Arxius de CiU Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Juny, 2016

OPINIO ALBERT ABELLÓEl més que presumible èxit de l’Illa Corsini serà el resultat de la suma de totes aquelles actuacions que beneficien als veïns, als visitants i als comerciants, una fórmula que no pot fallar. A través del projecte Illa Corsini des del Grup Municipal de Convergència volem acabar amb l’estrès comercial i la degradació de l’espai urbà que des de fa anys està patint el conjunt de la nostra ciutat.

En aquest cas parlem de l’àrea de 110.000 metres quadrats que envolta el Mercat Central i on es concentren més de 500 establiments comercials i de restauració, treballen milers de persones i hi viuen més de 5.000 tarragonins.

Segons el senyor Ballesteros, alcalde de la nostra ciutat, el Mercat Central obrirà, finalment, desprès de 9 anys d’obres, les seves portes el pròxim mes de setembre. Esperem que aquesta vegada vagi de debò… L’entorn del Mercat Central, però, és tant o més important que l’equipament en sí. Necessitem un urbanisme comercial intel·ligent i sensible a les àrees comercials urbanes i sintonitzat amb les necessitats dels veïns, i és precisament això el que proposem des del Grup Municipal de Convergència amb el projecte Illa Corsini. Cal dinamitzar el comerç d’aquesta àrea i, al mateix temps, tornar a fer atractiu l’espai urbà que actualment està ocupat majoritàriament per vehicles i on la majoria de voreres són estretes i molt poc amables pel vianant. Cal alliberar tota aquesta illa perquè el ciutadà sigui l’actor principal del cor de la nostra ciutat.

Des del Grup Municipal de Convergència volem agrair el suport rebut per part dels veïns i veïnes del centre de Tarragona, així com el dels comerciants de tota la ciutat els quals veuen en molt bons ulls aquesta iniciativa. El model de l’Illa Corsini beneficia a tots els sectors i és extrapolable a moltes altres zones de la ciutat. I és que no estem inventant res: el foment del comerç i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través d’una millora de l’espai urbà és més vell que l’anar a peu.

El projecte Illa Corsini, juntament amb la unificació i abaratiment dels preus dels pàrquings, és una de les principals propostes que des de Convergència vam incloure en el programa electoral dels passats comicis municipals, una iniciativa que ara, des de l’oposició, hem fet arribar al plenari municipal on s’ha aprovat amb un ampli consens polític. No es tracta però, ni de ben lluny, d’un projecte polític, sinó d’un projecte de ciutat on els veïns i els comerciants en són els principals protagonistes. Precisament per això, des de Convergència no permetrem que aquesta sigui una més de les desenes de propostes aprovades en les sessions ordinàries de l’Ajuntament que finalment queden en paper mullat. Treballarem perquè l’Illa Corsini sigui una realitat i estarem encantats si l’equip de govern actual es fa seu aquest projecte i el tira endavant. Si no és així, serà una de les nostres principals prioritats quan governem.

El cor de la nostra ciutat fa massa temps que no batega i cal tornar-lo a fer bombejar. Cal acabar amb la desertització comercial i la degradació de l’espai públic de Tarragona. Hem de fer el possible perquè els cartells on actualment podem llegir “en traspàs” o “en lloguer” penjants en nombrosos locals comercials desapareguin i perquè aquests carrers foscos i bruts recuperin la llum. Des del Grup Municipal de Convergència estem molt preocupats pel futur del comerç de la nostra ciutat. Fa massa temps que el govern liderat pel senyor Ballesteros no es sensibilitza ni fomenta el sector comercial. Demanem, doncs, a l’equip de govern que desperti i passi a l’acció. Com deia el meu pare, “nen, ves viu que la palla va cara”.

Albert ABELLÓ
Portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ24 Maig, 2016

OPINIO ALBERT ABELLÓ
Com deia Johan Cruyff, “para marcar, debes chutar” i en els plenaris municipals de l’Ajuntament de Tarragona regategem, driblem, fem passades curtes, llargues i enrere, alguns de tant en tant juguen brut, d’altres fan teatre i uns quants fins i tot intenten enganyar l’àrbitre, però xutar ningú xuta i, per tant, no marquem cap gol.

Des del juliol de l’any passat fins al passat mes de març a l’Ajuntament s’han celebrat vuit plens municipals on s’han presentat, exposat, debatut i votat 120 mocions. D’aquestes 120 propostes, només 59 s’han aprovat, però el més insòlit és que cap s’ha dut a terme. El resultat ha sigut zero. Hem dedicat hores i hores presentant i debaten mocions que no han servit de res, no hem marcat ni un gol.

Bona part del temps del plenari municipal ens estem equivocant de porteria. Gairebé la meitat de les 120 mocions presentades, exposades i debatudes no tenen res a veure amb la ciutat, són mocions legítimes però que no contribueixen en la millora de la ciutat de Tarragona ni en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Algun cop hem avançat cap la porteria adequada i fins i tot hem estat apunt de marcar, però l’àrbitre ha aturat la jugada, les propostes aprovades s’han quedat en paper mullat perquè des de l’equip de govern no hi ha hagut la voluntat de fer realitat allò que el plenari ha aprovat.

El senyor Ballesteros (PSC), i ara també el seu company de viatge el senyor Alejandro Fernández (PP), repeteixen dia sí i dia també que les mocions no són més que declaracions d’intencions i que, per tant, no estan obligats a fer-les realitat. On és, doncs, la voluntat política? Si les coses no són obligatòries, tot i ser favorables per la ciutat, no cal fer-les? Estem perdent temps i diners públics i seguim sense xutar. No s’ha desencallat cap dels grans projectes pendents de la ciutat com són el Banc d’Espanya, la Tabacalera, la Savinosa, el pàrquing Jaume I o el Mercat Central. Les sessions plenàries no estan servint per millorar la qualitat de vida dels que precisament aporten aquests recursos públics, els ciutadans de Tarragona, provocant una sobrecàrrega de feina molt important a l’àrea administrativa i un sobrecost d’uns 200.000 euros anuals. Estem malbaratant recursos públics en una ciutat on precisament no en sobren. Si un dels nostres principals objectius com a consellers és millorar l’eficàcia administrativa, quin exemple estem donant?

És per tot això que en el plenari del passat divendres 20 de maig el Grup Municipal de CiU vam presentar una moció per aconseguir que les sessions plenàries siguin més eficaces i productives. Lluny d’imposar cap mena de norma, proposàvem que s’establís un mètode encaminat a què els plens siguin més operatius, productius i contribueixin a la millora de la ciutat. Sembla ser, però, que a la resta dels grups municipals no els hi preocupa en absolut continuar malbaratant recursos públics i ja els hi sembla bé continuar jugant sense necessitat de guanyar res per la ciutat.

Cal, d’una vegada per totes, enfrontar-nos als problemes i buscar-hi solucions. Tarragona necessita menys teatre i més gols, hem de xutar, marcar i guanyar.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ7 Març, 2016

El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona està preocupat per la discriminació que pateixen algunes dones en diferents àmbits de la societat i vol insistir en aquest missatge coincidint amb el Dia internacional de la dona treballadora.

Intervenció de Cristina Guzman
Cristina Guzman al plenari

Per contrariar aquesta tendència desigual, els convergents presentaran una moció al plenari on reclama, en tots els departaments del consistori, mesures efectives per promoure la igualtat de tracte, la fi de la discriminació salarial i l’eliminació de les limitacions amb què es troben les dones per ascendir professionalment.
La moció també reclama el foment de la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions i, d’altra banda, exigeix rebutjar qualsevol tipus de discriminació de gènere i potenciar les actuacions de prevenció i els serveis d’atenció necessaris per a les dones que pateixen violència masclista.

“La violència masclista és una xacra social que cal eradicar, cal invertir tots els recursos i esforços necessaris per visualitzar la tolerància zero envers aquesta violència que cada any ens deixa dones assassinades i nens i nenes víctimes”, ha afirmat Guzmán, deixant clar que a la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, persisteixen les desigualtats.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2015

Ara sí. Comença la ‘festa’ de les eleccions municipals. Fa escassos 5 minuts que tots els candidats han enganxat els primers cartells electorals i ja s’han sentit les primeres declaracions ‘electorals’.

Albert Abelló, candidat de CiU
Albert Abelló, candidat de CiU

‘Despertem Tarragona’ a ritme de Rock&Roll
Albert Abelló, alcaldable de CiU, ha viscut la seva ‘primera enganxada’ de cartells, com a candidat, acompanyat de militants, simpatitzants i membres de la candidatura.

Els cartells del convergent, que s’han penjat  a l’últim tram de la Rambla Nova, contenen el lema ‘Despertem Tarragona’.

El convergent afronta aquesta campanya amb “optimisme, molta il·lusió i convençut” que aconseguirà ‘despertar’ la ciutat. Segons Abelló, la seva formació “és l’única capaç d’estar compromesa amb les persones i, alhora, reactivar l’economia i generar ocupació”.

No deixarà ningú enrere
Pel que fa al programa, poc conegut fins ara, el candidat ha expressat que en els propers dies presentaran el seu full de ruta, “un projecte que combina múltiples mesures” per  posar en marxa Tarragona “sense deixar a ningú enrere”.

Per concloure, l’expresident de la Cambra de Comerç i actual alcaldable convergent, ha dit que  “la millor política social és aquella que genera ocupació”.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2014

Des de fa massa temps, de mica en mica, núvols perillosos posaven amenaçaven de tapar el sol de la llibertat, però la llum de la il·lusió s’escolava entre ells; ara, de sobte, s’han fet molt més espessos i ens ha arribat l’hivern fosc i cru.

Escoltant la mobilització reivindicativa de la societat catalana que demanava llibertat en els camps culturals i idiomàtics i una distribució més justa de la riquesa dins l’estat, el president Mas va demanar al govern estatal la negociació d’un pacte fiscal, que no solucionava totes les aspiracions del poble de Catalunya, però que podia representar un pas endavant dins un procés obert de diàleg que hagués permès mantenir la població il·lusionada. El nostre president va anunciar la conveniència d’obrir aquest procés perquè no hi havia altra solució per mantenir la nostra societat tranquil·la, i que en cas contrari, ell mateix iniciaria un camí per preguntar al catalans si volien separar-se de la resta de l’estat i caminar tot sols.

Des d’aleshores l’única resposta ha estat NO, silenci i amenaces. Sobre tot NO al diàleg, i traient-se les responsabilitats de sobre, el govern espanyol ha utilitzat el poder judicial perquè fes la feina desagradable i assumís les actuacions que li pertocaven a ell.

Els joves no ho han viscut, però estem en una situació similar a la de fa 40 anys, i pels que no la vareu conèixer us puc ben assegurar que la societat era ben trista i fosca.

Els eslògans “¡Una, Grande y Libre!”, “Si eres español, habla español”, “Ni un hogar sin lumbre ni un español sin pan” han ressuscitat, i en nom d’aquesta llibertat, de la “¡Una, Grande y Libre!”, se’ns nega donar la nostra opinió.

Referèndum, per sortir de dubtes i deixar clar què volem? NO.

Consulta no vinculant, només per saber l’opinió, i poder parlar amb coneixement de causa? NO.

Procés participatiu civil, desenvolupat per voluntaris, només per fer una estimació del què voldríem? NO.

I tot utilitzant jutges, per tal de no mullar-se políticament.

Dóna la sensació (només és una sensació) que la justícia funciona d’una manera semblant als temps del general, en els que tothom sabia que els delictes comuns eren jutjats d’una manera més o menys objectiva, però les faltes relacionades amb qüestions d’opinions contràries al règim, de manifestacions crítiques o els delictes comesos per persones afins al govern totalitari, tothom ja en sabia la sentència abans de fer-se el judici. Insisteixo en que és només una sensació que tinc.

La situació d’avui la ha deixat ben clara l’exlendakari Ibarbetxe; “el que s’està tocant avui és la dignitat del poble català” i ha opinat sobre el Tribunal Constitucional, que amb les seves resolucions ha paralitzat les consultes impulsades pel Govern de la Generalitat, i l’ha qualificat “d’àrbitre comprat”. (http://www.lavanguardia.com/politica/20141104/54418937359/ibarretxe-ve-incuestionable-el-derecho-a-decidir-de-euskadi-y-cataluna.html)

Així, doncs, el proper diumenge només té dues possibilitats; “o guanya la por, o guanya la dignitat”.

O superem la por a la repressió amb la que ens amenacen, o ens conformem en ser una colònia de l’imperi, de la que només en volen la riquesa, presa a la força, i que sols ofereixen humiliació i menyspreu, per “garantir la llibertat de tots els espanyols, també els catalans”, com ha dit recentment la Sra. Cospedal.

Estem com en temps passats, en els que per defensar-nos d’un contuberni judeu-masònic-comunista que ens volia robar la llibertat, no se’ns reconeixia precisament la llibertat, ni l’opinió, ni els drets personals.

Ha nascut el Neofranquisme! Cal que ens defensem! Per ser ciutadans lliures, el proper diumenge; Tots a votar!

Robert VENDRELL
Regidor CiU a Tarragona

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter