El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona ha arxivat la causa contra dos independentistes per cremar una bandera d’Espanya en una manifestació de l’1 d’octubre de 2020. Segons el CDR, la policia espanyola va obrir una investigació i “van tirar d’arxius il·legals d’activistes per imputar dues persones que no van ser identificades in situ”.
Tal com apunta el col·lectiu independentista, el passat 2 de novembre una de les investigades va ser citada als jutjats i el seu advocat va reclamar el sobreseïment del cas emparant-se en la jurisprudència europea que sosté que “cremar una bandera és un acte de protesta emparat per la llibertat d’expressió”, ha manifestat el grup.
La situació dels presos independentistes catalans torna a escena a Tarragona. Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, diferents fanals a la Rambla Nova han aparegut guarnits amb llaços grocs, en els trams on tradicionalment es disposaven les diferents paradetes de llibres i roses.
D’altra banda, al tram de la plaça de l’escultor Julio Antonio (monument dels Despullats) s’han col·locat diferents cartells amb imatges del dia del referèndum de l’1 d’octubre, que conviden a reflexionar sobre què és legal o no, amb imatges de gent votant i dels cossos policials actuant contra els votants.
Avui, ens trobem als carrers per continuar celebrant les nostres tradicions, amb totes les precaucions fent EL SANT JORDI D’ESTIU, continuem denunciant la repressió a la que estem sotmesos. pic.twitter.com/9a6ILud6kL
Aquesta imatge arriba també després que la CUP de Tarragona, a petició de les entitats independentistes de la ciutat hagin registrat una moció que es debatrà en el consell plenari d’aquest divendres, on s’exigeix la retirada de tots els símbols espanyolistes en edificis i indrets de la capital tarragonina.
Aquest dimarts han declarat als jutjats de Reus el regidor de la CUP a Reus Edgar Fernández, l’exregidora Mariona Quadrada i Ricard Aragonès, militant d’Endavant, com a investigats per desordres públics pel tall de les vies del tren, el 23 de setembre passat, durant una protesta per la detenció de nou CDR.
Dilluns ja va comparèixer Oriol Ciurana, també exregidor de la CUP. Els investigats han declarat que van participar en aquella protesta i també en altres mobilitzacions arran de la sentència del Suprem. A més, han tornat a denunciar la utilització de fitxers policials per part dels Mossos d’Esquadra amb l’objectiu “d’assenyalar” persones visibles de l’esquerra independentista.
Als investigats se’ls acusa d’haver dirigit la protesta per tallar les vies del tren arran de l’operació Judes. Adif va presentar una denúncia en què feia constar que el tall havia afectat nou trens i havia suposat un retard de més de 200 minuts, però segons l’esquerra independentista l’acció va durar menys de deu minuts.
Una cinquantena de persones s’ha concentrat davant els jutjats de Reus per donar suport als investigats, sota el lema ‘La solidaritat no és delicte’.
Un jutjat de Reus ha citat a declarar el 18 de febrer tres persones com a investigades per un suposat delicte de desordres públics pel tall de les vies del tren, el 23 de setembre passat, durant una protesta per la detenció de nou CDR. Els encausats són el regidor de la CUP a Reus Edgar Fernández, l’exregidora Mariona Quadrada i Ricard Aragonès, militant d’Endavant.
Tots tres han lamentat que el cas no hauria arribat enlloc sense un “informe polític” elaborat pels Mossos d’Esquadra on se’ls acusa, diuen, d’haver dirigit la protesta d’aquella jornada. Els encausats han denunciat les “contradiccions” del Govern i han exigit la dimissió del conseller Buch.
Segons han explicat els afectats, en l’informe els Mossos els assenyalen com a “persones visibles” per la seva responsabilitat política i, fins i tot, hi fan constar que Quadrada és actual regidora dels cupaires tot i que va deixar de ser-ho al maig. A més, han indicat que Adif també va presentar una denúncia per aquests fets i que atribueix al tall una afectació a nou trens i un retard de més de 200 minuts.
Els investigats, per contra, han puntualitzat que el tall es va fer a les nou del vespre i que “no va arribar ni a deu minuts”, per la qual cosa han exigit l’arxivament de l’assumpte. Els encausats han carregat contra les “contradiccions” del Govern i la “persecució” dels Mossos.
És altra de les imatges del dia. Assemblea Nacional Catalana ha convocat una concentració a les portes del Parlament de Catalunya, per donar suport al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, després que el secretari general de la cambra hagi ordenat que se li retiri de forma immediata la seva acta de diputat.
Desenes de persones han acudit a la convocatòria de l’Assemblea i s’han concentrat davant els accessos de la cambra catalana, que han estat blindats pels Mossos d’Esquadra, que han col·locat tanques per intentar garantir la seguretat dins de l’hemicicle, que ha fet que es produeixin moments de tensió entre agents i manifestants.
Elisenda Paluzié, presidenta de l’entitat ha carregat contra els partits independentistes “sobretot els que són al Govern, que estan prioritzant la competència i els càlculs electorals per sobre de la unitat estratègica”. “En un horitzó i un objectiu polític tan complex com és la independència, sense mínima unitat estratègica és impossible assolir-ho”, ha reblat Paluzié.
La tensió s’ha traslladat ara mateix fora del parc de la Ciutadella, on alguns manifestants han col·locat a les portes del parc tanques i contenidors, a més d’estar atallant els carrers culminants, molt a prop de l’Estació de França de la ciutat comtal.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit una querella i una denúncia presentades contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que l’acusaven d’estar relacionat amb els CDR detinguts per terrorisme, d’estar al darrere de Tsunami Democràtic i d’incitar els aldarulls que es van produir a l’octubre.
El TSJC considera que no s’ha acreditat que el president tingués relació amb tots aquests fets. L’Associació de Juristes Europeus Prolege l’acusava de delicte de col·laboració amb banda armada, tinença il·lícita d’explosius i estralls en grau de conspiració.
El tribunal constata que la querella només relata les informacions filtrades a la premsa del sumari dels CDR, “sense aportar un altre principi de prova o element objectiu que permeti valorar l’existència d’aquests delictes”. A més, remarca que el magistrat d’aquesta causa a l’Audiència Nacional tampoc ha considerat que hi hagi indicis contra Torra.
Pel que fa a la denúncia presentada a fiscalia per LexCatellanaGabineteJurídico, remarca que tampoc concorre en els fets que s’exposen el delicte de desordres públics, ni tan sols de forma indiciària. “No es descriu o aporta cap principi de prova sobre el que Torra estigui al darrere de la marca Tsunami Democràtic ni de les protestes violentes del mes d’octubre”, continua el TSJC, que remarca que tampoc la policia ha presentat cap atestat al respecte.
La fiscalia de l’Audiència Nacional ha informat que tres dels CDR empresonats puguin sortir en llibertat sota fiança de 9.000 euros. Es tracta de Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i EduardoGarzón, segons informen fonts jurídiques.
Les defenses van presentar recursos contra la decisió presa el 20 de novembre pel jutge instructor Manuel GarcíaCastellón de mantenir a quatre dels set CDR acusats de terrorisme en presó provisional i ara la fiscalia, a l’escrit en resposta a aquests recursos, modifica el criteri mantingut fins ara de demanar presó sense fiança i proposa presó eludible amb fiança de 9.000 euros.
Ara, la Sala Penal de l’Audiència Nacional s’haurà de pronunciar. Les mateixes fonts rebutgen que sigui un gest de la fiscalia al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el marc de les negociacions per la investidura.
Els Mossos d’Esquadra han impedit aquest dijous el tall de l’avinguda Meridiana de Barcelona en el que hauria estat el 39è dia de protesta contra la sentència de l’1-O. Com cada nit durant aquest més llarg, el col·lectiu que impulsa la protesta ha anunciat el tall cap a les vuit del vespre i, de fet, ha pogut dur-lo a terme durant un quart d’hora.
Després, però, agents de la Brigada Mòbil dels Mossos han acompanyat els manifestants cap a les voreres de l’avinguda per tornar a habilitar el trànsit. A banda dels Mossos també hi havia Guàrdia Urbana de Barcelona, dos dies després que el cos policial local hagi desallotjat la plaça Universitat, on hi ha hagut una acampada de protesta durant setmanes.
Precisament, un grup d’aquells acampats ha protagonitzat prèviament un tall de trànsit entre la Gran Via i el carrer Balmes, però posteriorment han decidit anar a la Meridiana a donar suport als altres manifestants. Després d’aixecar el tall, un centenar de persones han quedat dividides a les dues voreres de la Meridiana, a l’altura del carrer Fabra i Puig, i els cossos policials han mantingut el lloc per evitar que tornessin al mig de la via.
A poc a poc ha anat marxant gent, i cap a les deu de la nit el col·lectiu ha anunciat a les xarxes socials que part dels concentrats marxaven i cedien el testimoni als joves. Ha estat aleshores quan hi ha hagut un nou intent de tall de la Meridiana a Fabra i Puig, però la Brimo ho ha impedit. Hi ha hagut algun moment de tensió i algunes identificacions, tot plegat acompanyat d’una cassolada espontània dels veïns de la zona.
Polèmica judicial amb els CDR a Madrid. El titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel GarcíaCastellón, ha tornat a dictar presó provisional per als quatre CDR acusats de terrorisme a qui la Sala Penal de l’AN va anul·lar l’ordre d’empresonament, segons fonts jurídiques.
El magistrat ha pres la decisió aquest dimecres després de repetir la vista de mesures cautelars d’EduardoGarzón, Guillem Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, que estan empresonats al centre penitenciari de Soto del Real des de fa gairebé dos mesos.
La Sala Penal de l’AN va declarar nul·les les ordres de presó perquè va considerar que es va vulnerar el dret a defensa dels detinguts perquè no es va proporcionar informació essencial als advocats. GarcíaCastellón ha mantingut la decisió que ja va prendre el 26 de setembre quan va enviar a la presó els set CDR detinguts en el marc de l’Operació Judes.
Segons les defenses, el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, hauria rebutjat que els quatre empresontas declaressin a la vista judicial d’aquest dimecres
A la vista d’aquest dimecres les defenses han sol·licitat l’alliberament dels empresonats mentre que la fiscalia i l’acusació particular han demanat que es mantingui la presó provisional. Cap dels acusats ha declarat, ja que, segons han criticat les defenses, el magistrat ho ha rebutjat.
Els lletrats de la defensa dels quatre CDR empresonats consideren que és una “anomalia” perquè creuen que amb la nul·litat de l’ordre de presó s’hauria d’haver permès la declaració. Cap d’ells va declarar a l’anterior vista de mesures cautelars.
Quim Torra assegura que no haurà de defensar-se de res durant el judici al TSJC perquè va complir el seu deure com a president dels catalans. El cap de l’executiu es referia així al seu judici previst per aquest dilluns. Torra serà jutjat per un delicte de desobediència. Per aquesta raó, la Fiscalia demana la seva inhabilitació durant un període de 18 mesos i una multa de 30 mil euros.
El president de la Generalitat entén que el seu deure “és defensar els drets i les llibertats dels meus compatriotes i acusar l’estat de vulnerar els meus drets i els de tots els catalans”.
Davant més de 300 persones que han assistit a aquest acte reivindicatiu, que ha dit que representa “la gran força dels catalans”, Torra ha insistit que “vivim l’innombrable”. Ha denunciat que “estan passant coses que no són acceptables ni tolerables”, ja sigui “des del punt de vista humanístic”, com pel que fa als “valors republicans i europeus que tots defensem”, ha dit, entre els quals, ha continuat, “els valors de la tolerància a, la fraternitat, la solidaritat i tot allò que ens fa grans a tots nosaltres”.
Torra apel·la a “la responsabilitat de cadascun de nosaltres, la meva com a president de país és important, però la de cadascun de vosaltres també ho és”
El cap de l’executiu ha advertit que “és un camí complicat, però és irreversible” i s’ha mostrat convençut que “aquest país serà lliure i independent” perquè “la república catalana hi és, hi és molt més enllà del somni”, però també ha advertit que depèn de tothom. Per això, ha apel·lat a “la responsabilitat de cadascun de nosaltres, la meva com a president de país és important, però la de cadascun de vosaltres també ho és”.
En un altre moment de la seva intervenció, el president Torra, a més, ha assegurat que “justícia espanyola són termes absolutament incompatibles” i ha fet notar que si hi ha “alguna notícia esperançadora” és perquè “ve sempre de la justícia europea”.
REDACCIÓ28 Gener, 2022
El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona ha arxivat la causa contra dos independentistes per cremar una bandera d’Espanya en una manifestació de l’1 d’octubre de 2020. Segons el CDR, la policia espanyola va obrir una investigació i “van tirar d’arxius il·legals d’activistes per imputar dues persones que no van ser identificades in situ”.
