Arxius de CIUTAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Novembre, 2020
merce_martorell2-1280x961.jpg

L’advocada Maria Mercè Martorell és un dels noms que no es poden dissociar de la Declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. La seva implicació, diplomàcia i esforç de la seva regidoria van ser fonamentals per aconseguir que Tarragona aconseguís aquest reconeixement patrimonial ara fa 20 anys. En una entrevista al digital larepublicacheca.cat, la tarragonina explica com van ser les ‘negociacions’ i què pensa de l’estat del nostre patrimoni. Recomana a l’actual executiu municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, que es cuidi una mica més dels visitants que cerquen les rutes patrimonials i culturals, perquè amb ells tota la ciutat guanya econòmicament.


Com veu el patrimoni a Tarragona?
Per mi el patrimoni de Tarragona, és magnífic, i cada any que passa ho és una mica més, perquè les noves tecnologies i les recreacions virtuals que s’han fet, cada vegada ens permeten entendre més fàcilment aquest patrimoni dins el context de la ciutat actual. Quan vàrem celebrar el Cinquè Aniversari de la Declaració, l’any 2005, vam inaugurar la gran maqueta de la Tàrraco Romana, que va construir el maquetista Elies Torres, i que podem veure a l’Antiga Audiència a la Plaça del Pallol. Aquella maqueta i els anys següents les maquetes de la resta de monuments integrants de la Declaració, van permetre veure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, en el context de la ciutat al segle II d.JC. Avui les recreacions virtuals, ens permeten fer un pas més, i veure aquests espais tal com eren, i com es transformen, fins a integrar-se en la ciutat actual.

Que representa aquest llegat dels nostres avantpassats?
Aquest llegat dels nostres avantpassats, és un Conjunt Arqueològic excepcional, autèntic i únic com a conjunt, ja que aquests són els criteris que va reconèixer i valorar la Declaració del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. I ho és perquè ens ensenya la importància i la grandesa que va tenir Tarraco en el context de la Hispania Romana, com a capital de la província més gran de l’Imperi, la Hispània Citerior; però no sols per això, sinó pel fet que aquestes restes arqueològiques perviuen en els carrers, places i negocis de la ciutat, 2000 anys després d’haver estat edificades, ja que la ciutat ha conviscut amb aquest patrimoni fins als nostres dies; i aquest va ser un fet molt valorat pel Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que molt poques ciutats romanes tenen.

El cuidem prou?
El cuidem i l’hem cuidat el que hem pogut en cada moment; però les grans crisis que es van iniciar el 2008, va ser molt llarga, i ara ens trobem amb una nova situació de crisis social i sanitària, i amb aquest escenari, és molt difícil fer inversions en el patrimoni de la ciutat. El que és important és seguir fent el manteniment i la conservació de cada un d’aquests espais, i quan les condicions millorin, tornar a fer projectes i grans inversions…

Vostè va tenir un paper important perquè Tarragona fos ciutat patrimoni mundial. Alguna anècdota digna de registre?
Sens dubte el moment de la Declaració. Recordo estar amb el cor a la gola, i una imatge del nostre Aqüeducte es projectava a la pantalla, de la sala del Centre de Convencions de Cairns on se celebrava l’Assemblea del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tot això mentre el romanista Henry Clear, que en aquell moment era el president d’ICOMOS, i que havia realitzat el mes de gener de 2000 la visita a Tarragona, anava explicant la importància de la Candidatura. Els minuts es feien eterns, i finalment després de rebre el suport de molts països, el president del Centre del Patrimoni Mundial, va dir que el Conjunt Arqueològic de Tàrraco passava a formar part de la Llista de Béns Declarats Patrimoni Mundial. Sens dubte va ser el millor moment de la meva vida política. Va ser un gran honor i un gran goig, poder encapçalar la Delegació que representava a Tarragona, i rebre en nom de la meva ciutat, una distinció única com és la Declaració.

Quins van ser els hàndicaps perquè Tarragona assumís aquest estatut?
El primer, que quan es va tramitar la Candidatura de Tàrraco, Espanya era el país del món amb més declaracions de Patrimoni Mundial, per tant era complicada la tramitació de noves declaracions.
Per altra part, la Llista de Declaracions del Centre del Patrimoni Mundial, és molt exclusiva, i només hi són inclosos els béns més rellevants, ja siguin béns culturals, naturals, mixtes, industrials o immaterials. Per això, per arribar a la Declaració, es van haver de passar per tres fases eliminatòries, que era el primer examen i aprovació per part d’ICOMOS a inicis de l’any a París, la segona l’aprovació pel Bureau del Centre del Patrimoni Mundial, el mes de juny també a París, i la tercera que era la declaració i inclusió a la Llista de Béns Patrimoni Mundial, per part de l’Assemblea de Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que l’any 2000 es va celebrar a la ciutat australiana de Cairns, molt a prop de la Gran Barrera de Coral també declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
La candidatura feia sis anys que s’havia iniciat, per tant va ser un camí llarg i difícil, però finalment la Declaració de Tarraco va passar les tres fases en només 11 mesos. La primera fase va ser a inicis de l’any 2000 i la Declaració el 30 de novembre de 2000.

De què ha servit aquesta catalogació?
Sens dubte ha servit de molt. Si fem un esforç d’imaginació, per intentar visualitzar com seria Tarragona, sense la Declaració, segurament no ens agradaria massa: ens trobaríem amb una ciutat molt diferent de la que coneixem.
Quan una ciutat pren la decisió d’iniciar la tramitació d’una Candidatura a Patrimoni Mundial, assumeix un compromís d’autolimitació, per protegir cada un d’aquests espais que integren la Declaració, i no només els espais propis, sinó el seu entorn. Això suposa una clara i valenta opció, que en el nostre cas va assumir el govern municipal i la ciutadania. Pensem que tot el subsòl del terme municipal, està protegit, i qualsevol intervenció en el mateix, s’ha de fer sota el control dels serveis d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i del mateix Ajuntament, per evitar la desaparició de restes.
Abans de la Declaració, cada vegada que apareixien troballes arqueològiques en el subsòl o en l’interior d’un local o d’una casa, aquestes restes es veien com un problema i moltes vegades acabaven desapareixent o s’amagaven. Avui 20 anys després, això és impensable. La Declaració va realçar el nostre Patrimoni, pels que ens venen a visitar, però també i – això és el més important – va afavorir el nostre patrimoni, pels mateixos tarragonins i tarragonines, i el que abans es veia com un demèrit, a partir de la Declaració, es va començar a veure com un valor afegit i diferencial.

La Declaració va permetre poder accedir a l’1% Cultural del Ministerio de Fomento, que va portar a la subvenció més important rebuda a Tarragona i que va anar a la restauració de l’Aqüeducte. Ens va permetre rebre fons FEDER per l’Amfiteatre i altres espais; rebre premis per la tasca de recuperació del Circ Romà que va iniciar l’alcalde Recasens. Va permetre accedir amb prioritat a subvencions, precisament per ser Patrimoni Mundial.
D’altra banda, la Declaració va permetre a Tarragona, poder sol·licitar integrar l’exclusiu Grupo de Ciudades Españolas Patrimonio de la Humanidad. Vàrem trigar sis anys, però el juny del 2006 es va aconseguir la incorporació al Grup, amb tot el que això ha significat a nivell de promoció turística, així com de desgravacions fiscals per les empreses que invertien en el Patrimoni de la ciutat.
També va fer possible l’Agermanament amb la ciutat de Pompeia, quelcom impensable per Tarragona, fins aquell moment, i que no seria possible, sense la Declaració.

Creu que Tarragona podria treure més profit pel fet de ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Tarragona en pertànyer al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad Españolas, es beneficia d’unes promocions a escala nacional, europeu i també internacional, que cap de les ciutats de Grup es podria permetre de manera individual. Recordem quan a la Revista de l’AVE, sortia un magnífic reportatge de cada una de les ciutats, i aquest és només un exemple.
De totes maneres, sens dubte, sempre es pot fer més, i així ha de ser. Ens hem de marcar dia a dia noves fites, per treure més profit d’aquesta Declaració. Ara estem en un moment molt complicat que no permet els viatges, ni la mobilitat, però quan tornem a la normalitat, esperem de cara a la campanya d’estiu, es renovin esforços, per recuperar el temps perdut. Per a moltes persones, Tarraco i el seu patrimoni, encara no són prou conegudes.

Tarragona s’ho creu en el potencial que representa el patrimoni?
Els tarragonins i les tarragonines, sí que s’ho creuen. Pensa Ricard que el dia 30 de novembre de l’any 2000, quan es va conèixer la Declaració, i es va fer una tronada des de la Plaça de la Font, mentre tocaven totes les campanes de les esglésies de la ciutat, i sonaven les sirenes dels vaixells al Serrallo, les persones que es trobaven pel carrer es felicitaven els uns als altres.
Va suposar un reconeixement per part d’un organisme com el Centre del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i això va generar un goig i un orgull de ciutadania, pel seu passat i el seu patrimoni. Però és molt important mantenir aquest sentiment d’amor a la nostra ciutat i al nostre patrimoni. Aquesta és una tasca que s’ha de fer dia a dia des de l’Ajuntament i les entitats de Tarragona i amb la implicació de tots els tarragonins i tarragonines.

Què faria per potenciar-lo encara mes?
Potenciar més Tàrraco Viva. És un model de reconstrucció històrica que va dissenyar en Magí Seritjol, i que junts vàrem treballar molt per a consolidar-lo. Els primers anys no va ser gens fàcil, però ara ja és un clàssic de la ciutat, i s’ha de seguir impulsant el seu creixement.
Per altra part, vàrem posar en marxa amb totes les escoles de la ciutat un projecte que es deia “L’Escola adopta un monument” que liderava la Maite Martorell des de l’àrea de Patrimoni, i que consistia en el fet que cada escola escollia un monument de la ciutat al que adoptar, fos per proximitat o per una altra raó, i dels més petits als més grans treballaven des de diferents vessants aquell monument. Això implicava a totes les escoles i escolars de la ciutat i per extensió a les seves famílies. Per a aquest projecte, que vàrem presentar al Premi Europa Nostra, Tarragona va rebre aquest premi. Va ser una llàstima que es deixés de fer, perquè potenciava la sensibilització de la ciutadania i en especial la dels nens i joves pel Patrimoni de la ciutat, i això és molt important perquè ells són el futur de Tarragona.
Crec que també seria interessant, quan torni la normalitat, recuperar els Cicles de Concerts als espais patrimonials: Muralles, Circ, Pretori, Casa Canals…..

Tarragona té alguna cosa a envejar a les altres Ciutats Patrimoni?
El temps que porten declarades altres ciutats, que van ser pioneres a Espanya. Ara celebrarem 20 anys de la Declaració de Tàrraco, però quan Tarragona ni tan sols es plantejava presentar la candidatura, ciutats com Àvila o Càceres, feia molts anys que havien estat declarades. Àvila va ser declarada l’any 1985 i Càceres en 1986, per tant aquestes ciutats, celebraran aquest any i el proper respectivament els 35 anys de la seva declaració.
Tarragona és una ciutat que té indústria, comerç i un turisme tradicional de sol i platges, per aquest motiu va trigar molt més a veure la importància del seu patrimoni arqueològic romà i plantejar-se emprendre el camí de la Declaració.

Hi ha un sector turístic que cerca només el vessant patrimonial de les ciutats? L’aprofitem prou?
HI ha turistes que cada any s’interessen per visitar les noves declaracions a Patrimoni Mundial, per aquesta raó la declaració és una garantia de que trobaran allò que cerquen. Nosaltres ja ho vàrem poder comprovar l’any següent a la Declaració, moment en què es va veure un gran increment del turisme.
Aquest turisme cultural busca ciutats referents de la cultura i del patrimoni i hem de seguir treballant per fidelitzar aquests sectors. És un turisme que valora el que veu i és un públic exigent de cara al manteniment, la senyalització dels espais i les noves tecnologies.

Crec que l’hem d’aprofitar molt més. Tarragona té un actiu que cap de les altres Ciutats Patrimoni de la Humanitat Espanyoles de la Península tenen: el mar. És un actiu a aprofitar de cara al turisme i als creuers.

Aquest govern s’ocupa prou d’aquest sector?
Crec que s’hauria de treballar molt més. Aquest és el tipus de turisme que més interessa a la ciutat, perquè camina pels carrers, compra al comerç local, va als restaurants, pernocta als hotels, en definitiva, la seva visita ens beneficia econòmicament.
És un turisme que valora el que veu, i que no l’afecta, si l’oferta turística d’un altre país és més econòmica, com pot passar amb el turisme de sol i platja. El turisme cultural si vol visitar Tarragona, és perquè sap el que trobarà. A més no oblidem que la província de Tarragona té tres Declaracions de Béns Patrimoni Mundial, que per ordre d’antiguitat en la seva declaració són el Monestir de Santa Maria de Poblet (1991); l’Arc Rupestre del Mediterrani (1998) i el Conjunt Arqueològic de Tàrraco. També tenim les declaracions immaterials com els Castells i la Dieta Mediterrània (2010). Per tant, tenim molt per oferir i hem de publicitar-ho cada vegada més.

PUBLICITAT




REDACCIÓ8 Abril, 2018

El Ayuntamiento ha anunciado que las grietas detectadas en el Amfiteatro han crecido y por tanto decidirán actuar de urgencia. Ante el devenir de los acontecimientos y por cómo se estan sucediendo las declaraciones, he decidido que debo exponer públicamente los hechos que conozco de primera mano, al haber sido trabajador de este recinto en el puesto de funcionario interino y con funciones de subalterno vigilante.

Al poco tiempo de empezar a trabajar en el amfiteatro, en el verano de 2016, me dí cuenta de la presencia de grietas de diversa consideración en varios sitios del Amfiteatro. Concretamente, en la gradería de la media cavea a la derecha de la porta triumphalis, en la fachada de la misma puerta, y en ambas esquinas de los podia con el acceso a la arena. Estas últimas fueron las que más me llamaron la atención, ya que agrietaban completamente varios sillares de estas esquinas. Extrañado por esto, informé oralmente a varios/as  técnicos/as  del Museo de Historia en visitas rutinarias, a lo cual me respondieron que ya eran conscientes de su existencia y que el Amfiteatro presentaba problemas de estabilidad que se estaban estudiando. Sabiendo que los técnicos competentes en la materia estaban informados/as de este hecho, mi responsabilidad laboral acababa ahí.

En la siguiente primavera de 2017, durante una ronda de vigilancia rutinaria aprecié que se había desprendido un fragmento de sillar de reducidas dimensiones de la fachada de la porta Triumphalis. Realizé un parte escrito reglamentario, que fue tramitado y motivo una visita de la arqueologa municipal. Dedujimos que posiblemente se debería a algún turista que habría trepado por la fachada produciendo el desprendimiento. No obstante, por prudencia decidí hacer un seguimiento de la zona. Fue en ese momento cuando al comparar fotos que yo había efectuado de esa zona en el verano de 2016 con el estado en ese momento, aprecié que una de las grietas de uno de los pilares de sillares de la fachada se había ensanchado considerablemente. No puedo ofrecer los datos exactos porque no dispongo de mediciones, pero estimo que al menos 10 cm. (FOTOS).

Alarmado por esto, presenté un nuevo parte por escrito al Ayuntamiento. El proceso de presentar un parte consiste en rellenar un formulario escrito, y hacerlo llegar a las oficinas centrales. Por una mayor agilidad, y para poder incluir las fotografías donde se apreciaba cómo se había ensanchado la grieta, decidí enviar un mail al arqueólogo municipal incluyendo las fotos. Al día siguiente recibí la amonestación oral por parte del encargado de subalternos en aquel momento, que literalmente me dijo “admiro tu amor por las piedras, pero a partir de ahora dedícate sólo a hacer tu trabajo. Ante tal afirmación, le recordé respetuosamente que las funciones del subalterno del MHT incluían avisar de cualquier desperfecto o deterioro en los recintos.

Un par de días después uno de los responsables de mantenimiento visitó la zona, y durante la visita me reconoció que toda esa zona, incluyendo la grieta que ahora ha motivado la alarma, se encontraba muy degradada y que uno de los motivos eran las raices de las hiedras que hay en la zona pero que no le daban permiso para utililzar herbicida.

Poco tiempo después, procedieron a cambiarme de recinto, trasladándome a vigilar la muralla. No es un hecho extraordinario que los subalternos vayan rotando de lugar de trabajo, pero dado que hasta ese momento prácticamente había estado vigilando el anfiteatro, cabe pensar que el motivo era para que no presentase más partes. También cabe apuntar que no soy el único que durante este tiempo ha presentado partes sobre las diversas grietas en el anfiteatro.

Parte de las grietas, las situadas en la gradería, fueron maquilladas este verano pasado por personal del Plan de ocupación. Uno de los operarios, con amplísima experiencia en trabajos de arqueología avisó que lo que estaban haciendo no tenía sentido, a lo cual también se le contestó de que se dedicara a callar y obedecer.

Por tanto, puedo asegurar que el ayuntamiento conocía la existencia de grietas estructurales por lo menos desde el 2016, y de que las grietas se ensanchaban rápidamente por lo menos desde mayo del 2017. Esto es muchos meses antes de febrero de este año en el que se anunciaron públicamente, y casi un año antes de que se haya decidido actuar “de urgencia”. Sobran más palabras.

Ni tengo los conocimientos de arquitectura para hacerlo ni creo que deba valorar la magnitud de las grietas. Sí que puedo decir que se podía haber actuado al menos mínimamente procediendo a la eliminación de la vegetación de la zona, en especial las hiedras. La raiz de la hiedra se introduce en las grietas y con el crecimiento de la planta actua como verdaderas barrenas. Respecto a la grieta de los sillares se podía haber detenido su avance apuntalándolo provisionalmente, que es lo que creo que se piensa hacer.

La restauración del Anfiteatro fue efectuada prácticamente inventándose buena parte de la gradería (todo el sector que hasta ahora estaba abierto al público). En vez de repartir el peso mediante el sistema romano de bóvedas de hormigón inclinadas, se procedió a hacer cajas de obra rellenas de tierra, con lo cual el peso es mucho mayor y peor repartido. A esto hay que sumar que la calidad de los morteros es mediocre, posiblemente estando ya fuera de su vida útil con lo cual se degradarán rápidamente. La solución a esta degradación se presenta por tanto muy problemática. Esperamos que se haya llegado a tiempo y tomémonos esto como un toque de atención. El anfiteatro de Tarraco es posiblemente el icono patrimonial de la ciudad, y lo que en él está pasando es un recordatorio de que nuestro patrimonio histórico necesita un mantenimiento y una atención, que no le estamos dando. Sólo recogiendo los frutos en forma de turismo y sin cuidarlo, estamos matando a la gallina de los huevos de oros.

César POCIÑA

 

 

 

 


REDACCIÓ7 Agost, 2014

circ1
Carme Crespo i Lluís Ballart

El Circ de Tarragona s’ha vestit de gala per exhibir les millores que ‘faciliten’ la visita a aquest majestuós monument de finals del segle I dC, que ha estat declarat per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat.

circcc
La regidora explicant la remodelació als periodistes

La consellera de Patrimoni, Carme Crespo, durant la visita amb periodistes, ha explicat que la restauració ha culminat, enguany, amb la recuperació de la Porta Triomphalis, les obres del Carrer Enrajolat i Triquet Vell i del mirador de la graderia nord. També s’ha adaptat una part del recinte a les persones que es desplacen amb cadira de rodes.

La porta triomfal pot ser l’aspecte que més interès suscita, ja que és per on sortien els guanyadors de les curses de carros. Una zona que va quedar malmesa després de l’explosió d’un artefacte de les tropes franceses l’any 1813.

circ
Carmes Crespo, regidora de Patrimoni

Carme Crespo ha destacat que amb les obres de millora, algunes estructures originals queden a la vista del visitant. Una de les meravelles romanes de la ciutat “i més singulars del món romà” cal ser preservada i donada a conèixer.

També s’han renovat els paviments i algunes de les instal·lacions existents. S’ha tingut molt en compte els visitants i que l’espai sigui fàcil de percórrer i d’entendre.

Per aquest motiu, s’ha col·locat quatre plafons informatius i un nou mirador, permetent una ‘interessant’ i fidel  recreació històrica.

Amb la intenció de realçar les restes de la graderia i la sorra del Circ s’ha creat un fossat per arribar a la cota original de l’antiga arena del Circ, aconseguint així una visió de prop de tres metres d’alçada del podi a l’arena.

La remodelació del carrer Enrajolat – amb nous serveis i paviments – va merèixer el guardó ‘Catalunya Construcció 2014’. El jurat va tenir en compte la regeneració urbana d’un àmbit singular del nucli històric de la ciutat Patrimoni de la Humanitat. Els membres del jurat lloen també que s’hagi buscat solucions ‘acurades’ i integradores per posar en valor i protegir les restes romanes del Circ.

 


REDACCIÓ6 Maig, 2014

Aquest matí s’ha celebrat a la seu del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat de Turespaña a Madrid la reunió de la Comissió de Turisme del Grup. La reunió ha comptat amb l’assistència de la consellera de Tuirsme, Patricia Anton, com a representant de Tarragona.
Durant la reunió, en què han participat per primera vegada les ciutats de Baeza i Úbeda després de la seva recent incorporació al Grup, s’ha fet un repàs de l’estat dels diferents programes i projectes que s’estan desenvolupant en el sí de la Comissió, des de les àrees de Comunicació i Turisme, en compliment del Pla Operatiu de 2014.
Així, al llarg de l’any, el Grup ha estat present en quatre de les fires turístiques més importants del món: Vakantiebeurs d’Utrecht, Salon des Vacances de Brussel·les i la ITB de Berlín; tots ells fòrums on s’ha presentat de forma conjunta el producte especialitzat de turisme cultural amb el segell d’excel·lència que li atorga el segell de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

la reunió d'aquest matí
la reunió d’aquest matí

En el marc de FITUR, el Grup va renovar importants acords de col·laboració amb Renfe, Turespaña i Paradores, a més de celebrar reunions de coordinació amb les OET per a la coordinació d’accions de promoció conjuntes.
L’acció de promoció exterior s’ha dirigit des del passat  gener a Estats Units amb una recent campanya de presentació a Sud Amèrica i Europa, així com a Lisboa, Països Baixos , Utrecht i Amsterdam.
També s’han celebrat viatges de familiarització que han permès a periodistes i agents de viatges de Singapur, Hèlsinki, Pequín, Amsterdam, Toronto i Sao Paulo visitar i conèixer de primera mà les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat .
En el marc dels convenis de col·laboració amb Renfe i Paradores s’ha llançat al mercat internacional una línia de paquets que combinen trajectes en tren amb estades a Paradors de les Ciutats Patrimoni.
Per als propers mesos s’han presentat les activitats a desenvolupar en col·laboració amb Turespaña , com accions a les ciutats de Bolonya, Nantes, Frankfurt, etc…o les jornades de comercialització a la Xina amb Turespaña a les ciutats de Xangai, Canton i Pequín. Les accions finalitzaran ja a la tardor amb nous viatges promocionals als Estats Units i Brasil.
Turisme idiomàtic
Altres temes tractats a la reunió han estat les noves línies de producte del Grup com el turisme idiomàtic, que es presentarà pròximament a Salamanca i el turisme per a famílies, juntament amb els programes a desenvolupar dins del conveni amb Chinese friendly Cities , com un curs de formació en el mercat xinès per als tècnics de Turisme de l’associació i la posada en marxa de la pàgina web en xinès, que han estat també punts de la reunió.
Finalment, avui s’ha fet un balanç provisional altament positiu dels cursos sobre Turisme Accessible que durant aquestes setmanes s’estan duent a terme a les ciutats del Grup amb l’objectiu de sensibilitzar i capacitar al sector turístic en l’atenció al públic amb alguna discapacitat. A Tarragona es va celebrar la setmana passada a l’IMET  i van participar 70 professionals del sector del turisme.
 
 


REDACCIÓ12 Març, 2014

S’estan tallant alguns arbres en les immediacions del Pont del Diable. Un fet pel qual alguns veïns es mostren preocupats perquè consideren que s’està  damnificant una de les zones més emblemàtiques de Tarragona, Ciutat Patrimoni de la Humanitat. Els arbres tallats són els que es trobaven sota una línia d’alta tensió existent.

pont diable
Alguns dels troncs tallats

Hi ha una línia d'alta tensió
Hi ha una línia d’alta tensió

Un dels treballadors de l’empresa Levantor, contactat per larepublicacheca.com, ha dit que la propietària de la línia elèctrica  per fer “la manutenció i per prevenir possibles incendis”.

No es tracta d’una desertificació forestal, ja que, segons el mateix operari,” no està tallant arbres”. Els veïns, de totes maneres, estan atents i es posaran en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona.

D’altra banda, alguns lectors han fet arribar a la nostra redacció algunes fotos que poden fer pensar que el recinte del pont més important, sens dubte, de Tarragona, pel seu valor històric i patrimonial, està poc cuidat.

pont diable
Una placa malmesa

pont diable
La brutícia acumulada

Les instantànies que ens han fet arribar posen de manifest que la manca de civisme és el protagonista en aquella zona i, també, la poca cura que, aparentment, dedica l’administració a aquest espai d’interès turístic.
A banda de la brutícia, els visitants també poden adonar-se que hi ha plaques que estan destrossades.
pont diable
Una ‘trampa’ pels més despistats

Els més despistats també poden córrer la mala sort de caure en un dels forats que hi ha al terra, ja que no estan tapats. Pot ser és hora que els polítics responsables es passegin pel Pont del diable, sobretot en un any en que Tarragona vol revalidar el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat.
 
 
 
 
 
 


REDACCIÓ7 Febrer, 2014

Tarragona, conjuntament amb d’altres ciutats patrimoni de la Humanitat, participa, fins el proper dilluns, al Salon des Vacances a Brussel·les. salon-des-vacances
El Salon des Vacances és una de les fires de turisme més importants d’Europa i, sens dubte, la principal fira de la indústria turística de totes les que es desenvolupen a Bèlgica . Dirigida especialment al consumidor final, es converteix en l’aparador ideal per promocionar els 65 països que es donen cita al recinte firal, una oferta que podran conèixer de primera mà els prop de 300.000 visitants que l’organització espera.
El viatger belga es decanta per vacances fly & drive -avió i cotxe – , hotels, caravana i càmping principalment , ja que són grans aficionats a conèixer la destinació pel seu compsalon1te.
També es caracteritza per realitzar una major despesa diària i una superior durada de la seva estada respecte a visitants d’altres països. Cal tenir en compte que Bèlgica té una renda per càpita alta en comparació amb la mitjana de la UE, amb nivells molt similars a països com Suècia, Finlàndia o Alemanya, motius pels quals el mercat belga sens dubte és dels més interessants d’Europa en les circumstàncies actuals.
Espanya és el segon país de destinació dels viatges a l’estranger dels belgues , per darrere de França, amb prop de 2.000.000 milions de viatgers el 2013, amb un creixement interanual del 8,8 % i un increment de la despesa total del 18 , 3%.
Programa per 2014
El Pla Operatiu de Turisme del Grup de Ciutats Patrimoni aposta per la presència de les 13 ciutats participants, entre aquestes Tarragona, a les fires més importants del món: Vakantiebeurs d’Utrecht ( celebrada el mes passat), Salon des Vacances de Brussel·les, ITB de Berlín i JATA de Tòquio, fòrums en els quals el Grup presentarà de forma conjunta el seu producte especialitzat de turisme cultural amb el segell d’excel·lència que li atorga el segell de Patrimoni Mundial de la UNESCO.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter