01. Març 2024

Arxius de cinta s. bellmunt | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Maig, 2023
canvi-climatic2-e1684689997494.jpg

Greenpeace i Sos Costa i Camp de Tarragona, amb el suport de l’Oficina de Compromís Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), organitzen un debat sobre l’emergència climàtica amb motiu de les properes eleccions municipals a Tarragona.

El debat tindrà lloc aquest dimarts 23 de maig a les 18 hores a la sala de Graus del Campus Catalunya, i reunirà els candidats a l’alcaldia Tarragona per exposar les seves estratègies municipals per fer front al repte de l’emergència climàtica.

L’objectiu és donar a conèixer les propostes i compromisos dels partits en relació amb aquesta problemàtica que afecta a tota la humanitat.

El debat serà moderat per la periodista Cinta S. Bellmunt i comptarà amb la participació dels candidats Xavier Puig (ERC), Mario Soler (PSC), Vicent Collado (CUP), Jordi Collado (Comuns) i Mar Giné (ARA Sí).

El debat abordarà temes rellevants com l’energia, la mobilitat o el turisme

A més dels candidats, també hi haurà una “fila zero” amb la presència de diverses plataformes de l’àmbit ecosocial, com ara Gete-Ecologistes en Acció, Good Karma Projects, Salvem la Platja Llarga, GATA-Grup D’Amics de Toni Achón, Ecologistes de Tarragona, Stop Creuers, GEPECEdC, Associació Mediambiental La Sínia i Greenpeace.

El debat abordarà temes rellevants com l’energia, la mobilitat o el turisme, entre altres, en el context de l’emergència climàtica que s’està vivint, amb temperatures rècord i una sequera sense precedents. La ciutadania està convidada a participar presencialment o seguir l’esdeveniment en línia a través de la retransmissió en streaming.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ2 Novembre, 2022
cinta-bellmunt.jpg

Fa molts anys, a meitat dels anys noranta del segle XX, em vaig dedicar en gran part a comunicar l’activitat cultural que hi havia a la ciutat de Tarragona, que era molt escassa i tenia moltes dificultats per trobar temes. Entre els meus informants i proveïdors de continguts, vaig comptar amb l’inestimable ajuda de l’escultor i restaurador l’Eustaqui Vallès, que en aquella època treballava al Centre de Conservació i Restauració de l’Arquebisbat de Tarragona del qual en va ser el creador, després d’una llarga trajectòria al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

L’anava a veure sovint i al seu taller vaig passar llargues estones, perquè era molt proactiu, sempre tenia nous projectes i una conversa exquisida, parlàvem molt i vam fer una bona amistat.

Anys després li vaig perdre la pista, però en els darrers mesos s’han succeït vàries agradables coincidències que m’ha permès de tornar a gaudir d’aquesta relació humana. L’agost passat me’l vaig trobar casualment per la Parta Alta, anava amb la seva fantàstica dona, l’Aurora, i uns amics. De seguida em va convidar a compartir unes canyes amb la seva colla, ens vam fer un selfie per celebrar el nostre feliç retrobament i amb l’entusiasme que el caracteritza em va comentar que estava treballant intensament en la preparació d’una exposició. Com havíem fet als vells temps, pocs dies després vaig tenir el plaer de gaudir d’un capvespre plàcid al seu estudi, ple de peces artístiques i eines per tot arreu. Llànties, verges, romans, escultures de columnes de temples, sants, un forn de ceràmica, terra cuita, pintures… Tot hi conviu en una gran harmonia.

Malgrat la calor i als seus 87 anys, ara ja 88 que va fer, a més, el dia de Santa Tecla, no parava d’ensenyar-me objectes i d’alguns d’ells em donava veritables lliçons d’art; alhora que m’indicava sobre plànols dibuixats per ell mateix com ho volia presentar. D’aquesta passió per la feina ben feta ha sorgit la mostra “Eustaqui Vallès, L’art de la supervivència”, que es pot visitar al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona fins al 13 de novembre.

Sempre he vist a l’Eustaqui treballar amb una gran passió i com amb molta estimació cerca l’ànima de cada peça. En queda plena constància en aquesta mostra la qual ens ofereix igualment la possibilitat d’observar les seves diverses facetes artístiques, la seva capacitat per restaurar una obra o per crear-ne una de nova, i la seva relació amb l’arqueologia. Aquesta activitat no s’ha centrat només a la ciutat de Tarragona sinó que fruit del seu mestratge s’han beneficiat altres indrets pròxims i per aquest motiu hi ha entitats com l’Associació de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera, el Col·legi d’Enginyers, la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i la Reial Germandat de Jesús de Natzarè de Tarragona, que hi contribueixen amb diferents peces.

Format inicialment a l’Escola d’Art de Tarragona en l’especialitat d’escultura, al costat de mestres com Joan Rebull, Lluís Maria Saumells o Salvador Martorell,  de mica en mica va anar derivant cap a la restauració, com una opció més realista per guanyar-se la vida. Aquest ofici el va exercir al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des d’on també va estar al capdavant de diverses excavacions per aquesta demarcació.

Moltes de les troballes descobertes a jaciments com el Coll del Moro, a Gandesa; la Vil.la dels Munts a Altafulla, la Necròpolis o el Teatre romà de Tarragona han passat per les seves mans. Ja sigui ceràmica, bronze, ivori, ferro o vidre, les obres recuperen les seves formes originals i aconsegueix que ens impactin i ens captivin, les fa parlar, ens transmet emocions, al mateix temps que la seva respectuosa intervenció ha facilitat moltíssim la investigació científica i la contemplació per part de la ciutadania.

El seu esforç és immens perquè la peça original mantingui inalterable la seva essència, la seva forma i s’observin alhora les diverses transformacions que ha sofert amb el pas dels anys. Així, per exemple, mentre parlem al seu estudi, ens aturem en un quadre en procés de restauració inclòs a l’exposició. Em relata la seva metodologia, les cates de prospecció que fa en petites zones, eliminant les primeres capes de vernissos i pols per determinar-ne l’estat de la pintura: un estudi previ molt necessari per no malmetre res i assegurar-ne una exitosa restauració.

A l’exposició hi ha fins i tot un pas de Setmana Santa que ha comptat amb la seva intervenció, el Cirineu

Amb aquesta responsabilitat, i formant amb equip amb el seu germà Miquel i l’Helena Calaf, va desenvolupar una intensa tasca, sobresortint la restauració del Retaule de la Catedral de Tarragona i de la seva façana; l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro i tots els seus vaixells exvots, nombrosos misteris de Setmana Santa de Reus i Tarragona, i una extensa llista de retaules, imatge, pintures i creus processionals. Val a dir que a l’exposició hi ha fins i tot un pas de Setmana Santa que ha comptat amb la seva intervenció, el Cirineu, i es deixa constància d’altres edificis on ha actuat, com la façana del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona, decorada amb diferents motius esgrafiats.

També s’ha dedicat a reproduccions artístiques, entre les quals destaca una àmplia col·lecció de llànties romanes, busts i altres elements de la ciutat com la Mare de Déu del Mainell de la façana de la Catedral o peces d’art modern. La mostra també és una oportunitat per veure’n alguns exemples.

✍🏽 Cinta S. Bellmunt
Periodista evolutiva

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2019

Oriol Grau i Cinta Bellmunt a la presentació

L’actor Oriol Grau va ser l’encarregat de presentar l’últim llibre Gitanes i gitanos catalans, de Cinta S. Bellmunt. Aquest acte de presentació va tenir lloc a la Llibreria La Capona de Tarragona, el passat 17 de setembre. En la seva intervenció, l’actor tarragoní va explicar algunes de les sensacions que li han provocat aquest llibre i ha llençat una pregunta. Seria feliç si hagués nascut gitano?

Grau va explicar en primer lloc l’origen d’aquesta novel·la. El llibre Gitanes i gitanos catalans sorgeix del documental Gitanos catalans, que van dirigir el cantant de Sabor de Gràcia Sicus Carbonell i Xavier Gaja, realitzat per Miki Martínez, i que es va emetre per TV3 l’any 2012.

“Per mi que sóc paio, aquest llibre em convida a moltes reflexions i a formular-me, també, algunes preguntes. Una de les reflexions és que, equivocadament, tendim a creure i a defensar estereotips quan desconeixem una realitat. Aquest llibre ens apropa a la realitat gitana, ens la fa conèixer amb la seva veu, i, en conseqüència, ens obliga a deixar molts prejudicis de banda”, va explicar l’actor tarragoní.

“Seria feliç si hagués nascut gitano?”
Després de tractar diversos aspectes de la cultura gitana, Oriol Grau va llançar una pregunta impactant “Però hagués estat feliç? Indubtablement per les festes i la música sí i l’amor i el respecte que es tenen, sí. Però jo sóc gai. Hagués acceptat la meva família gitana el meu matrimoni amb un altre home?”

“El meu marit, el Xavi, va morir fa quatre mesos. M’hagués acompanyat la meva família gitana a l’enterrament i al dol? M’haguessin fet costat? Són preguntes com a exemples que deixo sense resposta, amb l’esperança que s’escrigui una segona part de Gitanes i gitanos catalans, i ens tregui de dubtes” va plantejar Grau

“Llibres i documentals d’aquest tipus són imprescindibles perquè ens fan descobrir més d’aquesta gran cultura gitana amb la que convivim i de la que en sabem tan poc. Us recomano fermament la seva lectura que segur que us fa canviar el pensament sobre moltes coses” va cloure l’actor tarragoní.


REDACCIÓ23 Maig, 2014

‘Petjades tarragonines a Catalunya’, aquest és el títol del llibre que es s’ha presentat aquesta nit al Teatre Tarragona. Les vivències del monsenyor Miquel Barberà escrites per la periodista Cinta Bellmunt, ara estan plasmades en paper.

El Mossèn signant llibres
El Mossèn signant llibres

La idea va ser de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, després d’haver coincidit en un viatge amb el Mossèn Barberà. L’edil es va adonar, aleshores, del “paper important que Tarragona havia tingut en moments molt significatius de la Història de Catalunya”, ha explicat la periodista durant l’acte de presentació.
L’alcalde va intentar convèncer el sacerdot per escriure les seves memòria, però va rebre un no com a resposta, a causa de la seva modèstia. Aleshores, Ballesteros va optar per un ‘pla B’, Va demanar a la periodista Cinta Bellunt que l’ajudés en aquesta fita, ja que “havia tractat” amb el mossèn. Miquel Barbarà va decidir, finalment, acceptar la invitació de la reportera i li va facilitar l’execució d’aquesta “veritable obra de memòria històrica”.
El llibre es composa d’un conjunt d’entrevistes que són, en definitiva, les vivències  i fets històrics (inèdits) de Barberà.
El hall del Teatre de Tarragona s’ha omplert fins a la bandera per assistir a l’acte. Autoritats polítiques, socials i eclesiàstiques han volgut recolzar un mossèn que “és estimat i respectat pels tarragonins”, a banda de ser “un pou de saviesa i memòria històrica viva”.
L’alcalde Ballesteros quan ha estat qüestionat sobre  la necessitat de ‘donar veu a aquestes vivències”, ha dit que Mossèn Barberà és com un petit monument de memòria històrica que volem preservar. Es tracta “de la història i memòria viva de la transició a Catalunya des de Tarragona”.
A l’acabar l’acte, el mossèn, emocionat i des de ‘la humilitat’, ha agraït a tots aquells que han fet possible que les seves vivències siguin compartides per lectors.