Arxius de Condemna | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Octubre, 2021
jutges.jpg

Condemnat l’exdirector de la Ciutat Residencial

L’exdirector de la Ciutat Residencial de Tarragona, Miquel Gubert, ha estat condemnat a dos anys i mig de presó per quatre delictes: malversació, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents, i activitats o negociacions prohibides.

Inicialment s’enfrontava a deu anys de presó, una pena que s’ha vist reduïda per acord de conformitat. Gubert ha eludit el judici acceptant aquesta condemna, així com inhabilitació absoluta per dos anys i haurà de pagar multes que no arriben als 1.000 euros, segons la sentència. 

Gubert hi havia celebrat el seu banquet nupcial. La seva dona i un soci també estaven encausats. Hauran d’indemnitzar la Generalitat, propietària del complex, amb prop de 80.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Juliol, 2021
foto_3447157.jpg

L’Audiència de Tarragona ha emès la sentència de conformitat que evita el judici amb jurat popular als dos acusats de l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 2009. Això significa que a Antonio Paz i Lorenzo Forner se’ls imposa una pena de 4 anys de presó i 3 anys 9 mesos i 1 dia de presó, respectivament, i diverses multes i indemnitzacions que sumen més de 9 milions d’euros. Cal recordar que el foc va provocar la mort de 5  Bombers GRAF Lleida i ferides de gravetat a un sisè. 

Els condemnats hauran d’indemnitzar de forma conjunta i solidària els perjudicats pels danys a immobles i maquinària amb més de 300.000 euros. A més, se’ls imposa una multa diària de 3 euros durant 3 mesos. A banda, hauran de pagar a la Generalitat 1.560.167,29 euros pels danys provocats en les vies de comunicació; els 721.862,27 euros amb què es va indemnitzar les famílies de les víctimes; 3.420.978,95 euros a la direcció general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament pels recursos humans, vehicles i mitjans aeris destinats a l’extinció del foc; i 2.007.779,39 euros pels danys mediambientals causats. 

També se’ls condemna a pagar 210.767,50 euros i 708.828,07 euros als Ministeris de Defensa i Medi Ambient pels equips d’extinció que ho van treballar. Finalment, se’ls reclama 72.071,33 euros per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i 6.275,78 euros per a l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Abril, 2021
jutge.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 6 anys de presó i 300.000 euros de multa un veí del Vendrell de 40 anys a qui la Guàrdia Civil va enxampar l’octubre passat amb 23.000 pastilles d’MDMA dins el cotxe.

La troballa es va fer durant un control policial al peatge de l’AP-7. Arran d’un acord de conformitat entre la fiscalia i la defensa, divendres l’home va reconèixer que transportava les pastilles d’èxtasi amb la intenció de vendre-les a terceres persones i obtenir beneficis econòmics –aproximadament uns 250.000 euros, si s’haguessin comercialitzat al mercat il·lícit. La condemna, per un delicte contra la salut pública, ja és ferma. El tribunal també ha imposat a l’home una multa de 300.000 euros i el pagament de les costes processals.

Els fets es remunten al 18 d’octubre de l’any passat al peatge del Vendrell, on conflueixen l’AP-7 i la C-32. Cap a dos quarts d’onze del matí, efectius de la Guàrdia Civil van aturar un vehicle en veure que alentia excessivament la marxa abans de creuar el punt policial. Un cop van identificar el conductor i li van demanar d’inspeccionar l’equipatge, els agents van notar que l’home es posava “extremadament nerviós”.

A l’interior de dues maletes, la Guàrdia Civil va trobar-hi una vintena de bosses envasades al buit amb un miler de pastilles cadascuna. En concret, n’hi havia unes de color rosa, amb forma de núvol i el logotip ‘Soundcloud’, i unes altres de color gris amb l’anagrama de les anelles de la marca de vehicles ‘Audi’.

Les pastilles pesaven uns onze quilos. A més, van confiscar una altra bossa transparent amb dues roques d’una substància cristal·lina que va resultar ser MDMA.

L’arrestat va passar l’endemà a disposició del jutjat de guàrdia del Vendrell, el qual en va decretar l’ingrés provisional a presó. Segons la sentència, el valor de la droga confiscada hagués tingut un valor de 241.270 euros al mercat il·lícit. L’home ha quedat condemnat per un delicte contra la salut pública de substàncies que ocasionen danys greus a la salut a 6 anys i un dia de presó i a pagar 300.000 euros de multa. El tribunal ha ordenat destruir la droga.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Setembre, 2019
preso.jpg

Des de la seva introducció en el Codi Penal després de la reforma de 2015, la pena de presó permanent revisable ha estat aplicada pels tribunals espanyols en 10 dels 17 casos en què havia estat sol·licitada per alguna de les parts, el que llança un percentatge del 58,8 per cent de les sentències dictades. Així, doncs, s’han aplicat en quatre anys el 58% de les presons permanents revisables que s’han demanat

Espanya aplica la presó permanent revisable

De les 10 sentències, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fins el 31 de juliol de 2019, es va dictar l’any 2017; quatre a 2018 i les cinc restants en els primers mesos de l’any en curs.

Els condemnats a la mateixa pena que se sol·licita per a Ana Julia Quezada –asesina confessa del nen Gabriel que està sent jutjada aquests dies per un jurat popular a Almeria– són tots homes, mentre que de les 16 víctimes assassinades en total, 10 eren dones, cinc d’elles nens; i 6 eren homes, entre ells dos nens. El nombre de menors assassinats (7) representa el 43,8 per cent del total.

En tots els casos, el tribunal va apreciar l’existència de traïdoria en la comissió del delicte i va aplicar l’agreujant de parentiu entre la víctima i el condemnat. En dos casos hi va haver agreujant de gènere i en cinc, la condemna va incloure almenys un altre delicte (en quatre d’aquests cinc casos l’altre delicte era agressió o abús sexual).

Resposta en dos anys
El temps mitjà de resposta dels tribunals (els dies transcorreguts des que van ocórrer els fets fins que es va dictar la resolució pel tribunal del jurat) va ser de 745 dies en la sentència de 2017; de 780 dies en les de 2018 i de 844, en les de 2019.

En aquests procediments van intervenir òrgans judicials situats a les províncies de La Corunya, Almeria, Barcelona, ​​Guadalajara, Pontevedra, Santa Creu de Tenerife, Sevilla, Toledo, Valladolid i Vitòria .

A més d’aquestes 10 resolucions, es van dictar set sentències en què la pena de presó permanent revisable va ser sol·licitada per alguna de les parts però el tribunal no la va imposar: una a 2016 (la petició va ser de l’acusació particular); dos a 2017 (en tots dos casos va ser l’acusació popular la que va formular la sol·licitud de pena màxima); tres a 2018 (les peticions les van realitzar bé les acusacions particular i popular ben la Fiscalia); i una última sentència en 2019 (amb petició de l’acusació particular). En aquests set casos van resultar condemnats 10 homes. Les víctimes van ser 6, quatre homes i dues dones.

País Basc, Canàries i Galícia
A més, el període temporal que abasta l’informe s’han detectat tres sentències dictades en segona instància pels Tribunals Superiors de Justícia: dos, de 2018, dels TSJ de País Basc i Canàries; i la tercera, de 2019, del TSJ de Galícia.

Les tres sentències van confirmar les penes de presó permanent revisable imposades pel tribunal del jurat i el temps mitjà de resposta (el transcorregut entre les resolucions dictades en primera i segona instància) va ser de 90 dies. En 2019, hi ha una única sentència del Tribunal Suprem relacionada amb un procediment en el qual es va imposar a l’acusat la pena de presó permanent revisable.

D’altra banda la Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem va revocar la sentència del TSJ de Canàries (que havia estat confirmatòria) i va fixar la pena en 24 anys de presó. Entre el dia en què es van produir els fets i la sentència dictada en cassació van transcórrer 1.098 dies.

La pena de presó permanent revisable està prevista en l’article 140 del Codi Penal per als assassinats en què la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d’una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat; quan l’assassinat sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual comès per l’autor sobre la víctima; quan l’autor del crim pertanyi a un grup o organització criminal; i quan el reu d’assassinat hagi estat condemnat per la mort de més de dues persones.

Les sentències analitzades han estat localitzades extretes de la base de dades documental del CENDOJ (Centre de Documentació Judicial).

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter