19. Abril 2024

Arxius de cine | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Maig, 2023
cine-1280x720.jpg

Pedro Sánchez anuncia una bonificació per a la cultura que reduirà el preu de les entrades de cinema a 2 euros – als dimarts – per als majors de 65 anys. Aquesta mesura, que serà aprovada al proper Consell de Ministres, té com a objectiu recolzar el sector cultural a Espanya i fomentar l’assistència dels majors a les sales de cinema.

La pandèmia ha tingut un impacte significatiu en l’assistència als cinemes, i encara hi ha molts majors que no han tornat a gaudir de l’experiència del cinema després de dos anys de restriccions.

Amb aquesta mesura, es preveu que els majors de 65 anys només hagin de pagar 2 euros per l’entrada de cinema, mentre que la resta de l’import serà assumit per l’Administració General de l’Estat.

La bonificació comptarà amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros i es treballarà en col·laboració amb les principals associacions d’exhibició de sales de cinema.

Es preveu que aquesta iniciativa, que busca fomentar la participació dels majors en el món del cinema, s’apliqui els dimarts, tot i que es permetrà certa flexibilitat en funció de les particularitats locals, com ara aquells municipis on les sales de cinema només obrin els caps de setmana.

La bonificació comptarà amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros

Pedro Sánchez destaca que aquesta mesura forma part del compromís del Govern per convertir Espanya en un autèntic referent audiovisual.

A més, recorda que durant la pandèmia es va donar suport a les sales de cinema i actualment es tramita la Llei del Cinema, demostrant així el compromís continu amb la cultura al país.

PUBLICITAT


















REDACCIÓ21 Setembre, 2022

El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) comptarà amb 44 obres, 35 de les quals seran de ficció i 9 d’animació. Els treballs s’han escollit d’entre els 666 que s’han presentat de 42 països. El FICVI, que tindrà lloc del 14 al 23 d’octubre al Celler de Vila-seca, és un dels festivals que col·labora en la preselecció dels curtmetratges dels premis Goya. José Sacristán, Aitana Sánchez Gijón, Luís Tosar, Amaia Salamanca o Dani Guzmán són alguns dels actors que apareixen en els films.

En l’apartat de realització -que aquest any compta amb catorze dones- destaca la presència de Rubén Navarro, guanyador del Premi Internacional a Millor Curtmetratge al FICVI 2021; Carmen Córdoba, guardonada amb el Premi a Millor Curtmetratge d’Animació; Jorge Yudice, guanyador del Premi Nacional del FICVI 2019, i altres directors que s’estrenen com el publicitari Oriol Villar.

Els curts seleccionats tracten temes com els rols de gènere, malalties com l’Alzheimer, la memòria històrica, el feminisme, temàtiques LGTBI+ i altres temes quotidians com les xarxes socials o els drames familiars.

Com en anteriors edicions, els treballs finalistes es disputaran nou categories, Premi Internacional de millor curtmetratge de ficció, Premi Estatal al Millor Curtmetratge de Ficció, Premi Internacional Millor Curtmetratge d’Animació, Premi D.O Catalonia, Premi del Jurat Jove al Millor Curtmetratge, Premi del Públic, Primer premi In situ, Segon premi In situ i Premi d’Honor a la trajectòria.

PUBLICITAT




REDACCIÓ28 Abril, 2022

Tragedia en el mundo del cine y las artes de España. El conocido actor y cómico Juan Diego ha fallecido este jueves 28 de abril, a los 79 años en Madrid, tal y como han informado los miembros de su familia, hace unos instantes.

El intérprete participó en películas comoLos Santos Inocentesy series comoLos hombres de Paco’. Tenía tres Goya y recibió la Medalla de Oro de la Academia de Cine.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Desembre, 2020
Josep.jpg

Aurel en el preestreno del miércoles

El pasado miércoles el festival cinematográfico de Tarragona, el REC, se inauguró presencialmente con ‘Josep’, una película de animación del director francés Aurel. Se trataba de un preestreno, pues el film ya se puede ver en los cines desde ayer. Aurel, es un ilustrador occitano que se dedica a dibujar para prensa, aunque también ha publicado algunos libros como ‘La menuiserie’ o ‘Fanette’. A él le gusta describir a ‘Josep’ como una “película dibujada”.

El argumento de la historia es la amistad que entablan dos hombres en un campo de concentración francés para refugiados de la Guerra Civil Española. En ese contexto, se encuentran Serge y Josep Bartolí. El primero es un gendarme al que le toca vigilar el recinto de refugiados y que tiene un gran corazón y empatía. El segundo, huye exiliado de Cataluña con el único consuelo de poder encontrar a su amada, que está embarazada. Josep Bartolí fue un dibujante real, y es que el director del film se inspiró en su vida para la producción de ‘Josep’. 

Bajo este argumento, se muestran muchos aspectos de la vida de Bartolí: la dureza de abandonar el hogar; la esperanza de reencontrarse con su amada; las penurias y crueldades que se viven en un campo de concentración… No obstante, en la película también hay espacio para la amabilidad; las formas creativas de expresión con sus dibujos; la empatía del que tiene más poder y de sus iguales, etc. En definitiva, la pieza tiene una carga emocional muy intensa que conmoverá al espectador muchas veces durante la proyección. Además, ‘Josep’ cuenta con toques divertidos que contrastan a la perfección con los matices tristes, siendo el resultado final un completo cóctel de sentimientos.

La animación del film es buena, aunque por momentos el ritmo de los frames se reduce drásticamente, un aspecto totalmente intencionado por parte de Aurel. De hecho, una de las facetas más interesantes de la pieza son los fuera de campo, con los que escenas horribles se reservan para la imaginación del público, añadiendo más dramatismo y suspense. Huelga decir que la película se proyecta en idioma original, es decir, en catalán, francés y castellano.

‘Josep’ es un auténtico canto a la amistad. El film nos enseña que en la peor de las situaciones siempre se encuentra una escapatoria, algo que nos evade de nuestros problemas y nos llena de una felicidad momentánea. El visionado es recomendable para personas con cierta madurez mental que puedan digerir escenas duras, pues una persona sensible podría no sentirse cómoda. A grandes rasgos, es una gran obra que cautivará el corazón del público desde el principio hasta el final.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2014

Les principals associacions de la industria del cinema d’Espanya (FAPAE, FEDICINE, FECE…) han anunciat el llançament d’una nova iniciativa “Dimecres al Cinema”.
Del 15 de gener al 15 d’abril les entrades de cinema, a totes aquelles sales que segueixin la promoció, es veuran reduïdes a preus que oscil·laran entre els 3,90 i 5 euros. Fins al moment s’han sumat un total de 306 cinemes a tot l’Estat Espanyol. D’aquesta manera el tercer dia de la setmana es convertirà en un dia de referència per gaudir del cinema al millor preu.
La «Festa del Cinema», dos cops a l’any
“Dimecres al Cinema” sorgeix després de la exitosa “Festa del Cinema”, on l’entrada costava 2,90€ durant 3 dies de promoció. Tant va ser l’èxit aconseguit per l’última edició, que tant els productors, distribuïdors i exhibidors han decidit celebrar dos “Festes del Cinema” a l’any, una per semestre.
 
 
 
 


REDACCIÓ8 Desembre, 2013

 Blue Jasmine

 
Nota: 7,5
EEUU
Drama
98 min.
No recomenada per menors de 12 anys
Crítica: Santi Cordón


Jasmine (Cate Blanchett) és una dona que porta una vida glamurosa en plena alta societat neoyorkina. De sobte, i confirmant els seus temors, es queda sense diners i, en conseqüència, sense la casa de Manhattan.  Per tal de fer front a la nova situació, decideix anar a viure amb la seva germana Ginger a San Francisco.
(…)

Woody Allen, el director, després del “tour europeu” amb ‘Vicky Cristina Barcelona’, ‘Midnight in Paris’ o ‘A Roma con Amor’, torna a la seva estimada illa de Manhattan amb un dels drames més intel·ligents i descomunals que, molt  possiblement, supera a la que,  fins ara, ha estat considerat el millor drama del cineasta: ‘Match Point’. Per la seva part, Cate Blanchett realitza una interpretació excel·lent, que deixa oberta una porta clara a la candidatura a l’Oscar.
(…)
Un film convertit en una petita obra d’art amarga, sincera, directa, divertida… autènticament ‘Rainbow Jasmine’.

(Llegeix més a la pàgina 52 de la revista +Actual de desembre de 2013)

 
 


REDACCIÓ15 Novembre, 2013

Entrevista Dani Martínez i Ricard Checa – Juan Antonio Bayona és director revelació del panorama cinematogràfic espanyol i, fins i tot, mundial. La seva pel·lícula “Lo Imposible” – una de les més guardonades – ha estat un èxit en taquilles i ha comptat amb molt bona crítica. Bayona pretén demostrar al món que a Espanya també entenem de cinema i que en sabem fer de bones. Lamenta, però, que l’increment de la taxa cultural (21%) contribueixi en l’empobriment de la Cultura. Després dels Gaudí i dels Goya, Bayona, poc donat als focus mediàtics, encara haurà de trepitjar la catifa vermella dels Òscars. Confessa que té molts projectes pendents i que hi ha negociacions amb la Warner Brothers per rodar una pel·lícula de ciència i ficció

El director de "Lo Imposibla" J.A. Bayona
El director de “Lo Imposibla” J.A. Bayona

+A – “Lo imposible” va ser la gran protagonista dels Premis Gaudí 2013 i tu el millor director als Goya…
JAB – Doncs sí. No puc estar més feliç.
+A – Aquests premis donaran algun impuls al cinema català?
JAB  –Tots aquests actes són, com és obvi, importants per promoure i difondre el cinema català. Els telediaris no dediquen 10 minuts al cinema com ho fan amb el futbol o amb els esports. Per aquest motiu, tots aquests esdeveniments mediàtics són fonamentals per recolzar el cinema.
+A – Quan reps un premis sempre t’emociones. Et vas emocionar de la mateixa manera durant el rodatge?
JAB – No vaig poder contenir l’emoció en el moment què vaig rebre el premi a millor director perquè havia guanyat una història que no és la meva. Havia dirigit la història de molta gent. Vaig parlar i vaig conviure amb aquella gent durant molts mesos. És lògic que en l’entrega del premi em recordi d’ells. No és el meu guardó. És el premi de tota aquella gent.
+A – Fa uns quants mesos, pensaves que tot això que ara estàs vivint seria ‘Impossible’?
JAB – I tant. És molt gratificant sentir el “carinyo” i l’estima de la gent de la professió. És molt difícil aconseguir el reconeixement de casa teva i dels teus companys. Estic molt feliç de formar part d’aquesta professió, també a Catalunya.
+A – La propera parada… els Oscars…
JAB –
A Hollywood la pel·lícula té la possibilitat d’aconseguir el reconeixement amb la Naomi Watts. Penso que s’ho mereix i ens faria il·lusió a tot l’equip. La seva interpretació la sentim molt nostra.
+A – Havies pensat mai que un director català arribaria a treballar amb Naomi Watts i que la seva pel·lícula fos candidata a un Oscar a Hollywood?
JAB –
Sempre he volgut poder demostrar, no a la gent d’aquí, sinó a tot el món que es poden fer pel·lícules ambicioses, que parlin de la vida d’aquesta manera, tal com ho hem fet a “Lo Imposible”. He vist que la nostra història ha emocionat els espectadors de Canadà, Estats Units, França, Anglaterra… tot el món i deixa bocabadada a molta gent. Els americans encara es pregunten com hem fet aquesta pel·lícula. Estic molt orgullós perquè l’hem fet nosaltres. Hem pogut demostrar que podem fer cinema aquí pensant en un mercat més global i competir amb la indústria cinematogràfica mundial. Qui ha dit que no podem fer pel·lícules molt importants en aquest país?
+A – Però “Lo imposible” es va rodar en anglès i no en català.
JAB –
Es va fer en anglès perquè la família mai no va voler que la “família protagonista” de la pel·lícula tingués una nacionalitat. Per això vam decidir fer-la més internacional i amb una família més universal. Si una pel·lícula s’ha de fer en català o castellà s’ha de fer en aquestes dues llengües i si s’ha de fer en anglès, no pot haver complexes.
+A – Per quan una pel·lícula en català?
JAB –
Quan tingui una història que només la pugui explicar en català. No faré mai allò d’anar a la contra.
+A – Projectes de futur?
JAB – En tinc molts.
+A – La propera pel·lícula?
JAB – Encara no ho sé. Hem començat a parlar d’una pel·lícula de ciència i ficció amb la Warner Brothers… Tinc molts projectes.
+A – Què t’agradaria fer exactament?
JAB – Fer allò que estic fent. Tenim una indústria important i l’hem de cuidar perquè es pugui continuar fent pel·lícules com “Lo Imposible”.
+A – Però l’increment del 21% en la cultura no ajuda o sí?
JAB –
S’està fent molt de mal a la indústria cinematogràfica. No només està patint el cinema fet aquí sinó tot el cinema, la Cultura en general. Amb decisions polítiques com aquesta la gent va cada cop menys al cine. Això contribueix a un empobriment de la nostra Cultura i hem de lluitar tots plegats contra aquestes aberracions.
+A – On guardaràs les “estatuetes”?
JAB –
 Les dues dels Goya? Una és dels productors i és per ells. L’altra és per la meva mare que és qui s’ho mereix tots els premis i li fa il·lusió…
Cartell
Pòster de la pel·lícula

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2013

 
gravity
Nota: 8,7
EEUU
Ciència Ficció
90 min.
No recomenada per menors de 12 anys
Crítica: Santi Cordón


Poder gaudir d’aquesta pel·lícula en el cinema, i a demés en 3D, és tota una experiència d’un realisme increïble. Cuarón ha sabut aprofitar al màxim les noves tècniques per a què podem gravitar sense aixecar-nos del seient. Si s’ha de de nir en una sola paraula: Inmersió. Durant els 90 minuts, ens transportem a la il·lusió d’un nen que vol ser astronauta. Però tota il·lusió té la seva part fantasiosa. No hem d’oblidar que és una pel·lícula de ciència  ficció i per tant tot el que ens mostra està dins de la seva pròpia naturalesa.

No podem esperar un guió amb una profunditat digne de pel·lícules dramàtiques com Amor de Henake, sinó que Gravity és el que és: un film d’entreteniment sense més. Han estat moltes les comparatives entorn a l’estil Buried (terror psicològic), salvant les distàncies, es pot dir que la tensió que desprèn és molt similar, encara que sobra ‘gaferio’ dels protagonistes. La guanyadora d’un Óscar, Sandra Bullock, ha sabut amb i sense casc, traspassar l’espectador una bona interpretació. Això sí, sense despentinar-se ni deixant que  floti la llarga cabellera en cap moment. Per altra banda, el paper de George Clooney (…) (Llegeix més a la pàgina 57 de la revista +Actual de novembre de 2013)

 
 


REDACCIÓ3 Octubre, 2013


 
Nota: 4,8
EEUU
Terror/Slasher
96 min.
No recomenada per menors de 16 anys
Crítica: Santi Cordón


Durant un sopar familiar un grup d’assassins, equipats amb ballestes i màscares d’animals, ataquen a la família Davidson sense treva. La família, atrapada a la casa de vacances, intenta a tota costa salvar les seves vides. Ens trobem amb un film del subgènere de terror anomenat slasher, encara que no compleix amb totes les característiques per a que així sigui. En aquesta ocasió les víctimes no són adolescents, però sí que hi ha molta sang. Encara que delata una falta de colorant o un ketchup una mica més intens. Quan són pel·lícules en que una de les seves existències és fer a l’espectador partícep, no poden pensar que l’espectador és inútil i per tant creure’s que actuaríen de la mateixa forma que ho fan aquests personatges. Les situacions són tant ridícules que semblen tretes del més pur estil “Solo en Casa”. En cas de ser un assassí i escoltar a una de les meves víctimes, mentre puja les escales, preguntant: “Hola?”, prometo respondre cordialment: “Sí, vine aquí que et mato”. (…) (Llegeix més a la pàgina 52 de la revista +Actual d’octubre de 2013)