es remunten el desembre de 2018, quan la víctima, que es trobava amb un amic a Tarragona, va patir tocaments per part del processat. La noia tenia quinze anys i residia en un centre d’acollida. El jutge també ha imposat al jove cinc anys de llibertat vigilada i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil. La Fiscalia demanava quatre anys de presó, però el magistrat ha acceptat els atenuants de dilacions indegudes i d’alteració psíquica proposats per la defensa, ja que l’autor dels tocaments havia consumit drogues i té diagnosticat un trastorn de personalitat.

En la sentència, el jutge considera que ha quedat provat que la víctima va patir tocaments als pits i al cul per part del condemnat quan es trobava amb un amic al passeig de Sant Antoni de Tarragona. Segons la interlocutòria, el jove, també acompanyat d’un grup d’amics, va agafar pel coll la menor i li va fer tocaments, tot i que ella s’hi va negar i va intentar apartar-lo. “No va poder perquè ell era molt més fort que ella”, detalla l’escrit. El primer episodi d’abús es va allargar més de vint minuts. La víctima va tornar a patir els abusos quan va poder marxar cap al centre d’acollida on residia. Un cop allí, va explicar els fets a una educadora que va proposar-li presentar una denúncia.

Alhora, el magistrat també ha considerat acreditat que el noi havia ingerit begudes alcohòliques i fumat substàncies estupefaents que van afectar les seves capacitats. També ha tingut en compte l’informe mèdic que certifica que l’acusat té diagnosticat un trastorn de personalitat. De fet, el jutge ha acceptat dos dels tres atenuants sol·licitats per la defensa. En concret, l’atenuant d’alteració psíquica pel que s’ha manifestat anteriorment i el de dilacions indegudes pels dos anys i sis mesos de paralització del procés.

La sentència, dictada el 24 de novembre d’aquest any i notificada dimecres passat, ha aplicat la nova llei de llibertat sexual, coneguda com ‘només  és sí’, la qual estableix que els actes de caràcter sexual amb una menor de setze anys seran castigats amb una pena de dos a sis anys. “L’única modificació existent és la qualificació del delicte d’abús, però la punibilitat de les penes és la mateixa”, assenyala la interlocutòria.

Pel delicte d’abús sexual, el jutge ha dictat una pena d’un any, cinc anys de llibertat vigilada i tres d’inhabilitació per treballar amb menors. També ha imposat al condemnat la prohibició d’acostar a menys de 200 metres de la víctima durant un període de cinc anys i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil, així com el pagament dels costos processals.

PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Octubre, 2022
1444cd79-72c6-468a-ac8d-8ddc4e619d13-1280x853.jpg

El Jutjat Penal 30 de Madrid ha condemnat l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, a quatre mesos de presó per no respondre les preguntes de Vox en el judici del procés. La magistrada el considera responsable d’un delicte de desobediència comès el 27 de gener del 2019, pel qual Baños també haurà d’assumir el cost del procediment. Tot i això, la sentència no és ferma i encara es pot interposar un recurs a l’Audiència Provincial de Madrid en un termini de 10 dies. Es tracta d’una pena més greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, la qual va ser condemnada pel Tribunal Suprem a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos fets.

La sentència sosté que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a proposta de l’acusació popular i, després de prestar jurament de dir la veritat, “es va negar de forma ferma i persistent” a complir l’ordre del tribunal per contestar les preguntes, tot i ser advertit que la seva “passivitat” podia concórrer en una responsabilitat penal.

De fet, el document subratlla que el testimoni semblava que estigués fent “befa” del propi tribunal en un to “graciós” i amb un comportament que el document titlla de “xufla”. “L’acusat no tenia cap intenció de respondre les preguntes de Vox, mostrant-se contumaç i obstinat en la seva negativa i adoptant una actitud de franca rebel·lia”, assenyala la sentència, que també recorda que no li pertocava a ell decidir quines preguntes respondre ni a qui i que, en aquest cas, era qüestió del tribunal.

Per això, la magistrada defensa que al poder escollir en aquest cas “entre pena de presó i multa”, opta per la primera per la “gravetat objectiva dels fets” – que “atempta contra el principi d’autoritat i vulnera el dret de defensa” -, per la negativa de l’acusat en el marc de la més alta instància de l’administració de justícia, i per la desobediència en un judici de “gran repercussió” on la seva conducta tenia una “elevada transcendència” davant de “tota una nació”.

Finalment, recorda que, prèviament, l’acusat va ser sancionat a l’expedient governatiu obert pel Tribunal Suprem amb una multa de 2.500 euros, un fet que “no va tenir cap efecte coercitiu”. Per això la magistrada apunta que “no ignora que la sanció administrativa i la penal no tenen la mateixa naturalesa, però el que sí que resulta manifest és que la multa no va tenir el menor efecte dissuasori i que l’acusat no va aprofitar “la segona oportunitat” que li va ser concedida.

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Agost, 2022
4dd3f7b7-d1e5-4a3b-9047-e08ceea03cbf-alta-libre-aspect-ratio-default-0_241-445268_20220829152037.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 240 anys de presó al líder de la xarxa més gran de pornografia infantil d’Espanya, Jean Luc Aschbacher, que sobretot actuava en un pis de Tortosa. Al segon responsable de la trama, Christian Bernard Georges Arson, se l’ha condemnat a 19 anys. La condemna del primer ve per delictes de captació de menors, abusos sexuals, producció i distribució de pornografia infantil i pertinença a grup criminal.

Arson, en canvi, tan sols se l’ha condemnat per captació de menors i per producció i distribució de pornografia infantil. Els dos, de nacionalitat francesa, captaven infants en situació de vulnerabilitat per a abusar sexualment d’ells i gravar-los fins a 300 vegades. Tot i que la seva zona d’actuació era principalment Tortosa, també viatjaven com a turistes sexuals a altres països com Tailandia.

Es calcula que hi ha un centenar de víctimes, tot i que tan sols es van poder identificar a 18 d’entre 11 i 16 anys. La xarxa no va ser descoberta fins 15 anys després de l’inici de la seva activitat delictiva, camuflada sota una empresa. Les sospites d’una treballadora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència van servir perquè els Mossos d’Esquadra obrissin una investigació, que es va resoldre el 2015 amb la detenció de set persones.

Tot i entrar a presó, van ser posats en llibertat provisional, fet que AschbacherArson i Youness en Naciri -un tercer acusat- van aprofitar per escapar. Avui, en Naciri continua desaparegut. Els recentment condemnats van ser detinguts el maig de 2021 a França, i van ser jutjats el passat febrer sota presó preventiva per risc de fuga.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Octubre, 2021

Condemnat l’exdirector de la Ciutat Residencial

L’exdirector de la Ciutat Residencial de Tarragona, Miquel Gubert, ha estat condemnat a dos anys i mig de presó per quatre delictes: malversació, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents, i activitats o negociacions prohibides.

Inicialment s’enfrontava a deu anys de presó, una pena que s’ha vist reduïda per acord de conformitat. Gubert ha eludit el judici acceptant aquesta condemna, així com inhabilitació absoluta per dos anys i haurà de pagar multes que no arriben als 1.000 euros, segons la sentència. 

Gubert hi havia celebrat el seu banquet nupcial. La seva dona i un soci també estaven encausats. Hauran d’indemnitzar la Generalitat, propietària del complex, amb prop de 80.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Juliol, 2021

L’Audiència de Tarragona ha emès la sentència de conformitat que evita el judici amb jurat popular als dos acusats de l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 2009. Això significa que a Antonio Paz i Lorenzo Forner se’ls imposa una pena de 4 anys de presó i 3 anys 9 mesos i 1 dia de presó, respectivament, i diverses multes i indemnitzacions que sumen més de 9 milions d’euros. Cal recordar que el foc va provocar la mort de 5  Bombers GRAF Lleida i ferides de gravetat a un sisè. 

Els condemnats hauran d’indemnitzar de forma conjunta i solidària els perjudicats pels danys a immobles i maquinària amb més de 300.000 euros. A més, se’ls imposa una multa diària de 3 euros durant 3 mesos. A banda, hauran de pagar a la Generalitat 1.560.167,29 euros pels danys provocats en les vies de comunicació; els 721.862,27 euros amb què es va indemnitzar les famílies de les víctimes; 3.420.978,95 euros a la direcció general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament pels recursos humans, vehicles i mitjans aeris destinats a l’extinció del foc; i 2.007.779,39 euros pels danys mediambientals causats. 

També se’ls condemna a pagar 210.767,50 euros i 708.828,07 euros als Ministeris de Defensa i Medi Ambient pels equips d’extinció que ho van treballar. Finalment, se’ls reclama 72.071,33 euros per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i 6.275,78 euros per a l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Abril, 2021

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 6 anys de presó i 300.000 euros de multa un veí del Vendrell de 40 anys a qui la Guàrdia Civil va enxampar l’octubre passat amb 23.000 pastilles d’MDMA dins el cotxe.

La troballa es va fer durant un control policial al peatge de l’AP-7. Arran d’un acord de conformitat entre la fiscalia i la defensa, divendres l’home va reconèixer que transportava les pastilles d’èxtasi amb la intenció de vendre-les a terceres persones i obtenir beneficis econòmics –aproximadament uns 250.000 euros, si s’haguessin comercialitzat al mercat il·lícit. La condemna, per un delicte contra la salut pública, ja és ferma. El tribunal també ha imposat a l’home una multa de 300.000 euros i el pagament de les costes processals.

Els fets es remunten al 18 d’octubre de l’any passat al peatge del Vendrell, on conflueixen l’AP-7 i la C-32. Cap a dos quarts d’onze del matí, efectius de la Guàrdia Civil van aturar un vehicle en veure que alentia excessivament la marxa abans de creuar el punt policial. Un cop van identificar el conductor i li van demanar d’inspeccionar l’equipatge, els agents van notar que l’home es posava “extremadament nerviós”.

A l’interior de dues maletes, la Guàrdia Civil va trobar-hi una vintena de bosses envasades al buit amb un miler de pastilles cadascuna. En concret, n’hi havia unes de color rosa, amb forma de núvol i el logotip ‘Soundcloud’, i unes altres de color gris amb l’anagrama de les anelles de la marca de vehicles ‘Audi’.

Les pastilles pesaven uns onze quilos. A més, van confiscar una altra bossa transparent amb dues roques d’una substància cristal·lina que va resultar ser MDMA.

L’arrestat va passar l’endemà a disposició del jutjat de guàrdia del Vendrell, el qual en va decretar l’ingrés provisional a presó. Segons la sentència, el valor de la droga confiscada hagués tingut un valor de 241.270 euros al mercat il·lícit. L’home ha quedat condemnat per un delicte contra la salut pública de substàncies que ocasionen danys greus a la salut a 6 anys i un dia de presó i a pagar 300.000 euros de multa. El tribunal ha ordenat destruir la droga.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Setembre, 2019

Des de la seva introducció en el Codi Penal després de la reforma de 2015, la pena de presó permanent revisable ha estat aplicada pels tribunals espanyols en 10 dels 17 casos en què havia estat sol·licitada per alguna de les parts, el que llança un percentatge del 58,8 per cent de les sentències dictades. Així, doncs, s’han aplicat en quatre anys el 58% de les presons permanents revisables que s’han demanat

Espanya aplica la presó permanent revisable

De les 10 sentències, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fins el 31 de juliol de 2019, es va dictar l’any 2017; quatre a 2018 i les cinc restants en els primers mesos de l’any en curs.

Els condemnats a la mateixa pena que se sol·licita per a Ana Julia Quezada –asesina confessa del nen Gabriel que està sent jutjada aquests dies per un jurat popular a Almeria– són tots homes, mentre que de les 16 víctimes assassinades en total, 10 eren dones, cinc d’elles nens; i 6 eren homes, entre ells dos nens. El nombre de menors assassinats (7) representa el 43,8 per cent del total.

En tots els casos, el tribunal va apreciar l’existència de traïdoria en la comissió del delicte i va aplicar l’agreujant de parentiu entre la víctima i el condemnat. En dos casos hi va haver agreujant de gènere i en cinc, la condemna va incloure almenys un altre delicte (en quatre d’aquests cinc casos l’altre delicte era agressió o abús sexual).

Resposta en dos anys
El temps mitjà de resposta dels tribunals (els dies transcorreguts des que van ocórrer els fets fins que es va dictar la resolució pel tribunal del jurat) va ser de 745 dies en la sentència de 2017; de 780 dies en les de 2018 i de 844, en les de 2019.

En aquests procediments van intervenir òrgans judicials situats a les províncies de La Corunya, Almeria, Barcelona, ​​Guadalajara, Pontevedra, Santa Creu de Tenerife, Sevilla, Toledo, Valladolid i Vitòria .

A més d’aquestes 10 resolucions, es van dictar set sentències en què la pena de presó permanent revisable va ser sol·licitada per alguna de les parts però el tribunal no la va imposar: una a 2016 (la petició va ser de l’acusació particular); dos a 2017 (en tots dos casos va ser l’acusació popular la que va formular la sol·licitud de pena màxima); tres a 2018 (les peticions les van realitzar bé les acusacions particular i popular ben la Fiscalia); i una última sentència en 2019 (amb petició de l’acusació particular). En aquests set casos van resultar condemnats 10 homes. Les víctimes van ser 6, quatre homes i dues dones.

País Basc, Canàries i Galícia
A més, el període temporal que abasta l’informe s’han detectat tres sentències dictades en segona instància pels Tribunals Superiors de Justícia: dos, de 2018, dels TSJ de País Basc i Canàries; i la tercera, de 2019, del TSJ de Galícia.

Les tres sentències van confirmar les penes de presó permanent revisable imposades pel tribunal del jurat i el temps mitjà de resposta (el transcorregut entre les resolucions dictades en primera i segona instància) va ser de 90 dies. En 2019, hi ha una única sentència del Tribunal Suprem relacionada amb un procediment en el qual es va imposar a l’acusat la pena de presó permanent revisable.

D’altra banda la Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem va revocar la sentència del TSJ de Canàries (que havia estat confirmatòria) i va fixar la pena en 24 anys de presó. Entre el dia en què es van produir els fets i la sentència dictada en cassació van transcórrer 1.098 dies.

La pena de presó permanent revisable està prevista en l’article 140 del Codi Penal per als assassinats en què la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d’una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat; quan l’assassinat sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual comès per l’autor sobre la víctima; quan l’autor del crim pertanyi a un grup o organització criminal; i quan el reu d’assassinat hagi estat condemnat per la mort de més de dues persones.

Les sentències analitzades han estat localitzades extretes de la base de dades documental del CENDOJ (Centre de Documentació Judicial).