Arxius de cesar pociña | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Juliol, 2019

Ayer la actual Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Miràngela Vilallonga hacía unas declaraciones delante de la comissió de cultura del Parlament para explicar los objetivos de su departamento. Si la dejan, claro, el cargo de Conseller de Cultura en este Govern es algo sumamente efímero. Entre las grandes novedades, por que nos toca de cerca, destaca el impulso a la creación de un nuevo gran proyecto de Museu d´Arqueologia de Catalunya. Gran noticia sin duda, hasta que descubrimos que la ubicación sería en Barcelona, no en la bimilenaria Tarraco.

En seguida nuestro recién estrenado Alcalde Pau Ricomà presentaba su queja al respecto, y con razón, aunque no sea del todo una novedad sino llevar a cabo el Plan de Museus de la Generalitat previsto para el 2030. Primer encontronazo del gobierno municipal con una de las asignaturas pendientes de Tarragona, la gestión del patrimonio.

Para que tengamos una idea clara de lo que hablamos y se vea bien cual es la situación caótica de la gestión del Patrimonio en la ciudad, hay que tener en cuenta varios hechos. Como esto es un artículo de opinión y no un memorándum no voy a entrar demasiado al detalle y en algunas cosas seguro que me equivoco.

En Tarragona hay dos administraciones que administran sendos museos. La Generalitat administra el MNAT, hasta hace poco de titularidad estatal, no sé si la titularidad ya está cedida o sólo la gestión. También se administran yacimientos o recintos como la Villa dels Munts, Teatro Romano, Arc de Bara, Centcelles, Torre de los Escipiones. El Ayuntamiento administra una entidad llamada Museu d’História de Tarragona, que se compone de diversos recintos arqueológicos (circo/pretorio, Anfiteatro, Murallas, foro de la colonia), dos casas nobles musealizadas y una pequeña colección museística de piezas parte de las cuales se pueden ver en la Casa Castellarnau. Lo sorprendente del tema es que NO está integrada en la red de Museus de Catalunya, y por tanto normativamente NO es un museo legalmente hablando. Otros museos de Tarragona, como el Museu d’Art Modern dependiente de la Diputació o el Museu Diocesà, SI que pertenecen a la red y son Museos legalmente hablando.

En el Plan de Museus de Catalunya 2030 se habla claramente de la creación de un nuevo gran museo de Arqueología Nacional. El concepto Nacional aparentemente haría referencia a Catalunya, lo cual en sí mismo es confuso e interpretable políticamente. Dicho museo nacería de la fusión de los actuales Museu Nacional d’História i Museu Nacional d’Arqueologia. Y que pasó con el macro proyecto del Museu Arqueológic en la Tabacalera?En dicho plan, pese a sus 300 páginas muchas de ellas de verborrea vacía de contenido, no hemos visto ni una sola mención al MNAT. En ese sentido claramente queda claro que es como si no existieramos, o como si fuese un museucho de pueblo sin mayor trascendencia.

En la red de yacimientos de la Generalitat de Catalunya, arqueoxarxa, sólo estan incluidos los monumentos administrados por ellos mismos, así que la mayoría de monumentos Patrimonio de la Humanidad es como si no existieran.

Por otro lado la titularidad municipal de estos monumentos motiva que por ejemplo carezcan de trámites como la licencia de apertura y por tanto de Planes de Emergencia. Obviamente tampoco hay un plan museístico y las condiciones museográficas son casi las mismas que en el momento de su apertura a finales del siglo pasado. Tampoco existe un reglamento interno para el personal que trabaja dentro, y por lo tanto las actuaciones dependen más de la improvisación del momento y del buen hacer de los trabajadores y técnicos. Todas esas carencias son las que explican en parte la ausencia de la red de museos, ya que muchos de sus requisitos para ser considerado museo no se cumplen.

Igualmente, nuestra condición de ciudad Patrimonio de la Humanidad implica la necesidad impuesta por la UNESCO de un plan de Gestión donde se marquen los objetivos y las líneas programáticas en la gestión de Patrimonio y sus fechas de ejecución. Tarragona lo tiene desde el 2014 pero sorprendentemente no ha sido ni tan siquiera debatido en Pleno Municipal. Y no hay más que ojearlo por encima para ver como de lo planeado no se ha ejecutado prácticamente nada.

En breve conoceremos el informe de ICOMOS sobre el estado del Patrimonio, tras la visita efectuada recientemente por uno de sus miembros. Las declaraciones iniciales a medios de comunicación tras la visita auguran un buen rapapolvo.

Las recientes declaraciones de la consellera Vilallonga son perfectamente coherentes con el Plan de Museus 2030. Para Catalunya Tarragona no existimos, pero en parte nos lo hemos buscado ya que no hemos hecho los deberes.  Dios da pan a quien no tiene dientes.

César POCIÑA

 


REDACCIÓ1 Març, 2019

Alguns dels treballadors acomiadats

Els treballadors del Museu d’Història de Tarragona (MHT), que van ser acomiadats sobtadament per l’Ajuntament de Tarragona, continuen reclamant la seva readmissió. I ho fan després que el Síndic de Greuges de Catalunya hagi sol·licitat al govern de Josep Ballesteros que procedís a contractar el personal del MHT que s’havia ‘despatxat’ perquè considera el seu acomiadament improcedent. No obstant això, l’ajuntament continua fent orelles sordes. Como si el tema no anés amb ell. Alguns partits polítics també s’han pronunciat i han instat el govern de Ballesteros a corregir l’error, però ningú no mou fitxa.

La regidoria de Recursos Humans, no obstant això, ha informat, el passat 25 de febrer, que s’està tramitant els 6 nomenaments de personal interí per cobrir les vacants dotades en el pressupost del 2018″. Un cop les sis persones s’incorporin, l’ajuntament informarà el defensor del poble que “s’ha complert la seva recomanació”.

En una reunió mantinguda, aquest divendres, entre el cap municipal de Recursos Humans, els sindicats i alguns dels treballadors cessats, s’ha intentat buscar solucions a aquesta situació, sempre tenint com a objectiu el reingrés d’aquest personal. L’ajuntament continua sense moure fitxa i sense tenir voluntat política de readmetre els treballadors acomiadats. Els representants del personal ‘despatxat’ informen que van sol·licitar, en repetides ocasions, una trobada amb el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament i la regidora Ivana Martínez però de moment els seus esforços han resultat infructífers.

Els treballadors continuen esperant que el govern municipal opti per la sensatesa i analitzi amb sensibilitat aquest tema i que respecti, globalment, les recomanacions de la Sindicatura de Greuges. “Seguim esperant una solució, però ara amb la confirmació d’un ens jurídic de prestigi i acreditat que assegura que el nostre cessament va ser il·legal i improcedent”, recorda César Pociña, representant dels treballadors acomiadats. Cal esperar per veure els nous episodis.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Ballesteros durant la inauguració del passeig marítim

En el mateix dia que el Síndic de Greuges exigeix a l’Ajuntament de Tarragona la readmissió dels 25 treballadors acomiadats del Museu d’Història de Tarragona (MHT), l’alcalde Ballesteros no diu la veritat. No saben si es tracta d’una mentida intencionada o d’un lapsus de memoria.

Després de l’acte inaugural del Passeig Marítim del Miracle, els periodistes han volgut saber l’opinió del batlle sobre la recomanació del defensor del poble. Ballesteros ha començat dient que el tema està sent objecte d’estudi per part dels Serveis Jurídics Municipals i s’ha compromès a fer allò que li diguin els tècnics “El que em diguin els juristes de la casa (Ajuntament) és el que farem”, ha remarcat.

Ballesteros ha assegurat que mai no s’havia pronunciat perquè “no sóc jurista”.

Confrontat amb el fet d’haver declarat en algun moment que, en aquest cas, l’ajuntament s’havia equivocat, Ballesteros ha assegurat que mai no s’havia pronunciat perquè “no sóc jurista”. Doncs, l’alcalde no diu la veritat si tenim en compte que en una entrevista publicada, el 20 de novembre del 2018, pel digital Circ de Tarragona.

Ballesteros deia, aleshores, que “això ho arreglarem perquè ja està feta la borsa de treball i els recuperarem i és veritat que és un problema nostre de gestió, del Museu d’Història que no va fer bé la gestió, i no hauria d’haver passat més i ho reconec”. També va parlar sobre aquest tema durant una sessió plenària. L’hemeroteca deixa clar que Ballesteros es va pronunciar sobre aquesta problemàtica, encara que ara ho negui.

VÍDEO


REDACCIÓ30 Novembre, 2018

Estos días celebramos la mayoría de edad de la declaración de Patrimonio de la Humanidad para los monumentos que forman el conjunto histórico de la ciudad de Tarraco. Una mayoría de edad que sin embargo no ha alcanzado ni por asomo la gestión de dicho patrimonio. Sabido es que hay diversas administraciones públicas y entidades que tienen atribuciones en la gestión, y que uno de los handicaps es la falta de un ente único y una unicidad de criterio. La cosa se agrava más si además falta un criterio de actuación o una cabeza visible dentro del principal administrador de los bienes patrimonio de la Humanidad: el Ajuntament de Tarragona. Esta falta de criterio o lo que está de moda en llamar “hoja de ruta” se está viendo muy bien reflejada en todo el asunto de los despidos masivos de finales del verano y en cómo ha respondido el Ajuntament, o mejor dicho en cómo no ha respondido.

El pasado septiembre fuimos despedidos ilegalmente 25 trabajadores y trabajadoras de los recintos Patrimonio de la Humanidad, por la aplicación de una claúsula ilegal que convierte un contrato de interinidad en un contrato temporal. De nada sirvió el reconocimiento de dicha ilegalidad por parte de la unanimidad de los grupos de la oposición, ni las mociones que se aprobaron para nuestra readmisión. Tampoco valieron para nada las reuniones con la regidora de Recursos Humanos, a las cuales acudía con las manos atadas para tomar una decisión por ella misma y que sólo sirvieron para intentar convencernos de la cuadratura del círculo, o sea que un contrato puede ser indefinido y temporal a la vez.

Alguien decide que es mejor seguir adelante con una política de dejar sin efectivos suficientes al personal que asumir el error y readmitir a los cesados. Y digo alguien porque no alcanzo a entender quien gobierna de verdad en el Ajuntament. Desde luego, la persona que debería dirigir el Museo de Historia no es, dado que el Sr. Director Lluis Balart ya emitió un informe conforme debíamos seguir en nuestro puesto de trabajo. Informe que fue ignorado. Tampoco debe ser el mismísimo Alcade, Josep Felix Ballesteros. El Alcalde manifestó públicamente en una entrevista al diario digital Circ de Tarragona, respecto a nuestra situación: “Aixó ho arreglarem (…) i els recuperarem. I és veritat que es un problema nostre de gestió, del Museu d’Història que no va fer be la gestió, i no hauría de haver passat i ho reconeig”. Ante esas palabras tan contundentes, y que no dejan el más mínimo espacio a interpretación, cabría esperar una solución a nuestros problemas, teniendo en cuenta que las dicta la persona con mayor poder de decisión en la administración local.

Desgraciadamente no ha sido así. La respuesta del Ajuntament no tiene nada que ver con lo expresado por el Alcalde. Hemos empezado a recibir la respuesta a nuestros recursos, y la respuesta es la reafirmación de que nuestro cese es legal. Paralelamente, tampoco se está haciendo nada para aumentar la plantilla y que nos puedan volver a llamar con un nuevo contrato. Más bien todo lo contrario, suenan voces que los dos turnos actuales de personal se reducirán a uno y no se concederan permisos por Navidad para los que trabajan actualmente. Y como si no quieres caldo, toma dos tazas, se sacan de la manga una medida ilegal y prohiben que en los recintos se use la moneda de curso legal y sólo se permitan tarjetas bancarias. Y así de paso se ahorran los complementos que les pagan a los funcionarios por manejar dinero en efectivo, y apretamos un poco más las tuercas al personal.

La cosa esta así, una falta total de voluntad de arreglar la situación por las buenas y una absoluta impresión de falta de criterio con un Ajuntament que va dando palos de ciego y emite comunicados que no firma nadie y donde la regidora de Patrimoni tampoco parece tener nada que decir.

Mayoría de edad de la declaración pero la gestión está a nivel de parvulos.

César POCIÑA

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2018
sindic-de-greuges.jpg

Rubén Viñuales parlant amb treballadors del MHT

Al representant del Síndic de Greuges que s’ha desplaçat, aquest matí, a Tarragona se li ha girat la feina. Ha hagut d’atendre la presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Port i una representació dels treballadors del Museu d’Història de Tarragona (MHT) cessats recentment.

A les 11 del matí, el funcionari de la Sindicatura de Greuges ha rebut dels treballadors finiquitats un document de cinc pàgines on aquests argumentaven el que consideren un acomiadament improcedent.

Els treballadors han explicat al representant del ‘Defensor del poble’ que l’ajuntament els va fer fora al·legant una clàusula temporal del contracte que implica la prestació de servei durant quatre mesos.

La seva tesi està basada fonamentalment en els paràgrafs 10.1.a i 10,3 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Els treballadors han explicat al representant del ‘Defensor del poble’ que l’ajuntament els va fer fora al·legant una clàusula temporal del contracte que implica la prestació de servei durant quatre mesos.

El portaveu dels treballadors acomiadats, César Pociña, ha insistit que els nomenaments per ocupar una plaça vacant en l’administració no contemplen, d’acord amb la llei, l’existència de clàusules temporals. “Per ocupar places temporals existeixen altres tipus de nomenaments, però mai la modalitat amb la qual es va contractar els funcionaris interins”, ha remarcat.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2018

Viñuales, si és alcalde de Tarragona, assegura que cuidarà molt més el patrimoni i farà que els treballadors del MHT se sentin importants, ja que són una peça important de cara al turisme. Rubén diu que l’ajuntament actua amb un sentit poc ètic

El portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona arribava a la sala de premsa, escudat per la regidora Sonia Orts, amb cara de pocs amics. Ha començat per recordar que el seu partit no sol fer massa rodes de premsa, però aquest és un cas excepcional. La situació caòtica dels museus a Tarragona li preocupa i molt, però sobretot els abusos a què està sotmesa gran part de la plantilla del Museu d’Història de Tarragona (MHT).

ºViñuales, en una sala on el nombre d’universitaris doblava el de periodistes, ha carregat fort contra la desídia política existent en l’àrea dels museus, un dels ingredients de la recepta Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

El cap de l’oposició ha començat la seva intervenció fent referència a la manifesta manca de personal, de quadrants que permetin la planificació familiar, eines per fer front al fred i a la calor, falta de màquines expenedores en les taquilles, uniformes per a tots els treballadors siguin interins o eventuals, emissores mòbils, entre d’altres.

Lamenta que el MHT no disposi, des de fa massa temps, de fulletons informatius, obligant que els vigilants es converteixin en guies turístics dels monuments històrics. Rubén Viñuales ha anat descrivint situacions que evidencien un descuit i un menyspreu envers els treballadors, els quals, en moltes ocasions, s’han d’ocupar també de la neteja dels vàters públics dels recintes.

Parlant sobre els acomiadaments i contractes temporals, el portaveu taronja ha criticat l’ajuntament perquè sempre “fa el que vol”, restant importància si és il·legal, poc ètic o si viola la seguretat jurídica. Ha recordat que, en més d’una ocasió, s’ha contractat agents de la Guàrdia Urbana expedientats i persones condemnades judicialment a treballar com vigilants en els diferents museus.

Viñuales també ha relatat el cas d’una treballadora (eventual) que per manca de taquilles als museus va haver de portar les entrades, amb la mala sort que li van robar el cotxe i els bitllets d’accés als museus que estaven a l’interior del vehicle. L’ajuntament la va obligar, sense cap contemplació, a pagar la totalitat de les entrades. Però la llista de despropòsits continua. Així i per evitat tot aquest desgavell, el polític exigeix que es faci, de forma immediata, un estudi real de la situació del MHT i que es contracti, legalment, el personal necessari i que se li ofereixi la formació adequada, necessària i continuada. També proposa que es doti tots els espais museístics de les condicions adequades i es creï la plaça de taquiller.

Preguntat si havia mantingut conversa sobre aquest tema amb la regidora Begoña Floria, el portaveu de Ciutadans ha justificat la seva resposta negativa, al·legant que “tots ja sabem la versió de l’ajuntament”. O sigui, que Bego Floria sempre espolsa les responsabilitats cap a una altra persona, en aquest cas la regidora Ivana Martínez.

VIDEOS – Roda de premsa




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter