Arxius de comissaria | Diari La República Checa

Hermetisme, fredor, respecte… són alguns dels adjectius que, sense pensar, poden definir a un cos policial. Per norma, entaular conversa amb un agent o anar a visitar la comissaria sense cap motiu no és un fet massa l’habitual, per no dir gens. Més aviat tot el contrari.

Amb l’objectiu de què això no passi, i per apropar la Guàrdia Urbana al ciutadà – la seva veritable raó de ser –, l’agent Manuel Carrasquilla ens rep al hall de la recent inaugurada comissaria per explicar-nos una iniciativa que, des de fa uns quants anys estava damunt la taula.

Estem parlant del petit ‘museu’ que hi ha just a l’entrada de l’edifici policial. Es tracta d’una exposició que recull algunes peces que han format part de la Història de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Algunes d’elles amb un encant especial.

Carrasquilla acut a la nostra cita, evidentment uniformat, disposat a explicar el procés d’elaboració del petit ‘museu’ que, un cop acabat, ha esdevingut en una satisfacció personal plena. 

Abans de tot, retrocedeix en la publicació del llibre “La Guàrdia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei”, un treball  que, com el mateix títol indica, es va editar pel 150è aniversari de la policia municipal. Un fet que li serveix per explicar-nos els antecedents de l’actual cos i, d’aquesta manera començar la “ruta guiada” per l’exposició de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Un somni fet realitat

Manuel Carrasquilla, llicenciat en Geografia i Història, de seguida ens confessa que ja feia temps que anava darrere d’aquest projecte. De fet, des que van comunicar que la Guàrdia Urbana canviaria d’edifici va veure l’oportunitat clara per plantejar el projecte i tirar-lo endavant. Des d’aleshores es va decidir reservar un espai per poder “exposar algunes de les peces que teníem guardades”. “La clau principal era l’espai. A l’altre local no el teníem”, assegura l’agent.

Arribats al dia de la inauguració, la comissaria ja disposava d’un espai expressament reservat per a l’exposició. Va ser en aquell moment que les tasques d’execució van començar. “Mentre feia la feina de cada dia, anava buscant moments per poder organitzar i muntar l’exposició”. De fet, ens confessa que va dedicar-hi moltes hores del seu temps lliure per poder fer del seu somni una realitat.

El resultat ha esdevingut en un total de 8 vitrines amb tot tipus d’objectes. Alguns d’ells guardats en la mateixa comissaria, d’altres cedits per exagents o familiars i, també, alguns procedents del Museu d’Història de Tarragona que ha col·laborat obertament amb la iniciativa.

“El nostre objectiu és que la gent, quan vingui a la comissaria, tingui la possibilitat de veure-la”, va dir Carrasquilla, fent referència a l’exposició i afegint que la idea és apropar el cos a la població ja que el cos ha evolucionat amb la ciutat i forma part d ela seva Història.

Peces conservadeS

A l’exposició del hall de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana hi podem trobar una pinzellada que permet al que la visita fer un repàs per la Història d’aquest cos local de seguretat que ha evolucionat a la vegada que ho ha fet la ciutat.

Una de les peces més antigues, i que Carrasquilla confessa que es tracta de la seva preferida, és un barret, de la Guàrdia Municipal, fundada en la sessió del Ple de l’Ajuntament de Tarragona l’11 de desembre de 1857.

En les vitrines també s’hi pot trobar un fanal que correspondria al que utilitzaven els ‘Serenos’ durant la seva vigilància nocturna, i una capça amb els segells per fer els expedients de la Unitat d’Atestats. Una eina que res té a veure amb els mitjans actuals per dur a terme els expedients.

En definitiva, es tracta d’una exposició que, com ha dit Carrasquilla, té per objectiu apropar la Guàrdia Urbana als ciutadans de Tarragona i per donar fe que es tracta d’un cos que ha evolucionat d’acord a les necessitats de la ciutat. Lluny de la imatge de fredor i hermetisme que molts ciutadans tenen respecte al cos policial, un dels objectius d’aquest tipus d’activitats, l’exposició i el llibre, és trencar d’arrel amb aquesta idea i apropar una professió que “no sempre ha està ben entesa i valorada”.

 Dani MARTÍNEZ