Arxius de concurs | Diari La República Checa

Passa el mes d’octubre i toca fer balanç del món de la Festa i el fet cultural de la ciutat. En una època on sembla que la pandèmia comença a donar treva i s’estan començant a recuperar vells costums que ens recorden a altres temps, entrevistem a Inés Solé. L’edil cupaire fa tot just tres mesos que va entrar al govern municipal i encapçala les àrees de Serveis Socials i Cultura, que han hagut de fer mans i mànigues durant aquest període. Solé ens parla de la necessitat d’invertir en tots aquells espais culturals, que són la base de la difusió de la cultura, recuperar el fet casteller i ens fa balanç d’una Santa Tecla que desitja que sigui l’última en aquest format, amb la mirada centrada en la nova normalitat.

Fa tres mesos que són dins del govern. Quin balanç fan i què s’han trobat?
Doncs han estat tres mesos de situar-nos. De veure que les àrees on treballem -concretament les meves- com ja he reiterat abans en el cas de Serveis Socials hi havia una manca de lideratge i això ha fet que ens hàgim trobat amb coses que es podien haver previst i no han estat previstes, com és el cas dels desnonaments. Hem traçat una estratègia amb la meva companya Eva Miguel, que porta Habitatge de manera conjunta. En temes de Cultura, és una àrea que s’ha anat desballestant durant els anys i que hem de reestructurar i marcar una estratègia com a ciutat cultural que creiem que és clau. Durant aquests tres mesos he aprofitat per situar-me i tenir una radiografia de tot, per poder posar l’engranatge en marxa. Hem vingut per dos anys i hem vingut per treballar i deixar les coses millor del que ens les hem trobat i marcar-nos objectius reals.

Fins ara a Serveis Socials s’estava deixant algú enrere?
No crec que es tracti de deixar algú enrere, que per descomptat no es pot deixar ningú enrere. S’ha de ser efectiu i operatiu. Hi ha decisions que no poden esperar i és necessari fer una estratègia en temes puntals com és el cas dels menors migrants no acompanyats, les persones sense llar o inclús en Cultura, fent una cultura inclusiva que cusi la ciutat. Tot això requereix celeritat i treball constant i això és el que evita que ningú es quedi enrere.

Quins són els objectius que s’ha marcat la CUP a Serveis Socials?
En primer lloc, dignificar l’àrea. Hem de tenir uns Serveis Socials a l’alçada dels temps en què vivim i cal invertir en els equipaments dels Serveis Socials. En el cas dels menors migrants no acompanyats, estem exigint a la Generalitat aquest contracte programa que s’ha d’adequar a les necessitats actuals. Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap. No podem funcionar amb els sistemes actuals, no tenim les eines necessàries. D’altra banda, necessitem uns Serveis Socials actualitzats. És clau també un pla de Serveis Socials a Tarragona, que sigui viu i es pugui anar transformant. Tard o d’hora en algun moment tots haurem de passar per Serveis Socials, perquè necessitarem alguna de les seves ajudes i hem de trencar amb el relat que és exclusiu d’una determinada capa de la societat.

És a dir, busquen muscular i dotar l’àrea?
Exacte, és una àrea que des de fa dos anys no ha tingut cap inversió o pràcticament cap inversió i això requereix un canvi. Hem d’invertir i hem de posar el fil a l’agulla. Evidentment que en dos anys no tindrem temps suficient per fer tot el que volem o tenim a l’imaginari, però sí que farem accions que siguin rellevants a Serveis Socials.

Pel que fa als joves, el preu de l’habitatge és cada vegada més car i es veuen obligats a deixar la ciutat buscant un preu més assequible. Ho han previst?
Efectivament i per aquest motiu vam agafar Habitatge. El preu de l’habitatge és part d’aquest orquestrat capitalisme ferotge per tant ningú és aliè. Des d’Habitatge treballem per potenciar el parc d’habitatge social i una sèrie d’accions que ajudin a fer més assequible l’habitatge. És bàsic per a la dignitat de les persones.

Cultura era la nineta dels ulls de l’alcalde Ricomà. Què s’ha trobat Inés Solé?
Era la nineta de l’alcalde i ho és la meva pròpia. I que també ho ha estat per molta gent, però que segurament no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser. I en això estem, en la reconstrucció de l’àrea. Crec que hi ha hagut una sèrie de desencerts que han fet que s’hagi debilitat l’àrea i cal fer un plus per donar-li força. Agrair als tècnics que s’hi deixen la pell per seguir mantenint la cultura en aquesta ciutat.

Vostè considera que fins ara Tarragona ha tingut una oferta cultural a l’alçada de la ciutat?
Jo crec que Tarragona té oferta cultural, però no hem estat capaços de coordinar-la perquè la gent la conegui. Aquí tenim molta gent amb molt de talent, es fan moltes coses. Però per alguna raó no sabem treballar de forma conjunta, transversal o col·laborativa. A mi m’agradaria poder canviar això. Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura. És una reunió que ja hem mantingut i estem treballant amb el regidor Castaño. Un cas serà la campanya de Nadal. Volem que sigui Nadal a Tarragona, no només de Cultura. És la forma de no trencar amb el cicle festiu i que la sensació és que hi hagi tot l’any una bona oferta cultural.

Sempre s’ha criticat la manera de ‘dirigir’ Cultura. Què és el que canviarà ara amb Inés Solé?
El que pretenem amb el canvi de gestió és reforçar l’estructura, que Cultura no es torni mai a trobar en aquesta situació, que hi hagi una estructura potent, amb una coordinació, un cap de gestió que sigui un líder internament. En l’àmbit extern, nosaltres apostem pels equipaments. En els equipaments, que és on ha de florir i s’ha de viure la cultura, no pot ser que ens caiguin a trossos i hem d’invertir, és clau. Hem de fer un pla general per fer que la cultura sigui transformadora, transversal i que treballi amb diferents àrees, fent que sigui transversal i que pugui servir per cosir la ciutat. També hem de trencar amb uns certs privilegis adquirits. Tothom ha de seguir un procediment per adquirir un equipament. Tothom ha de ser tractat per igual.

El que va passar amb les Festes arriba ara a Cultura, trencant privilegis?
De fet, igual que per Santa Tecla vam seure amb Protocol perquè hem de distingir amb les competències de Cultura i les de Protocol que depèn d’alcaldia i s’ha de trobar un punt mitjà. Però igual que vam fer aquest primer pas per les Festes respecte als concerts i festivals, on abans hi havia cessions d’invitacions, nosaltres creiem que una manera de potenciar la Cultura i fer-la democràtica i igualitària és fer que tothom pagui la seva entrada.

Tarragona està preparada per encapçalar una programació de festivals pels joves, com Canet Rock?
Jo crec que sí. Tarragona està preparada. Més que res perquè Tarragona hauria de ser allò que vol ser. S’ha de posar tot en solfa, veure com podem encaixar-ho tot i com poder fer esdeveniments de referència. El que no es poden fer són nyaps. Si ens hi posem, anem a fer-ho bé, però crec que sí que podríem ser un lloc de referència per poder fer algun festival notori. No cal que sigui el Canet, pot ser altre model de festival de gran envergadura. De fet, el FITT o el REC, en teatre i Cine són referents. Però per què no fer el salt també en música? Agents no ens falten per ser capaços de muntar alguna cosa o aprofitar alguna iniciativa existent i que ens arrib

i a Cultura.

Quina és la situació amb el Teatre Tarragona?
Ara al Teatre Tarragona estem treballant en les oficines, perquè tota la part de producció pugui tenir un lloc digne. És un teatre que té una sèrie de carències i haurem d’anar fent petites intervencions, com el cas de l’ascensor, que s’instal·larà en la pròxima parada. No pot ser que un equipament tingui l’accessibilitat garantida per tota classe de companyies.

I en el cas del Teatre Metropol?
Hem començat a fer una intervenció general en tot l’edifici. Primer l’hem de netejar, perquè s’ha deixat caure en un estat molt dolent. Hem de treure tots els coloms i fer una neteja important per poder realitzar una intervenció amb profunditat i tenir aquest equipament a l’alçada.

Pel que fa al pressupost, on s’ha d’invertir a Cultura?
A equipaments. Evidentment la resta l’engreixarem com es consideri, però hi ha una cosa clau. Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments. Si tu no tens la casa o el lloc on has d’aixoplugar la vivència cultural, estàs venut i això és clau. Sense full de ruta no anem enlloc i, possiblement, per la manca de full de ruta a Cultura, estem on estem.

El criticat Camp de Mart serà un d’aquests escenaris?
El criticat, o el ben recuperat Camp de Mart. S’hauran de fer una sèrie d’actuacions, en matèria d’accessibilitat. Però el lloc és magnífic i l’hem d’aprofitar. Que no s’usi només per Sant Magí, Santa Tecla o el cicle d’estiu, hem d’aprofitar que tenim un gran clima en un espai que és màgic i que l’hem descobert els que aquests dies per les Festes. La gent comentava que feia quatre dies que vivia al Camp de Mart, és important mantenir aquesta vivència.

Entrant en matèria ‘festiva’, com està la Casa de la Festa?
Té un pressupost assignat. Ara estarà tancada perquè s’hi està fent una primera intervenció. Fa 15 anys que no s’hi fa una intervenció ‘gran’, en un edifici que mostra una sèrie d’imperfeccions estructurals i d’obra importants, com ha passat amb les humitats que han perjudicat molt l’estructura. Amb aquesta inversió esperem solucionar aquests problemes estructurals. També aprofitarem per museïtzar la Casa i fer valdre tots els elements del Seguici Popular. Volem que quan torni a obrir sigui ja de manera definitiva i mostri una altra cara pel ciutadà.

Quin balanç fa de la ‘Santa Tecla del retrobament’?
Fem un balanç molt positiu, tenint en compte que tant de bo hagués pogut ser diferent. Però dins dels mecanismes de maniobra que teníem, hem fet la millor Santa Tecla possible -i esperançats que sigui l’última amb aquest format-. Esperem que l’obertura que s’anunciï les pròximes hores des de la Generalitat ens porti a un camí sense aturada per tornar a la normalitat. O poder fer la vida d’abans, però amb mascareta, ja ho comprem. Però el balanç és positiu. La gent ha participat i s’ha implicat, tots els aforaments s’han omplit, la gestió de l’entrada amb fiança ha funcionat molt bé i no hi ha hagut cap problema, evitant veure cadires buides i jo crec que, dins de les limitacions, ha estat positiu. Agrair de nou a totes les entitats del Seguici i de la Festa, als tècnics tot l’esforç. Sempre hi ha coses a millorar, hem pres nota i ja estem treballant en la Santa Tecla vinent.

Una de les queixes dels ciutadans ha estat la fallida dels servidors a l’hora de comprar les entrades
Tenim la previsió de licitar un nou servei i en el seu plec hem incorporat una sèrie d’accions per evitar que aquestes coses tornin a passar. Hem de tenir un gestor de tot aquest tema que estigui a l’altura d’aquesta ciutat i que sàpiga que en 10 minuts poden connectar-se milers de persones per agafar unes entrades. Hi ha hagut unes deficiències que crec que es van resoldre amb l’agilitat més gran possible. Ens sap greu. Però estem treballant per trobar una empresa que ens pugui solucionar aquest problema que s’arrossega de fa molt de temps.

I les protestes dels restauradors de la plaça de la Font
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

Han estat polititzades les demandes dels restauradors?
Això que ho diguin ells o que la gent vegi la foto del seu advocat i tregui les seves conclusions, que crec que és fàcil. Però en qualsevol cas m’haguera agradat no haver tingut aquest enfrontament amb ningú. Vam seure amb ells abans de publicar el BAN, vam acollir totes les seves peticions menys una. Així i tot no van estar contents i van fer aquesta protesta. Cadascú és lliure de fer el que consideri oportú. A mi em va saber greu, entenc que a ells per la part que els toca també i a partir d’aquí hem de saber relativitzar les coses, quan veus d’on vénen i com funcionen.

Els barris que no s’han sentit seves les Festes. S’ha de portar les Festes als barris o apropar als barris a les Festes?
S’ha de millorar tot. Jo he de dir que aquest programa de Santa Tecla venia treballat d’un any abans i ens hem centrat en els fets consumats i treballats, més enllà del marge de maniobra en les decisions que hem anat prenent en el dia a dia. Una de les coses que defensem des de la CUP és que no només hem d’ampliar el cicle festiu a tota la ciutat. No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta. Hem de fer que se sentin aixoplugats pel consistori, que no sigui només per Sant Magí i Santa Tecla -que per descomptat-. Fins ara hem esgotat tot allò que hi havia previst a les àrees i l’empremta de la CUP es començarà a veure ara. Es tracta d’una reivindicació històrica dels barris i està en les nostres mans poder-la canviar.

L’any vinent serà la Santa Tecla dels 700 anys, ens pot avançar en què s’està treballant?
Es tracta d’una competència directa de l’alcalde, perquè ens hem repartit algunes comissions dins de l’àrea. A les comissions de Cavalcada de Reis i de Carnaval estem tots dos, però tant la Setmana Santa com la Santa Tecla 700 se les ha quedat l’alcalde i ho gestionarà ell.

Però com a partit del govern podran dir la seva sobre el programa festiu
Podrem dir la nostra. Quan ens proposin tota la programació exacta i concreta direm la nostra, però de moment aquesta reunió no s’ha donat i ens esperarem a quan es produeixi. Crec que la CUP té molta feina amb les quatre regidories que tenim, però evidentment sempre amb les companyes del consistori per fer de Tarragona una ciutat millor.

Hi ha nens i nenes que han fet arribar algunes peticions sobre com serà la Cavalcada de Reis, ja estan treballant?
Estem treballant, ja hem convocat les dues comissions, tant la Cavalcada com la de Carnaval per posar el fil a l’agulla amb aquestes noves mesures de la Generalitat. Tot apunta que tindrem una Cavalcada com abans. Així i tot seguirem amb el Magatzem Reial, perquè l’any passat va funcionar molt bé i generava un caliu molt maco abans de l’arribada dels Reis i tota la canalla gaudia del recorregut.

Alguna novetat per Carnaval?
Doncs de moment encara no tenim cap novetat, durant aquesta setmana tindrem la primera reunió amb la comissió per veure com estan les entitats i què és el que volen fer. Per descomptat comptaran amb tot el suport de l’Ajuntament. La intenció és mantenir tot el cicle festiu de Carnaval, amb la rua que sigui el més semblant a la rua de 2019, amb l’Enterrament de la Sardina, el Correfoc i tot l’element festiu.

Pel que fa als castells, vostès i les colles de la ciutat s’han reunit amb el president Aragonès. Quines conclusions han tret?
Les colles i jo mateixa vam manifestar la preocupació amb les restriccions amb el nombre de castellers, el fet de tenir el públic assegut i volíem veure quina era l’aposta de la Generalitat per aquesta represa. Els castells han estat símbol de país i tenen una repercussió internacional. També vam parlar del Concurs de Castells, que serà l’altra fita estrella de 2022 i la resposta del president va ser que s’eliminarà el límit de castellers i el públic podrà estar dret veient les actuacions, on tornarem a veure una certa normalitat, com la teníem entesa i com ha de ser. Tots són bones notícies, les colles van sortir contentes de la reunió i estem desitjant fer alguna cosa també a escala de ciutat, que ho decidirem amb les quatre entitats i poder tornar a la normalitat.

Per tant estan treballant amb una diada castellera abans del ‘final de temporada’?
De moment encara no hi ha res. Hem de seure i mirar. Evidentment cerc que a tothom li agradaria, tenint en compte que segurament aquest any no hi haurà un ‘final de temporada’, que hi haurà una certa continuïtat amb el calendari marcat amb les Decennals de Valls i tota la temporada ordinària i amb el Concurs a l’horitzó, després d’un any de parada hi ha ganes, necessitat i la revifada implica fer les mínimes aturades possibles.

Tot apunta al fet que hi haurà Concurs
Tot apunta, i estem treballant

Parlava que el Concurs no tindrà un caràcter ‘competitiu’ amb les puntuacions dels castells sinó més encarat al retrobament casteller
Exacte. Crec que serà el Concurs del retrobament, de fer valdre el fet casteller, de transmetre els seus valors característics i en aquesta línia anirà. Val a dir que hi ha una comissió gestora que serà l’encarregada de decidir com serà la puntuació, quines seran les puntuacions i definir les bases d’un Concurs ‘anòmal’ en tant que no hi ha hagut una temporada per treure referències dels punts de les colles i s’haurà de reinventar.

Tarragona seguirà sent la capital dels castells?
Tarragona ho seguirà sent. Sí.

Des de Cultura treballen en algun cicle més enllà del ‘Tarragona ciutat de castells’?
Hem de mirar a veure com ho encaixarem, però evidentment, jo com a castellera ‘freaky‘ (rialles), m’agradaria seure amb la Coordinadora i veure com podem vestir aquest retrobament i pot ser que no només sigui aquells tres dies de Concurs, sinó que arreu del territori es pugui fer certes coses. Al cap sempre tens idees i coses, però s’ha de posar tot sobre la taula per veure com s’articula. Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller.

Amb la necessitat d’unir el món casteller. Vostè com expresidenta de la Coordinadora, entén les reivindicacions de les colles que l’han posat en dubte? S’ha fet tot el que es podia fer?
Com a expresidenta de la Coordinadora, en primer lloc el meu suport a qui està al capdavant de l’entitat perquè la seva gestió és molt difícil. A partir d’aquí hi ha una nova junta, que treballa de la millor manera que han sabut o han pogut. Respecto la seva feina. Gestionar-la en un any normal ja és molt complex, en pandèmia i amb portes a la represa -més lenta del que hem desitjat- crec que no ha faltat l’esforç per pressionar als òrgans pertinents. És molt difícil gestionar en aquest context el món casteller.

PUBLICITAT