Arxius de col·legi d'advocats de tarragona | Diari La República Checa

És una cara coneguda i respectada en l’àmbit judicial. El seu sentí de l’humor, la seva simpatía i naturalitat fan que sigui, en moltes ocasions, el centre de les atencions. Lluis Escoda és el president dels joves advocats de Tarragona i de Catalunya. Reivindica respecte als lletrats que comencen ara i també un reconeixement públic pel torn d’ofici. El màxim representants dels joves togats té paraules d’agraïment per la junta de govern del Col·legi d’Advocats i pels jutges i fiscals que els tracten com a professionals, sense tenir en compte l’edat o l’experiència. Escoda dóna el seu punt de vista sobre l’estat de la justicia en general i de l’advocacia en particular

Com es veu la professió des del prisma del jove advocat?
Es veu i es viu d’una manera apassionada i alhora plena de dificultats. El jove advocat que ara comença ha de passar molts de filtres a l’hora d’accedir a la professió i al torn d’ofici. Després de fer el grau ha de cursar un Màster i una prova d’accés només per exercir com a advocat i tenir tres anys d’exercici actiu de la professió per poder inscriure’s al torn; aquests filtres temporals i econòmics en dificulten molt els inicis i l’accés.

Quines són les principals carències de la professió?
Als inicis de la professió les principals carències i mancances esdevenen en l’àmbit econòmic i en l’àmbit de les primeres oportunitats. Per desgràcia un jove advocat després del grau ha de cursar un màster i finalment ha de superar una prova d’accés, amb la despesa econòmica que tot això suposa. Quan per fi aconsegueix entrar a la professió es troba en la majoria de casos en què ha de començar una ‘passantia’ en un despatx que normalment no rebrà cap remuneració. Intentem lluitar per a què aquestes mancances es minimitzen el màxim possible.

Arriben mals presagis
Quin són els principals reptes?
Els principals reptes que tindrem en l’exercici de l’advocacia fan referència a les noves Tecnologies i a la digitalització de la Justícia, l’expedient electrònic, el paper zero i el principi de la lliure competència que ens ve instaurat des d’Europa. Malauradament arriben mals presagis del Tractat Tisa referent al lliure comerç de serveis que podrien afectar de manera molt negativa a l’advocacia com tradicionalment la tenim entesa i indirectament al servei prestat al ciutadà. Des de l’àmbit de la ciutat i el Col·legi sense cap dubte el repte principal seria la construcció del Fòrum de la Justícia de Tarragona que permetria aglutinar tots els òrgans judicials en un sol edifici i facilitar la feina de tots els operadors jurídics.

Hi ha qui confon el jove advocat amb la inexperiència. La manca de qualitat… 
No estic gens d’acord amb aquestes afirmacions que malauradament corresponen amb estereotips socials. El ser jove en la professió molts cops pot aportar una passió i una energia extra que desemboqui amb un estudi més detallat, acurat i extens del tema a tractar. Alguns cops aquests factors són claus, ja que pot ser que una persona que porta molts anys a la professió pot donar les coses per suposades i no entrar en el detall.

El torn d’ofici no està ben pagat. Quines mesures reclameu?
Si partim d’un estudi comparatiu amb la resta de torns de les comunitats de l’estat, Catalunya i el País Basc, sortim bastant beneficiats. Però amb una anàlisi i estudi exhaustiu dels mòduls pactats en la Generalitat ens trobem amb moltes actuacions i guàrdies amb disponibilitat que no es paguen i d’altres que es paguen d’una forma paupèrrima. A títol d’exemple, un procediment laboral complet es paga a 200 euros on s’inclouen les visites prèvies, la redacció de la demanda, el judici i l’execució de la Sentència. Les mesures que hem engegat són principalment un informe dels mòduls no remunerats i els que entenem que no estan remunerats d’una manera adequada per tal de fer-los arribar al CICAC i a la Generalitat.

Tracte excel·lent
Us sentiu com els parents pobres de la Justícia?
Molts cops i per desgràcia la resposta és afirmativa, però no hem de perdre la perspectiva de la greu crisi econòmica que hem passat i on tots els sectors han sofert greus i fortes retallades. M’agradaria posar èmfasi en la importància que té la justícia en aquesta societat i la necessitat d’atorgar recursos, tant humans com econòmics, ja que molts cops ens sentim una mica abandonats i desatesos.

Per què hi ha la percepció popular que als advocats d’ofici són inexperients?
Tal com he dit abans, són estereotips que no corresponen a la realitat. Un percentatge molt elevat dels advocats d’ofici que exerceixen a Tarragona tenen 40 anys o més i més de 10 anys d’experiència. Tots aquests companys, a més d’estar al torn, exerceixen l’advocacia per lliure designació, per tant, podem concloure que novament aquesta percepció és totalment infundada.

El tracte que us dispensa els jutges o fiscals és diferent si sou joves advocats?
A la ciutat de Tarragona tenim la sort de tenir un tracte molt proper i excel·lent amb els jutges i fiscals, a demés, intentem convidar-los a totes les activitats – tant de formació com d’oci que organitzem, on compartim moltes experiències – que ens permeten enfortir aquesta bona relació que ja tenim, sense perdre de vista que dintre dels Jutjats cada operador jurídic compleix el seu rol i defensa els seus interessos.

Us sentiu defensats pel Col·legi?
Els advocats joves de Tarragona ens sentim plenament recolzats pel Col·legi, on exercim un paper molt important i on tenim un tracte molt proper a la Junta. Els joves comptem amb un membre designat que hi acudeix a cada reunió de la Junta per expressar la veu dels joves i les nostres inquietuds. Intentem ajudar a la junta de Govern en tot el que fa referència a la formació i tutela dels joves advocats, aspectes socials i institucionals. Aquest any, com a novetat hem organitzat totes les activitats lúdiques de la festa col·legial de Sant Raimon de Penyafort.

Ningú ha dit que seria fàcil
Què aconsella als companys que comencen ara?
Sempre que tinc la possibilitat de reunir-me amb els nous col·legiats els encoratjo a què es dediquen a l’exercici d’aquesta professió tan meravellosa, que la visquin amb alegria i molta passió, que siguin conscients de les dificultats de la mateixa però que no abaixin mai els braços i que facin de la lluita i l’esforç la seva manera de treballar. Ningú ha dit que sigui fàcil, però amb esforç i constància se’assoleix a l’objectiu.

Reclameu un carrer per l’advocat del torn d’ofici. Veieu viable aquesta sol·licitud?
Ho fem com un reconeixement de la ciutat a tots aquells companys que s’han dedicat, es dediquen i es dedicaran a la prestació del servei del torn d’ofici per a aquells ciutadans que malauradament no tenen els recursos suficients per poder litigar.  Entenc que és una bonica manera de reconèixer aquest treball fet i els esforços esmerçats en defensa dels drets dels ciutadans de Tarragona. Respecte a la viabilitat de la proposta, la veiem completament viable i entenem que no hi hauria d’haver cap problema perquè aquesta surti endavant, ja que no suposa cap despesa a l’Ajuntament ni cap greuge comparatiu amb d’altres professions.

Què en pensa dels advocats que estan implicats en casos de corrupció?
Sóc molt crític amb la corrupció, malauradament ho entenc com un mal endèmic d’aquesta societat. En aquest país sembla que qui és honrat i fa les coses bé és un ‘rara avis’. Crec que tenim un greu dèficit de valors en molts de camps, però no m’agrada generalitzar per respecte a tota aquella gent que seguim fent les coses bé. En relaicó als advocats que estan implicats amb escàndols de corrupció penso el mateix, però em sembla molt més greu i especialment reprotxable aquells que utilitzen la professió d’advocat per fer la corrupció, penso que embruten i treuen prestigi a aquesta magnífica professió.

Què és l’advocacia per vostè?
L’advocacia per a mi no és una professió, és una manera de viure la vida. Jo d’ençà que era ben petit he volgut ser advocat per fer front a les injustícies i lluitar per les desigualtats que, per desgràcia, encara avui romanen en el si de la nostra societat.

Línies vermelles
Què representa ser el president dels joves advocats?
Per a mi ser president dels advocats joves de Tarragona i de Catalunya és un gran honor, ja que mai no hauria imaginat estar al capdavant d’aquestes associacions que tenen com a finalitat la defensa i la lluita constant dels drets i interessos de l’advocacia jove tarragonina i catalana. Alhora també és una gran responsabilitat i compromís, t’has de reinventar cada dia i estar en permanent contacte amb els més joves per conèixer les necessitats i problemàtiques que tenen per tal de poder ajudar-los, tutoritzant-los si és necessari, formar-los i donar-los-hi totes les eines que necessitin per tal que superin de manera satisfactòria els durs inicis de la professió.

Quina és la línia vermella que un advocat no pot traspassar?
Les línies vermelles  ens les marquen en primer lloc, les normes legals on es reflecteixen les conductes que un advocat en exercici no pot realitzar, i, en segon lloc, el Codi Deontològic, que ens marca les pautes ètiques en les nostres relacions amb els companys, els clients, la part contrària i la resta d’operadors jurídics que conformen l’administració de Justícia.

Entrevista: R. CHECA