24. Abril 2024

Arxius de CIBERobn | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2021
dieta-mediteranea.jpg

L’Associació Americana del Cor (AHA) ha avalat els 14 punts que tracten de la dieta mediterrània que ha establert l’estudi PREDIMED (Prevenció Dieta Mediterrània), posat en marxa pel catedràtic de nutrició de la URV, Jordi SalasSalvadó, juntament amb altres investigadors del CIBEROBN. La declaració científica d’aquesta associació destaca la necessitat de comptar amb eines de valoració nutricional en l’atenció clínica, per prevenir les malalties cròniques relacionades amb la dieta.

L’estudi ha situat la recerca espanyola en primera línia mundial, ja que s’ha convertit en un dels estudis globalment més influents en nutrició. Com afirma Montse Fitó, de l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques, gràcies a l’estudi la dieta mediterrània compta amb les millors garanties d’eficàcia en la prevenció cardiometabòlica i pot ser la gran resposta de la ciència a les greus conseqüències de l’obesitat.

Els 14 punts de l’estudi pregunten sobre temes alimentaris com si l’ús i quantitat d’oli d’oliva com a principal greix, la quantitat de racions de fruita i verdura; la quantitat de  racions de carns vermelles o de mantega; número de begudes carbonatades; quantitat de vi consumim en una setmana o la quantitat de racions de llegums i de peix.

Per part seva, Ramón Estruch, de l’Hospital Clínic de Barcelona, director i promotor de l’assaig PREDIMED, indica que la dieta mediterrània ha estat triada com la millor dieta del món –per quart any consecutiu–, segons el rànquing O.S. News and World Report: “A això se suma l’excel·lència atribuïda a la nostra escala en aquesta important declaració científica de la AHA“.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2021
coffee-2319107_1920-1024x683-1.jpg

Els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV han realitzat un estudi que suggereix que el consum de la cafeïna pot provocar un deteriorament de la funció renal en les persones d’edat avançada amb obesitat i alt risc cardiovascular.

La malaltia renal crònica afecta a un 10% de la població mundial adulta i més del 20% als majors de 60 anys. És una malaltia multifactorial, creixent i costosa, que influeix en la morbimortalitat i qualitat de vida del malalt, sobretot amb la població gran amb sobrepès o obesitat.

La desconeixença sobre la relació entre les begudes amb cafeïna i la malaltia renal ha portat a l’equip de recerca, liderat per l’investigador Jordi Salas Salvadó, responsable de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, a explorar la possible associació entre en consum de cafè, te i cafeïna i els canvis en la taxa de filtració glomerular. Han fet un treball dins el marc de l’estudi PREDIMED-Plus en col·laboració amb altres 23 centres de recerca espanyols i amb la participació de 5.851 persones grans amb sobrepès/obesitat amb síndrome metabòlica.

Jordi Salas (dreta) i Andrés Díaz han estat els investigadors principals d’aquest treball 

Els autors van observar que el consum de cafè amb cafeïna i té, però no el de cafè descafeïnat, s’associava amb una disminució de la taxa de filtració glomerular després de fer un any de seguiment a prop de sis mil persones. Després de considerar possibles factors de confusió, es va observar que els bevedors de més de dues tasses de cafè amb cafeïna al dia van presentar un deteriorament superior de la taxa de filtració glomerular que els bevedors esporàdics de cafè (menys d’1 tassa al dia) o dels no bevedors de te. Així mateix, el consum de més de 2 tasses de cafè amb cafeïna al dia es va associar amb un 19% de risc superior de tenir una pèrdua ràpida de la funció renal.

El treball publicat recentment a la revista Scientific Reports, ha estat liderat pels investigadors Andrés Díaz López i Jordi SalasSalvadó de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). L’estudi ha estat finançat per l’Instituto Carlos III a través del Fons d’Investigació per a la Salut, que és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

 

PUBLICITAT