20. Abril 2024

Arxius de comissions obreres | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2023
merce-puig-ccoo-e1678208833957.jpg

Estem a punt de celebrar un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, amb grans avenços laborals i retributius per a les dones: la reforma laboral, la pujada de l’SMI a 1.080 euros i l’extensió dels plans d’igualtat a les empreses. Tot i això, perdura la discriminació de les dones a la feina i la taxa d’atur femení continua sent superior al masculí.

La diferència salarial de les dones respecte als homes el 2020, encara se situava a Catalunya per sobre del 25,1% i continuen les dificultats per apujar els salaris dels sectors més feminitzats com el comerç, els serveis administratius i l’atenció a les persones. Les patronals estan bloquejant les negociacions perquè la principal reivindicació és la millora retributiva.

Per posar fi a les discriminacions al món del treball els plans d’igualtat són la millor eina, ja que garanteixen una diagnosi integral que facilita l’adopció de mesures correctores que eliminen les diferències en les carreres professionals i la bretxa salarial.

Els sindicats seguim assumint les negociacions dels plans d’igualtat únicament amb recursos propis i transformant les nostres organitzacions internament perquè la nostra estructura de persones negociadores s’impliqui a tot arreu per complir amb la nostra responsabilitat. Cal continuar avançant en l’extensió i el seguiment dels plans d’igualtat, fins a incorporar la figura de la persona delegada d’igualtat, que ha de vetllar per prevenir, evitar i erradicar qualsevol mena de discriminació per raó de sexe que es pugui donar dins el centre de treball.

Els avenços del feminisme han provocat l’augment dels moviments i partits d’ideologia ultraconservadora i populista, que són una amenaça real per a les dones

En un context d’alça de preus en els aliments, subministraments i habitatge, s’agreugen les situacions de pobresa i de precarietat de les dones. Tot i l’empenta del Govern estatal per fer lleis i polítiques que contribueixin a la feminització de la societat, encara estem molt lluny de la igualtat.

Els avenços del feminisme han provocat l’augment dels moviments i partits d’ideologia ultraconservadora i populista, que són una amenaça real per a les dones, ja que aposten fermament pel manteniment de la societat masclista i aposten per la regressió de drets i llibertats de les dones. En un any en què hi ha convocatòria d’eleccions municipals, cal recordar als diversos partits que les polítiques que apliquin han de donar resposta a les desigualtats socials i de gènere, i que sense la participació efectiva de les dones no hi ha democràcia plena.

Per tot això, aquest 8 de març, CCOO de Catalunya, com a sindicat feminista d’homes i dones, exigim:
Implementar recursos per a l’extensió dels plans d’igualtat a totes les empreses, tant pel que fa als agents negociadors com al fet que la Inspecció de Treball pugui desenvolupar la seva tasca de vigilància i seguiment perquè s’apliquin els plans.

Crear un registre públic i obligatori dels protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe que permeti fer un seguiment de les empreses que incompleixin la seva obligació en matèria de prevenció i lluita contra les violències masclistes al centre de treball.

En un any en què hi ha convocatòria d’eleccions municipals, cal recordar als diversos partits que les polítiques que apliquin han de donar resposta a les desigualtats socials i de gènere

Acompanyar i vigilar de manera efectiva els drets de seguretat i salut en el treball, de manera que es pugui mesurar l’aïllament social que pot produir el teletreball, especialment en les dones, de manera que treballar a distància no suposi un retorn d’aquestes a l’esfera domèstica.

Equiparar de manera plena els drets laborals de les treballadores de la llar amb els de la resta de treballadors i treballadores, així com reforçar i garantir la tutela de la Inspecció de Treball als domicilis particulars.

Avançar en polítiques de corresponsabilitat entre dones i homes per fer que el cost de la cura de les criatures i les persones dependents no recaigui en les dones i es contribueixi, així, a reduir la segregació del mercat de treball.

Avançar en polítiques de conciliació del temps social i del temps laboral, repensant el temps de treball i d’oci des d’una perspectiva integral. CCOO ens comprometem a fer-ho possible tenint en compte els sectors productius, la diversitat social i el canvi que ha de comportar en l’organització de la societat.

Incloure en la perspectiva feminista l’impuls, la construcció i la implementació de la totalitat de les polítiques públiques.

Mercè PUIG
Secretària general de CCOO de Tarragona

PUBLICITAT












REDACCIÓ1 Maig, 2020

Comissions Obreres (CC.OO) treballa intensament per protegir la classe treballadora de la crisi econòmica que sorgirà després de l’emergència sanitària. Mercè Puig, la secretària general a Tarragona des del passat mes d’octubre, explica al nostre digital que les administracions hauran d’invertir en sector marginats per ser considerats femenins i poc rellevants. Puig està preocupada que els actuals ERTO’s es converteixin en ERO’s. La màxima representant de CCOO a Tarragona ha deixat clar que hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Recorda que els esforços han de ser incasables per protegir les persones més necessitades


Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Força bé, malgrat les circumstàncies. Fent teletreball, encara que a vegades amb nens a casa és molt complicat. Ara tinc més temps per passar en família, sobretot tenint en compte que abans passava moltes hores fora de casa. I a més ara tenim més feina que mai.

Mercè Puig

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs…
Els treballadors que tenen representació sindical estan fent denúncies i els que no la poden fer individualment a la inspecció de treball. Cal tenir clar que amb la salut no s’hi juga.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Està preocupat el futur laboral?
El futur ens preocupa i molt per la seva incertesa. Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP (causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives) al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquests moments, les preocupacions són moltes i diverses: els treballadors i treballadores que estan a primera línia de la lluita contra la pandèmia i els hi falten EPI’s, la problemàtica dels contagis que hi ha a les residències geriàtriques i com estan treballant. El Turisme és molt important al nostre territori i d’ell depenen milers de famílies i en aquests moments veuen la temporada perduda i toca cercar fórmules per poder tirar endavant. Els autònoms que en aquests moments no tenen cap ingrés però han de seguir pagant la quota, lloguers de local… necessiten ajudes reals i directes i no endeutar-se més amb crèdits. Ta,bé em preocupa l’augment de l’atur, perquè si abans ja tenim famílies vulnerables, amb aquesta crisi s’ha fet evident que ho seran més i necessitaran solucions reals i eficaces.

Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP i al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs

El pitjor encara està per arribar?
No ho sabem, però hem d’estar preparats. Necessitem que les administracions facin la seva feina, que escoltin el sector empresarial i sindical i d’aquí surtin mesures per a poder encaminar cap on van anem i quins sectors són els més perjudicats i on s’ha haurà d’incidir l’ajudar.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Van en bona direcció però són molt insuficients per a fer front a la crisi més greu de les nostres generacions

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
Els treballadors que estan en ERTOs gradualment aniran tornant a la feina, tot i que serà lent. Hem de buscar solucions i reorientar de determinats sectors productius, buscar totes les ajudes necessàries perquè els autònoms i la petita i mitjana empresa puguin seguir endavant. Calen inversions públiques en sectors castigats, però apostant per l’ocupació i producció d’alt valor afegit. Cal invertir, d’una vegada per totes, en sectors fins ara marginats, per ser considerats femenins i poc rellevants com l’Educació i la Sanitat, pilars fonamentals i intocables de l’estat del benestar. Ara més que mai toca demostrar que hem après la lliçó.

El dia 1 de maig serà celebrar de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
El nostre lema és Treball, Salut i justícia social, la prioritat és la vida. Reivindiquem treball digne, sobretot els precaris que són essencials i feminitzats. La salut, la prevenció riscos laborals estan associats a la salut pública com demostra la Covid-19. Aquesta setmana hem celebrat el dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquem que la pandèmia ha evidenciat l’associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública i la feblesa de la prevenció de riscos laborals. Considerem que després de la Covid-19, la salut i la seguretat de les persones treballadores hauran de convertir-se en l’eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. I per últim, justícia social, més serveis públics, més recursos i millors condicions pels treballadors públics. Aprofito per fer un homenatge als que estan en primera línia, aquests serveis essencials que han continuat treballant per a tota la societat.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Els treballadors i treballadores sempre hem sigut els grans perjudicats però ara som a temps de  pal·liar el cop.

Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
Des de Comissions Obreres (CCOO) quan va començar la crisi sanitària hem posat en marxar un sistema d’assessorament online o telefònic, on es contesten i resolen tots els dubtes o problemes dels treballadors i treballadores. Hem treballat conjuntament amb les administracions quan han volgut escoltar-nos i hem participat en totes aquelles taules que ens han convidat per treballar. Hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Destacar tots els ERTOs que estem assessorant en aquests moments tant on tenim representació com totes aquelles empreses que no tenen representació sindical i s’han posat en contacte amb nosaltres per ajudar-los. Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs, negociant plans de prevenció a les empreses i fent que es compleixen les normes de protecció als treballadors i treballadores, aquests sindicalistes que s’han posat al davant per intentar pal·liar els efectes de la crisi.

Com ha de ser el desconfinament?
El desconfinament ho deixo en mans dels experts, el que si crec és que, com a CCOO, estarem vetllant perquè els treballadors i treballadores que es vagin incorporant als seus llocs de treball ho facin de manera segura, amb totes les mesures preventives necessàries per a la seva seguretat i salut.

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2019

Es pretén evitar incendi com el d’Entrevies

CCOO ha demanat millores en la seguretat de les empreses químiques de Tarragona, arran dels darrers incidents que s’han produït, un dels quals va costar-li la vida a un treballador el passat mes de juny.

Des del sindicat han denunciat que no hi ha una coordinació entre els plans de protecció de les empreses, cosa que fa que reaccionin de manera diferent davant un mateix incident i es generi confusió, tant entre els treballadors com de cara a la població.

A més, les han acusades de precaritzar les condicions laborals dels empleats i han afirmat que això té una incidència directa en la seguretat. També han instat la Generalitat a que revisi el Plaseqcat.

Amb tot, han exigit reunions amb les empreses químiques per buscar solucions com a màxim al setembre. Si no es produeixen, estudiaran mobilitzacions.

 


REDACCIÓ1 Maig, 2019

El secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, Vicente Moya, diu que hi ha molta feina pendent per protegir els drets dels treballadors. Entén que el govern liderat per Pedro Sánchez hauria de girar les seves polítiques a l’esquerra i eliminar les lleis aprovades pel PP i que són manifestament perjudicials a la classe obrera. Vicente Moya en l’entrevista amb el nostre digital diu que CCOO no té cap connexió amb cap força política.

Vicente Moya és el secretari general de CCOO a Tgna

Què significa l’1 de maig?
Aquest primer de Maig és un dia reivindicatiu, ja que estan en joc molts dels drets aconseguit per la classe treballadora en aquests 40 anys:
Dret a Vaga.
Drets Laborals.
Llibertat d’expressió…

Què hem de celebrar?
Aquest primer de Maig commemorem dues fites històriques en la lluita pels drets laborals. D’una banda la creació fa 100 anys de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i d’altra banda el 3 d’Abril també es va complir el centenari del decret que fixava la jornada laboral de vuit hores a l’Estat Espanyol, com a conseqüència de l’anomenada Vaga de la Canadenca a Barcelona.

Hi ha més motius per celebrar o per lluitar?
Se celebra lluitant, el primer de Maig sempre serà un dia reivindicatiu. Lluitem per els drets laborals dels treballadors i les treballadores, per la igualtat de gènere, per unes pensions dignes… I creiem que amb la situació tant europea com espanyola amb una pujada important de l’extrema dreta, els sindicats han de ser la contenció necessària a les polítiques restrictives.

El responsable de la UGT en una roda de premsa

Quines són les reivindicacions que persisteixen en el temps?
– Derogació de les reformes laborals.
– Pacte per unes pensions dignes i manteniment del sistema públic de pensions.
– Acabar amb l’atur, sobretot el juvenil que és el més afectat.
– Acabar amb les desigualtats per qüestió de gènere i sexualitat.
– Revertir les retallades als principals focus públics, educació, sanitat, prestacions…
– Derogar la Llei Mordassa.
– Treballar per una fiscalitat justa.

Què demaneu al nou govern espanyol?
La derogació de les reformes laborals, només han servit per precaritzar encara mes els nostres mercats de treball. El govern no ha complert les seves promeses de derogació de les parts més lesives de la reforma laboral. A més del compliment del Reial Decret de la pujada del sou mínim dotar econòmicament la Llei de la dependència per ampliar el nombre d’usuaris i combatre la pobresa.

Els sindicats han perdut credibilitat?
Crec que hem sabut mantenir el nostre Crèdit i els resultats electorals o confirmen que nosaltres som la primera força sindical amb més de 2300 delegats a la província de Tarragona amb uns 13000 afiliats i afiliades, encara i això som conscients de la campanya de descrèdit dels sindicats forjada a la dreta i extrema dreta d’aquest país amb l’ajuda dels poder econòmics.

S’ha de crear una nova manera de defensar els treballadors, modernitzant el missatge sindical?
Creiem que el sindicalisme de classe segueix sent l’eina més útil per a defensar els drets dels treballadors i les treballadores., però si ens trobem amb el repte d’arribar a les empreses petites.

Quins reptes teniu pel davant?
Fer arribar el sindicalisme de classe als col·lectius més vulnerables com són els joves, les dones, els immigrants, el col·lectiu LGTBI…

Moya atenent una companya de Tgna Ràdio

Per què hi ha tanta precarietat laboral? Què podeu fer per reduir-la?
La precarietat laboral en aquests moments està enllaçada a la reforma laboral, que coarta el diàleg social i la capacitat dels sindicats i els treballadors i treballadores a millorar condicions. Amb la reforma laboral se’ns treuen totes les eines de pressió i negociació necessàries per assolir rolls d’igualtat enfront de les empreses i els poders econòmics. L’única manera de poder començar a reduir la precarietat laboral és la deroga de les Reformes Laborals.

La sinistralitat laboral ha augmentat, solucions?
Cal derogar les reformes laborals, per erradicar la precarietat i avançar en un nou marc laboral que combati:
– El frau en la contractació temporal, que té uns nivells insostenibles de rotació i de durada dels contractes temporals — una tercera part dels contractes temporals a Catalunya tenen una durada inferior a una setmana. És un sistema precari de contractació i del tot incompatible amb la protecció de la seguretat i la salut de les persones treballadores.
– El frau en la contractació a temps parcial, que compta amb allargament de jornades, incompliment dels descansos legals, hores de treball no declarades i hores extres no pagades, entre d’altres, que impossibiliten una activitat preventiva a les feines que ni tan sols són avaluades perquè no es declaren.
Aquestes són només les principals CCOO ha editat un informe on venen recollides totes les dades i propostes sobre la sinistralitat laboral: https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2019/balanc_salut_laboral_2018.pdf

Vicente Moya en la capçalera d’una manifestació

Els sindicats estan polititzats?
Els sindicats són agents sociopolítics i no estan deslligats de la política, ja que això ens permet ser agents negociadors i de pressió en el tema de les desigualtats, laboral, per gènere, intergeneracionals… el que si podem dir és que no estem lligats a cap partit polític, nosaltres tenim la nostra ideologia com a sindicat de classe i d’esquerres.

Per què hem de sindicalitzar-nos?
Els sindicats som la contenció necessària perquè la classe treballadora no sigui esclavitzada pels grans poders econòmics, som la barrera a les polítiques injustes de dretes que intenten que les desigualtats encara siguin més profundes, la barrera per aquells que volen mantenir la bretxa salarial, la diferencia de classes, la discriminació per raó de gènere o sexual… Per això ens hem de sindicalitzar per no permetre que la classe treballadora siguem la classe desfavorida d’aquest país.

 


REDACCIÓ27 Març, 2016

El Sector de Carretera de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de Comissions Obreres (CCOO) ha criticat el “procés de culpabilització que s’ha seguit contra la persona del conductor” de l’autocar que va patir un accident el passat diumenge a Freginals (a prop d’Amposta) en què van morir 13 universitàries d’Erasmus.

Els efectius d'emergències revisen l'autocar accidentat a l'AP-7 després de la seva reincorporació. Imatge del 20 de març de 2016. (horitzontal)
El conductor de l’autocar continua a l’UCI

El sindicat crida a  fer una reflexió sobre les condicions laborals en el sector de transport de viatgers per carretera.

“Assumint la lògica de la recerca de la responsabilitat en tan greu succés, no ens sembla raonable que es carregui irremissiblement contra aquest conductor per més que les proves realitzades han demostrat l’absència de substàncies (alcohol o drogues) que poguessin haver alterat les seves capacitats”, es pot llegeix en el comunicat enviat per CCOO. 

El… culpable?
El sindicat ha lamentat que “gairebé immediatament es va donar la notícia de la passada del conductor a la situació de ‘investigat’ per part de les autoritats, el que, tot i la lògica processal, no deixa de ser una manera d’apuntar a un suposat culpable, la qual cosa, també immediatament, és publicat així per tots els mitjans de comunicació”.

Els treballadors del sector de transport de viatgers per carretera, segons el sindicat, es senten “doblement entristits per aquest tipus d’accidents”.

“D’una banda, la gravetat dels fets que colpegen al conjunt de la població amb la lògica identificació que fem directament amb el company afectat, i de l’altra, per la lleugeresa amb què es llancen acusacions o es busca un cap de turc contra una situació que portem tant de temps denunciant “, afegeix CCOO.

El sindicat ressalta que en els accidents de trànsit en què es veuen involucrats conductors professionals poques vegades hi ha una implicació per consum d’alcohol o drogues i que hi ha altres factors, “com el manteniment de les vies o el mateix estat del vehicle, però tot, com hem denunciat en multitud d’àmbits, els temps de conducció i descans”.

L'autocar sinistrat a l'AP-7
L’autocar sinistrat a l’AP-7

Factors que han de ser qüestionats
Hi ha una legislació sobre la distribució d’aquests temps “però no podem viure en la ignorància que aquesta, moltes vegades, es veu vulnerada, falsejada o directament manipulada i no precisament per la voluntat dels conductors”, afirma el sindicat.

“En el cas concret de l’accident de Freginals hi ha més factors que mereixen ser qüestionats per part de tots i totes”, afegeix el sindicat.

“Encara que es compleixin els temps de descans, és el mateix descansar de dia (i en plenes Falles a València) que de nit? Es pot fer un descans diari en un autocar o hauria de fer-se en un hotel amb unes condicions mínimes? Ja que la conducció nocturna és, en si mateixa, un risc, no hauria de restringir la conducció professional en determinades franges horàries? “, es pregunta el sindicat.

També ressalta que el conductor de l’autocar accidentat, de 62 anys i amb 17 anys d’experiència en l’empresa, “es va passar bona part de la jornada de diumenge a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tortosa prestant declaració en qualitat de investigat” i ara està a l’UCI en estat crític.